TEMPS DE RESISTIR

S'ha acabat la jornada. electoral. Hem tret uns bons resultats com a coalició, però no hem pogut aturar, sobretot el PSOE, l'onada neoconservadora que arrassa Europa. I a la qual la socialdemocràcia, fent retalls dels drets socials i l'Estat del benestar en nom de l'esquerra, hi ha contribuït.

Malgrat haver superat les espectatives que teníem, no puc expressar alegria, i molts altres companys i companyes tampoc: el PP ha tret majoria gairebé pertot. I això significa directament retrocessos (per no dir directament destrucció) en els avanços que en matèria social, mediambiental i de país s'havien aconseguit en aquesta legislatura.

A tot l'Estat espanyol només s'ha salvat, i per poc, Extremadura, amb alguns atres parèntesis destacables, com Formentera. La política espanyola es berlusconitza, i el premien personatges com Bauzà, Esperanza Aguirre o Paco Camps... No sorprèn, però decepciona.

És el que passa quan només va a votar poc més de la meitat dels qui tenen dret a fer-ho, i sobretot quan la gent pensa que aquesta dreta cavernícola li arreglarà els problemes, fent més del mateix. Arriben els “canviadors”, i Déu ens agafi confessats amb els canvis que vénen ara: tancament de TVM, privatització de serveis públics, rebaixa d'imposts per als rics... O deu ser pitjor el que no han anunciat?

Des d'IniciativaVerds i la nostra coalició amb el PSM i Entesa no els deixarem ni els 100 dies de prova. Tenim el cor encongit però la moral alta, i farem una trinxera amb tots aquells que no vulguin fer passes enrera. A les institucions i al carrer, exigint amb els joves indignats democràcia real, que entre altres coses implica control social del que facin Bauzà, Salom, Isern i qui sigui.

Perquè si hi ha motius per no caure en la nostàlgia és perquè després del 23-M, però sobretot del 15-M, res no tornarà a ser igual. Ni les institucions, ni l'actitud de la ciutadania. I estic ben segur que no ens quedarem sols, i que haurà milers de joves i no tan joves a la Plaça d'Islàndia i arreu, que no deixaran que ningú, per molta majoria que tengui, governi amb impunitat.

En qualsevol cas, és temps de resistir, i de filar un somni compartit de transformació social des de les trinxeres. Allà ens hi trobarem, ara anem a descansar un parell d'hores.