Màquina traductora

dilluns, 29 març de 2010

MILLOR NO FER UN KIT-KAT!!

Greenpeace està difonent un vídeo en el qual acusa Nestlé d'utilitzar oli de palma procedent d'Indonèsia per a l'elaboració del conegut “Kit-kat”. I amb les plantacions d'oli de palma (transgènic, of course), estan acabant amb els hàbitats del orangutans. El vídeo ja ha estat censurat a youtube al Regne Unit, en una nova demostració del poder i la influència de les multinacionals.

Pots trobar-lo a:http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/bosques/kit-kat-take-action-2. Un minut amb un missatge clar i llampant. Ajuda a difondre'l!



dijous, 25 març de 2010

DISSABTE 27, HORA DEL PLANETA...

Aquest dissabte, a les 20:30 hores, diverses entitats ecologistes, entre elles WWF, promouen l'anomenada "Hora del Planeta", amb la intenció que persones i institucions s'involucrin en la lluita contra el canvi climàtic, amb una gran apagada de la llum elèctrica.

Es tracta d'una acció simbòlica, però vertaderament calen moltes hores de tots i cada un de nosaltres, i també dels grans consumidors d'energia elèctrica, per frenar el canvi climàtic i la destrucció de recursos més la generació de gasos d'efecte hivernacle associada al consum energètic, que no deixa de crèixer, malgrat tot.

Una de les coses que em preocupen, i molt, és com ens ho farem, a Balears, per promoure la responsabilitat, el seny, l'estalvi energètic, si resulta que estarem doblement connectats amb la península amb cable elèctric i tuberia de gas i que, per tant, les centrals tèrmiques ja no ens destorbaran la vista ni l'olfacte... En mans de qui quedarà l'aposta per les energies renovables?

dimecres, 24 març de 2010

CINISME INFINIT

No és el nom d'una operació militar, però sí el de l'operació de fuita cap endavant del PP balear. Si l'altre dia s'atrevien al Parlament a “demanar comptes”, juntament amb UM, sobre la gestió de l'actual pacte d'esquerres, ahir ens acusaven de “crear inseguretat jurídica” per voler protegir Son Bosc.

Mentre el seu president campa per Argentina, evitant fer declaracions sobre Matas i la seva compareixença, el PP balear calla, i quan algun dels seus actuals dirigents parla, valdria més que callàs, com va fer ahir Tito Fiol, el portaveu parlamentari popular, que va venir a dir allò de què la “prespectiva” històrica els faria justícia.

El PP balear no és que no pugui mirar pel retrovisor del cotxe, és que circula amb un cotxe robat, i a pesar dels argumentaris elaborats per experts en comunicació, i a l'espera de resolucions judicials, la ciutadania ja ha fet el seu judici. I fins i tot Rajoy pagarà el fet que encara ara, ningú no hagi assumit les responsabilitats polítiques per la corrupció i el clientelisme de l'anterior legislatura, ni hagi demanat disculpes al poble, que no té un pèl de beneit.


diumenge, 14 març de 2010

IZQUIERDA

Un article sobre les coses de l'esquerra, publicat a Namasté:

El papel de la izquierda en el siglo XXI. Impulsando un proceso constituyente de la izquierda alternativa y verde

Fue Francis Fukuyama, uno de los intelectuales a sueldo del establisment norteamericano y mundial el que teorizó, tras la caída del muro, el final de la Historia y de las ideologías y, con ellas, de la izquierda como posibilidad alternativa a lo existente, al capitalismo global y globalizante.

Más de veinte años han pasado ya de aquel augurio, y eso sí, hoy nos encontramos frente a un mundo mucho más injusto, que excluye del circuito planenario de “confort” (en palabras de Edgar Morín) a tres cuartas partes de las y los habitantes del planeta, y una crisis ecológica que no admite ya más prórrogas en los necesarios compromisos por la sostenibilidad que nunca llegan en las cumbres internacionales porque como dijo el impopular pero no por ello menos impertinente Hugo Chávez, si el clima fuera un banco los países ricos ya lo habrían salvado.

La globalización cultural, la homogeneización del pensamiento, es el arma principal que sustenta tanta injusticia y tanta depredación, en un mundo en el que ya en los años 70, Eric Fromm anunciaba la sustitución del ser -como objetivo en la vida de cualquier persona- por el tener. Un anuncio que con los años se ha concretado en cultura del consumo irracional, más allá de nuestras necesidades y en demasiadas ocasiones, por encima de nuestras posibilidades. Por eso también, esta crisis es una crisis de civilización, ya que la economía niega la posibilidad de acceso al consumo, y con ello, la razón de ser, para muchos, en esta vida postmoderna.

Es lo que ya muchos intelectuales y estudiosos reconocen como un auténtico cambio de época, en el que paradójicamente la izquierda, como alternativa práctica pero también civilizatoria, nunca había sido tan necesaria pero nunca lo había tenido tan difícil. No me voy a extender, por tanto, en explicar por qué hace falta la izquierda, para lo que basta con echar una mirada al mundo para entenderlo, pero sí en cómo debería ser esa izquierda necesaria del siglo XXI.

Uno de los primeros elementos a considerar es el de la motivación, a riesgo de que esto suene a libro de autoayuda. La izquierda existe en tanto que propone otro mundo posible, pero el pensamiento dominante, esa globalización cultural que mencionábamos, insiste en el mensaje de que no hay alternativa, el TINA (“there is no alternative“) que Noam Chomsky denuncia. Por tanto, el mensaje de esperanza debe ser un elemento central del discurso y de las propuestas de la nueva izquierda: esperanza para quienes no tienen trabajo, para quienes no saben cómo llegar a final de mes, para quienes temen un futuro próximo similar al de las películas de Mad Max o el Planeta de los Simios.

Y para que ese discurso sea creíble y la gente se lo apropie, la izquierda, sobre todo la europea, tiene que recuperar el contacto con la gente, ser la voz de los sin voz, no una izquierda “representante del pueblo”, sino facilitadora de la expresión de las necesidades, las denuncias y las propuestas del pueblo. No una izquierda intermediaria entre la gente y las instituciones -reflexión válida también para el conjunto de los movimientos sociales-, sino una izquierda/herramienta de trabajo para lo cotidiano, además de una izquierda útil para presentarse a las elecciones.

Cambiar las formas de actuar y de estar presentes en política es por tanto condición necesaria para recuperar, después de tanta corrupción (aunque la izquierda no esté implicada en ella), la credibilidad tanto de la izquierda, como de la política en su conjunto. Y regenerar la democracia no significa sólo deshacerse de los corruptos (y los olvidados corruptores), sino recuperar la participación ciudadana y el control social, la verdadera democracia, luchando contra la especulación y la privatización de la política, de las instituciones y del espacio público.

Pero además de las formas, está el contenido. Solidaridad, sostenibilidad y planetariedad, son los tres ejes de trabajo de una izquierda que se proponga intervenir en una realidad tan compleja como la que nos ha tocado vivir.

La solidaridad es el sentido común de la humanidad, de otra manera no nos diferenciaríamos demasiado de cualquier otra especie. Lo que nos hace humanos, en palabras de Galeano, es además del hecho de refugiarnos, juntos, del peligro de las fieras, el acto de repartir la comida. Hoy, se han perdido las solidaridades “tradicionales”, entre compañer@s de trabajo o en el barrio, ha ganado el individualismo en detrimento de lo colectivo. El mensaje de la izquierda, además de enfrentearse a cualquier forma de discriminación y explotación, tiene que ser necesariamente un mensaje solidario con todas las personas, independientemente de su condición y de su origen, y situar a las personas en el primer término de las políticas, la máxima prioridad de trabajo.

Sostenibilidad, porque mejorar las condiciones de vida de las personas es un sueño imposible de realizar si no tenemos en cuenta el entorno en el que vivimos y consumimos, y si no pensamos en que nuestras hijas e hijos también se merecen la posibilidad de vivir en un mundo en el que puedan respirar un aire igual o mejor del que respiramos nosotros, por sólo poner un ejemplo. Porque lo verde y lo sostenible tienen que dejar de ser etiquetas a la medida de campañas de marketing de multinacionales depredadoras, de anuncios de coches y de políticas de más crecimiento imposible, y dar paso a un nuevo tipo de cultura. Porque con menos de lo que tenemos se puede vivir bien, y porque tenemos derecho a tener tiempo para la vida.

Planetaria, porque cualquier acción nuestra en lo local tiene una dimensión planetaria, porque todo y todas y todos estamos conectados hoy. Y porque frente a problemas globales, son necesarias propuestas globales, aunque el cambio empiece en lo local, y desde la actitud responsable frente a l@s otr@s y el mundo. Una izquierda, por tanto, conectora de luchas, de denuncias, de miradas y de propuestas.

Como diría alguien nada popular para la izquierda, con el proceso constituyente de la izquierda alternativa y verde en Balears “estamos trabajando en ello”, trabajando por construir, desde la izquierda existente, una izquierda renovada y a la altura de los retos de los tiempos que corren. Para que las Illes Balears, que hemos sido un laboratorio de la globalización neoliberal, podamos ser también un laboratorio de alternativas.

La barbarie ya la tenemos, y el socialismo está por construir, una sociedad en la que todas y todos podamos vivir en paz entre nosotros y con el planeta, con justicia y equidad.

Más información del proceso: http://procesconstituent.blogspot.com

dimecres, 10 març de 2010

CONGRÉS DEL PP: GENS D'AUTOCRÍTICA I MÉS DE LA MATEIXA DRETA

Aquí teniu un articlet, publicat ahir a La Veu de Mallorca:

Aquest darrer cap de setmana, el PP ha celebrat el seu cònclave, en el qual els seus sofrits militants han tingut l'oportunitat de triar, per tercera vegada en tres anys, el seu líder. I és que per molt que s'hagi volgut disfressar de democràcia participativa, ha estat un congrés sense debat i sense autocrítica, un exercici imprescindible perquè el principal partit de l'oposició es pogués situar amb força davant el convuls escenari polític de Balears.

El PP no sols no ha volgut reconèixer la seva part de responsabilitat en tot el que està passant, i en la corrupció que varen protagonitzar juntament amb UM durant l'anterior legislatura, sinó que ha volgut ignorar conscientment que d'aquí a uns dies s'iniciarà el seu calvari judicial, que començarà amb la compareixença de Matas, i no es sap com acabarà: Palma Arena, CDEIB i cola-caos, Turisme Jove, Pla Territorial, Funerària, Bitel2... donen per a molta sentència judicial i per a molta incertesa sobre el futur d'aquest “nou” PP, sobretot quan no hi ha hagut ni una sola dimissió ni sanció contra els nombrosos imputats que els populars encara mantenen no sols a les seves files, sinó a primera fila.

El congrés del PP també ha oferit més dreta i més de la mateixa dreta: al final, com el propi Delgado o els seus partidaris reconeixien: “...perquè votar una fotocòpia, quan podem quedar-nos amb l'original? “, en al·lusió a l'assumpció, per part de Bauzà, de bona part del programa del batle de Calvià. Més de les receptes neoconservadores que han fet d'aquestes Illes una terra de rècords en insostenibilitat social i mediambiental, menys serveis públics, més espanyolisme i una utilització barroera de les qüestions lingüístiques per fer trontollar la convivència, componen el programa del guanyador del congrés, a imatge i semblança del... perdedor?

Tres dies després del congrés, amb la socialista Aina Rado elegida com a presidenta del Parlament, les cares de Bauzà, Fiol i Rodríguez posen en evidència que el PP ha perdut una gran oportunitat per desgastar l'acció del govern d'esquerres, que era la seva única estratègia d'aquí a les eleccions. Ara, és l'hora que l'esquerra prengui consciència d'una vegada de la feblesa de la dreta en el seu conjunt, i passem de la resistència als projectes de futur, i a un projecte de canvi per a Balears capaç de generar il·lusió i esperança a un poble fart de caciquisme.

dimarts, 9 març de 2010

UN PARELL D'ARTICLES RECICLATS

Aquí van un parell d'articles que em serveixen de material reciclat, ja que com veieu, fa uns dies que no tenc massa temps per escriure!!!

CANVI DE CICLE POLÍTIC, a IBdigital.net
i
ÉS HORA D'ENFORTIR EL BLOC, a La Veu de
Mallorca

Salut, seny i socialisme!

dimecres, 3 març de 2010

UNS ALTRES POLÍTICS I UNES ALTRES POLÍTIQUES POSSIBLES

Ahir vàrem tenir per Palma al batle de Seseña i company d'IU, Manuel Fuentes, que pronunicà una conferència sobre la transparència i el control urbanístic en la gestió pública, al Club DM, a Palma. El batle, conegut per ser el centre de les ires de Francisco Hernando, "el Pocero", representa just allò contrari a la imatge instal·lada a l'imaginari col·lectiu i les enquestes, de què tots els polítics són iguals i, a més, corruptes, ja que Manuel ha resistit des de la coherència i l'honestedat al poder econòmic i a la influència dels corruptors, aquests altres actors de la corrupció dels quals gairebé mai no se'n parla, i gairebé mai no la paguen. Una resistència que ha pagat car, ja que "El Pocero" té presentades fins a catorze querelles contra ell i altres regidors d'EU, dues de les quals afecten també directament als companys Manolo Càmara i fins i tot a Cayo Lara.

Una de les coses que va dir i que més em va agradar, apart de la seva senzillesa, és que el poble ha de controlar les institucions, i les institucions el mercat. Però que per contra, el que passa ara és que els poders econòmics i el mercat controlen als polítics, i aquests controlen a la població... Una reflexió ben interessant, que explica molt del que ha passat, del que està passant i passarà.