Duïm una setmana de campanya intensa, tant que no he tengut temps ni de fer una petita crònica diària… Una pena, però té la seva part positiva, i és tenir tot el temps ocupat per parlar amb gent i aprofitar els espais als mitjans per dir que volem UNA ALTRA EUROPA. Feïm un esforç no només per tenir propostes, sinó per oferir esperança, aquesta també és una obligació ètica de l’esquerra: contribuir a què poguem pensar, somnisar i construir un altre món possible, i en aquest cas, una altra europa possible
.
Divendres passat en Cayo Lara va ser per Palma, ens vàrem veure amb els sindicats i amb la Unió de Pagesos. Amb els primers compartírem mirades sobre la crisi i la possibilitat i necessitat d’una gran mobilització, amb els segons
la preocupació pel camp i la nostra proposta per a Europa, una reforma agroecològica que substitueixi una PAC que en la pràctica ha servit per desmantetllar el camp. Amb en Cayo vàrem fer un mitin al teatre de CCOO (veure fotos).
Des de dilluns tocam un tema cada dia…
DILLUNS va ser el dia contra els PARADISOS FISCALS. Vàrem acampar davant el Banc d’Espanya, per recordar al seu director que enlloc de demanar congelació de salaris, també podria reclamar que s’abolissin aquests paradisos. Fan falta diners a la UE per fer polítiques socials i ambientals, i el mateix dia vàrem conèixer una dada interessant: l’augment del 8,1% dels preus industrials a Balears… Com? Que perquè pugen els preus industrials en temps de crisi? Idò perquè les Illes Caiman, un paradís fiscal, són la principal destinació de les “nostres” exportacions industrials, en aquest cas en forma de vaixells de luxe que no serveixen per altra cosa que per blanquejar diners… I és que la crisi no afecta a tothom per igual, i n’hi ha que en treuen profit!!
DIMARTS vàrem comparar la Directiva BOLKESTEIN amb en Frankestein. Primer, perquè a la gent li comenci a sonar… Segon, perquè al meu parer la Bolkestein, en temps de crisi, és com ressucitar un mort: és la Directiva que sintetitza la idea de la lliure competència i el màxim benefici a qualsevol preu, i això és el que ens ha conduït a la crisi. Així que enlloc d’aplicar-la, el
que s’hauria de fer és derogar-la!
DIMECRES va ser el torn del PLA BOLONYA I L’EDUCACIÓ. Uns espaguettis reivindicatius a la bolonyesa (idea de Biel Salas) a la Plaça del Tub per recordar que una cosa és voler un espai únic d’educació superior europeu, i l’altra aprofitar-se per fer una privatització encoberta (o descarada, segons es miri) de l’educació universitària. Davant això, educació pública, gratuïta i de qualitat. I recursos, que no tot ha de ser pels bancs, no?
AHIR DIJOUS, concurs de tasques domèstiques al carrer de Sant Miquel, per revindicar POLÍTIQUES D’IGUALTAT, i trobada de dones l’horabaixa. Aquella frase de Simone de Beauvoir, “no naixem dones, sinó que ens feïm dones”, també serveix per als homes. Calen canvis culturals, a més de drets socials i igualtat laboral i salarial.
I AVUI…Tocava LAÏCITAT. Hem demanat la intervenció de la Fisc
alia de Menors per les declaracions de Cañizares, fent apologia des abusos sexuals a menors. Amb això no es juga, i molt menys des d’una posició de responsabilitat com té ell. Una mostra més de la deriva sectària de la cúpula de l’església catòlica. Ni pressuposts per a cap confessió religiosa, ni símbols, ni religió dins les aules. Així farem una Europa laica, de convivència i ciutadania.