Màquina traductora

dilluns, 29 de novembre de 2010

ONADA NEOCONSERVADORA: NO ÉS LA SOLUCIÓ


Els companys i companyes d'ICV són l'únic partit del pacte d'esquerres que es salva (han passat a ser la quarta força del Parlament) de la debacle que ahir va arrassar el PSC i ERC. És el resultat d'una bona feina, que ha sabut combinar els valors del tripartit (que en té, a pesar dels errors comesos i la renúncia dels socis a la seva reedició), amb un discurs polític crític i alternatiu pel que fa a la crisi global. Des d'aquí el meu suport més sincer a l'ecosocialisme català, que també a l'oposició serà més que necessari per frenar la bogeria d'una dreta desbocada que pretén superar la crisi a costa dels treballadors i les treballadores, del desmantetllament de l'Estat del benestar i del medi ambient.

No obstant, allò que més preocupa del resultat de les eleccions catalanes és l'onada neoconservadora, ja que els partits que pugen són tots conservadors, siguin catalanistes com CiU o espanyolistes com el PP, sense esmentar PxC, que gràcies al discurs racista de Sánchez-Camacho no ha entrat al Parlament, però per poc. Es pensa la gent que una crisi que han ocasionat les polítiques neoliberals i la fe cega en els mercats sense control es solventarà amb l'accès de les seves titelles polítiques al poder? Si la gent no veu en l'oferta progressista una sortida seriosa i solvent, haurem de fer un pensament... I la primera reflexió passa per no assumir els postulats neoliberals, i per recuperar el pols amb la gent i les seves necessitats i així, la credibilitat perduda.

El triomf de la dreta plural a Catalunya es circumscriu en l'onada neoconservadora que recorre Europa i que ahir, sense anar més enfora, es manifestava en forma de referèndum contra els immigrants a Suïssa, un país històriament acollidor de refugiats. Reflexió del dia: fins i tot a Suïssa, el país dels bancs i els paradisos fiscals, és més fàcil identificar la crisi amb els immigrants que no amb els que realment tallen el bacallà. Són temps de resistir.

dimecres, 24 de novembre de 2010

PP I UM, DE BOICOT EN BOICOT FINS A LA DERROTA FINAL

PP i UM s'entesten, davant la seva manca d'alternativa política, en boicotejar l'acció del govern d'esquerres en minoria conformat per PSIB i Bloc, com si no tengués ja prou dificultats amb la crisi i els seus efectes. De fet, ahir dimarts el boicot va ser doble: al Ple de l'Ajuntament de Palma, UM s'alià a la proposta del PP de Palma de votar contra el tramvia, sense plantejar més alternativa que fer un altre metro (...quan haurem de mester dos segles per amortitzar el que tenim!, a més de ser una obra molt més costosa i de major impacte), quan en el Pla de Transports aprovat durant l'època Matas el PP va defensar el tramvia per a la badia de Palma.

En el cas del Parlament, els plenaris s'han convertit en una autèntica carrera per part del PP per reprovar i castigar públicament els consellers del Pacte, ahir va ser el torn del conseller d'economia i hisenda, Carles Manera, a qui el PP acusava de ser el responsable de la pròrroga dels presuposts autonòmics. Però setmanes abans, va ser el torn de Fina Santiago, Biel Vicens o Vicenç Thomàs, entre altres. Una estratègia de desgast que compta amb el suport d'UM perquè surti endavant, i que en la meva opinió gens no beneficia els interessos electorals de PP ni d'UM, i en tot cas els pot servir just com una cortina de fum per tapar els seus propis problemes interns.

dimarts, 23 de novembre de 2010

BALEARS, CRISI, POBRESA: RECONVERSIÓ O BARBÀRIE


La tremenda inequitat i l'empobriment de la població de les nostres Illes ha quedat demostrada amb la presentació ahir de la primera enquesta d'hàbits socials a les Balears, elaborada per l'IBESTAT, que assenyala entre moltes altres dades les dificultats per arribar a finals de mes que pateixen el 60% de les famílies, la situació d'atur que afecta a tots o a alguns membres de launitat familiar en el 50% de les famíles de les Illes, o el fet que un 16% de les llars viuen amb menys de 1.000 euros mensuals.

Unes dades que haurien de servir com a punt de partida per replantejar la prioritat de les polítiques, ja que de no intervenir, correm el risc d'avançar ràpidament cap a una societat absolutament mancada de cohesió social. A més, existeixen les eines necessàries per poder garantir uns mínims de dignitat per a les persones, mitjançant per exemple la Llei de Serveis socials aprovada en aquesta legislatura, que empara el dret de qualsevol persona que resideix a les Illes Balears a alimentació, roba i sostre.

Però cal més que mai pensar i aplicar un nou model de desenvolupament que no sols pensi en els beneficis econòmics d'uns pocs i en l'arribada infinita de turistes com la solució màgica de tots els problemes, ja que com s'ha demostrat enguany mateix, això no repercuteix en la millora del benestar social de la majoria de la població. D'això, ja n'hem tengut prou, ara és l'hora de la reconversió d'aquest model insostenible i inequitatiu. Això, o la barbàrie d'una societat mancada de cohesió social i sense perspectives de futur ni com a poble, ni per a cada una de les persones que el composen.

dilluns, 22 de novembre de 2010

BENET XVI: LLIÇONS DE MORALITAT


Benet XVI ha tornat a donar mostres aquest cap de setmana de la seva manca de respecte cap a les persones I la justícia social I de gènere, en afirmar que l'ús del preservatiu es podria justificar, per exemple, en el cas de les prostitutes, ja això significaria "un primer acte de responsabilitat I de moralitat".

Unes declaracions, en la meva opinió, absolutament desafortunades, ja que no sols no justifiquen l'ús del preservatiu, sinó que emparen la prostitució, que per per al Papa, per al contrari, no han estat objecte de crítica a pesar del sotmetiment I la discriminació que significa cap a les dones. Què passa amb els homes que la promouen i la consumeixen? No són objecte de valoracions morals?

L'ús del preservatiu, doncs, es justifica des del punt de vista moral en el cas de les prostitutes, segons el Papa, però no en el cas d'Àfrica, on milions de persones han mort ja com a conseqüència de la SIDA. Quin Déu més estrany, el d'aquest senyor, o quin intermediari tan poc afortunat...

dijous, 18 de novembre de 2010

RAMSAR RECORDA A PP I UM QUE L'INTERÈS AUTONÒMIC ÉS PROTEGIR SON BOSC, NO DESTRUIR-LO


Ahir l'ecosistema de Son Bosc i S'Albufera fa ver un alè, en anunciar el Conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens, que la Convenció Internacional RAMSAR, òrgan intergovernamental per a la catalogació i protecció de zones humides, s'hi ha pronunciat de manera absolutament rotunda sobre el projecte de camp de golf, que segons l'organisme "s'hauria de desestimar definitivament". Més clar, aigua.

L'informe de RAMSAR deixa ben clar que l'únic interès general i autonòmic és la protecció d'aquest espai de gran valor natural, tant paisatgístic, com en termes de biodiversitat. Una gran lliçó en la meva opinió per al PP i UM, que fa pocs mesos s'atreviren a declarar d'interès autonòmic un projecte, el del camp de golf, que només beneficiaria els seus promotors en detriment d'aquesta zona humida tan important per a la nostra Comunitat. Fer lleis a mida dels interessos privats, una pràctica que després de tot el que ha passat a les nostres Illes, no s'hauria ni de poder plantejar... Han hagut de venir a dir-nos-ho un grup d'experts mundials. Que PP i UM prenguin nota.


dijous, 11 de novembre de 2010

THOMAS COOK, HOTELERS I MODEL TURÍSTIC

L'acord assolit entre Thomas Cook i els hotelers de les Illes a la World Travel Market perquè el touroperador britànic no descomptàs el 5% a les factures de les contractacions d'enguany a canvi de què la propera venguin més turistes, però a un preu més baix, és una decisió que condiciona a totes totes el nostre model turístic, que ja ha donat prou símptomes d'esgotament. Els hotelers tenen tot el dret a denunciar i renegociar el que és clarament un abús per part de Thomas Cook, que ha actuat unilateralment, però en aquest cas, les conseqüències ens afecten a tots i a totes.

De fet, aquesta mateixa temporada s'ha demostrat que més turisme i més barat, per molts més turistes que venguin i més estades que es facin (enguany hem batut el rècord en nombre d'estades dels darrers 5 anys), no sols no fa augmentar la despesa d'aquests turistes (que cada vegada gasten menys), sinó que a més això no repercuteix per exemple en l'ocupació, ja que l'atur al sector de l'hoteleria i l'estacionalitat han estat els més alts dels darrers anys.

Per això, aquesta mena de decisions no poden deixar-se exclussivament en mans privades, ja que invaliden la política de promoció del propi Govern, i no contribueixen a avançar cap a un turisme de qualitat i sinèrgic amb els altres sectors econòmics de les nostres Illes. No seria la primera vegada que proposam la creació d'un touroperador públic o fins i tot amb participació del capital privat de les Illes, la UIB, etc., però cada vegada les coses que passen ens donen la raó.

dimarts, 9 de novembre de 2010

SÀHARA OCCIDENTAL: LA (IR)RESPONSABILITAT DE L'ESTAT ESPANYOL


Fa ja més de 30 anys que el poble saharauí viu ocupat, i condemnat a viure al desert davant el silenci de la comunitat internacional però sobretot, de l'Estat espanyol, que a l'hora de repartir responsabilitats, en té més que ningú. On és l'Estat Espanyol? I la Ministra d'Afers Exterior ..Es demanen els defensors dels drets humans al Sàhara, i el poble saharauí, tan venerat pel govern de ZP però alhora tan poc recolzat...

El violent desallotjament del campament de Gdeim Izik ahir, als afores d’al-Aiun, que ja ha costat la vida a un nombre indeterminat de civils, a més d'haver deixat desenes de ferits, és l'enèsima ofensa del Regne del Marroc, molt emprenyat després que fa uns mesos Aminatou Haidar donàs a la causa saharauí un ressò com no havia tingut mai.

Què hi ha perquè aquest país veí, pugui fer aquestes coses, impedir l'entrada a polítics, ongs i periodistes europeus, mantengui milers de presos de consciència i presos polítics i periodistes a presons en condicions infrahumanes, i les institucions europees callin? És evident que les relacions comercials i els interessos econòmics d'occident. Segurament res de nou, amb això.

Si Europa vol conservar un mínim d'ètica i de dignitat, no té davant el que ha passat altre remei que condemnar enèrgicament el rei de Marroc i els seus sequaços, i també (aquí no valen delegacions) l'Estat espanyol, qui més deu al Sàhara després de “regalar” l'any 1975 unes terres al Marroc on, mira tu, hi vivia un poble mil·lenari, el saharauí, que no va ser tingut en compte. Si volem posar la justícia per davant dels negocis en les relacions internacionals, aquesta és una bona oportunitat per fer-ho.

dilluns, 8 de novembre de 2010

INICIATIVAVERDS, CONFLUÈNCIES


La feina no m'ha deixat ser massa actiu en aquest blog, per excés d'activitat en altres coses, les darreres setmanes. Mirarem de tornar a la càrrega a partir d'avui. Ja sabreu que aquest dissabte ha nascut un nou partit, INICIATIVAVERDS, fruit de la confluència entre Els Verds i Iniciativa d'Esqueres. Un projecte de futur, que vol fer xarxes de canvi aquí i arreu, perquè sense sostenibilitat ni equitat, que són els nostres dos grans principis, no hi ha futur per a ningú... Vos deixo amb el discurs de cloenda, que pens que expressa el que vol fer d'ara endavant aquest nou projecte nostre, vostre, verd i d'esquerres: INICIATIVAVERDS.


DISCURS DE CLOENDA A L'ASSEMBLEA CONTITUENT D'INICIATIVAVERDS
Dissabte 6 de novembre de 2010

Vivim temps d'incertesa. Això no és cap novetat. D'incertesa compartida, perquè resulta difícil fer prediccions del que passarà no ja d'aquí a 10 anys, ni tan sols l'any vinent. D'incertesa cossificada amb la crisi en cada una de les persones que no tenen feina ni perspectives de futur en les seves vides. Molta incertesa i poques certeses, més enllà de què això no pot seguir així per molt de temps...


Ahir el tema de la religió va ser recurrent, i em permetreu que citi un capellà, però dels transgressors i d'esquerres, a diferència de Benet XVI, que és l'amic felanitxer Tomeu Bennàssar, que acaba de presentar el seu darrer llibre...


"Entenc la història com el trànsit de l'animalitat a la humanitat, del jo sol al jo amb tu i per tu, de l'instint a la raó, de la natura a la cultura, de la força a la llibertat. Procés lent, humanitzador, raonable, alliberador; procés sempre, no meta, i en el camí, amb avanços i retrocessos".


(Tomeu Bennàssar: A l'aguait de la vida, el càncer per la finestra)


En altres moments potser hem retrocedit, però jo crec que amb aquesta assemblea hem avançat. Però que formam part d'un procés, d'un lent procés de canvi (potser molt més del que seria necessari per canviar les coses), que acabam de començar, que hi ha molt per fer.


Les paraules d'en Tomeu, plenes d'una recuperada il·lusió per la vida (molt oportunes per a nosaltres, IniciativaVerds, que acabam de nèixer), si més no ens recorden el sentit del nostre paper en política, del paper que ha de jugar una força d'esquerres i ecologista. Un paper que no és fàcil, i que té molt de pedagògic, de mirar de retrobar el sentit de les coses que passen a un món on tot està més interconnectat que mai, però on s'han perdut tant el sentit comú com el sentit comunitari, que diria Galeano.


Un món globalitzat del qual aquesta illa nostra forma part, i on com ens recorda El Roto, que sempre té la raó per arma, avui en dia no es pot mirar cap a un altre costat, perquè no hi ha un altre costat. I en aquesta Assemblea, pens que no hem intentat mirar cap a un altre costat, sinó que hem mirat e cara la realitat, i ens hi hem posicionat, amb molt debat i també, perquè no dir-ho, amb una certa alegria que ens motiva a tots i a totes als que feim part i hem d'impulsar aquest nou partit.


Aquesta ha estat una Assemblea on sobretot hem parlat de tres coses:


Primer.- De la CRISI, la qual no entraré ara a analitzar, no us preocupeu, però sobretot hem parlat de la necessitat de rompre amb el missatge de què no hi ha alternatives a un sistema que s'ha demostrat absolutament inútil per mantenir a l amajoria de la població mundial alimentada i amb condicions de vida dignes per viure en un planeta habitable...


Davant això HI HA ALTERNATIVES, les que desfensam des de l'ecosocialisme, que passen per una profunda reconversió del model econòmic, aquí a Balears però també a nivell global, en clau de sostenibilitat i d'equitat, que han de ser els dos grans principis que guiïn la nostra acció política, els mateixos que defensa Equo. Una sostenibilitat que tal i com l'entenem nosaltres, que tal i com ens recorda Jordi Riechmann, implica RUPTURA. Ruptura amb el que hi ha, ruptura amb les regles del joc, ruptura amb la cultura del consum, del creixement i de l'exclusió. Ruptura, no obstant, que no és assaltar el Palau d'Hivern (o d'estiu, en el nostre cas), sinó iniciar el necessari camí d'una transició cap a una societat justa i sostenible, amb canvis a molts nivells: econòmic, social, cultural.


Segon.- Hem parlat d'una altra de les nostres prioritats, començant per Balears: l'articulació d'un TERCER ESPAI polític decantat cap a l'esquerra, que serveixi per garantir majories de progrés a les institucions, però sobretot que serveixi per sentar les bases d'un canvi que com deia abans, necessita de molt més temps que no pas una legislatura política. Una legislatura que ha estat dura, i on els companys i companyes que estan a les insitucions de govern han fet una gran feina, però necessitem ser més i tenir més suports. Un tercer espai que ha de servir per recordar quines són les prioritats de la gent i del planeta, davant una dreta més crescuda que mai i una socialdemocràcia despistada.


Un tercer espai per recordar justament que la sortida a la crisi no passa per repetir les receptes que han acompanyat des de fa tres dècades la crisi actual, sinó per posar les persones en primer terme i per defensar l'Estat del benestar.


Un tercer espai que no és només nostre, que el compartim amb més gent, com ara els companys del PSM, amb qui tenim visions diferents però complementàries de les coses, però també amb els moviments socials transformadors: perquè com deien a La Bola de Cristal, sólo no puedes, con amigos, sí!



Tercer, i finalment, hem parlat (i us record que hem aprovat) que volem ser un nou model de partit. Perquè no només cal repensar la política en clau d'esperança: quan diem que "un altre món és possible", que és un gran missatge davant el missatge demoledor i quotidià de què no hi ha res a fer, estem deixant a la gent la possibilitat de transgredir. I si la gent no té un espai, polític o imaginari com deia Augusto Boal, en relació als oprimits, un espai on transgredir, sempre seran oprimits.


Sona fàcil, això de fer un nou model de partit, però és tan difícil com dir allò que es pensa, i fer el que es diu... Quasi res, en els temps que corren. Però si no ho feim, correm el risc de ser, la gent implicada en política, per molt alternatius que ens considerem, el tercer problema segons el CIS en ordre d'importància per a la ciutadania d'aquest país, com ens recordava ahir un company. Hem de ser un partit modern, que passa no per estructures clàssiques, sinó per teixir una xarxa que connecti persones i col·lectius que des d'interessos, vivències i perspectives molt diverses lluiten cada dia per canviar les coses. Una xarxa per atrapar somnis, compartir-los i fer-los crèixer.


Acab ja, simplement dient que estic molt orgullós de què siguem el primer lloc de l'Estat on experimentam aquesta confluència necessària de l'esquerra alternativa, l'ecosocialisme, l'ecologisme polític, però també una mica tens, perquè hi ha moltes mirades posades en nosaltres, no sols aquí, al nostre entorn més immediat. Esper que entre tots i totes, amb la feina i la il·lusió que hi hem posat i hi posarem, estem a l'altura dels reptes, que són molts.


Gràcies a tothom, salut i ecosocialisme!