Blog d'Abril. Replicant.

EL GOVERN DEL TEA PARTY BALEAR

2011-09-26T13:19:00.000+02:00

El Govern de Bauzà (i els de la majoria de les institucions de les Illes que el PP ha començat a comandar des de les passades eleccions) ha demostrat en aquests 100 dies de glòria ser un govern neoconservador de manual, més preocupat per l’aplicació de la seva ideologia que per resoldre els problemes dels ciutadans i ciutadanes de la nostra Comunitat, immersos en la més absoluta incertesa pel que fa al seu futur.

Un PP que al capdavant de les principals institucions, ha posat la crisi com a excusa per dur endavant poca cosa més que retalls. Retalls ideològics, contra allò social, contra allò públic: l’atac a l’educació pública i al professorat, que genera inquietud i incerteses a tota la comunitat educativa, fins i tot als pares i mares als que s’havia promès la “llibertat” d’elecció de centre, però no de política educativa. Retalls al tercer sector social, amb la retirada de subvencions de les quals depenen serveis d’atenció a milers de persones depenents o en risc d’exclusió social, així com centenars de professionals que s’hi dediquen. Al transport públic, es digui SFM o EMT, reduint horaris i augmentant tarifes, pel simple fet de ser públic, i que suposen també un retall social en tant que es tracta dels mitjans de transports que té a l’abast la ciutadania. Això, sense comptar amb els anuncis de privatització de serveis estratègics, que ben segur vindran si es tanca el cercle de poder del PP a nivell d’Estat després de les eleccions generals de novembre.

Però també retalls de democràcia, aprofitant la majoria que li han atorgat les urnes el passat mes de maig, per reduir la participació social i i el control que ha d’exercir l’oposició a la seva mínima expressió: tancant uns mitjans de comunicació (RTVM) i imposant comisaris polítics a altres (IB3); reduint els recursos i les preguntes de control de l’oposició; atacant i qüestionant els representants de les treballadores i treballadors públics... així, fins al darrer consistori de Mallorca on el PP hi té majoria absoluta, i on també han fet tot el possible per reduir plenaris o treslladar-los a horari de matí dificultant així la participació del poble.

Retalls que el que és pitjor: no responen a un full de ruta concret que ens condueixi a sortir de la crisi, ni a millorar el benestar, ni la confiança de tots nosaltres. És pura ideologia, talment un Tea Party balear, amb Carlos Delgado al capdavant, com posa en evidència l’atac a la llengua catalana i la voluntat de crear un conflicte allà on no n’hi ha (ja sigui a l’escola, o als mitjans de comunicació, o a en l’accés a l’administració) i dividir la societat, quan el que haurien de fer les institucions públiques és garantir la cohesió social.

El darrer dels anuncis grandiloqüents de Delgado ha estat una Llei General Turística orientada al “retorn” dels capitals que se n’anaren al Carib, i que implicarà entre altres coses un canvi d’usos turístics a residencials dels hotels. És a dir: tenim un Govern que no té posició oficial respecte a l’augment del “tot inclòs” (un 25% d’ençà que va començar la crisi) i les seves repercussions socials i econòmiques; ni respecte al fet que ara acaba la temporada amb més turistes dels darrers anys, però sense que això repercuteixi en la feina al sector... Perquè ara a més a més, només falta que els hotels deixin de ser hotels, i enlloc dels capitals, siguin les famílies que depenen del sector de l’hoteleria les que hagin d’emigrar cap al Carib... Senzillament, no es pot consentir ni una política econòmica ni en aquest cas una Llei que jugui amb el futur de tots (i no només dels empresaris), i que no tengui en compte la possibilitat de viure dignament del milió i pico de persones que viuen en aquesta Comunitat Autònoma. No els ho podem permetre.

DE LA INDIGNACIÓN AL COMPROMISO

2011-09-14T17:55:00.000+02:00

(Un article col·lectiu publicat avui a El País)

Asistimos a una crisis mucho más profunda que la crisis financiera. Es la crisis de un modelo de desarrollo ambientalmente insostenible, de un modelo económico y socialmente injusto y de un modelo político en el que los partidos gobernantes, supeditados a los poderes económicos, han pervertido la esencia de la política y de la democracia —que, no olvidemos, significa gobierno del pueblo— cambiando el gobierno de la ciudadanía por el de los mercados financieros. Tenemos la convicción de la necesidad de una renovación radical de la política, en España y en el mundo, para regenerar la democracia y hacer que la economía esté al servicio de las personas de acuerdo con las necesidades reales de la sociedad y los límites de la biosfera. Estamos en ello.

Compartimos la visión de quienes consideran que la izquierda ahora gobernante tiene un problema mucho más grave que el del avance electoral de la derecha, que es su falta de horizonte y su incapacidad de imaginar otra receta que la de aceptar las presiones antisociales y degradar los derechos públicos y las condiciones laborales. A su vez, hoy no basta con las opciones tradicionales a su izquierda que no solo no han llegado a recoger el voto ofendido sino que han envejecido como alternativa. Si queremos ir más allá, no solo queremos detener a la derecha, sino también cambiar la izquierda.

Porque las respuestas del siglo pasado no sirven para el siglo XXI y porque a los ideales solidarios hay que sumar nuevos valores: la equidad entendida como igualdad de oportunidades y protección social; el ahorro, la mesura y la eficiencia en el uso de los recursos; la responsabilidad para con las personas y la sociedad, con los animales y con las generaciones futuras; el equilibrio en las relaciones con la naturaleza; la independencia de las instituciones públicas respecto a los poderes económicos; la gestión transparente, honesta y eficiente de lo público al servicio de la ciudadanía, la democracia participativa y deliberativa; el pacifismo activo… para abrir caminos hacia otro proyecto realista de sociedad y de civilización en el que sea posible la convivencia pacífica y el bienestar humano para toda la población, ajustando el desarrollo a los límites físicos y biológicos del planeta, en un mundo que, aunque no perfecto, sea viable para todos y más justo.

Estos valores, sobre los cuales debería ser posible encontrar en la sociedad un amplio entendimiento —más allá de las percepciones ideológicas tradicionales—, deberían configurar una línea de salida concreta a la crisis económica actual que no solo ha provocado ya cinco millones de desempleados en nuestro país y 200 millones en todo el mundo, sino que amenaza con desmantelar el Estado de bienestar, los derechos laborales y la protección social en Europa y con arruinar las perspectivas de una globalización equitativa a escala mundial.

Las empresas no necesitan más facilidad para despedir, sino más crédito para producir

Esa salida es posible: hay otras alternativas más justas y eficientes para superar la crisis. Alternativas como incrementar los ingresos con una adecuada fiscalidad dirigida a los que más ganan, más tienen y más contaminan; modulando la reducción del gasto reduciéndolo de las subvenciones a las actividades contaminantes, de las inversiones en infraestructuras ruinosas —AVE sin pasajeros, aeropuertos sin aviones, autopistas solitarias—, de los gastos militares y eclesiales, etcétera... en vez de quitárselo a los pensionistas o a los empleados públicos, que educan a nuestros hijos, curan a nuestros enfermos y cuidan a nuestros mayores.

Las empresas no necesitan más facilidad para despedir, sino más crédito para producir

Es otro enfoque, perfectamente viable. Es necesaria una nueva política económica que tenga como objetivo la creación de empleo, especialmente en la economía verde y en los servicios sociales.

Pero este nuevo enfoque requiere abrirse camino a escala europea, porque no hay soluciones Estado por Estado. No habrá protección de la sociedad frente a los mercados financieros mientras no haya una respuesta diferente de las autoridades europeas: solo una mayor unidad política, económica y fiscal europea —con bonos europeos para una financiación de las deudas soberanas a menores tasas de interés y a más largo plazo, con una agencia europea de calificación y con una tasa a las transacciones financieras— impedirá que el manejo de la deuda griega y la de los demás países periféricos por parte de los mercados financieros acabe por llevar al euro al colapso y a Europa a la ruina.

Los Verdes europeos, con los que nos identificamos, se están batiendo en el Parlamento Europeo por soluciones similares y han propuesto un green new deal para Europa, porque solo la economía verde y baja en carbono permitirá avanzar hacia otro modelo productivo y de consumo frente a una crisis que no es solo financiera y económica, sino también energética, climática y ecológica.

La peculiar situación española, con un desempleo insoportable, aconseja emprender esa dirección. Posibilidades no faltan: España cuenta con un potencial extraordinario en el desarrollo de las energías renovables, con la mayor superficie cultivada de agricultura ecológica, con capacidades tecnológicas en sectores emergentes, con excelentes profesionales en salud, investigación científica y educación, con una sociedad civil emprendedora… que podrían llevar a construir un desarrollo diferente y con pleno empleo. Pero con empleos menos vulnerables y más sostenibles: solo las actividades generadoras de empleos verdes, como las energías renovables, la agricultura ecológica, el transporte sostenible, la rehabilitación de edificios, etcétera... podrían generar dos millones de nuevos empleos e importantes beneficios sociales, ambientales y económicos

Recientemente, el autor de ¡Indignaos! Stéphane Hessel, nos decía que ahora es el momento de pasar de la indignación al compromiso, cada quien desde su ámbito. Quienes suscribimos este artículo lo hacemos desde el ámbito de la política. Hemos acogido receptivamente las movilizaciones sindicales contra la reforma laboral, las reflexiones y propuestas de las gentes de la cultura y escuchado con atención las demandas indignadas de las plazas tras el 15-M, con las que coincidimos. Pensamos que no solo deben cambiar las políticas, sino también la política. Hacen falta reformas electorales y constitucionales de gran calado, una nueva transición para una mejor representación de la ciudadanía, más activa y directa, el fin del bipartidismo y de la partitocracia, un nuevo empoderamiento popular y un republicanismo participativo en el que el poder esté más repartido, con partidos más democráticos, transparentes y refractarios a la corrupción, con organizaciones sociales y ciudadanas más representativas y con más poder de consulta, control y codecisión, donde la iniciativa legislativa popular y los referendos locales, autonómicos y estatales sean instrumentos habituales y normalizados de ejercicio de la democracia... Una democracia que no lo fíe todo a lo representativo, sino que para ganar legitimidad se le añadan instrumentos de democracia participativa y deliberativa.

El desafío no es menor. El momento histórico y la demanda de la sociedad nos exige algo nuevo e intentarlo hacer en el sentido más amplio y unitario posible. En este contexto queremos contribuir dinamizando un amplio movimiento político que promueva salidas viables, y, por tanto, distintas de la crisis que padecemos, en clave de equidad social, sostenibilidad ambiental y de mayor democracia. Queremos contribuir a construir un nuevo espacio político plural que ofrezca un cauce de participación a las personas que no se resignan a contemplar pasivamente esta situación; especialmente, queremos crear un espacio de activismo político para las generaciones emergentes y de construcción de alternativas para todas las personas que estén dispuestas a comprometerse generosamente para encontrar, individual y colectivamente, soluciones de actualidad a los desafíos de nuestro tiempo. Ese es nuestro compromiso.

Juan López de Uralde, EQUO, comisión promotora; Inés Sabanés, EQUO; Joan Herrera, secretario general de ICV; Mónica Oltra, diputada de las Cortes Valencianas por Compromís, y David Abril, secretario general de Iniciativa Verds (Baleares).

COALICIÓ RENOVADA I AMPLIADA

2011-09-12T09:38:00.002+02:00

Els de la coalició PSM-IV-ExM seguim pensant diferent, i anam contracorrent davant un sistema que a pesar del clam de la gent per més i millor democràcia, vol reduir la representació electoral al bipartidisme PP-PSOE i la participació de la gent a votar cada quatre anys (si és que són capaços d’arribar) a una d’aquestes opcions enllaunades.

El dissabte, els consells polítics dels tres partits decidiren reeditar una coalició que a les autonòmiques i locals del maig, va obtenir un excel•lent resultat enmig de l’apatia de la gent progressista. Ara, hem fet una aposta per renovar aquesta coalició i ampliar-la a altres forces amigues de l’esquerra verda i l’esquerra nacionalista de Menorca, Eivissa i Formentera, i hi seguim fent feina, perquè en els propers dies, la coalició encara sigui més grossa i més unitària.

La coalició mirarà de donar continuïtat em clau d’eleccions estatals a un programa fonamentat en tres pilars: persones, ecologia, autogovern. Tres pilars que són el focus de l’atac ferotge dels mercats, de la dreta política i també de la (suposada) socialdemocràcia amb l’excusa de “sortir” de la crisi. Una coalició que no sols defensarà a ultrança els drets socials i els serveis públics, el territori, la llengua o el país, sinó també una alternativa econòmica viable fonamentada en les persones i el medi ambient, en connexió amb els valors que defensen altres forces germanes d’arreu de l’Estat, a Europa i al món.
Podria parlar molt i bé del que representa aquesta coalició. Us en diré perquè a més des d’IniciativaVerds el suport a la coalició ha estat molt majoritari: és una aposta unitària i coherent en la defensa dels principis de l’equitat i la sostenibilitat; consolida un tercer espai polític a les Illes ecologista, d’esquerres i sobiranista, diferenciat del PP i el PSOE; contribueix a fer una altra política possible, que és el que volem la gent d’EQUO i els votants a la recerca d’un nou referent polític. I sobretot, garanteix que les nostres idees podran incidir en la política de l’Estat, perquè és el primer cop que objectivament, estem en condicions d’obtenir representació a les Corts generals. Endavant!

...ÉS L’ECONOMIA, ESTÚPIDS!!

2011-09-06T10:00:00.000+02:00

Aquesta expressió va agafar fama durant la campanya electoral de les presidencials nord-americanes a les quals Clinton s’enfrontava a un Bush (pare) ancorat en les polítiques neoliberals impulsades anteriorment per un altre republicà conservador, Ronald Reagan, després de la crisi del petroli. Amb la sentència es recordava la necessitat d’apel•lar des del discurs polític a les necessitats quotidianes des ciutadans i ciutadanes: l’economia familiar i la seva subsistència, la feina, l’habitatge, etc.

A pesar que aquesta qüestió va ser clau per a la victòria dels demòcrates, gairebé res d’allò no ha quedat, amb l’excusa de la crisi, ni en els discursos ni en les polítiques ni d’Obama ni de la socialdemocràcia europea, que va a remolc de neoconservadors com la Merkel o neofeixistes com Berlusconi.
Només els mercats semblen tenir dret a ser plorats diàriament, mentre milions de persones són qui vertaderament pateixen els efectes més durs de la crisi, per no parlar del drama humà de Somàlia, que segueix ocupant un lloc testimonial tant als mitjans de comunicació, com a l’agenda de la comunitat internacional. Senzillament, immoral.

Per això, ahir va ser un dilluns de “pànic”, i avui és dimarts d’”incertesa”... I demà, què serà? Què es pot esperar de l’aplicació de receptes a mida dels especuladors i els senyors de les finances, dels qui han provocat aquesta crisi, a costa de la democràcia i del benestar de les persones? On queda l’agenda real, la dels problemes petits i grossos de la humanitat, en els plans d’ajustament i la macropolítica dictada pels mercats? El miratge de capitalisme amb rostre humà sembla que ha arribat a un carreró sense sortida, per mèrits propis. I la realitat quotidiana pesa i molt en la sensació d’incertesa que domina el present i el futur de totes i tots.

TEMPS DE RESISTIR

2011-05-23T03:36:00.001+02:00

S'ha acabat la jornada. electoral. Hem tret uns bons resultats com a coalició, però no hem pogut aturar, sobretot el PSOE, l'onada neoconservadora que arrassa Europa. I a la qual la socialdemocràcia, fent retalls dels drets socials i l'Estat del benestar en nom de l'esquerra, hi ha contribuït.

Malgrat haver superat les espectatives que teníem, no puc expressar alegria, i molts altres companys i companyes tampoc: el PP ha tret majoria gairebé pertot. I això significa directament retrocessos (per no dir directament destrucció) en els avanços que en matèria social, mediambiental i de país s'havien aconseguit en aquesta legislatura.

A tot l'Estat espanyol només s'ha salvat, i per poc, Extremadura, amb alguns atres parèntesis destacables, com Formentera. La política espanyola es berlusconitza, i el premien personatges com Bauzà, Esperanza Aguirre o Paco Camps... No sorprèn, però decepciona.

És el que passa quan només va a votar poc més de la meitat dels qui tenen dret a fer-ho, i sobretot quan la gent pensa que aquesta dreta cavernícola li arreglarà els problemes, fent més del mateix. Arriben els “canviadors”, i Déu ens agafi confessats amb els canvis que vénen ara: tancament de TVM, privatització de serveis públics, rebaixa d'imposts per als rics... O deu ser pitjor el que no han anunciat?

Des d'IniciativaVerds i la nostra coalició amb el PSM i Entesa no els deixarem ni els 100 dies de prova. Tenim el cor encongit però la moral alta, i farem una trinxera amb tots aquells que no vulguin fer passes enrera. A les institucions i al carrer, exigint amb els joves indignats democràcia real, que entre altres coses implica control social del que facin Bauzà, Salom, Isern i qui sigui.

Perquè si hi ha motius per no caure en la nostàlgia és perquè després del 23-M, però sobretot del 15-M, res no tornarà a ser igual. Ni les institucions, ni l'actitud de la ciutadania. I estic ben segur que no ens quedarem sols, i que haurà milers de joves i no tan joves a la Plaça d'Islàndia i arreu, que no deixaran que ningú, per molta majoria que tengui, governi amb impunitat.

En qualsevol cas, és temps de resistir, i de filar un somni compartit de transformació social des de les trinxeres. Allà ens hi trobarem, ara anem a descansar un parell d'hores.

15-M: PRENEM NOTA

2011-05-16T19:38:00.002+02:00

Ahir, més de 2.000 persones sortiren al carrer a Palma. Més que al darrer 1er. de Maig, ja sé que és políticament incorrecte dir-ho. I sense organitzacions socials, sindicals o polítiques al darrere. Una mobilització que es succeí a més d'una seixantena de ciutats espanyoles amb igual èxit i amb un clam comú: democràcia real ja.

Em permetreu que faci la meva valoració personal, i una reflexió sobre el present i el futur d'aquest i altres moviments, com el de Joves sense futur, Estat del Malestar o No els Votis.

Un primer punt, molt positiu, és que la gent està indignada, i això és una gran passa en un present insostenible en el qual fins ara havien regnat la submissió i la resignació. Tot això que tenim guanyat! I a més, la mobilització és col·lectiva: enlloc de tirar cadascú pel seu costat, ens unim via xarxes socials i quan cal, al carrer, per fer sebre el que pensam.

Allò que xoca a uns i preocupa a altres és que mobilitzacions com la d'ahir es facin al marge de les organitzacions i col·lectius establerts, siguin partits, sindicats o altres organitzacions socials per dir-ho així, “de l'establishment progre”. A mí, de moment, no em preocupa. Però crec que cal, més prest que no tard: primer, que aquests partits, sindicats, organitzacions (inclosa la meva, of course), facin avaluació de perquè la gent, quan decideix moure's, ho fa amb altres fórmules, d'entrada molt més horitzontals i flexibles.

I segon, establir ponts de diàleg (des del respecte i la no-utilització mútua) perquè el que se'ns vé a damunt, en aquesta Europa neoliberal en la qual els meus fills tenen molts números per viure pitjor que nosaltres i nosaltres, si no hi posam remei, pitjor que els nostres pares, és molt bèstia i ho hem d'aturar entre totes i tots.

I en aquest diàleg transformador, tots haurem de cedir: partits, sindicats i organitzacions haurem de recuperar el sentit utòpic dels nostres respectius leits-motifs, i revisar les nostres estructures per fer-les accessibles, flexibles i més democràtiques. I tots junts, treballar amb objectius comuns perquè aquestes xarxes incipients de lluita, solidaritat i resistència quallin i no se les dugui el vent, com ja va passar fa uns anys amb les protestes contra la invasió de l'Iraq.

Idò això: prenem nota. Però prenguem també nota de què la indignació l'hem de treslladar a les urnes dia 22, votant aquelles opcions electorals amb les quals, al cap i a la fi, compartim que cal canviar les coses, i molt.

SANITAT “SENSE LLINATGE” I SERVEIS PÚBLICS

2011-05-03T10:51:00.001+02:00

“A nosotros nos preocupa la sanidad, indistintamente de si es pública o privada, sin apellidos”... Així ha defensat en J.R. Bauzà les idees del PP sobre la sanitat, com si això fos una qüestió banal, sense trascendència. Segurament és el mateix que defensa Artur Mas, que des del mateix parany ideològic ha començar a desmantetllar la salut pública catalana convertint-la en un negoci privat amb l'excusa de la crisi i els “necessaris” retalls en l'administració.

Els serveis públics són la manera que té un Estat civilitzat i modern de fer efectius els drets socials de qualsevol ciutadà o ciutadana, ja siguin serveis socials, sistema escolar o sistema sanitari. És la garantia de l'accés universal a aquests serveis que fa que això no sigui una selva. A diferència de les empreses que han fet un bon negoci aquests anys i a la primera de canvi s'han desfet dels seus treballadors i treballadores, l'Estat no ho pot fer respecte a nosaltres, els usuaris dels seus serveis públics, els nostres serveis. Però la dreta sí que ho vol fer, i el cicle neoconservador que es viu a Europa i el seu projecte de desmantetllament de l'Estat del benestar és un marc idoni per als seus plans, acompanyats per un discurs com el de Bauzà, aparentment neutre però carregat de verí reaccioari i involucionista.

Serem més clars, per fer veure que sí que hi ha diferències: quan una persona té contractada una cobertura sanitària privada i té un problema greu (tots tendreu algun conegut que ha passat per això), el primer que et diuen, després de marejar-te, això sí, és que millor que hi vagis a la pública. El mateix passa a moltes escoles concertades, per molt que sigui un tema tabú, quan els pares (sobretot immigrants) tenen un parell de fills, o si tens un infant amb necessitats especials, i set't recomana dur-lo millor a una escola pública (...).

Existeix el dret al negoci, clar que sí. Però amb l'educació, la sanitat o els serveis socials, primer és el dret a la cobertura universal, a fer efectius els drets escrits a tants de papers citats per tants polítics de colors tan distints. Idò sí, Joserra, el llinatge (públic/privat) és important en aquest cas, si volem que tothom, independentment del seu llinatge, procedència o classe social, tengui dret a ser atès. A tenir drets i fer-los efectius.

INJUSTÍCIES ECONÒMIQUES

2011-04-29T20:53:00.002+02:00

Justament el mateix dia que el govern central anunciava, aquesta setmana, que bloquejarà els 240 milions d'euros compromesos amb Balears per millorar el finançament de la nostra Comunitat (una qüestió de justícia, i encara molt lluny de cobrir el deute històric de l'Estat central amb les Illes), el banc de Santander anunciava que en el primer terç d'enguany, de 2011, el seu benefici net ha estat de més de 2.000 milions d'euros, eś a dir, molt a prop del que suposa el total del pressupost públic de la nostra Comunitat per a un any.

Resulta immoral que en plena crisi els bancs segueixin amb uns nivells màxims de benefici, i que el govern de ZP, suposadament d'esquerres, no només no toqui la banca ni els poders financers, ni els paradisos fiscals, però sí s'ataqui les Comunitats autònomes i el seu ja precari finançament, juntament amb els dels municipis.

I avui, alhora que es coneixien les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), el consell de Ministres aprovava un pla que amnistia els empresaris que han afavorit la contractació en negre, donant-los la possibilitat de regularitzar els treballadors i treballadores que tenen contractats il·legalment abans del mes d'agost, enlloc de reforçar (o de transferir-nos) la inspecció de treball i sobretot, de lluitar contra un frau fiscal que només en el cas d'Espanya, i pel que fa a paradisos fiscals, es xifra en més de 8.000 milions d'euros.

Per acabar (o per tornar a començar), pensau que diumenge és 1er de Maig.

80 KM/H? SÍ, GRÀCIES!

2011-04-19T11:25:00.003+02:00

La limitació de velocitat a 80 km/h que va entrar ahir en vigor al tram de la via de cintura abans d'arribar al túnel de Gènova és una mesura necessària, però insuficient. Cal recordar que reduir la velocitat a una via tan transitada com és la Via de Cintura és més que necessari per reduir l'accidentabilitat, així com per reduir els índexs de contaminació.

De fet, no és que ho digui jo, o IniciativaVerds, sinó que a la darrera reunió del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire a Palma, on estan presents diferents departaments del Govern i de l'Ajuntament, es va acordar per unanimitat, per respondre davant dels resultats de les medicions de contaminants fetes a diferents puns de la via de cintura (Son Moix, Son Hugo, Germans Escales) proposar al Consell de Mallorca, com a organisme competent, la reducció a 80 km/h de la velocitat a tots els accessos a Palma.

Fa cosa d'un mes, quan encara era Director general de canvi climàtic, vaig remetre una carta al Director insular de carreteres del Consell treslladant l'acord i recordant, en base a la Llei 34/2007 de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, que aquesta mena de mesures contingudes als Plans de millora de la Qualitat de l'Aire a les ciutats com Palma són d'obligatori compliment en el planejament, i que de no aplicar-se, s'ha de motivar i treure a exposició pública.

Així, doncs, que quedi clar: 80 km/h, sí, i a tota la Via de Cintura!

14 D'ABRIL

2011-04-14T23:16:00.002+02:00

Un 14 d’abril, a 80 anys de la proclamació de la II República, és un bon dia per reprendre aquest blog, que tenia abandonat les darreres setmanes, tancant temes abans de deixar la Direcció de canvi climàtic i preparant la pre-campanya...

A la gent que m’heu conegut a la Conselleria, però a tothom en general, vos deix una foto que em varen treure dissabte passat, al Puig de Santa Magdalena, a Inca. S’hi pot veure damunt la badia d’Alcúdia, per cortesia de l’anticicló que hem tingut a Mallorca aquests dies, el nigul de contaminació (i CO2) de la central tèrmica.

Estaria bé, com diu una companya, que les emissions fossin de colors per veure els efectes de les nostres accions i els nostres consums però sobretot, per ser conscients de la urgència de fer alguna cosa.

Els canvis, com a la República, sempre duen fortes resistències, sobretot per part dels poders establerts. Però el poder de tots nosaltres, com ens acaben de demostrar a una altra illa-pais d’Europa, a Islàndia, és imparable si som capaços de posar-nos d’acord i lluitar plegats. No hi tenim res a perdre, i tot està per guanyar.

I una cançó, d’en Pedro Guerra, CONTRA EL PODER... Una penyora per deixar dit això, que queda molt a fer, però que s’ha de canviar la lògica de les coses.

DISCURS CADUCAT

2011-03-13T20:44:00.001+01:00

La ITB de Berlín ha fet canviar a dos mesos de les eleccions les cares dels responsables del PP balear, si més no dels que vaig poder veure 'in situ'. Que per al 2011 s'esperin com a mínim un milió més de turistes de l'any passat és una notícia que d'entrada, fa que el PP no pugui seguir utilitzant gratuïtament ni a la campanya ni a la precampanya allò de què “no hi ha feina”, culpabilitzi del tema a les forces d'esquerres, i esperi sense moure un dit (i com era de preveure fins fa uns dies) un vot de càstic que li permeti presentar candidats sense discurs (com Isern a Palma), amb antidiscurs (com na Maria Salom al Consell) o que tenguin l'atreviment de lloar la “gestió” de Matas (José Ramon Bauzà, fa uns dies!).

A la primavera de 2003, la dreta va fer servir d'arma, amb la complicitat d'algun sector hoteler amb ganes de venjança per la frustrada ecotaxa, de què no hi hauria feina si tornava a govenrar l'esquerra. Molts hotels varen obrir les portes aquell any quan ja era ben entrada la temporada, o si més no bastant més tard d'allò habitual. I la jugada va facilitar l'accés al poder polític de la dreta del PP i UM.

Els ecologistes i la gent d'esquerres hauríem de ser conscients d'aquest canvi de cicle, i aprofitar l'avinentesa per dir que no ens ha de tornar a passar com a altres èpoques de vaques grosses, és a dir: que no es reinverteixi ni un euro en reconvertir un sector que necessita un canvi per sobreviure en un marc global molt competitiu, però sobretot per garantir les condicions laborals i de vida de milers i milers de persones que a les Illes fan feina a l'hoteleria o a negocis que depenen directament del turisme, i l'equilibri amb un entorn que és alhora on vivim i el nostre principal reclam. Si ara tenim més turistes i per tant, més diners, no valen excuses per no fer els “deures”.

Quins deures? ...No ho va dir un ecologista radical, sinó el màxim representant de medi ambient del touroperador TUI, a la mateixa fira de turisme: “ara els nostres turistes (sobretot els alemanys) miren molt els hotels que fan els “deures” en matèria de medi ambient. D'aquí a poc temps començarem a mirar qui és que no els fan”. Tota una invitació a posar en pràctica un 'canvi de model' cap a un turisme “low carbon” (i no “low cost”) que ha d'implicar equilibri, sostenibilitat i benestar social per a la majoria.

BAUZÀ I EL PP, "CANVIADORS" DE QUÈ?!

2011-03-01T10:49:00.002+01:00

Amb una estètica molt pròpia de a pel·lícula de Jim Carrey i Morgan Freeman, “Como Dios”, un José Ramon Bauzà il·luminat per la gràcia de Déu (o de l'esperit sant), i lluint el seu joc de pulsera hippy de pell + pulsera estafadora miraculosa retirada del mercat + pulsera amb la bandera d'Espanya, et convida a canviar les coses.

Bauzà vol ser com Déu, però és incapaç de porgar els seus pecats. Entre d'altres, ser el líder d'un partit que ha buidat les arques de la Comunitat Autònoma a cop d'obra faraònica i de casos de corrupció. Encara s'espera una disculpa pública a la ciutadania, que som els que hem de pagar aquells desbarats.

No sé si canviadors.org (el nom triat per vendre el “nou” PP, que no és pitjor que la “nova” UM) serà com vol José Ramon la xarxa social més forta de les Illes, però sí serà el lloc on es posarà en evidència, com des del primer dia, el que ens espera si arriben a governar... Basta pegar una ullada al mercadet de “trueque” que apareix en portada i veure els anuncis que es pengen: feina “per a gent d'aquí”, raquetes de pàdel o pals de golf...

En el fons a un no li queda clar què es que vol canviar, ni què proposa, aquest Bauzà disposat a presentar-se a les eleccions com el màgic d'Aladin, a fer realitat els desitjos de la gent. Pura demagògia i molt de màrketing per fer veure que hi ha un projecte polític quan darrera de tanta façana no hi ha res. “Con lo cual”, jo me deman anar a l'infern si al cel m'hi he de trobar en Joserra.

UM, MASSA TARD PER REACCIONAR

2011-03-01T10:47:00.001+01:00

Josep Melià va intentar salvar els mobles ahir vespre, condicionant el presentar-se com a candidat al Parlament a les eleccions de maig a dissoldre el partit i canviar de nom. Una mica tard, emperò. El seu partit ja va pair amb dificultats l'expulsió de les institucions de govern, i encara ara, a les darreres setmanes, negava que la imputació de la seva portaveu, Catalina Julve, pel cas “cloaca” tingués cap conseqüència.

El problema és que la “nova” UM, ni encara que s'hagués canviat de nom l'estiu passat, no hauria arreglat res, ja que el problema de fons ha estat la manera d'actuar d'un partit i d'una gent molts dels quals també han fet costat a Melià qui, no ho hem d'oblidar, ha estat aquesta i l'anterior legislatura el màxim portaveu d'UM al Parlament, de la “vella” i de la “nova”.

És evident que no hi ha res a fer amb el que ha quedat d'UM, que ara es dirà Convergència. No és que ho tenguin difícil per convergir amb l'esquerra, el més probable és que ningú no vulgui anar amb ells, si és que arriben a obtenir representació. S'ho hauran guanyat a pols.

Del que hem de prendre nota és de què definitivament entram a un nou cicle polític, on la dreta i el centre dreta es resituen en un nou mapa polític on cal sumar esforços des dels partits d'esquerres i els moviments socials transformadors que de veres creiem en un projecte de societat equitable i sostenible, sense hipoteques de partits de dretes ni les seves servituds a poders privats ni a xarxes clientelars. Anem per feines!

LA NUCLEAR ALLARGA LA SEVA VIDA...TAMBÉ A BALEARS

2011-02-16T09:52:00.001+01:00

La decisió d'ahir al Congrés dels diputats d'allargar fins a 40 anys la vida de les centrals nuclears és no sols una traïció del PSOE als seus votants, sinó també una decisió totalment contrària al principi de “sostenibilitat”, que no és altra cosa que procurar un desenvolupament humà en equilibri amb el medi. Just el contrari del que implica aquesta decisi´d'ahir, que copmortam molts riscos, tal i com denunciava ahir amb la seva acció a Cofrentes l'organització ecologista Greenpeace, i que els va costar la detenció de 15 activistes i un fotògraf.

Les centrals nuclears, tot i que no n'hi hagi cap “físicament” al territori de les nostres Illes, també són cosa nostra, ja que per començar, aproximadament un 20% de l'energia elèctrica que arribarà d'aquí poc amb el cable submarí que s'està instal·lant en aquests moments i que connecta les Illes amb la península serà d'origen nuclear. Una proporció, per altra banda, que no baixarà en tant que s'allargui la vida d'aquestes centrals.

I aquests dies també es parla d'una altra font d'energia més visible, el petroli, per les prospeccions que el Ministeri de Foment ha autoritzat a fer a la multinacional britànica MedOil a les costes de València i Eivissa. Tothom, inclosa la patronal (i el mateix Matutes), han aixecat la veu pel risc que representaria per a la nostra economia turístico-depenent una fuita de petroli (recordem el cas del vaixell Don Pedro, enfonsat a Eivissa el 2007, amb només 150 tones de gasoil). Però el petroli també és rebutjable, a l'any 2011, perquè és part de les raons de la crisi global que patim en aquests moments, que és també una crisi energètica. Perquè el petroli és l'energia del passat i autoritzar noves extraccions és anar contra els objectius de reducció d'emissions tant de l'Estat espanyol com de la mateixa Unió Europea, i una incoherència política monumental.

QUALITAT DE L'AIRE I DRET A LA INFORMACIÓ

2011-02-11T08:48:00.002+01:00

Ahir vaig presentar les dades sobre qualitat de l'aire 2010 a Balears. Justament, enmig de la polèmica per l'ocultació de dades per part de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid al respecte, i a Barcelona perquè el nou govern de CIU ha hagut de retardar la supressió de la limitació de la velocitat de 80 qm/h que havien establert els companys d'ICV.

Pel que fa a Balears, tenim la sort de gaudir d'un dels millors nivells de qualitat de l'aire d'entre totes les CCAA, però no ens hem d'enganar: el fet insular en aquest cas ens ajuda, ja que la circulació d'aire entre la mar i la terra contribueix a sanejar l'aire que respiram. No obstant, sí que hi ha alguna dada si més no preocupant, com l'augment de diòxid de nitrogen (un dels gasos contaminants més freqüents), un gas directament relacionat amb la combustió dels vehicles a motor, a la zona d'Avingudes, a Palma.

Tanta sort que la polèmica serveixi perquè a més de mesures d'impuls del transport públic i la mobilitat sostenible, es comenci a parlar de dissuadir l'ús del cotxe, que és l'autèntic problema de fons a combatre. Ah, i un darrer apunt: a diferència de Madrid, a les nostres Illes qualsevol ciutadà o ciutadana pot accedir directament i diàriament, amb transparència, a les dades sobre qualitat de l'aire i contaminació a la nostra Comunitat, a la secció d'Atmosfera de la Direcció General de Canvi Climàtic i Educació Ambiental: mediambient.caib.es/dgcc.

Convé recordar que la informació ambiental és d'ençà de fa anys un DRET per a qualsevol ciutadà o ciutadana, emparats en el nostre cas pel Conveni d'Aarhus i la Llei espanyola d'accés a la informació ambiental. Un dret que com s'ha vist, gent com na Botella ignoren i el que és pitjor, menyspreen.

BAUZÀ (PARLA)MENTARI

2011-02-09T10:59:00.001+01:00

Bauzà ja és al Parlament. Han hagut de dimitir 8 dels seus perquè hi entràs, només de la circumscripció de Mallorca, però això és un detall sense importància. També sembla un detall sense importància que el president del PP entri al Parlament (el lloc on es “parla” i es debat sobre els afers públics) dient que no parlarà.

Quan no sap què contestar, Bauzà respon que “allò que realment importa és la crisi i la gent que hi ha sense feina”. Amb la seva mecànica destresa, Bauzà ha sabut rectificar, pressionat per la conjuntura, els mitjans i els que se'n van, com Jaume Font: no serà portaveu (per tant no parlarà en nom del grup que representa), però farà preguntes.

Fer preguntes és tot un atreviment per a un Bauzà i un PP molt més còmode criticant el que fa el Pacte i mirant la crisi passar. El que ja seria l'òstia és que fessin propostes. Però això implicaria parlar, encara que fos per senyes, no?

PENSIONS, DISSENS

2011-01-28T23:18:00.002+01:00

Ja feia temps que no escrivia, no em basten les hores del dia, ni de la nit. I torno a escriure sobre el mateix tema que al darrer post, però a misses dites.

Els sindicats han fet el que han pogut, en uns moments on no quedava altra cosa que resistir. Primer, perquè un govern, el de ZP, que es diu d'”esquerres”, aplica a l'Estat espanyol les mateixes polítiques econòmiques que qualsevol mandatari de la dreta, quan en teoria hauria de ser un “aliat” dels represenants dels treballadors. I per això els sindicats han intentar salvar els mobles esmorteint els efectes d'una reforma que podria haver estat pitjor.

Segon, perquè la gent està desmobilitzada. Una cosa és que el govern es mereixi una atra vaga general, i l'altra que hi hagi condicions per a aquesta vaga. I la gent està desmobilitzada, en la meva opinió, per dues qüestions: una, per a la immensa majoria de treballadors i treballadores, “sortir de la crisi” significa tornar als excessos dels temps de la bimbolla immobiliària; dues: hi ha uns alts índexs d'economia submergida (òbviament, perquè la gent no pot viure de l'aire ni de 420, ni de 365), perquè de ser reals les xifres de l'atur, hi hauria una autèntica revolució en aquest país semblant a les que aquests dies es viuen a Tunísia o Egipte.

Crec, en tot cas, que si no feim un gran esforç col·lectiu, les esquerres polítiques i els moviments socials, el desmantetllament de l'Estat del benestar i dels drets socials no hi haurà qui ho freni. Aquest esforç ha de ser capaç de plantar cara a tot això, però també de plantejar alternatives. Els altres diuen que somiam, quan plantejam propostes com la de la renda bàsica que en Daniel Raventós defensà l'altre dia a l'acte convocat per l'Ateneu Pere Mascaró. Em vaig apuntar una cosa, i és la reacció de la patronal catalana davant la proposta d'un subsidi universal incondicional: és clar, que seria viable, però els treballadors i treballadores serien lliures i sobretot tindrien un poder que faria inviables els abusos que avui es cometen.

Les esquerres hem abandonat una paraula clau per a qualsevol projecte humanitzant: emancipació. I avui necessitem emancipar-nos no sols dels amos del capital, sinó de l'opressió de les coses materials que ara descobrim que no ens fan persones ni lliures, ni felices.

Convé que ens hi posem, perquè ben segur que als mercats la "reacció positiva" no els durarà molts de dies, i tornaran a demanar sang.

ELS LÍMITS DEL DIÀLEG SOCIAL

2011-01-10T11:03:00.002+01:00

Les negociacions dels sindicats amb el govern central arriben avui dilluns a un carreró sense fons, ja que sense la retirada de la reforma laboral i la reforma de les pensions, no hi ha diàleg social que valgui.

Cal recordar que la reforma laboral aprovada per decret fa uns mesos és una reforma feta a mida dels interessos dels grans empresaris, que gairebé fa gratuïts els acomiadaments, i els subvenciona en part amb diners del fons de garantia social (FOGASA). I pel que fa a la reforma de les pensions, allò més destacable és el retard de l'edat de jubilació, i l'exigència de més anys de cotització per accedir a una pensió, justament quan es precaritza el mercat laboral.

Tant una reforma com l'altra tenen greus conseqüències a les Illes Balears: pel que fa a la reforma laboral, amb la precarització de les condicions laborals amb la crisi econòmica està provocant una substitució de contractes fixos per contractes més precaris, gràcies a les facilitats que dóna als acomiadaments.

Quant a la reforma de les pensions, cal recordar que les Illes Balears som justament una de les CCAA amb les pensions més baixes, justament per la precarietat i la temporalitat laboral lligades a l'economia turística. Un retard en l'edat de jubilació l'únic que provocarà és un empobriment de les persones majors, i una dificultat objectiva per a milers de persones d'accedir a una pensió de jubilació.

El diàleg social entre govern i sindicats només té sentit mentre ajuda a millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores, o si més no contribueix a mantenir-les. Però tant una reforma com l'altra són profundament lesives per als interessos de la majoria de la població, i a més a més es carreguen el paper de representació laboral que exerceixen els sindicats, deixant a treballadors i treballadores en la més absoluta indefensió davant un capital cada cop amb més poder i més força... Hi ha, doncs, res a negociar?

BALEARS-TUNIS CONNECTION

2011-01-09T19:32:00.001+01:00

Les pujades de preus i l'atur han tret al carrer milers de persones a Tunísia, que s'han saldat ahir amb la mort de dos joves a Thala, a la frontera amb Algèria. Les protestes es varen endurir a finals de 2010, després que un jove sense feina s'immolàs com a protesta i mors el passat 17 de desembre. Només a la ciutat de Bou Salem, amb només 20.000 habitants, l'any passat es suïcidaren 11 joves en atur.

Es tracta de les protestes socials més dures al país d'ençà del 1984, ja que amb la crisi econòmica l'atur ha augmentat, sobretot entre els sectors de joves amb estudis, i amb l'atur l'empobriment de la població i l'emigració, cap a Europa però molt especialment cap al país veí d'Algèria, on les protestes també s'hi han fet extensives.

El dictador Ben Alí governa el país des de fa 23 anys amb el suport incondicional d'occident. De fet, els interessos del capital hoteler balear són evidents a tota la costa tunisina, que pateix un desenvolupisme molt semblant al de la “balearització” que no contribueix al benestar de la població perquè el control econòmic està en molt poques mans.

Són molts els pobles i ciutats tunisins i algerians que surten al carrer de manera espontània des de fa tres setmanes en protesta per la repressió policial, la tortura i les agressions, molt especialment a periodistes i missers que han intentat denunciar aquesta situació. L'únic resposta pública del règim de Ben Alí ha estat que les protestes han d'aturar perquè es pot donar una mala imatge als turistes, i els interessos turístics corren perill. Us sona?

Aquests dies s'han fet públiques les dades de competitivitat del turisme balear, que sembla que són molt bones. I això que no comptava amb les “inversions” a Tunis, on el turisme, vista la resposta social i l'absència de drets per a la seva gent, deu ser ben competitiu. I tanmateix, tot va a parar a la mateixa caixa.

MENYS MURS, MÉS PONTS.

2011-01-07T18:39:00.002+01:00

206 quilòmetres de mur és una de les respostes de Grècia perquè el poble grec, castigat per la crisi però sobretot per les mesures estructurals de desmantetllament dels serveis públics i retalls profunds en els drets socials, miri cap a un altre costat.

Si no era prou amb els murs que separen la frontera de Ceuta i Melilla amb el Marroc, Mèxic i els Estats Units, o Israel i Palestina, el govern grec construeix ara un gran mur a la frontera amb Turquia, donant a ententre que l'"enemic" o el "culpable" de la crisi no són els bancs, ni els poders financers, ni uns polítics que no fan altra cosa que sometre's als seus interessos: són els turcs sense papers.

A milers de quilòmetres d'aquí, als Estats Units, el "tea party" mitjançant els representants del partit republicà de cinc Estats, impulsa una Llei perquè els fills d'immigrants no puguin accedir a la nacionalitat americana... Tenir un president negre per primera vegada en la història per això... El més trist és que aquí, el mur que separarà Grècia i Turquia és un mur consentit per una Europa que que cada dia fa mèrits per demostrar que ha perdut el nord... i el sud.

GREEN JOBS, REGAL DE REIS

2011-01-05T13:31:00.002+01:00

Avui la gent d'IniciativaVerds hem fet entrega del regal de Reis als caps de GESA-ENDESA a Balears. Com els hem dit, es mereixerien carbó, però carbó ja en tenim de sobra, amb la central tèrmica d'Es Murterar. Els hi hem duït un molí de fabricació casolana, com a símbol de la necessitat d'invertir de manera urgent en energies renovables.

Una urgència que té una forta base ambiental, i d'alguna manera jurídica, ja que si no es fa una forta aposta per les renovables, serem incapaços de complir amb la Directiva europea del 20/20/20, això és, amb el compromís d'arribar al 2020 a un 30% de reducció de les emissions (cosa impensable avui dia quan una central de carbó genera ella tota sola un terç de les emissions de gasos d'efecte hivernacle), de reduir el consum energètic un 20%, i sobretot, d'arribar a un 20% de fonts d'energia renovables, quan estam només en l'1,5%.

La nostra demanda també té un fort fonament social i econòmic, ja que apostar per l'energia verda és apostar per una nova indústria local, que deixi enrera una dependència dels combustibles fòssils que fa que generar energia a les Illes sigui tres vegades més car que fer-ho a la península. Un sector fort de les renovables significaria l'aposta, en aquesta dècada que començam, per una indústria pròpia de renovables, de fotovoltaica i de petits aerogeneradors, de reforma dels edificis per fer-los més eficients i no consumir tanta energia... En definitiva, una aposta que permetria generar milers de llocs de treball amb perspectives de futur i que permetria reciclar, entre altres coses, un sector, el de la construcció, que compta amb 30.000 persones a l'atur que sense un miracle, en aquests moments són gairebé impossibles de recol·locar.

D'això se'n diu green-jobs, llocs de feina verds, i n'hi ha molts més que es podrien generar, si som capaços de lligar la protecció del territori i la preservació de la biodiversitat això amb què tothom sembla estar d'acord: un turisme de qualitat. Però que aquesta vegada, pensi en les persones i en el medi ambient.

CALATRAVA, MORENO I RAMIS IMPUTATI: OPUS Nº ... (ja he perdut el compte!)

2011-01-04T10:06:00.001+01:00

Un projecte de palau de l'òpera frustrat i inflat de pressupost, un pressumpte suborn, i la “contractació sense contracte” i sense anar a fer feina i per una quantia important de la dona de Matas per part d'un dels principals empresais hotelers de les Illes són només unes pinzellades de les darreres imputacions del jutge Castro, que investiga el Palma Arena.

Com pot pretendre el PP presentar-se a les eleccions sense demanar disculpes ni donar explicacions de tota aquesta trama de corrupció que extrapassa el poder polític i es mescla amb forts interessos econòmics privats? Unes imputacions que són del tot preocupants, ja que totes es deriven d'un sol cas de corrupció, el “Palma Arena”, cosa que denota en la meva opinió que la corrupció no era un fet aïllat durant el govern del PP i UM, sinó una vertadera trama que gràcies a la feina de jutges i fiscals anticorrupció s'està coneixent.

Una trama digna, si més no, d'una opereta. O d'una sarsuela.

ENERGIA, PREUS, PODER...

2010-12-28T13:52:00.003+01:00

Aquests dies hi ha polèmica al voltant del pacte entre el Ministeri d'Indústria i les multinacionals de l'energia, pel qual s'apujarà el preu de l'electricitat a les llars espanyoles un 10% a partir de la setmana vinent. També ha estat polèmica la mesura del Ministeri, ben arribada, d'obligar les companyies elèctriques a finançar en part les tarifes especials per a gent sense recursos, o també la implantació de sistemes d'estalvi i eficiència energètica. Ja fa estona que això hauria de ser una obligació.

Que les elèctriques augmentin amb l'excusa del "dèficit històric" any rera any els preus de l'energia i els repercuteixin directament damunt els consumidors sense distincions és una aberració, sobretot quan els seus balanços econòmics són multimilionaris, i no deixen de baixar. És cert que els seus beneficis no s'alimenten del rebut domèstic, però també és cert que l'accés a l'energia és un dret que hauria de ser un servei públic, i per tant, barat i accessible. Fins a uns límits molt clars, òbviament, i a partir d'uns mínims indispensables, el preu del consum elèctric no hauria de ser proporcional, sinó directament exponencial. Però per favor que els portaveus de les elèctriques no vagin de pobres per la vida, com els banquers, perquè ningú amb un mínim de seny no se'ls pot creure. En tot cas el "dèficit històric" juga en favor nostre, perquè aquestes companyies abans eren públiques, de tothom, i ara són només d'uns quants, perquè es varen vendre molt barates en el seu dia.

Com també és aberrant que en ple segle XXI, pugui sortir "barat" extreure i dur carbó de Sudàfrica, travessant tot l'Atlàntic, per alimentar la central d'Es Murterar. Això sí que és car en costos socials i ambientals, un autèntic "luxe inabordable", com qualificava fa pocs mesos el president d'Endesa en referència a les renovables.

Si el govern no lidera una política de discriminació positiva cap a les fonts d'energia renovables, i no es fomenten polítiques de reducció del consum (de què serveix ser cada cop més eficients si consumim cada vegada més?!) senzillament estarà renunciant a tenir una "política energètica". És una qüestió de poder, i les multinacionals i els lobbies de l'energia no estan disposats a renunciar al seu tros de pastís, que és el més gran, amb diferència. Per això, reduir les primes, com s'ha fet, només beneficia les grans elèctriques i la seva aposta estratègica per les nuclears i per la pervivència dels fòssils.

Per tot això, molts ex-ministres i alts dirigents del PP i del PSOE quan es "retiren" de la política acaben d'alts consellers d'aquestes companyies, no és necessari dir noms, perquè tenim exemples ben recents. Per això moltes vegades, com en plena època colonial, els nostres Ministres d'Exteriors i les ambaixades dediquen moltes, massa hores, sufragades amb els imposts que tots i totes pagam, a defensar els interessos d'aquestes multinacionals energètiques "espanyoles" als països empobrits... Ja només falta que ens diguin que ho fan perquè el rebut no ens surti tan car!

CATALÀ A L'ESCOLA: CERCAR PROBLEMES ON NO N'HI HA

2010-12-23T10:50:00.002+01:00

Preocupant, la sentència del Tribunal Suprem coneguda ahir, i que qüestiona la validesa del català com a llengüa vehicular i preferent en el sistema educatiu, ja que pot crear un conflicte social allà on no hi és.

Cal recordar que tant a Catalunya com a les Illes Balears, el model d'immersió lingüística ha estat un èxit social i acadèmic reconegut internacionalment, que ha permès la integració de desenes de milers de nins, i la sentència del Suprem, que només respon aa les queixes de sols quatre famílies, i que no és extensiva al conjunt de la societat, pot suposar el desmantetllament d'un model que ha funcionat fins ara. Una altra cosa són els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu, o el fracàs escolar, que no tenen res a veure amb el tema lingüístic.

S' ha de fer tot el possible per preservar i millorar el sistema d'acollida i d'immersió en català a les escoles, perquè és el que garanteix la cohesió social de la societat i l'èxit dels objectius educatius, que al cap i a la fi és la manera de garantir el dret a l'educació dels infants, i no entrar en polèmiques partidistes que el PP i partits d'ultradreta han promogut de manera artificiosa. El pitjor és que el Suprem, com ja va fer fa uns mesos fent cas a la Falange per embestir contra Garzón i els col·lectius de Memòria Històrica, ara faci seus els reclams de quatre fanàtics que no cerquen altra cosa que distreure l'opinió pública i dividir la societat.

GOVERNS QUE CORREN DARRERA MOODY'S: ESPERPENT!

2010-12-21T14:00:00.001+01:00

Qui és Moody's, com es demanava l'altre dia el company Miquel Àngel Llauger, perquè tothom hagi de córrer darrera? Aquests dies resulta del tot esperpèntic que els governs, i particularment les Comunitats Autònomes, hagin de córrer, inclosa la nostra, a donar comptes del seu deute públic per respondre a les valoracions de Moody's, com si aquesta agència fos un poder públic infal·lible a qui la ciutadania o les institucions hagin de sotmetre la seva activitat i les seves decisions sobiranes.

Cal recordar que Moody's no és més que una corporació privada que es dedica a fer qualificacions del crèdit d'entitats públiques i privades, i que a més a més, i a pesar de tenir entre les seves finalitats la investigació sobre els mercats financers, va ser incapaç de preveure l'actual crisi econòmica, quan la bimbolla immobiliària té una relació directa amb el crèdit. Què perquè? Doncs perquè com s'ha demostrat en diverses ocasions, Moody's està corrompuda pels seus propis pagadors, que no són altres que els bancs i Wall-Street, és a dir, els principals responsables d'aquesta crisi. Les hemeroteques són plenes de referències al respecte, a pesar que ara els mitjans de comunicació ni tan sols en facin el més mínim esment.

El pitjor és que una empresa poc fiable és la que medeix la fiabilitat del deute de les nostres administracions, i una excusa més, del tot inconsistent, per evitar que ens endeutem justament en uns moments en què les administracions tant autonòmiques com municipals no tenen altre remei que endeutar-se per poder fer front a les enormes necessitats socials que hi ha, si no volem que la crisi justament la paguin els sectors més desafavorits.

AVE: PER QUÈ NO EL PRIVATITZAM?!

2010-12-20T13:08:00.000+01:00

Aquests dies s'ha succeït la propaganda a tots els mitjans de comunicació sobre el tren d'alta velocitat Madrid-València, una propaganda que no té altre objectiu que amagar l'escàs impacte social d'aquest mitjà de transport que poc aporta a la cohesió territorial com s'ha defensat des del Ministeri de Foment. És cert que des de València i des de Cuenca es farà molta via en arribar a Madrid, i viceversa, però què hi ha de les desenes de municipis que a curt termini, com ha passat amb l'AVE Madrid-Sevilla, quedaran al marge fins i tot del ferrocarril convencional, i tancaran les seves estacions?

Una infraestructura impossible de justificar, si ens fixam en l'escàs volum de passatgers que hi desplaçarà, en relació a qualsevol altre mitjà de transport, sigui el tren convencional, l'avió o l'autobús, i sobretot si tenim en compte el seu elevat cost, 12.500 milions d'euros, equivalent al pressupost de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a quatre anys complets de legislatura.

De fet, si fos una infraestructura tan magnífica, perquè no la privatitza el govern central, ara que és nou de trinca, i ha costat gairebé tants diners (12.500 milions d'euros) com entraran a la caixa de l'administració amb la privatització d'AENA i de la loteria (14.000 milions)?

COMPRE AQUÍ A PRECIOS DE ALLÍ

2010-12-14T09:22:00.002+01:00

Aquest era el lema de les campanyes de fa uns anys d'El Corte Inglés quan feien propaganda de productes provinents del Tercer món, que es podia adquirir als seus hipermercats “a preus d'allà”, sense entrar a valorar si el preu que pagava el consumidor aquí no era a costa de l'explotació de les persones i del medi ambient en els països d'origen.

Doncs ara, sembla que el Parlament europeu i la majoria conservadora se l'ha fet seu, i després de la Directiva del Retorn (de la Vergonya) i de la Directiva Bolkestein (Liberalització serveis), ahir es va començar a debatre (i avui es votarà) l'anomenada Directiva sobre permís únic, que preveu que els treballadors i treballadores extracomunitaris que venguin a treballar temporalment a la UE ho puguin fer “a preus d'allà”, és a dir, amb els salaris dels seus països d'origen. Una mesura que no sols anirà en contra dels drets més bàsics de les persones immigrades, que a més es consideraran des del punt de vista legal purament com a mà d'obra (i barata), sinó que crearà situacions d'autèntic “dumping” laboral, fent que els treballadors i treballadores d'aquí acabin competint amb els forans a veure qui cobra menys i treballa en pitjors condicions per una merda de feina.

És a dir, que si una empresa mallorquina, per exemple, contracta treballadors temporers colombians, per exemple, no tindria perquè pagar-los més de 300 euros al mes pels seus sous. Es tracta, doncs, de fer el mateix que d'alguna manera ja preveia la Bolkestein per als treballadors i treballadores europeus, i que va justificar situacions estrambòtiques, com la contractació per part d'un conegut hoteler d'Eivissa fa un parell d'anys de treballadors de la República Txeca (en aquest cas, sòcia de la UE) a poc més de 200 euros al mes.

Una mesura digna dels temps de l'esclavatge, i que no mereix més que el rebuig més absolut en defensa ja no sols dels drets de les persones immigrades, sinó dels drets humans i de la solidaritat entre els treballadors i les treballadores, independentment del seu origen, perqué és un atac a la dignitat humana. Un motiu més perquè el di a 18, diguem PROU!

CRÒNIQUES DES DE CANCUN (IV)

2010-12-11T14:48:00.003+01:00

Divendres 10 de desembre

Habemus acord. El darrer dia de la cimera, que coincideix amb la celebració de l'aniversari de la Declaració dels Drets Humans, ha estat un dia de negociacions accelerades per salvar un acord. Els activistes de 350, que s'han deixat sentir tots els dies amb l'entrega dels "premis fòssil" als països més incumplidors, han aprofitat l'ocasió per recordar que s'ha de rebaixar a 1,5C el sostre de pujada de les temperatures (i òbviament, reforçar les mesures de mitigació de les emissions ) per garantir, senzillament, la supervivència de l'espècie humana. La referència als Drets Humans, desapareguda al document aprovat a Copenhague, es recupera als papers de Cancún.

En les negociacions, del costat d'aquells que volien la continuïtat de Kyoto i més compromisos, s'han repartit els rols de "poli bo" (UE) i "poli dolent" (Bolívia com a portaveu de la posició de l'ALBA i de la maniría dels països empobrits), per lluitar contra els "villanos" (Estats Units, Canadà, Xina, Japó, Rússia) que volien enterrar i per la via ràpida un Protocol que sobretot implica que hi hagi un marc multilateral de presa de decisions sobre les polítiques climàtiques. Bolívia ha estirat la corda fins al final, tant, que fins i tot Veneçuela o Cuba no l'han seguida en les seves reivindicacions... Però se li ha de reconèixer que si no haguessin jugat aquest paper a la Cimera, segurament l'acord no hagués resultat en els seus termes actuals.

El producte de la recta final de la COP ha estat un acord descafeïnat, sobretot en relació a la urgència del moment històric en què vivim (basta recordar com han afectat sobretot als països empobrits, o aquests mateixos dies a Colòmbia els fenòmens Climàtics com a fruit de l'escalfament global). Però avançar en qüestions com l'adaptació, la creació d'un "Fons Verd" per facilitar als països empobrits un desenvolupament baix en carboni; o les mesures per garantir la transparència del sistema tant en la mesurabilitat com en el control de les emissions. Més o menys en la línia del que explicava ahir a l'article "Salvar el clima o salvar Cancún?".

A Copenhague els "parties" anaven amb més expectatives en relació al que finalment va resultar, però les potències de sempre varen subordinar la possibilitat (i sobretot, la necessitat) d'un bon acord sobre el clima conseqüent amb Kyoto als interessos dels "mercats" en uns moments de gran intertesa econòmica on la introducció de mesures encaminades des de la simple millora de l'eficiència energètica a la reconversión productiva amb paràmetres de sostenibilitat són rebutjades com un "cost inassumible” que frenaria el creixement econòmic (donant per fet que aquest repercuteix automàticament en el benestar de la societat), argument que uneix independentment de la seva condició els països rics i pobres menys ambiciosos, més incomplidors o menys conseqüents de la comunitat internacional.

Quan vàrem abandonar el plenari, ja de matinada, la cosa estava bastant cuinada. Al plenari, molts pocs països varen qüestionar l'esborrany de document presentat per la presidenta de la COP, llevat de Bolívia, que havia de ser coherent amb la seva posició respecte a la justícia climàtica i els drets de la mare terra, i que volia forçar el retorn del document als grups de treball per a un nou plenari formal que es va celebrar ben entrada la nit. Com moltes de les intervencions varen assenyalar, no és el document perfecte, però és un primer document per avançar, i així ho varen considerar 193 països, incloent aquells que quan es va iniciar la Cimera, no volien sentir ni parlar d'acord. És un document de principis, que obri el camí a un segon període per al protocol de Kyoto després de l'any vinent, i una bona base per a un futur acord vinculant, ja que parteix del reconeixement que els signants del protocol hauran de reduir les seves emissions entre un 25 i un 40% per al 2020. Una passa important per al clima, per al planeta i per a tots nosaltres.

CRÒNIQUES DES DE CANCUN (III)

2010-12-10T04:18:00.002+01:00

Dijous 9 de desembre (I)

La cosa es complica. A aquestes hores, i quan només falta un dia per concloure la COP, la possibilitat d'acord està totalment bloquejada, no sols pel que fa a la possibilitat d'anar a un protocol que agafi el relleu de Kyoto, amb la posició cada vegada més agressiva del Japó. Tampoc no hi ha acord ni per a les mesures de mitigació, ni per a la compensació i la transferència tecnològica als països empobrits, ni per a les mesures de transparència del sistema... Així de dramàtic ens ho ha posat la Ministra fa un parell d'hores, quan hem mantingut una trobada informal amb ella i el seu equip.

Aquesta situació contrasta amb els discursos oficials al Plenari de les trobades d'alt nivell d'aquests dies, on tothom ha manifestat estar per un acord. Però ara arriba l'hora de la veritat, i les coses perillen. Si la credibilitat de les Convencions sobre el Clima va quedar en entredit a Copenhague, aquí es podria acabar d'enterrar definitivament si no hi ha un text signable per tothom, però especialment pels Estats Units i Xina, responsables de més del 40% de les emissions totals. I ara Rússia, que havia tingut una actitud sempre una actitud passiva, també diu que si els altres no signen, ells tampoc...

En la meva opinió, en aquestes altures més enllà del contingut de l'acord (que necessàriament haurà de ser molt equilibrat si es vol que el signin conjunts d'interessos tan divergents), allò que no ens podem permetre és que no hi hagi acord, però sobretot que no hi hagi un acord de donar continuïtat a partir de 2012 a Kyoto. La seva aplicació ha estat difícil, però és la referència de qualsevol política seriosa contra el canvi climàtic, i renunciar-hi no seria simplement girar una pàgina de la història, sinó renunciar a què hi hagi un marc global de debat i decisió sobre les polítiques climàtiques. I això significaria quedar-nos sense una eina d'intervenció que, amb tots els seus defectes, si més no té la dimensió global i multilateral necessària per abordar el que és un dels principals problemes del present i del futur del planeta.

Demà sabrem més coses.

CRÒNIQUES DES DE CANCUN (II)

2010-12-09T23:56:00.003+01:00

Dimecres 8 de desembre (I)

Rafael Correa, el President de l'Equador, ha estat el més llargament aplaudit al plenari de la Conferència de les Parts reanudat avui al matí. Correa ha recordat la responsabilitat que tenen tots els països en la lluita contra el canvi climàtic i ha criticat, en una clara al.lusió als Estats Units, aquells que volen parlar en nom de la comunitat internacional sense assumir la part de responsabilitat que els toca.

Correa, que ha introduït el concepte de "emissions netes evitades", ha fet èmfasi en què Equador ha renunciat a explotar les seves reserves petroleres a canvi de la creació d'un fons de compensació administrat per Nacions Unides destinat a preservar la selva i els pobles indígenes: "passar de la retòrica als fets en la lluita contra el canvi climàtic, ha recordat el mandatari latinoamericà, que s'ha guanyat amb la seva claretat i humilitat un públic ben heterogeni i amb una forta presència d'activistes i de periodistes.

Avui també s'han tornat a sentir les veus dels pobles insulars, com Samoa o la Micronèsia, altament vulnerables al canvi climàtic, aliats amb els països menys avançats en la demanda de crear un Fons d'adaptació que cotribueixi a garantir la seva supervivència.

Múltiples intervencions han reiterat la necessitat d'arribar a un acord a la Cimera, ja no sols per la urgència d'encarar el canvi climàtic amb accions i recursos, sinó per la credibilitat de la pròpia COP i els instruments de diàleg polític multilateral. Sobretot, després que les filtracions de Wikileaks sobre el pressumpte espionatge per part dels Estats Units a alts responsables de la política climàtica hagin estat molt presents a les converses de passadís.

En uns minuts marxem cap a un event sobre iniciatives de ciutats i parlaments per reduir les emissions de CO2, i avui horabaixa continua el plenari d'alt nivell de la COP. També participarem a un panell sobre adaptació en el qual intervé la Ministra de Medi ambient, Rosa Aguilar.

Dimecres 8 de desembre (II)

Japó no v ol un Kyoto 2(en realitat, el que no vol és un acord per a tothom) i es converteix a la Cimera en l'escu t dels Estats Units. Japó ni tan sols està d'acord amb la creació d'un fons d'adaptació ni en subvencionar la transferència tecnològica als països empobrits ni les emergies netes, defensant que ells poden arribar al 25% de reducció d'emissions negociant bilateralment amb qui els interessi, però sense un marc multilateral, ja que aniria en contra dels seus interessos. Un “party” (representant governamental) africà ha fet la reflexió de què no reduir emissions per motius econòmics és estar d'acord amb un genocidi que ja es produeix, i que es salda amb les vides de milers d'africans.

La directora del CEPAL, en la presentació d'un estudi d'adaptació impulsat pel govern espanyol, ha defensat la seguretat Climàtica com un bé públic comú, i l'atmosfera com un recurs també comú i incompartimentable... Com incompartimentables han de ser les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, tant en termes de forma (hi ha d'haver tothom), com de contingut (coherència de polítiques i plantejament integral). Els efectes dels fenòmens Climàtics extrems a Amèrica Central i Carib s'ha multiplicat increïblement en els darrers 20 anys, amenaçant la població més vulnerable, la biodiversitat, la Salut, l'agricultura i el territori. Alts índexs de vulnerabilitat física, ecològica i socioeconòmica... I la reflexió val també per nosaltres: hem de poder contestar a la qüestió: quant costaran al sector turístic, a l'economia, a la societat, els efectes del canvi climàtic, com ara la pujada del nivell de la mar?

Mary Robinson, expresidenta d'Irlanda i exalta Comissionada de Nacions Unides, ha abordat el canvi climàtic des d'una perspectiva dels drets humans. Parla de l'accés de 1,5 milions de persones a l'electricitat, que és necessari en termes de dignitat, però que s'ha de plantejar des d'un altre model de desenvolupament, des d'una altra lògica energètica, baixa en carboni, en la qual han de col·laborar per una qüestió d'ètica els països rics. També parla dels desplaçaments migratoris climàtics que ja s'estan produint, i que afecten sobretot a les poblacions camperoles i a les dones.

I finalment, una bona notícia, que ben segur incidirà en l'acord final que sorgeixi de la Cimera. Comentam amb la Ministra de Medi Ambient, al final de la jornada, el rumb de les negociacions, i ens anuncia el suport per part d'Espanya i la UE a la proposta ecologista del 30% de reducció de les emissions per a 2020... Una gran fita, exemplificadora per a la resta de països industrialitzats, però alhora un gran repte que sí o sí haurà de significar modificacions substancials en el model productiu i energètic espanyol si es vol complir amb allò anunciat.

CRÒNIQUES DES DE CANCUN (I)

2010-12-09T23:51:00.003+01:00

Dimarts 7 de desembre (part I)

Vàrem arribar ahir vespre de dilluns (dimarts matí a España), després de dos dies de peripècies aeroportuàries. Ens vàrem perdrel a Conferència d'apertura del President mexicà Calderón. I potser ahir l'únic destacable sigui la intervenció de la representant de la UE, Connie Hedegaard, que va defensar la necessitat d'un acord que marqui una posició comuna davant la negativa de Japó, Rússia i Canadà a ampliar Kyoto i l'advertència de Bolívia, Equador i Venaçuela de què els països rics s'han de copmrometre per poder avançar respecte a un Protocol que ja està a punt d'exhaurir-se.

Si Xina i els EUA no baden boca, això pot ser un “campi qui pugui”, i això si que seria un gran retrocés.

Xina vol treure profit de la seva consideraciód e país “en vies de desenvolupament”, i l'absència històrica de compromís per part dels Estats Units és una gran coartada. A pesar d'això, Xina ha fet a Cancún la seva demostració de poder, amb un pavelló exclusiu sobre canvi climàtic.

En el rerafons, les diferències a Cancún són les de sempre, i la competició en espai físic a la COP16 entre les ONGDs i les agències de l'energia i els lobbies del petroli i el carbó, il·lustrativa de les posicions cada vegada més enfrontades entre qui prioritza el creixement econòmic per damunt de la responsabilitat ambiental, i els qui defensen la necessitat de fer un canvi en el model de desenvolupament global si no volem arribar a l'escenari d'un augment de les temperatures de fins a 6ºC a finals d'aquest segle. La segona posició és aparentment més dèbil amb la crisi econòmica, però alhora són cada vegada més consistents els arguments que una economia “verda” lligada a uns objectius seriosos de reducció de les emissions de CO2 crearia molts més llocs de treball i més benestar social fins i tot a curt termini. Cap a finals d'aquesta setmana es preveu que aquestes posicions, que els governs han de sancionar, arribin a un grau d'enfrontament irreconciliable que marcarà el futur de la lluita contra el canvi climàtic.

Avui, dimarts 7 de desembre, també és el dia de la “jornada d'acció de carrer” convocat pels col·lectius que donen suport a una de les cimeres que s'estrenen en paral·lel, en aquest cas, el Fòrum per la Justícia Climàtica, hereu de les propostes de la Cimera dels Pobles pel Clima de Cochabamba. No obstant, i entenc que per la distància i la dispersió dels espais de la COP16, només hem vist algunes protestes simbòliques de grups com REDD+, lligats a programes de Nacions Unides que reivindiquen la fi de la deforestació i la supervivència de comunitats indígenes mil·lenàries posades en perill pel canvi climàtic.

Avui, a les 15 hores (les 22 hora espanyola), participem a la Conferència de les Parts, que obrirà el secretari de les NNUU, Ban-Ki-Moon,, i a les 18:30 reunió de feina de la Delegació espanyola,amb una escassa representacio de moment per les cancel·lacions arran de la vaga de controladors aeris.

Dimarts 7 de desembre (part II)

Les intervencions a la Conferència de les parts donen a entendre que d'alguna manera els mandataris internacionals han pres consciència de l'escepticisme de l'opinió pública entorn a la Cimera, i sembla que hi haurà resultats: Ban-Ki-Moon ha advertit que hem d'actuar sí o sí, i que com més tardem, més car ens sortirà en termes tant humans com ambientals. “No aconseguir un acord perfecte no pot servir per sacrificar allò que és bo i necessari”, ha argumentat amb una frase que resumeix bastant bé l'estat de la Cimera.

Intervencions per blocs, del president de Mèxic; de representants i primers ministres d'Estats insulars, molt preocupats pels efectes del canvi climàtic, ja que la pujada del nivell de la mar podria produir una desaparició dràstica de moltes illes, sobretot al Pacífic i a l'Índic... Unes intervencions que també ens recordaven la nostra condició insular, i la necessitat d'impulsar a Balears no sols polítiques de mitigació i reducció de les emissions, sinó d'adaptació al canvi climàtic que ja es produeix de manera efectiva, i als escenaris als quals ens hi podem enfrontar en un futur no massa llunyà.

Intervencions també de blocs clau, com la UE, que ha reiterat que no es pot sortir de la Cimera sense un acord, i de Xina, que d'alguna manera ha parlat indirectament a través del grup “dels 77”, representats pel primer ministre del Yemen, qui ha assenyalat la importància del grup de treball de la “cooperació a llarg termini” entre països, tota una excusa per no reduir emissions i fugir d'un acord òptim. O del bloc africà, que ha recordat el deute que els països rics tenen amb els empobrits, no sols per la responsabilitat sobre unes emissions que s'han produït als països industrials durant dos segles, i per les quals ells paguen les conseqüències; també perquè sembla que només han arribat el 20% dels fons aprovats a Copenhague per als països més empobrits.

En acabar la Conferència ens hem reunit amb la Delegació, amb la Directora de l'Oficina espanyola contra el canvi climàtic i el tot el seu equip (la Ministra arriba avui vespre). Les tècniques del Ministeri que han participat a les reunions preparatòries durant la setmana passada ens confirmen que allò que no s'ha pogut aconseguir en molts de mesos després (i abans) de Copenhague, ara es podria aconseguir, perquè s'ha estat treballant per a l'acord. Ara queda decidir (ni més ni manco!) quin acord, que en tot cas haurà de manejar l'equilibri entre allò que cal (donar continuïtat a Kyoto a partir de 2012 amb caràcter vinculant) i allò possible (que els països rics i els empobrits es posin d'acord). L'únic risc és que la recerca d'aquest equilibri pugui invalidar el contingut del propi acord, que amb una opinió pública altament sensibilitzada, no es pot reduir a fer qualsevol cosa per cobrir l'expedient.

ARA, ITÀLIA.

2010-12-01T10:16:00.002+01:00

Ahir els joves i les joves italianes es varen manifestar durament contra la reforma universitària promoguda per Berlusconi, un governant qualificat pels informes de la CIA d'”ineficient”, probablement el qualificatiu més suau que se li pot posar a aquest personatge. La setmana passada va ser el torn dels estudiants de Londres, i la vaga general de Portugal. I per al 15 i el 18 de desembre es preparen mobilitzacions aquí i arreu d'Europa.

El capital va dècades que s'organitza i dicta l'ordre de les coses per damunt dels pobles i els Estats, i amb això no sols els sindicats, sinó els moviments socials i els partits d'esquerres i ecologistes anam molt, molt per darrera. La lluita, les lluites, primer per resistir, després per avançar, s'han d'articular a escala europea.

No sabem quant trigarem a què a Espanya es produeixi una situació semblant a la d'Irlanda, ja que la bimbolla immobiliària ha deixat fortes sequel·les tant al sector públic com el privat, i és probable que el govern de ZP, que ha perdut el nord de l'esquerra, acabi aplicant noves receptes de retalls en els drets socials i els serveis públics, al dictat del Banc Central Europeu i els seus satèl·lits.

Allo que està clar és que es tracta de resistir, i de defensar amb força un Estat del benestar que ha costat dècades i segles aconseguir, pel qual han lluitat les generacions que ens precedeixen, i que ara justament, amb una Europa amb prop de 50 milions de persones sense feina, és més necessari que mai.

ONADA NEOCONSERVADORA: NO ÉS LA SOLUCIÓ

2010-11-29T12:50:00.002+01:00

Els companys i companyes d'ICV són l'únic partit del pacte d'esquerres que es salva (han passat a ser la quarta força del Parlament) de la debacle que ahir va arrassar el PSC i ERC. És el resultat d'una bona feina, que ha sabut combinar els valors del tripartit (que en té, a pesar dels errors comesos i la renúncia dels socis a la seva reedició), amb un discurs polític crític i alternatiu pel que fa a la crisi global. Des d'aquí el meu suport més sincer a l'ecosocialisme català, que també a l'oposició serà més que necessari per frenar la bogeria d'una dreta desbocada que pretén superar la crisi a costa dels treballadors i les treballadores, del desmantetllament de l'Estat del benestar i del medi ambient.

No obstant, allò que més preocupa del resultat de les eleccions catalanes és l'onada neoconservadora, ja que els partits que pugen són tots conservadors, siguin catalanistes com CiU o espanyolistes com el PP, sense esmentar PxC, que gràcies al discurs racista de Sánchez-Camacho no ha entrat al Parlament, però per poc. Es pensa la gent que una crisi que han ocasionat les polítiques neoliberals i la fe cega en els mercats sense control es solventarà amb l'accès de les seves titelles polítiques al poder? Si la gent no veu en l'oferta progressista una sortida seriosa i solvent, haurem de fer un pensament... I la primera reflexió passa per no assumir els postulats neoliberals, i per recuperar el pols amb la gent i les seves necessitats i així, la credibilitat perduda.

El triomf de la dreta plural a Catalunya es circumscriu en l'onada neoconservadora que recorre Europa i que ahir, sense anar més enfora, es manifestava en forma de referèndum contra els immigrants a Suïssa, un país històriament acollidor de refugiats. Reflexió del dia: fins i tot a Suïssa, el país dels bancs i els paradisos fiscals, és més fàcil identificar la crisi amb els immigrants que no amb els que realment tallen el bacallà. Són temps de resistir.

PP I UM, DE BOICOT EN BOICOT FINS A LA DERROTA FINAL

2010-11-24T09:47:00.001+01:00

PP i UM s'entesten, davant la seva manca d'alternativa política, en boicotejar l'acció del govern d'esquerres en minoria conformat per PSIB i Bloc, com si no tengués ja prou dificultats amb la crisi i els seus efectes. De fet, ahir dimarts el boicot va ser doble: al Ple de l'Ajuntament de Palma, UM s'alià a la proposta del PP de Palma de votar contra el tramvia, sense plantejar més alternativa que fer un altre metro (...quan haurem de mester dos segles per amortitzar el que tenim!, a més de ser una obra molt més costosa i de major impacte), quan en el Pla de Transports aprovat durant l'època Matas el PP va defensar el tramvia per a la badia de Palma.

En el cas del Parlament, els plenaris s'han convertit en una autèntica carrera per part del PP per reprovar i castigar públicament els consellers del Pacte, ahir va ser el torn del conseller d'economia i hisenda, Carles Manera, a qui el PP acusava de ser el responsable de la pròrroga dels presuposts autonòmics. Però setmanes abans, va ser el torn de Fina Santiago, Biel Vicens o Vicenç Thomàs, entre altres. Una estratègia de desgast que compta amb el suport d'UM perquè surti endavant, i que en la meva opinió gens no beneficia els interessos electorals de PP ni d'UM, i en tot cas els pot servir just com una cortina de fum per tapar els seus propis problemes interns.

BALEARS, CRISI, POBRESA: RECONVERSIÓ O BARBÀRIE

2010-11-23T11:02:00.002+01:00

La tremenda inequitat i l'empobriment de la població de les nostres Illes ha quedat demostrada amb la presentació ahir de la primera enquesta d'hàbits socials a les Balears, elaborada per l'IBESTAT, que assenyala entre moltes altres dades les dificultats per arribar a finals de mes que pateixen el 60% de les famílies, la situació d'atur que afecta a tots o a alguns membres de launitat familiar en el 50% de les famíles de les Illes, o el fet que un 16% de les llars viuen amb menys de 1.000 euros mensuals.

Unes dades que haurien de servir com a punt de partida per replantejar la prioritat de les polítiques, ja que de no intervenir, correm el risc d'avançar ràpidament cap a una societat absolutament mancada de cohesió social. A més, existeixen les eines necessàries per poder garantir uns mínims de dignitat per a les persones, mitjançant per exemple la Llei de Serveis socials aprovada en aquesta legislatura, que empara el dret de qualsevol persona que resideix a les Illes Balears a alimentació, roba i sostre.

Però cal més que mai pensar i aplicar un nou model de desenvolupament que no sols pensi en els beneficis econòmics d'uns pocs i en l'arribada infinita de turistes com la solució màgica de tots els problemes, ja que com s'ha demostrat enguany mateix, això no repercuteix en la millora del benestar social de la majoria de la població. D'això, ja n'hem tengut prou, ara és l'hora de la reconversió d'aquest model insostenible i inequitatiu. Això, o la barbàrie d'una societat mancada de cohesió social i sense perspectives de futur ni com a poble, ni per a cada una de les persones que el composen.

BENET XVI: LLIÇONS DE MORALITAT

2010-11-22T09:11:00.004+01:00

Benet XVI ha tornat a donar mostres aquest cap de setmana de la seva manca de respecte cap a les persones I la justícia social I de gènere, en afirmar que l'ús del preservatiu es podria justificar, per exemple, en el cas de les prostitutes, ja això significaria "un primer acte de responsabilitat I de moralitat".

Unes declaracions, en la meva opinió, absolutament desafortunades, ja que no sols no justifiquen l'ús del preservatiu, sinó que emparen la prostitució, que per per al Papa, per al contrari, no han estat objecte de crítica a pesar del sotmetiment I la discriminació que significa cap a les dones. Què passa amb els homes que la promouen i la consumeixen? No són objecte de valoracions morals?

L'ús del preservatiu, doncs, es justifica des del punt de vista moral en el cas de les prostitutes, segons el Papa, però no en el cas d'Àfrica, on milions de persones han mort ja com a conseqüència de la SIDA. Quin Déu més estrany, el d'aquest senyor, o quin intermediari tan poc afortunat...

RAMSAR RECORDA A PP I UM QUE L'INTERÈS AUTONÒMIC ÉS PROTEGIR SON BOSC, NO DESTRUIR-LO

2010-11-18T08:45:00.002+01:00

Ahir l'ecosistema de Son Bosc i S'Albufera fa ver un alè, en anunciar el Conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Biel Vicens, que la Convenció Internacional RAMSAR, òrgan intergovernamental per a la catalogació i protecció de zones humides, s'hi ha pronunciat de manera absolutament rotunda sobre el projecte de camp de golf, que segons l'organisme "s'hauria de desestimar definitivament". Més clar, aigua.

L'informe de RAMSAR deixa ben clar que l'únic interès general i autonòmic és la protecció d'aquest espai de gran valor natural, tant paisatgístic, com en termes de biodiversitat. Una gran lliçó en la meva opinió per al PP i UM, que fa pocs mesos s'atreviren a declarar d'interès autonòmic un projecte, el del camp de golf, que només beneficiaria els seus promotors en detriment d'aquesta zona humida tan important per a la nostra Comunitat. Fer lleis a mida dels interessos privats, una pràctica que després de tot el que ha passat a les nostres Illes, no s'hauria ni de poder plantejar... Han hagut de venir a dir-nos-ho un grup d'experts mundials. Que PP i UM prenguin nota.

THOMAS COOK, HOTELERS I MODEL TURÍSTIC

2010-11-11T10:55:00.002+01:00

L'acord assolit entre Thomas Cook i els hotelers de les Illes a la World Travel Market perquè el touroperador britànic no descomptàs el 5% a les factures de les contractacions d'enguany a canvi de què la propera venguin més turistes, però a un preu més baix, és una decisió que condiciona a totes totes el nostre model turístic, que ja ha donat prou símptomes d'esgotament. Els hotelers tenen tot el dret a denunciar i renegociar el que és clarament un abús per part de Thomas Cook, que ha actuat unilateralment, però en aquest cas, les conseqüències ens afecten a tots i a totes.

De fet, aquesta mateixa temporada s'ha demostrat que més turisme i més barat, per molts més turistes que venguin i més estades que es facin (enguany hem batut el rècord en nombre d'estades dels darrers 5 anys), no sols no fa augmentar la despesa d'aquests turistes (que cada vegada gasten menys), sinó que a més això no repercuteix per exemple en l'ocupació, ja que l'atur al sector de l'hoteleria i l'estacionalitat han estat els més alts dels darrers anys.

Per això, aquesta mena de decisions no poden deixar-se exclussivament en mans privades, ja que invaliden la política de promoció del propi Govern, i no contribueixen a avançar cap a un turisme de qualitat i sinèrgic amb els altres sectors econòmics de les nostres Illes. No seria la primera vegada que proposam la creació d'un touroperador públic o fins i tot amb participació del capital privat de les Illes, la UIB, etc., però cada vegada les coses que passen ens donen la raó.

SÀHARA OCCIDENTAL: LA (IR)RESPONSABILITAT DE L'ESTAT ESPANYOL

2010-11-09T09:12:00.003+01:00

Fa ja més de 30 anys que el poble saharauí viu ocupat, i condemnat a viure al desert davant el silenci de la comunitat internacional però sobretot, de l'Estat espanyol, que a l'hora de repartir responsabilitats, en té més que ningú. On és l'Estat Espanyol? I la Ministra d'Afers Exterior ..Es demanen els defensors dels drets humans al Sàhara, i el poble saharauí, tan venerat pel govern de ZP però alhora tan poc recolzat...

El violent desallotjament del campament de Gdeim Izik ahir, als afores d’al-Aiun, que ja ha costat la vida a un nombre indeterminat de civils, a més d'haver deixat desenes de ferits, és l'enèsima ofensa del Regne del Marroc, molt emprenyat després que fa uns mesos Aminatou Haidar donàs a la causa saharauí un ressò com no havia tingut mai.

Què hi ha perquè aquest país veí, pugui fer aquestes coses, impedir l'entrada a polítics, ongs i periodistes europeus, mantengui milers de presos de consciència i presos polítics i periodistes a presons en condicions infrahumanes, i les institucions europees callin? És evident que les relacions comercials i els interessos econòmics d'occident. Segurament res de nou, amb això.

Si Europa vol conservar un mínim d'ètica i de dignitat, no té davant el que ha passat altre remei que condemnar enèrgicament el rei de Marroc i els seus sequaços, i també (aquí no valen delegacions) l'Estat espanyol, qui més deu al Sàhara després de “regalar” l'any 1975 unes terres al Marroc on, mira tu, hi vivia un poble mil·lenari, el saharauí, que no va ser tingut en compte. Si volem posar la justícia per davant dels negocis en les relacions internacionals, aquesta és una bona oportunitat per fer-ho.

INICIATIVAVERDS, CONFLUÈNCIES

2010-11-08T11:47:00.002+01:00

La feina no m'ha deixat ser massa actiu en aquest blog, per excés d'activitat en altres coses, les darreres setmanes. Mirarem de tornar a la càrrega a partir d'avui. Ja sabreu que aquest dissabte ha nascut un nou partit, INICIATIVAVERDS, fruit de la confluència entre Els Verds i Iniciativa d'Esqueres. Un projecte de futur, que vol fer xarxes de canvi aquí i arreu, perquè sense sostenibilitat ni equitat, que són els nostres dos grans principis, no hi ha futur per a ningú... Vos deixo amb el discurs de cloenda, que pens que expressa el que vol fer d'ara endavant aquest nou projecte nostre, vostre, verd i d'esquerres: INICIATIVAVERDS.

DISCURS DE CLOENDA A L'ASSEMBLEA CONTITUENT D'INICIATIVAVERDS
Dissabte 6 de novembre de 2010

Vivim temps d'incertesa. Això no és cap novetat. D'incertesa compartida, perquè resulta difícil fer prediccions del que passarà no ja d'aquí a 10 anys, ni tan sols l'any vinent. D'incertesa cossificada amb la crisi en cada una de les persones que no tenen feina ni perspectives de futur en les seves vides. Molta incertesa i poques certeses, més enllà de què això no pot seguir així per molt de temps...

Ahir el tema de la religió va ser recurrent, i em permetreu que citi un capellà, però dels transgressors i d'esquerres, a diferència de Benet XVI, que és l'amic felanitxer Tomeu Bennàssar, que acaba de presentar el seu darrer llibre...

"Entenc la història com el trànsit de l'animalitat a la humanitat, del jo sol al jo amb tu i per tu, de l'instint a la raó, de la natura a la cultura, de la força a la llibertat. Procés lent, humanitzador, raonable, alliberador; procés sempre, no meta, i en el camí, amb avanços i retrocessos".

(Tomeu Bennàssar: A l'aguait de la vida, el càncer per la finestra)

En altres moments potser hem retrocedit, però jo crec que amb aquesta assemblea hem avançat. Però que formam part d'un procés, d'un lent procés de canvi (potser molt més del que seria necessari per canviar les coses), que acabam de començar, que hi ha molt per fer.

Les paraules d'en Tomeu, plenes d'una recuperada il·lusió per la vida (molt oportunes per a nosaltres, IniciativaVerds, que acabam de nèixer), si més no ens recorden el sentit del nostre paper en política, del paper que ha de jugar una força d'esquerres i ecologista. Un paper que no és fàcil, i que té molt de pedagògic, de mirar de retrobar el sentit de les coses que passen a un món on tot està més interconnectat que mai, però on s'han perdut tant el sentit comú com el sentit comunitari, que diria Galeano.

Un món globalitzat del qual aquesta illa nostra forma part, i on com ens recorda El Roto, que sempre té la raó per arma, avui en dia no es pot mirar cap a un altre costat, perquè no hi ha un altre costat. I en aquesta Assemblea, pens que no hem intentat mirar cap a un altre costat, sinó que hem mirat e cara la realitat, i ens hi hem posicionat, amb molt debat i també, perquè no dir-ho, amb una certa alegria que ens motiva a tots i a totes als que feim part i hem d'impulsar aquest nou partit.

Aquesta ha estat una Assemblea on sobretot hem parlat de tres coses:

Primer.- De la CRISI, la qual no entraré ara a analitzar, no us preocupeu, però sobretot hem parlat de la necessitat de rompre amb el missatge de què no hi ha alternatives a un sistema que s'ha demostrat absolutament inútil per mantenir a l amajoria de la població mundial alimentada i amb condicions de vida dignes per viure en un planeta habitable...

Davant això HI HA ALTERNATIVES, les que desfensam des de l'ecosocialisme, que passen per una profunda reconversió del model econòmic, aquí a Balears però també a nivell global, en clau de sostenibilitat i d'equitat, que han de ser els dos grans principis que guiïn la nostra acció política, els mateixos que defensa Equo. Una sostenibilitat que tal i com l'entenem nosaltres, que tal i com ens recorda Jordi Riechmann, implica RUPTURA. Ruptura amb el que hi ha, ruptura amb les regles del joc, ruptura amb la cultura del consum, del creixement i de l'exclusió. Ruptura, no obstant, que no és assaltar el Palau d'Hivern (o d'estiu, en el nostre cas), sinó iniciar el necessari camí d'una transició cap a una societat justa i sostenible, amb canvis a molts nivells: econòmic, social, cultural.

Segon.- Hem parlat d'una altra de les nostres prioritats, començant per Balears: l'articulació d'un TERCER ESPAI polític decantat cap a l'esquerra, que serveixi per garantir majories de progrés a les institucions, però sobretot que serveixi per sentar les bases d'un canvi que com deia abans, necessita de molt més temps que no pas una legislatura política. Una legislatura que ha estat dura, i on els companys i companyes que estan a les insitucions de govern han fet una gran feina, però necessitem ser més i tenir més suports. Un tercer espai que ha de servir per recordar quines són les prioritats de la gent i del planeta, davant una dreta més crescuda que mai i una socialdemocràcia despistada.

Un tercer espai per recordar justament que la sortida a la crisi no passa per repetir les receptes que han acompanyat des de fa tres dècades la crisi actual, sinó per posar les persones en primer terme i per defensar l'Estat del benestar.

Un tercer espai que no és només nostre, que el compartim amb més gent, com ara els companys del PSM, amb qui tenim visions diferents però complementàries de les coses, però també amb els moviments socials transformadors: perquè com deien a La Bola de Cristal, sólo no puedes, con amigos, sí!

Tercer, i finalment, hem parlat (i us record que hem aprovat) que volem ser un nou model de partit. Perquè no només cal repensar la política en clau d'esperança: quan diem que "un altre món és possible", que és un gran missatge davant el missatge demoledor i quotidià de què no hi ha res a fer, estem deixant a la gent la possibilitat de transgredir. I si la gent no té un espai, polític o imaginari com deia Augusto Boal, en relació als oprimits, un espai on transgredir, sempre seran oprimits.

Sona fàcil, això de fer un nou model de partit, però és tan difícil com dir allò que es pensa, i fer el que es diu... Quasi res, en els temps que corren. Però si no ho feim, correm el risc de ser, la gent implicada en política, per molt alternatius que ens considerem, el tercer problema segons el CIS en ordre d'importància per a la ciutadania d'aquest país, com ens recordava ahir un company. Hem de ser un partit modern, que passa no per estructures clàssiques, sinó per teixir una xarxa que connecti persones i col·lectius que des d'interessos, vivències i perspectives molt diverses lluiten cada dia per canviar les coses. Una xarxa per atrapar somnis, compartir-los i fer-los crèixer.

Acab ja, simplement dient que estic molt orgullós de què siguem el primer lloc de l'Estat on experimentam aquesta confluència necessària de l'esquerra alternativa, l'ecosocialisme, l'ecologisme polític, però també una mica tens, perquè hi ha moltes mirades posades en nosaltres, no sols aquí, al nostre entorn més immediat. Esper que entre tots i totes, amb la feina i la il·lusió que hi hem posat i hi posarem, estem a l'altura dels reptes, que són molts.

Gràcies a tothom, salut i ecosocialisme!

L'ECOTAXA DEL TEIDE, PERQUÈ NO AQUÍ?

2010-10-22T09:26:00.002+02:00

El Centre d'Iniciatives i Turisme de Canàries ha proposat aquesta setmana al govern insular el cobrament als turistes d'una taxa de 5 euros per l'ús de determinats camins al Parc Natural del Teide, de la mateixa manera que ho fan altres països del món per accedir a paratges naturals. D'aquesta manera, els diners recaptats servirien per restaurar i millorar aquest paratge únic.

Es tracta d'una iniciativa ben interessant, i que s'hauria d'estudiar per a les nostres Illes per part de les diferents adinistracions, davant la manca d'ingressos a les arques públiques. De la mateixa manera que es cobra per entrar a un museu o a una galeria privada d'art, els espais naturals i la seva preservació tenen un cost que d'aquesta manera si més no podria ser sufragat pels turistes que ens visiten, donat que el nostre paisatge i el patrimoni natural són els principals atractius que tenim.

Es tractaria, doncs, d'una ecotaxa finalista, que possibilitaria entre altres coses l'autogestió dels espais naturals, que al cap i a la fi són el patrimoni de tots i totes. Es tractaria que els turistes es corresponsabilitzassin amb el manteniment del paisatge, de la mateixa manera que ja ho feim nosaltres per la via dels nostres imposts ordinaris.

FRANÇA COM A EXEMPLE DE RESISTÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

2010-10-18T08:57:00.001+02:00

Mentre que a l'Estat espanyol el govern de ZP es pot permetre el luxe de dir que a pesar de la vaga general del 29-S no pensa modificar ni una coma de la reforma laboral, i és més que probable que el govern central dugui a terme més retalls en els drets socials i laborals, a França la situació és ben distinta.

La resposta social i ciutadana a la crisi, amb els sindicats i les organitzacions d'estudiants al capdavant, ha resultat del tot contundent i constant, i van ja per la vuitena jornada de vaga, amb més de dos milions de persones participant aquest cap de setmana a les protestes a París, i uns tres milions arreu de la República.

El lema més reiterat al carrer davant el projecte de retalls en les pensions programat per Sarkozy ha estat aquestes setmanes "Els vells a la misèria, els joves malvisquent: aquesta societat no la volem". Tot un exemple per a nosaltre de com els veïns francesos defensen la seva dignitat amb compromís, solidaritat intergeneracional i alegria. A prendre nota, tots i totes.

"TEA PARTY"...TRADUÏM: FESTA FATXA

2010-10-15T14:06:00.002+02:00

La deriva ultraconservadora del PP s'estén arreu de l'Estat, com demostren les declaracions d'Esperanza Aguirre, que ahir es va confessar admiradora del "Tea Party", el moviment neoconservador sorgit als Estats Units a finals de l'any passat en resposta a les polítitiques progressistes promogudes per Obama. Es tracta d'un moviment ultrapatriota, que ha fet molt de renou i ha tingut molta presència en els darrers mesos a les protestes contra la reforma sanitària impulsada pels demòcrates per estendre la salut pública a les persones sense possibilitats d'accedir a una assegurança privada. En contra, perquè defensen entre altres coses que millor assegurar la llibertat absoluta del mercat per damunt de tot, encara que sigui a costa d'excloure de la condició de dignitat a milions dels seus compatriotes...

Això del “Tea Party”, traduït a l'Estat espanyol, vol dir: espanyolisme ranci, defensa del no-intervencionisme de l'Estat, rebuig dels drets civils, privatització dels serveis públics i desmantetllament de drets socials. Una mena d'Intereconomia aplicada a la quotidianietat... Quina por!!

Perquè ens facem una idea, els principals dirigents del Partit Republicà als Estats Units tenen por que la radicalitat del "Tea Party" els impedeixi accedir al poder... Potser seria l'únic bo d'aquest moviment: que no accedeixin al poder.

IN-SOSTENIBLE!

2010-10-14T13:56:00.002+02:00

Ahir WWF-Adena va presentar l'informe "Planeta Vivo", que fa un estudi de la petjada ecològica (l'impacte de cada un dels éssers humans en funció del seu consum de recursos i impacte ambiental) a nivell planetari, i conclou que de mitjana, la població mundial va utilitzar el 2007 l'equivalent a 1,5 planetes per proveïr-se de recursos.

No obstant, la petjada ecològica és tan desigual com el planeta és d'inequitatiu, de manera que per exemple els ciutadans i ciutadanes espanyols hauríem de menester 3,5 planetes per mantenir el nostre "nivell de vida". En el cas de Balears, Ivan Murray i Macià Blàzquez ja varen assenyalar fa uns anys que la nostra petjada ecològica local es situava gairebé en cinc vegades més de la biocapacitat de regeneració, és a dir, que necessitaríem cinc arxipèlags com el que tenim per mantenir el nivell de consum actual.

L'informe de WWF fa èmfasi en altres qüestions no menys alarmants, com ara la l'estrés hídric, la desforestació i la ràpida pèrdua de biodiversitat en els darrers anys. Tot plegat un informe que ens hauria de fer pensar però sobretot, actuar tenint clar que l'únic horitzó possible és el d'un desenvolupament sostenible.

CAIB, PRESSUPOSTS, DRETA, ESQUERRA...

2010-10-13T09:00:00.001+02:00

A pesar del risc evident de perdre les votacions al Parlament, el Govern elaborarà finalment una proposta de Pressuposts de la CAIB per a 2011 que contemplin, per lluitar contra la manca d'ingressos que fan minvar el pressupost, la incorporació de nous ingressos mitjançant la creació d'imposts ecològics i de gravar les rendes més altes en el tram d'IRPF que recapta la Comunitat autònoma.

Es tracta, doncs, d'assumir la proposta del Bloc, que hem defensat des del principi que no es podia acceptar gratuïtament un retall generalitzat sense cercar alternatives a la crisi de les arques públiques, i de fet es tracta de l'única manera de poder mantenir i prioritzar davant altres qüestions l'educació, la salut, els serveis socials i els serveis públics en general.

La negociació amb PP i UM es fa impossible, ja que rebutgen de ple la creació d'aquests imposts, la qual cosa vol dir que les seves esmenes al Parlament bé són irreals, bé hauran de suposar retallades en allò que per al govern d'esquerres en minoria és prioritari. A l'hora de fer els comptes, dreta i esquerra queden retratats, si més no en aquesta ocasió: ni PP ni UM volen que els rics paguin imposts. Ha quedat clar.

HONGRIA, MÉS RAONS PER AL GLOBAL WORK PARTY

2010-10-07T18:37:00.001+02:00

A més de les pèrdues de vides humanes i els danys materials, el desastre ambiental que ha provocat el vertit d'una balsa amb materials càustics encara no es pot quantificar. I com sempre, es tracta d'una catàstrofe que es podria haver evitat, si a les qüestions ambientals i al control sobre els residus perillosos se'ls donàs si més no la mateixa importància que a la producció i als beneficis econòmics en aquest cas d'alumini.

Greenpeace ja ha recordat que a Espanya existeixen centenars de basses com la d'Hongria, majoritàriament lligades a la indústria minera, i que moltes d'elles han estat denunciades justament per qüestions tant d'insalubritat com de seguretat de les instal·lacions.

A veure quan prendrem nota, perquè enguany a la crisi global i ecològica se li han sumat ja diverses catàstrofes ecològiques per causes humanes, la més destacable el vertit de la BP al Golf de Mèxic. Per això i molt més, un grup de persones recolzats per col·lectius ecologistes i altres celebren (i celebram) aquest diumenge, el 10-10-10, una jornada per les solucions climàtiques. Es tracta que tots (i això no lleva que uns tenen més responsabilitats que altres) ens comprometem a fer una acció contra el canvli climàtic, i animem a altres a fer-ho. A Mallorca, per exemple, el GOB prepara una acció reivindicativa a les avingudes, i la DG de Canvi climàtic també ha promogut la Fira de la Serra de Tramuntana amb tot un seguit d'activitats ambientals. Si vols inscriure el teu compromís, entra a http://350.org i difon!

EL GOBERNADOR DEL BANCO DE ESPAÑA ATACA DE NUEVO

2010-10-06T07:31:00.003+02:00

La compareixença ahir del governador del Banc d'Espanya a la Comissió de Pressuposts del Congrés va ser "en su tónica habitual", carregant la responsabilitat de la crisi sobre els sectors més dèbils, i carregant també sobre les Comunitats Autònomes la responsabilitat de la solvència econòmica del país. Per a Miguel Ángel Fernández-Ordóñez, el que calen a Espanya són més reformes laborals i més retalls i reformes "profundes"... de tot menys del sistema financer.

Unes declaracions que no és la primera vegada que criticam, però que contrasten amb l'absència de crítica del governador al paper jugat pels bancs i les caixes durant els anys de la bimbolla immobiliària, quan justament ahir la Comissió europea denunciava que la bimbolla persisteix a Espanya, i que els preus estan sobrevalorats almenys un 17%, molt per damunt de la mitjana europea. Una sobrevaloració produïda gràcies als bancs, que han fet possible l'especulació amb un crèdit que ara no ofereixen ni al sistema productiu, ni als autònoms, ni a les famílies ni els particulars.

A més, el Comisari europeu d'economia, Joaquín Almunia (PSOE) anunciava ahir que la UE permetrà als Estats membres seguir ajudant als bancs i caixes fins a 2012, un any més del previst, ja que "no s'han resolt els problemes del crèdit". L'esforç que es demana a les Comunitats Autònomes, amb els límits d'endeutament imposats entre altres pel Banc d'Espanya, són una vergonya i una irresponsabilitat quan les necessitats socials i d'impuls públic a un canvi en el model econòmic són més grans que mai.

És el súmmum del que hem de suportar: que el representant públic d'un banc públic dicti les receptes econòmiques i socials del país i el pitjor: que la majoria dels polítics li facin cas.

COLONITZAR L'ÀRTIC

2010-10-05T09:10:00.001+02:00

Les notícies aparegudes les darreres setmanes al voltant del desgel de l'Àrtic, que ens haurien d'alarmar a totes i a tots com a indicador inqüestionable de l'escalfament climàtic, no sols no han fet que la comunitat internacional es posi d'acord d'una vegada amb mesures de caràcter vinculant per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sinó que ha despertat una nova onada del que podríem qualificar com a colonialisme dels recursos naturals.

Mentre enguany la superfície de gel àrtica és la menor d'ençà que hi ha mesures d'aquesta qüestió, amb una pèrdua anual de la capa de gel d'al voltant del 3%, països com Rússia, els Estats Units, França, Noruega o Xina s'han llançat a la carrera per apropiar-se les reserves de petroli que hi ha baix la manta àrtica, i que semblen ser tant o més importants que les de l'Orient mitjà.

Com en altres conflictes similars, ja que es tracta de "terra de ningú", les Nacions Unides han estat incapaces de resoldre sobre aquesta qüestió, i mentre no ho facin regnarà la llei del més fort i de la llibertat absoluta... Al capitalisme, que ens ha duït a aquesta crisi global i ecològica sense precedents, ja li va bé això de què les coses no estiguin regulades: ni acords vinculants per reduir el canvi climàtic, ni normes que limitin l'explotació salvatge d'un ecosistema en perill abans, i ara, per l'ànsia de diners i recursos de les multinacionals i els Estats que les emparen.

BAUZÀ+DELGADO: LA RUÏNA DEL PAÍS

2010-10-04T11:39:00.002+02:00

En Bauzà li ha promès a Delgado, el batle de Calvià, que si renuncia a la seva dèria d'anar de candidat a Palma, serà el conseller-en-cap (a l'estil Carod-Rovira) d'un hipotètic govern del PP. Un tàndem com aquest, amb Bauzà com a president i Delgado com a primer ministre seria la ruïna del país. Basta veure com s'intercanvien els càrrecs com si fossin cromos per entendre quin és el seu respecte cap a les institucions.

A banda, és escandalós que Bauzà intenti trobar la pau interna prometent càrrecs als seus rivals interns: Font, Rotger, i ara, Delgado, però sobretot és la demostració que el PP no representa cap alternativa coherent de govern al Pacte, que de moment en minoria fins i tot se'n desfà millor que no els populars després del seu congrés.

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE

2010-10-01T09:26:00.002+02:00

Des d'aquesta bitàcora, la meva solidaritat i el suport més sincera Rafel Correa, el president democràtic de l'Equador, que ahir va ser segrestat en un intent de cop d'Estat que sortosament, ha resultat frustrat fa només unes hores.

L'excusa d'aquest intent de cop d'Estat sembla haver estat l'aprovació d'una Llei que equipara tots els funcionaris i elimina determinats privilegis a tots per igual, qüestió que no era acceptada per part de la policia i l'exèrcit. No obstant, s'ha confirmat que els revoltats eren fidels a l'expresident Lucio Gutiérrez, i que el transfons del segrest eren polítics. I ben segur, que darrera els revoltats hi ha, com sempre, interessos econòmics de les multinacionals occidentals.

Correa és un personatge que ha fet perillar els interessos d'una minoria recolzada externament, perquè ha promogut profundes reformes, sempre per la via democràtica per acabar amb la pobresa històrica a l'Equador i protegir el medi ambient i els seus recursos. En ser alliberat, Correa es va adreçar al poble equatorià amb la mítica frase del Che: "Hasta la victoria siempre". Estam amb tu i amb el poble!...De moment, en aquesta pel·lícula guanyen els bons...

30-S... I ARA, QUÈ?

2010-09-30T09:34:00.000+02:00

El primer que vull fer és donar l'enhorabona als sindicats i a la gent que ahir va fer vaga i es va manifestar, per haver defensat amb l'exemple l'Estat del benestar i els drets que les generacions que ens precedeixen, han aconseguit amb moltes lluites i esforços.

La vaga va anar bé (sempre pot anar millor, és clar!), sobretot si tenim en compte la tremenda campanya política, econòmica i mediàtica contra la vaga i contra els sindicats, als quals s'ha desprestigiat com mai... Una campanya que encara continua avui, el dia després, amb titulars i recomanacions editorials de l'estil de què es necessiten “canvis de metodologia”, qüestionant per enèssima vegada el dret a la vaga en nom d'un pressumpte “dret al treball” del qual estan privades més de 120.000 persones a Balears, més de 5 milions a Espanya, i més de 40 milions arreu d'Europa...

I els sindicats, i l'esquerra social i política, què farem, avui 30-S, i demà...? I ara, què? Sembla que ZP i el seu govern ni tan sols es plantegen rectificar, ens reiteren que han oblidat la seva base social i a l'agenda del govern central no hi cap altra cosa que els dictats dels poders finaners pel que fa a política econòmica. Doncs ara toca continuar amb la mobilització, canviar radicalment l'estratègia sindical de la negociació permanent (que ha resultat finalment una estafa per als sindicats, però sobretot per als treballadors i treballadores), i pel que fa a la feina socio-política que s'ha de fer, treballar per canviar consciències i resistir activament l'embit neodretà que vé d'Europa i que no representa cap alternativa.

AMB PIEDAD, PER LA PAU

2010-09-28T11:37:00.003+02:00

Vull manifestar tota la meva solidaritat i la d'Iniciativa amb la Senadora colombiana Piedad Córdoba, que ahir va ser destituïda pel Procurador general de la Nació, que l'acusa d'haver col·laborat amb la guerrilla de les FARC, en un intent més de silenciar aquelles persones que treballen de manera constant i compromesa per la pau i el diàleg al país i de les quals la senadora n'és un dels exemples més clars.

A Piedad , que dirigeix el col·lectiu Colombianos y Colombianas Por la Paz, la vaig conèixer l'any passat quan va venir convidada per ongs i institucions de les Illes, i ens va transmetre a totes i tots l'energia i la fe d'una dona que ha estat amenaçada de mort, ella i la seva família, desenes de vegades, que ha estat segrestada i exiliada del país que ella estima per damunt de tot, en diverses ocasions.

Qui no hauria de ser on és és el Procurador general de Colòmbia, qüestionat per les seves actuacions contra els drets de les dones, els col·lectius LGTB, les operacions il·legas del DAS (serveis d'intel·ligència colombians), i que a més a més està investigat per la Cort Suprema de Justícia per desestimar proves vàlides al cas de la "Yidis Política" (el suborn demostrat a membres de la cambra per votar a favor de la perpetuació d'Uribe al poder).

Des d'aquí tot el reconeixement i tot el suport, Piedad!!

BONIFICACIONS SÍ, INSPECCIÓ DE TREBALL TAMBÉ

2010-09-27T09:09:00.003+02:00

Arran del pacte amb el PNV pels pressuposts generals de l'Estat, molt s'ha parlat de la ditxosa transferència de les “bonificacions empresarials”. Això suposaria, en la pràctica, si fos el nostre cas, que la Comunitat tendria marge per utilitzar aquestes bonificacions (per exemple, per afavorir determinats tipus de contractes) d'acord amb la realitat del nostre mercat de treball. Per tant, aquesta competència ja feim tard a reclamar-la.

No obstant, els mateixos motius que aconsellen reclamar aquesta competència, són els que invaliden la Reforma laboral de ZP de cara a Balears, ja que aquesta reforma no respon en absolut a la realitat laboral de les Illes (marcada per l'estacionalitat i la temporalitat), i que l'únic que pot fer és precaritzar encara més el món laboral local.

En aquest sentit, i davant un mercat laboral molt precari i amb més abusos que mai, el que hauríem de tenir a la CAIB és la competència de la Inspecció de Treball, que per una qüestió de sentit comú hauria de ser autonòmica, a pesar que els partits majoritaris varen impedir que aquesta es contemplàs al nostre Estatut d'Autonomia, a diferència dels catalans, per exemple. Que perquè no ens la trespassen?? Idò senzillament perquè si al Ministeri de Treball li lleves la Inspecció i l'IMSERSO, e faria molt difíil justificar la seva existència.

LES PENSIONS A BALEARS, UNA ALTRA VEGADA ENTRE LES MÉS BAIXES

2010-09-24T10:04:00.001+02:00

Al mes de setembre, la Seguretat Social ha pagat un total de 166.487 pensions (incapacitat, jubilació, viduïtat, orfandat y a favor de les famílies) a la nostra Comunitat. La quantia mitjana ha estat de 710,93 euros.

Com sempre, el nombre més important de perceptors de pensions és el col·lectiu de jubilats que en aquest mes ha set d’un total 99.286 persones i, a més, aquesta prestació és la més important ja que és la substitutiva del salari. Idò bé, la prestació econòmica de les persones jubilades de les Illes és de les més baixes del conjunt del Estat (només son inferior les de Extremadura, Galicia i Murcia) i es situa a més de nou punts per sota de la mitjana espanyola.

La estacionalitat, els salaris baixos i les carreres professionals curtes son les causes d’aquestes pensiones de jubilació baixes. No és la reforma laborals ni els retalls en pensions la solució a aquest problema, que només empobriran encara més els pensionistes i la gent gran que viu en aquesta Comunitat Autònoma. El que cal és un canvi profund en el nostre model de desenvolupament (...quantes vegades ho hem dit??!?!!), que s'ha de fer pensant en les persone i en el medi, i no a costa d'ells.

LA BOTELLA MOSTRA EL LLAUTÓ

2010-09-22T09:10:00.001+02:00

La dreta més rància torna a treure el llautó: ahir Ana Botella, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Madrid (i a l'anterior legislatura, de Serveis Socials), va afirmar que els 60 punts on passen la nit al carrer més de 200 indigents és "un problema per a la neteja de la ciutat".

Nul·la consideració i sensibilitat d'una màxima responsable de la política municipal a la capital, que el que hauria de fer si té identificats aquests 60 punts és impulsar polítiques socials per lluitar contra la pobresa a la seva ciutat, que es veu que quan ella ha estat regidora de serveis socials no han funcionat gaire si hi ha tanta gent dormint al carrer.

El pitjor és que la Botella s'ha escudat en una pressumpta enquesta ciutadana, que assenyala que aquest (juntament amb el botellot) són dos dels temes més “molests” per a la gent de Madrid... Amb intervencions com aquesta s'explica que Espanya sigui dels pocs països on la ultradreta no té representació electoral... perquè ja està sobradament representada pels defensors de la moral i les costums.

SERVEIS MÍNIMS, NO MÀXIMS

2010-09-21T13:54:00.003+02:00

La proposta dels sindicats de serveis mínims de cara a la vaga general del 29-S ha escandalitzat el sector turístic (millor dit, el servei empresarial turístic), ja que UGT i CCOO han propostat que no s'operi cap vol internacional, i que les connexions entre la península i les Illes també siguin mínimes. A mí em sembla bé, perquè els serveis mínims cada vegada semblen més serveis màxims, com va passar amb la vaga de Metro a Madrid, fa uns mesos...

Una de les coses que més m'indignen de tot això és la profunda demagògia i la campanya mediàtica contra el dret a la vaga, al qual es contraposa el "dret a decidir" si es fa vaga o no, o els "drets dels ciutadans" a que la vaga "no els afecti"... Jo crec que no s'ha entès que la vaga està per a això, per afectar. per incidir, per fer que reunions contràries als interessos de la majoria es facin enrera.. Perquè ningú no parla de les empreses que comenten ara, amb l'excusa de la crisi, més abusos que mai, i les que fa mesos que no paguen els seus empleats, o les que amenacen amb l'acomiadament (ara, subvencionat gràcies a la reforma) si la gent fa vaga el 29...?

La nostra, a pesar de tot, serà la Comunitat Autònoma on els serveis mínims seran més mínims. I sinó, mirau el que fan per exemple Madrid o la Comunitat Valenciana. És una diferència més ,amb totes les seves contradiccions, entre que governi la dreta o l'esquerra.

CARBÓ, FEINA, MEDI AMBIENT...

2010-09-15T10:30:00.002+02:00

Aquests dies són notícia les mobilitzacions dels treballadors de la mineria del carbó a diferents llocs del país, per l'impagament dels salaris per part dels patrons. Un impagament que en la nostra opinió, és un autèntic xantatge per part dels empresaris del carbó, que hauria de ser clarament denunciat i sancionat, i que no cerca altra cosa que allargar el límit establert a la UE (2014) per rebre subvencions, en aquest cas del govern espanyol, per mantenir l'activitat.

Hem de recordar que el carbó és el més contaminant dels combustibles fòssils (per això la planta tèrmica d'Es Murterar produeix ella tota sola gairebé tantes emissions com la resta d'activitats antròpiques a Balears), i que per tant no té altre interès que l'econòmic mantenir una activitat extractiva com aquesta en ple segle XXI. Ni molt menys, com denuncia per exemple Greenpeace, subvencionar al més gran emissor de CO2.

Per això, si feim comptes, la gent que treballa ara per ara a la mineria del carbó a Espanya no bastaria si es dedicassin els mateixos esforços públics (entre 400 i 600 milions d'euros/any que ens repercuteixen a la factura elèctrica) i privats a la reconversió del sector en clau verda, és a dir, de cara a la producció d'energies renovables.

El debat, doncs, no ha de ser carbó “nacional”/carbó importat (de fet, el d'Es Murterar, com ja vaig explicar anteriorment, vé de Sudàfrica, on vés a sebre quines són les condicions laborals dels miners, encara que els patrons també són espanyols!), sinó com reconvertir un dels sectors més contaminants en un sector estratègic, per garantir la feina de 7.000 persones que ara viuen del carbó subvencionat i crear encara més llocs de feina si cal, però també perquè totes i tots podem gaudir d'un medi ambient en condicions.

PLATJA DE PALMA

2010-09-08T13:39:00.002+02:00

Avui Els Verds+Iniciativa d'Esquerres hem presentat les nostres propostes sobre el projecte de remodelació de la Platja de Palma, després de la polèmica aixecada les darreres setmanes per la protesta dels veinats de Can Pastilla d'una illeta de vivendes que podrien ser tomades per fer un passeig.

Tothom s'ha apuntat al “no” fàcil d'ençà que el PP va fer la primera passa, per cert amb molta hipocresia, perquè quan Joan Flaquer presidia el consorci proposaven tomar més de 500 habitatges i construir gratacels... Potser no els falti part de raó als veinats, però tampoc no se'ls pot donar tota la raó, de la mateixa manera que el Consorci ha fallat en les formes pel que fa al procés d'informació i de participació. Però allò que no és de rebut és que s'aprofiti aquest “jaleo” perquè ara surtin els hotelers també a qüestionar la remodelació... Si ens ho pensam a l'hora de tomar una casa particular (i consti que a ningú no li agrada això), què passarà quan es vulgui tomar un hotel? Recorrerem a l'argument fàcil de la importància dels llocs de feina, de la crisi econòmica, etc.?

Si hi va haver consens (almenys per part nostra) per apostar per la remodelació de la Platja de Palma, va ser perquè pensam que aquesta ha de servir d'exemple del que ha de suposar una autèntica reconversió verda i humana d'una zona turística degradada. I no pot ser que a la primera de canvi, aquest consens quedi en no res. Per això, avui hem fet les nostres propostes, tant per a Can Pastilla com per a la Platja en general, que estan ben recollides en aquest vídeo, que com sempre val més que mil paraules!

Ah! I ha estat pura coincidència la presentació d'això amb la reunió de retrobada del consens convocada al Consolat. Que consti que nosaltres també volem consens... i remodelació.

OBAMA MUSULMÀ

2010-09-01T20:46:00.001+02:00

La polèmica de la mesquita propera a la "zona zero" de l'11-S li ha sortit cara a Obama, i demostra el nivell de manipulació que hi ha als Estats Units, on la campanya ultraconservadora i la manipulació dels mitjans de comunicación han aconseguit que un 20% de la població nord-americana cregui que el president dels EUA és musulmà. Una dada per a la reflexió, perquè allò que passa als Estats Units, ens acaba esquitxant també a nosaltres, sobretot enmig de l'expusió de famílies gitanes a França ordenada per Sarkozy a pesar de les "advertències" de la Unió Europea, que estigmatitzen més encara aquest col·lectiu.

Ja només ens quedava la darrera entrada a escena d'Aznar, avui mateix, que s'ha apuntat a la campanya contra Obama acusant-lo d'"acostar-se massa" al món islàmic. Ah, se m'oblidava: la intervenció del nostre honorable expresident la va fer al Congrés mundial jueu celebrat a Jerusalem, una ciutat palestina ocupada per Israel.

TREURE ELS COLORS A BLANCO

2010-08-30T09:59:00.002+02:00

No és la primera vegada que Blanco ens ho posa fàcil per treure-li els colors. El seu inoportú anunci de reduir els descomptes de viatges dels residents és d'una gran incoherència, a més d'un atac als drets dels ciutadans i ciutadanes de les Illes que durant anys han lluitat perquè l'Estat compensi els efectes de la insularitat.

Sembla que Blanco vol pagar els desbarats de la seva política com a Ministre a costa dels ciutadans de la Comunitat Autònoma, ja que no ens ha consultat sobre la necessitat de fer un aparcament de 7.000 places a l'Aeroport de Son Sant Joan que costarà un potosí, i ara resulta que cerca diners per reduir la despesa del seu Ministeri reduint els descomptes de resident. De jutjat de guàrdia, vaja.

A més a més, si no ha canviat de color, Blanco és el mateix que va proposar fa un parell de setmanes (en aquest cas en nom del PSOE) augmentar els imposts... Però augmentar els imposts a qui? Si vol fer una política socialista, el sentit comú i la justícia social conviden a augmentar els imposts als que més tenen per poder disposar de diners públics per fer les polítiques necessàries, però també a deixar de fer les polítiques innecessàries, i reduir la despesa que suposen inversions inútils com la reforma inútil que vol fer de l'aeroport de Palma.

LA REFORMA LABORAL DE ZP I LES ILLES BALEARS

2010-08-11T11:11:00.003+02:00

Aquí va un article sobre la reforma laboral (a mesura de la patronal) i les seves repercussions a Balears. Publicat avui al DM.

Des d'Iniciativa d’Esquerres desitgem que la vaga General del proper dia 29 de setembre sigui un gran èxit de participació. Per això, en la mesura de les nostres possibilitats, treballem perquè aquesta mobilització democràtica convocada pels sindicats suposi canvis necessaris en la política econòmica, social i laboral dels Govern d’Espanya que, en les darrers mesos, ha protagonitzat una vergonyosa rendició davant els anomenats mercats.

Primer va ser l’injust paquet de mesures per fer front al dèficit públic, més endavant volen imposar una contrarreforma del sistema públic de pensions amb el retard de l’edat legal per tenir dret a la jubilació i l’ampliació del nombre anys de cotitzacions per fer el càlcul de la quantitat de la pensió. Es a dir, ahir ja pagaren els més dèbils i que no tenen cap responsabilitat de la crisi dels capitalistes (treballadors i treballadores al servei de les administracions, pensionistes, persones en situació de dependència...) i demà, amb més dificultats per tenir dret a una pensió publica i amb prestacions més minses, seguiran pagant els mateixos. Mentrestant els poderosos, el poder financer, les grans multinacionals, els posseïdors de fortunes... hauran tingut un cost zero a la hora de supera la crisis que ells mateixos han provocat.

El passat immediat de les mesures antidèficit que seguirà suposant efectes nocius en el propers mesos per la rebaixa d’inversió publica, la manca de finançament municipal, etc.. i un futur ben incert per a les persones que en el propers anys acabin les seves carreres professionals ja justifica -amb escreix- una vaga general, però si hi afegim una Reforma Laboral que facilita, abarateix i subvenciona l’acomiadament; debilita la negociació col·lectiva; no resòl el gran problema de la temporalitat i la precarietat laboral, ans el contrari: aquesta vaga és una obligació moral i ètica per a l’esquerra d’aquest país. En definitiva, davant d’una reforma de les normes de funcionament del mercat laboral absolutament alineada a les posicions més dretanes, més neocapitalistes, totes les persones progressistes hauríem de fer costat als treballadors i treballadores i els seus sindicats.

Dit això, des de Iniciativa d’Esquerres volem anotar tres assumptes que afecten de forma singular a les Illes Balears: Sorprenentment, a l’hora de reformar les normes laborals i de Seguretat Social no hi ha cap referència als Fixos Discontinus que és un col·lectiu cabdal per el mercat laboral de Balears. També sorprèn el silenci complaent de la Conselleria de Treball amb les propostes laborals del Govern de ZP. Sincerament, sentim certa enveja que, a tall de exemple, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya es pronunciï reivindicant una altra reforma laboral més útil per resoldre els problemes del mercat de treball de Catalunya, si es fes el mateix des de Balears s’hauria de posar l’èmfasi en els problemes d’un mercat laboral eminentment de serveis i estacional. I el tercer assumpte que convé deixar anotat es que amb la Reforma Laboral del Govern de ZP hi ha una molt preocupant recentralització de les polítiques laborals i d’ocupació.

En aquest context, Iniciativa d’Esquerres es compromet a impulsar, explicar i difondre la mobilització del dia 29 de setembre i, alhora, fer tota la tasca institucional possible per aconseguir millores concretes per el mercat laboral de les Illes. En aquest sentit, per reduir la temporalitat s’han de fer reformes a l'Estatut dels Treballadors per posar de manera clara a la llei que la contractació adient per a les activitats estacionals és la de Fixo Discontinuo i no la d' eventual. La potenciació de la contractació estable, encara que fixa discontinuo i, per tant, molt flexible, és clau per a Balears ja que permet molts dels avantatges del treball estable (formació, lligam amb el projecte empresarial, major productivitat del factor treball, major seguretat laboral...) . Igualment s’han de millorar les prestacions d’atur i de jubilació d’aquesta modalitat contractual. També intentarem impulsar, en la perspectiva de conquerir a mig termini un marc balear de relacions laborals, un major i millor autogovern en matèria de politiques laborals i d’ocupació.

David Abril, coordinador d'Iniciativa d'Esquerres

INTERÈS DE QUI?! NO EN EL NOSTRE NOM!

2010-07-20T21:46:00.002+02:00

Primer, quan en Matas reinava, el PP i UM deslligaren els terrenys de Son Bosc del Parc Natural de S'Albufera.

Poc després, "la iniciativa privada" va veure un bon negoci en fer un camp de golf regat amb aigua d'albufera, i el govern depredador i el govern dels cacics de torn municipal va donar el vist-i-plau al projecte de camp de golf.

Més tard, el govern d'esquerres va tornar protegir l'espai i, amb ell, espècies de flora i fauna endèmiques, algunes a punt de desaparèixer, enmig de tant de golfisme.
I avui, els d'UM i el PP, han proclamat (coincidint amb l'any mundial de la Biodiversitat) el camp de golf "d'interès autonòmic".

I han fet Llei d'aquesta creença, que és una creença contra la mateixa raó de ser de l'interès general, de l'interès de la comunitat i, si m'apurau, de la Llei. Afavorir els interessos d'uns pocs, els interessos dels poderosos, els de sempre, en nom de tothom...
Això es diu tenir una dreta sense complexos.

Recuperar la UTOPIA

2010-07-14T11:35:00.002+02:00

Aquí teniu un article, publicat avui a http://blogs.ibdigital.net/la-utopia-comenca-aqui-i-ara/recuperar_la_utopia.html:

RECUPERAR LA UTOPIA*

La setmana passada, les dones i homes d'Iniciativa d'Esquerres organtizàrem un debat al pati d'ARCA per mostrar la nostra adhesio al Manifest Utopia, impulsat a França pel moviment del mateix nom que d'ençà dels anys 90, treballa per recuperar la utopia que els partits d'esquerres i ecologistes i els moviments socials han aparcat, o han perdut de vista. Aquella que, com diu el gran Eduardo Galearno, ens serveix per caminar. I ho fan, d'entrada, des del qüestionament de tres dels grans dogmes del capitalisme modern: el creixement il·limitat com a solució recurrent als problemes econòmics, greus o lleus; el consumisme com a mode de vida; i el treball com a valor absolut per assolir la dignitat i la felicitat humanes.

I a Mallorca, què vol dir, això de recuperar la Utopia? Doncs justament, repensar integrament el nostre model economic, social icultural, i oferir a les persones que vivim aquí i a les generacions
que vindran una alternativa diferent, que fugi del més creixement amb mes turistes, més consum de territori i energia i més generació de residus, i vagi, amb la reconversio de la indústria turística, cap a una economia més diversificada, la protecció del territori, la promoció de les energies renovables i els nous sectors d'ocupació com ara l'atenció a les persones depenents o la cura dels espais naturals... Amb menys precarietat i temporalitat laboral, i amb millor qualitat ambiental i de vida, amb mes cohesió social.

No es tracta d'una feina purament teòrica o de laboratori de consultora, sinó que es tracta de
connectar petites i grans pràctiques de canvi per construir l'alternativa necessaria, que vagi des del terreny local, al global. Per això, a la taula rodona hi participaren representants del moviment
agroecològic i els nous grusp de consum, del comerç just, i de l'economia social i solidaria, presents des de ja fa uns anys a la realitat de Mallorca, que treballen dia rera dia a contracorrent, i cada cop amb més incidencia i resultats.

Perque com diu Alejandro Cussianovich, intel·lectual i pedagog, protector del moviment dels nins i adolescents treballadors del Perú (una altra d'aquestes contradiccions dels temps complexos que ens ha tocat viure), amb qui vaig compartir una altra taula de debat a Palma fa pocs mesos, la utopia nomes tenen dret a defensar-la aquelles persones que amb la seva pràctica quotidiana, contribueixen cada dia a l'objectiu de canviar les coses. D'altra manera, es sol caure en un ideologisme buid de projecte transformador, i poc o gens esperançador.

L'esquerra té l'obligacio moral de recuperar la utopia, les utopies. Perquè sense ella no hi ha ni camí, ni esperances. La dreta gestiona de manera ben eficaç la por i la immediatesa, i l'esquerra hauria d'assumir les seves contradiccions sense convertir-les en drames vitals que ens impedeixin caminar, i fer arribar el missatge que una altra Mallorca i un altre món no només són possibles, sino necessaris.

La portada del Manifest Utopia destaca una sentencia d'Alícia en el País de les Meravelles, de Lewis Carroll, innocent pero contundent: si aquest món no té sentit, perquè no inventam un altre? La gent d'Iniciativa ja ens hi hem posat. Avui i sempre, somiar és transgredir.

Si voleu sebre més sobre el Moviment Utopia: www.mouvementutopia.org.

SUDÀFRICA

2010-07-10T21:23:00.003+02:00

Disculpau, però aquest post no és sobre la final del mundial. És per explicar una història, que no és altra que la de l'energia que us permetrà veure el partit de futbol avui a la tele.

Com tothom sap, bona part de l'energia que consumim a Mallorca la produeix la central d'Es Murterar, gestionada per la multinacional Endesa. Es tracta d'una central tèrmica, és a dir, que produeix energia elèctrica mitjançant la combustió (valgui la redundància) de combustibles fòssils.

El que potser no sabeu és que Es Murterar funciona amb carbó mineral, que en els darrers anys prové de Sudàfrica, que produeix un 5% del carbó a nivell mundial, però comercialitza gairebé la meitat del carbó que circula en el mercat de les tèrmiques. És un carbó de molt bona qualitat, i si vos hi posau a la carretera, al perímetre del parc natural de S'Albufera, cada pocs minuts podreu observar com van arribant a la central grans camions carregats amb tones i tones del dit mineral, que s'acumula en sitges de milers de tones suficients com per fer funcionar la central a ple rendiment durant sis mesos.

Tot i les mesures introduïdes en els darrers anys, que han permès reduir en quantitats importants el diòxid de sofre (SO2) produït, Es Murterar es troba al top-20 europeu en generació de gasos d'efecte hivernacle, i molt especialment de CO2, justament per l'ús del carbó com a combustible.

A més a més, encara que es redueixin les emissions aquí (teòricament), les estadístiques no contemplen l'impacte de les explotacions de carbó a cel obert com les que hi ha a Sudàfrica, ni tampoc les emissions que produeix el transport d'aquest combustible fòssil des del país on es celebra el mundial, fins al Port d'Alcúdia.

Això, sense entrar en detall en les condicions laborals i mediambientals en què es produeix l'extracció de carbó a Sudàfrica, tot i que d'això Unión Fenosa en sap més que Endesa, ja que en els darrers anys ha adquirit un bon grapat de mines de carbó al continent negre, a pesar del Green-washing a què ens sotmeten als consumidors amb la publicitat de les elèctriques.

Així que ja ho sabeu. Quan mireu la tele, poseu l'aire acondicionat o simplement, pitgeu l'interruptor per encendre el llum, pensau en Sudàfrica.

ES MUY DURO

2010-07-05T09:18:00.000+02:00

L'altre dia, José Ramon Bauzà, el líder del PP balear, va ser posat en evidència per un periodista que li va demanar si no li resultava “dur” haver de berenar amb la reiteració de l'enèssim cas de pressumpta corrupció del partit, en aquest cas sobre el cas “Passarel·la”, que afecta la gestió de la conselleria de Turisme a l'anterior legislatura, que podria haver desviat diners públics mitjançant contractes i comissions per beneficiar particulars i finançar el PP.

Bauzà va respondre que “lo que es duro es levantarse cada día y ver que la gente no tiene trabajo”, que el Govern d'Antich no ho fa bé, etc., etc. Tota una lliçó de demagògia barata. Allò que sí que és molt dur és aquesta sensació fantasmagòrica que recorre molts opinadors i gent d'esquerres que pensen que, tanmateix, el 2011 el PP tornarà a governar perquè la gent té memòria de formiga.

280 milions d'euros tudats durant l'anterior legislatura, perduts per la corrupció i la mala gestió, son motius més que suficients per no tornar a votar el PP en molt de temps, fins i tot per als seus propis votants, si és que tenen una mica de consciència i responsabilitat. Però aquí la responsabilitat que importa és la de l'esquerra, i aquesta comença per reconstruir esperança, i lluitar contra el missatge que no hi ha res a fer.

DIA SENSE BOSSES

2010-07-03T09:25:00.003+02:00

Avui, Amics de la Terra ens va demanar, a mi i a més gent, fer un gest simbòlic per denunciar l'ús abusiu de bosses que feim, en el marc de la campanya “Treu-te la bossa del cap”, que trobareu a l'enllaç www.residusiconsum.org.

I és que treure's la bossa de plàstic del cap és tan senzill com agafar la senalla en sortir de casa, o dur a la butxaca una borsa reutilitzable, i evitar que als comerços o al mercat acabem carregats amb vint bosses de plàstic, que acabaran algun dia a un abocador, una incineradora i rarament, reciclades. S'hi ha avançat molt, però com es sol dir, queda molt a fer. I després de les borses, hem de parlar de la resta d'envassos. No fos cosa que acabem amb la senalla plena de productes embolicats!

És cert que hi ha lobbies i molts, molts interessos econòmics darrera aquest i altres temes, també darrera els residus, i un pot pensar: i què hi faig, jo, enfront de tant de poder? Doncs justament, fent innecessari l'ús de les bosses en la nostra vida quotidiana. La foto és, doncs, una petició d'Amics de la Terra en aquest sentit, una foto d'allò que faig habitualment els caps de setmana, que és anar a fer mercat... Sense la bossa al cap, i amb la senalla davall el braç.

LA SENTÈNCIA DE LA POR

2010-06-29T11:06:00.000+02:00

Reiterar “la indisoluble unidad de la nación española”... era aquest l'objectiu últim de tanta polèmica i de més d'un any d'incerteses sobre l'Estatut?

No haurà aconseguit el Constitucional just el contrari, és a dir, qüestionar a Catalunya i als altres pobles, o nacions, o nacionalitats, que coexistim baix el paraigües d'un Estat plurinacional, la validesa d'aquest Estat i d'aquesta forma d'organització?

És possible cap mena d' unitat si no hi ha respecte per l'autonomia i autodeterminació de cadascuna de les parts?

És legítim que la Constitució s'utilitzi com una arma inquisitòria per retallar 14 articles de l'Estatut i sotmetre a interpretació altres 23?

Guanya o perd la “democràcia” quan un poble i les seves institucions representatives decideixen A i un Tribunal diu B?

Quan dedicarà el Constitucional una sentència, una recomanació o el que sigui, a recordar que l'economia també està supeditada a la democràcia i les institucions? I amb tants retalls de drets socials, per a quan un sentència en favor dels treballadors i treballadores?

Quina interpretació de la Constitució és aqueixa que ignora els drets constitucionals dels pobles de l'Estat i dels seus habitants i converteix el seu Títol preliminar en les Lleis de Moisès?

La sentència del Constitucional és una sentència que no referma la Constitució, sinó que la qüestiona, més que mai. És la sentència de la por, de la por a escoltar i admetre el que diu el poble. Ara ha estat el cas de Catalunya. Demà ens pot tocar a nosaltres.

ROQUES SÍ, ARENA TAMBÉ...

2010-06-27T23:50:00.001+02:00

L'altre dia hi va haver una manifestació multitudinària a Cala Ratjada, baix el lema "Arena sí, roques no", per exigir la regeneració de Cala Agulla. La regeneració artificial, és clar, perquè la natural ha de menester primer de temps, i segon (o simultàniament) de gaudi amb equilibri d' una de les platges més belles de Mallorca, però cada cop més massificada. I amb això no vull dir que no estigui d'acord amb la regeneració i amb la protesta, perquè probablement s'ha arribat a un nivell de regressió de la platja irreversible si no hi ha una intervenció com la que probablement es farà..

Entenc, i més encara en temps de crisi, la por del sector hoteler, i de la gent treballadora i veïns i veïnes que secundaren la protesta convocada per l'associació hotelera. Però el que ha passat a Cala Agulla en aquests anys, la pèrdua d'arena, en part per l'acció natural de la mar, en part també per l'acció antròpica i l'explotació de la platja, no es pot solventar de manera seriosa si no s'hi va a l'arrel del problema, repetesc: temps, per un costat, i explotació (o no) de la platja, per l'altre.

L'ecosistema dunar ha de menester temps per regenerar-se, i si és cert que la manca d'arena (en el cas de Cala Agulla) i l'aparició d'algues (en altres casos) “amenaça el desenvolupament”, perquè no aprofitar això com un revulsiu perquè la gent entengui que la platja és viva, que es mou, que uns anys té més o menys arena, que un dia té algues i a l'altre dia no, que una platja a un espai natural protegit és el que té, ja que no es tracta d'un parc temàtic?

Per quan una mani contra els xalets a primera línia de platja, damunt roques o damunt arena, a Cala Ratjada i arreu? Per quan una protesta simbòlica per l'arena que tothom s'enduu de la platja, o per la invasió orquestrada de parasols i tumbones? Per quan una manifestació convocada pel poble i secundada pels hotelers?

Si s'explicàs als guiris tot això, la importància del sistema dunar, el cicle de vida de la platja, la gènesi i la realitat de Cala Agulla, potser els turistes (i la gent que hi viu als nuclis dels voltants) estimarien més Cala Agulla, i es convocarien manis per dir ROQUES SÍ, i ARENA TAMBÉ, o per ventura no faria falta mobilitzar-se. A aquesta sí m'hi apuntaria, sense pensar-m'ho ni dues vegades.

PANEM ET CIRCENSES

2010-06-16T18:27:00.002+02:00

A aquestes hores, milers ploren. Però no ho fan perquè hagin perdut els drets socials que els nostrse majors aconseguiren amb generacions de reivindicacions en demanda de justícia, sinó perquè la “Roja” ha perdut davant Suïssa 0 a 1, gràcies al gol d’un afrosuís. Avui, el decret de reforma laboral aprovat pel govern socialista ha quedat en un segon pla, a favor del Mundial.

No record en anys un desplegament com aquest, on avui horabaixa era gairebé impossible trobar, ni a la ràdio ni la televisió, un refugi per preservar-se de la voràgine futbolístico-patriòtica, un racó de silenci alliberador. Serà casualitat o no, però si més no el Mundial és (i a l’Estat espanyol no en tenim l’exclussiva) un més d’aquests elements que serveixen per distreure el personal mentre a Europa ens desmantetllen l’Estat del benestar i ens el substitueixen per una tele de plasma la qual o no tindrem temps de mirar perquè ens augmenta la jornada laboral, o en tindrem massa, perquè no tenim feina.

El panem et circenses, el pa i circ, és una vella estratègia del poder. Ja l’inventaren els romans, per allà el segle primer, i els va servir així mateix durant dos segles per mantenir un Imperi en decadència. Fins i tot deixaven entrar el poble “gratis” al Coliseu, mentre que nosaltres estam disposats a pagar per anar a enriquir les butxaques de magnats pocavergonyes com en Florentino Pérez o en Grande, sigui a l’estadi o mitjançant l’opció de pay-per-view.

Quan el pa i circ ja no els va servir, els romans varen fer oficialitzar la religió, però en l’època de la globalització ja tenim prou fe en el totpoderós “mercat” que segons diuen, evoluciona, reacciona i fins i tot té sentiments… Per cert, com més ens putegen, diuen que els mercats millor es senten, perquè deu ser?

Reaccionaran “bé” els mercats demà a la decisió antisocial del govern socialista? Jo dic que sí, i tu, què dius…? Qui juga demà?

ATURAR EUROPA... PER SALVAR-LA!

2010-06-15T21:46:00.002+02:00

Potser arriba tard, però la convocatòria està feta: els sindicats han convocat vaga general per al proper mes de setembre. La crisi (ho ha estat des dels inicis) ha estat la gran excusa per atacar l'Estat del benestar, un dels pilars i dels elements de referència d'Europa respecte a la resta del món: desmantetllament de serveis públics, desregulació laboral, supressió de drets socials.

Allò que no es va poder imposar amb el projecte de Constitució europea i que més tard el tractat de Lisboa va intentar rescatar, la idea d'un Europa més mercantil que no pas social i política, ara s'ha aplicat per la via de l'emergència. Primer les persones immigrades i després els treballadors i treballadores públiques, han estat els caps de turc (mai més ben dit) per aplicar mesures econòmiques (i per tant, polítiques) neoliberals a instàncies dels organismes financers que han emparat el comportament especulatiu que ha generat aquesta crisi. Grècia, l'exemple que ha permès gestionar en qüestió de setmanes, la por que ara fa que tothom hagi assumit que efectivament, “s'ha de retallar l'Estat”.

Respondre a aquesta agressió és més que necessari, i fer-ho a escala europea, també: si no globalitzam les lluites, el capitalisme ens deixarà, com deia aquell article de fa uns dies de Boaventura de Sousa, perplexos i paralitzats. Si no anem a la vaga, la retallada als funcionaris s'estendrà a l'empresa privada amb total impunitat i... qui ho impedirà si el Mundial de futbol s'imposa al poema de Brecht, a la lliçó de què “i quan finalment varen venir a per mi, ja no hi havia ningú per protestar”?

És l'hora d'aturar Europa per salvar-la, per salvar allò que la fa diferent i que pot unir i cohesionar, ara sí, des de la resistència i la dignitat, els seus pobles i els ciutadans i ciutadanes del vell continent: l'Estat del benestar, les conquestes socials dels nostres majors.

ECOTAXA TEUTONA

2010-06-13T09:43:00.000+02:00

A Mallorca no ha caigut massa bé la idea de la cancellera Merkel de crear una ecotaxa aèria, que gravarà tots els vols que parteixin o tenguin com a destinació el territori alemany. Em sembla una decisió lloable, un exercici de sobirania d'un Estat davant la tirania del BCE i les instàncies financeres internacionals, que en els darrers temps deixen poc o cap marge de decisió en economia als representants polítics democràtics. L'única crítica que se li pot fer és que no és una mesura massa coherent amb els paràmetres de la dreta política i econòmica que representa la cancellera, però ja ens va bé.

No m'importa si els diners que treguin (es calculen uns 1.000 milions per any, dels quals uns 50 provindrien dels vols amb connexió amb Mallorca) els destinen a polítiques ambientals o socials, a mantenir l'Estat del benestar a Alemanya. Tanta sort per als alemanys i alemanyes i tanta sort que aquí hi hagués la valentia de fer una cosa semblant. El Bloc ho ha intentat des del Govern, amb resistència del PSIB, i amb un més que probable rebuig de la dreta al Parlament, supeditada com sempre als interessos econòmics dels poderosos.

La qüestió és: faran els hotelers balears una protesta formal a la Merkel? Recorreran la decisió al Tribunal de justícia europeu? Faran una campanya de boicot als protuctes alemanys? La meva opinió és que no. De fet, hauríem de començar a pensar en com pensen repercutir hotelers i touroperadors els costos que pugui suposar el nou impost en termes de producte turístic, i tot indica que la manca d'imaginació i de visió responsable (de país, si voleu) de molts faran que s'aposti encara més pel tot inclòs i per mantenir els preus d'un producte barat, que precaritzi encara més els treballadors i treballadores del sector i no generi cap mena de sinèrgia amb altres sectors econòmics.

De aquellos polvos, estos lodos, que diria algú. Si el PP i UM no haguessin derogat l'ecotaxa instaurada pel Pacte d'esquerres a l'anterior legislatura, l'acumulat des de 2001 (uns 25-30 milions d'euros per any) seria superior als retalls que ara ens obliguen a fer als comptes públics. O fins i tot la Merkel hagués tingut dubtes a l'hora de plantejar el que ha plantejat de cara als vols cap a Mallorca... I ara, què?

SI PABLO IGLESIAS LEVANTARA LA CABEZA...

2010-06-11T10:59:00.002+02:00

Els companys del PSOE celebren els seus 100 anys de presència parlamentària a l'Estat Espanyol. Ahir honoraven Pablo Iglesias, i avui probablement aprovin un projecte de reforma laboral que sobretot reclamen la patronal i les instàncies financeres, i que no té altres objectius que abaratir (encara més) els acomiadaments i llevar poder no als sindicats (que com primer els immigrants, i després els funcionaris, són un chivo expiatorio fàcil), sinó a la negociació col·lectiva (de tots). La qual cosa és encara donar més poder al patró, a la patronal, que sense intermediaris podrà fer ús de la seva força davant uns assalariats i assalariades que cada vegada tenim, tenen, menys drets.

Retard de l'edat de jubilació, reforma laboral, retalls del sector públic... Des de l'esquerra alternativa sempre havíem tengut clar que els companys socialdemòcrates apostaven per mantenir el sistema, però el seu paper en aquest moment històric és de preservació del poder establert. La injecció econòmica que aprovaren (amb el suport del PP) a l'inici de la crisi és la injecció que ara hauria de menester el sector públic, i especialment els Ajuntaments. I d'economia "verda", si ha de dependre del mateix criteri de negoci que per a les qüestions laborals, ja ens en podem oblidar.

Una celebració com la d'ahir és un bon moment per rectificar. De no fer-ho, s'afegirà encara més confusió a uns votants als que ja els costa distingir entre la dreta i l'esquerra, i la lliçó d'Holanda, amb un 60% d'abstenció i una nova crescuda de la ultradreta, és evident. Amb això no dic que el PSOE ens hagi de fer cas, però si més no, que facin cas de l'ideari socialista, socialdemòcrata o si voleu, senzillament reformista.

Idò això: que no es pot celebrar el socialisme amb una reforma laboral que va contra els interessos i els drets de la gent treballadora.

FUSIÓ "FREDA"

2010-06-07T10:08:00.001+02:00

Com que aquests dies ja s'ha parlat molt d'escissions, parlem ara de fusions. Concretament, de la de la Caixa de Balears, “Sa Nostra”, amb CajaMurcia, CajaGranada i CaixaPenedès, que s'oficialitzarà avui. Intentaré expressar el que està passant amb preguntes senzilles, com als vells “catecismes”...

En què es diferencia una Caixa d'estalvis d'un Banc?

Bàsicament, en què les Caixes estan obligades per Llei a invertir una part dels seus beneficis en el que es denomina “obra social”, és a dir, que han de retornar a la societat, al seu àmbit territorial, part dels seus guanys en forma de projectes socials. L'altra, que els òrgans de govern tenen participació pública, de les administracions sobretot locals i autonòmiques.

Quin és el problema?

Doncs que les Caixes, en aquests anys de voràgine especulativa, han volgut fer de bancs. De fet, se n'han diferenciat ben poc, de la gran banca: han jugat a la borsa, han jugat al joc de l'especulació immobiliària (fins i tot han creat immobiliàries), s'han convertit en entitats venedores de productes financers més que no pas entitats de crèdit, etc., etc.

I què els aporta fusionar-se amb altres?

Com els bancs, tenen problemes de liquidesa, per haver jugat al “casino” financer. La fusió és una operació de concentració de capitals, la qual els permet, a més de reduir costos (a curt termini, tancament d'oficines i acomiadaments de personal), accedir al FROB (fons de reestructuració ordenada bancària), un fons que com el seu indica, és per als bancs. Les caixes hi podran accedir en tant que renunciïn, amb aquesta operació de concentració, a ser menys caixes i més bancs.

Perquè “fusió freda”?

Perquè suposadament, cada entitat conserva una mica la seva “marca” i la seva idiosincràsia, però ara el control el tindrà un òrgan de govern creat a imatge i versemblança del dels bancs, of course sense participació social, que serà el que decidirà el futur de totes les entitats integrants de la fusió, independentment del seu grau de participació (la participació de “Sa Nostra”, per exemple, és de només un 19,5% en el nou grup).

Quin és el resultat?

Idò està clar: menys control públic, més concentració de capital, centenars de treballadors i treballadores de banca que aniran al carrer els propers mesos, més indefensió per als clients, i veurem què passa amb l'obra social.

I això sí: molt, molt d'eufemisme.

I què s'hauria d'haver fet?

Doncs allò que clama al cel: fer servir per qualque cosa la intervenció pública que ja existia, procurar unes caixes d'estalvi al servei de la ciutadania i de les Comunitats autònomes, que facin servir el crèdit com una eina per al desenvolupament, i tot això que tant sona a “sentit comú”. Que els diners públics, de totes i tots, que se'ls han injectat a bancs i caixes, servissin si més no per a tot això i més.

INICIATIVA D'ESQUERRES...

2010-06-06T15:58:00.003+02:00

Ahir nasqué un nou partit d’esquerres a les Illes, que els i les participants a l’Assemblea definiren, definírem, de moltes maneres. Em quedo amb una pluja fina (de la que cala) del que es va dir:

una esquerra en construcció permanent
i amb capacitat de suma
que recuperi les paraules que la dreta ens ha robat: llibertat, solidaritat, democràcia, igualtat, sostenibilitat, poble…
una esquerra que redescobreixi el socialisme
un espai d’encontre i de reencontre
una esquerra que connecti persones, col·lectius i lluites
més globals
o més quotidianes
en clau de síntesi i no de majories
una esquerra que creï aliances amb les coses que passen
als pobles, als barris
un punt de trobada per a l’acció
que converteixi el malestar social davant la crisi en resposta organitzada
i molt més

Demà, ja enfeinats, us remetré als documents i la política aprovades.
Ahir érem Feim Esquerra, ara som Iniciativa d'Esquerres.

Salut i socialisme!

TRANSICIONS

2010-05-25T07:31:00.005+02:00

Ahir vaig tenir la sort de participar a una trobada sobre economia i ecologia organitzada per la gent de Poc a Poc, amb en Guillem Ferrer al capdavant, i amb el suport de la Fundació Camper. Els ponents, tres “popes” de la sostenibilitat: el revolucionari Jerry Mander, el polèmic filàntrop Douglas Tompkins i l'enamorat Gordon Roddick, cofundador amb la seva vídua, Anita Roddick, de The Body Shop.

Davant el dilema entre preservar el planeta o preservar el sistema (capitalista), hi va haver un debat ben interessant sobre el creixement econòmic i els seus límits, i sobre com gairebé sempre la recerca d'aquest creixement acaba hipotecant la possibilitat d'assolir compromisos per preservar el planeta (això és, per exemple, el que va passar a la cimera de Copenhague), perquè sense creixement, el benestar és possible, però el capitalisme no.

Em varen sorprendre gratament les referències de Mander a Evo Morales i a la cimera de Cochabamba, que vaig citar a un anterior post, i a les propostes dels països del Sud per afrontar el repte global de la lluita contra el canvi climàtic: una legislació que protegeixi els drets de la naturalesa; el deute climàtic que tenen els països rics amb els empobrits, perquè aquests darrers n'han de patir les conseqüències de segles d'explotació dels seus recursos i d'uns efectes sobre el clima que han de patir sense ser-ne els responsables; i la introducció de paràmetres de justícia i democràcia a nivell global, amb la creació d'un tribunal de justícia climàtica que sancioni els països que no compleixin amb els necessaris compromisos de reducció d'emissions.

I és que el canvi climàtic (que ja ningú no nega) i la crisi d'extinció (amb la irreversible destrucció de tres espècies de flora i fauna cada hora), com va assenyalar Tompkins, són dos indicadors evidents del col·lapse ecosocial que ens ha tocat viure, i que ens obliguen a pensar ja en solucions. Unes solucions que alguns com Roddick fa anys que han intentat posar en pràctica des d'un projecte empresarial amb una mirada social i ambiental, amb un component ètic necessari avui en dia a totes les esferes, i molt especialment a la política i l'econòmica.

Les solucions estan per venir, i han de ser pensades en termes de transicions cap a un model alternatiu. Les transition towns (pobles en transició) són una referència clau de com repensar els ecosistemes que són els pobles i ciutats, per fer-los mediambientalment sostenibles i socialment justos. També fa falta, no obstant, una transició global, amb democràcia i propostes a nivell global, com proposa Evo, per donar sentit a les lluites locals.

I aquí, a Mallorca, per iniciar aquesta transició necessària, la pregunta clau a fer-nos és com reconvertir una potent indústria hotelera i turística mal planificada fa dècades però que dóna feina a milers de famílies, en una aposta menys depenent (en tots els sentits), que revaloritzi la terra, la cultura i el coneixement de la gent que hi fa feina. Una pregunta imprescindible per començar a caminar el llarg camí de la transició.

Això, és clar, si volem preservar el planeta i amb ell, a nosaltres, i als que estan per venir.

FEIM ESQUERRA

2010-05-20T23:44:00.002+02:00

Les persones sotasignants, defensam:

* la necessitat, més que mai, d'una esquerra alternativa i ecologista, que sigui un instrument útil contra les polítiques de dreta que fan que la crisi la paguin les persones més desafavorides, augmentin les desigualtats socials, desmantetllen l'Estat i els serveis públics i afebleixen la democràcia;

* la construcció del socialisme del segle XXI, que ha de ser radicalment democràtic i necessàriament ecològic, per fer front a la magnitud de la crisi capitalista i plantejar alternatives com el decreixement al model de desenvolupament salvatge imposat històricament a les nostres Illes;

* una esquerra que no es pot conformar amb discursos, sinó que ha d'anar acompanyada de pràctiques polítiques diferenciades, que retornin la credibilitat a la política com una eina pública al servei de la ciutadania i amb un fort component ètic; un nou model de partit que allunyat d'estructures burocràtiques, sigui prou àgil i participatiu com per respondre als grans reptes que tenim per endavant;

* una esquerra amb capacitat de suma, complementària d'altres esquerres i capaç de treballar des de la coincidència en projectes compartits de canvi, amb altres partits i moviments socials; que aspira a la consolidació d’un espai polític autònom i d’esquerres a l’esquerra del PSOE, que permeti articular alternatives electorals que aturin les polítiques de la dreta.

* una esquerra amb un peu al carrer, amb els moviments socials i la ciutadania, i un altre a les institucions, per demostrar que el canvi amb coherència és possible, i que el missatge pessimista que no hi ha res a fer és una arma de la dreta; una esquerra ancorada a la ciutadana que combati des de la coherència allò de què “tots els polítics són iguals”.

* una esquerra que treballi a fons per una cultura d'esquerres, una cultura alternativa solidària i ecològica front a la cultura de l'individualisme i el consum que impregna les nostres vides i també la vida social i política.

* Una esquerra nova que neix a les Illes, que aposta per una República federal i amb una gran vocació d'agermanar-se amb altres forces de l'esquerra alternativa i moviments socials d'arreu dela Països Catalans, de l'Estat, d'Europa i del planeta, amb les quals compartim la utopia que un altre món és possible i necessari, i que ja treballa per aconseguir-ho.

Una esquerra que no és d’adaptació, sino de transformació; una esquerra que està per fer, amb la qual comptam amb tu i amb més gent per fer-ho possiblet: FEIM ESQUERRA.

SÍ I NO

2010-05-18T19:47:00.002+02:00

Després de la “CARTA”, tot ha anat molt ràpid. Altres grups es sumaren a la no-participació a l'Assemblea de dissabte, per motius que férem públic el divendres, entre altres de “xoc” de concepcions entre la reforma d'un partit que ja existia, i la construcció d'una altra força política, nova, creïble i efectiva. Ahir, els “escindits” i “escindides” posàrem les bases perquè això darrer es fes efectiu. Ha costat pair tot el que ha passat, a molts, i a mi també.

Arribats a aquest punt, i com que hi ha coses que són males d'entendre, us diré que SÍ i que NO.

SÍ...

Ens estristeix que les coses hagin arribat a aquest punt i d'aquesta manera.

Ens crèiem i ens creiem un procés participatiu i obert que permetés renovació en els discursos, les persones, i les pràctiques polítiques.

Vàrem tenir molta paciència amb determinades formes de funcionar, que no contribueixen ni als objectius de l'esquerra ni a la seva credibilitat.

Volem fer un nou partit (o el que sigui) d'esquerres, que lluiti en el terreny local i en el global, a les institucions i al carrer, a l'esfera pública i a la privada, per canviar les coses i construir, dia a dia, de mica en mica, això que fa tanta por als poders establerts i que es diu socialisme.

Aixecarem ponts i aliances amb tots els partits que vulguin apostar per un canvi real, també amb els que fins fa un parell de dies eren els nostres companys i companyes.

NO...

No partim al PSM, ni som uns “venuts”.

Ni teníem res pactat abans amb ells.

Ni som uns irresponsables, però hem aplicat el carpe diem.

Ni contribuïm a fragmentar l'esquerra, perquè el que feïm demostrarà en poc temps capacitat de suma i d'incidència, necessàries com mai.

Ni facilitam l'accés de la dreta al poder, perquè qui ho facilita és aquell que es reclama socialista i amb les seves mesures “d'ajustament” imposades pels bancs ataca els sectors més desafavorits de la societat.

Ni pensam que la burocràcia s'hagi de menjar la política.

No creiem que facin falta mil reunions per decidir que estam contra el capitalisme.

CARTA

2010-05-13T22:21:00.003+02:00

Amigues, amics, avui he estat notícia sense voler ser-ho. No era la meva intenció que es fes pública la carta que ben prest, i fruït de la situació política (interna) dels darrers temps, he fet arribar a la Presidència de Mallorca i a la Interinsular.

Perquè la tengueu de primera mà, sense interpretacions mediatitzades.
Salut!

--
Als membres de la Presidència d'Illes i la Presidència d'EU-Mallorca

Amigues, amics,

sabeu que no és la primera vegada que us planteig la meva dimissió com a coordinador d'EUIB i d'EU-Mallorca, i tots i totes sabeu també que aquesta vegada, és irreversible. Una de les raons per les quals vaig acceptar el repte va ser, tant a l'Assemblea de Mallorca, com la d'Illes, encetar el procés constituent de l'esquerra alternativa i verda per construir una esquerra més forta i més útil, a l'altura dels temps que corren.

Sabeu que no som defensor ni de sigles ni d'organitzacions, i potser per això em vaig equivocar en acceptar la vostra confiança. He estat molt poc “patriota” de partit, però crec que és la defensa de les idees d'esquerres i transformadores la que ens dóna força, també com a organització. En qualsevol cas, que us quedi clar que ho he donat tot personalment, fins al darrer dia que he estat coordinador, i que em dòl que haguem arribat a aquest punt i d'aquesta manera.

D'ençà que fa unes setmanes constituís amb altra gent, sobretot independents adherits al procés, un altre grup, us puc assegurar que va ser amb la idea de tendir ponts davant una polarització objectiva, però l'evolució dels esdeveniments i sobretot unes pràctiques polítiques que no compartesc han fet que l'acord polític sigui inviable. I és obvi que no puc ser a la vegada, coordinador i part en un procés assembleari que ha tret moltes, per ventura massa contradiccions entre nosaltres, allò que defensam però sobretot, com aconseguir-ho.

A tots/es aquells i aquelles a qui hagi ofès i per a qui no hagi coincidit amb les seves expectatives, mil disculpes. Poso el meu càrrec institucional a disposició de l'organització, per deixar-lo tan aviat com em digueu.

Esper que amb tot, ens seguim trobant en el camí de la lluita contra l'enemic, que malhauradament no és entre nosaltres, sinó en les “mesures estructurals” que volen aplicar a les treballadores i treballadors d'arreu d'Europa i del planeta.

Salut i socialisme,

David Abril

A LES BARRICADES

2010-05-06T09:57:00.001+02:00

Si fos grec, aquests dies seria al carrer. No ho som, però com a europeu em solidaritzo amb un poble al que intenten imposar les mateixes polítiques neoliberals que han provocat aquesta crisi.

Volen que el poble pagui les pèrdues del capital especulador, i ho impulsa un govern dit socialista que presideix la UE, ho aplica un altre govern dit socialista que presideix Grècia.
Però el poble ha dit que no vol que li prenguin més el pèl, i que les "mesures estructurals", que se les apliquin als bancs i als que han especulat.

Ja hi van tres morts, tres persones treballadores obligades a no moure's d'un banc en flames (i sense llicència) si no volien ser acomiadades. D'això no en parlen, els mitjans, només dels caos i els "violents" que no estimen Grècia i no entenen que els retalls en els drets socials, el desmantetllament dels serveis públics, el retard en l'edat de jubilació i la puja d'imposts a les capes populars és "pel bé del poble". Ja està bé!

La meva solidaritat amb les víctimes, i amb els milions de grecs i gregues que ens recorden que més neoliberalisme és impossible.

SOLIDARITAT AMB EN MANOLO, EN CAYO I EN MANUEL

2010-05-03T09:00:00.001+02:00

El Batle de Seseña Manuel Fuentes (qui va ser a Palma fa unes setmanes per parlar sobre la transparència en la gestió pública), el coordinador federal d'IU Cayo Lara i el company d'EUIB Manolo Càmara compareixen avui com a imputats davant el jutjat nº 43 de Madrid per respondre davant una de les querrelles presentades pel polèmic constructor Francisco Hernando “El Pocero” per pressumpta denúncia falsa contra el mateix.
El 2006, els dirigents d'IU (llavors Cayo Lara era coordinador de Castella-La Manxa i Manuel Càmara secretari d'organització federal) presentaren davant la Fiscalia Anticorrupció una denúncia perquè s'investigassin les irregularitats entorn a la tramitació del Pla d'ordenació d'El Quiñón de Seseña, on El pocero planejava construir més de 13.000 habitatges. La denúncia, a pesar de les evidències, no va ser acceptada, no obstant sí que ho va ser, per part de l'Audiència provincial de Madrid, la querella presentada per l'especulador, per denúncia falsa.
Amb la seva compareixença avui als tribunals, els companys d'Esquerra Unida demostren que des de la coalició s'ha defensat sempre la màxima transparència en la gestió pública, i que aquesta querella d'”El Pocero”, com totes les anteriors (que sumen 13), són contra tota l'organització.
Des d'aquestes línies, el meu suport total a uns companys afectats per la reapertura d'aquest cas, que en el seu intent de denunciar l'especulació i la corrupció ara són víctimes d'una greu injustícia, ja que aquesta denúncia ja fou arxivada en el seu dia perquè l'Audiència va considerar que Fuentes, Lara i Càmara simplement s'havien limitat a posar en coneixement de la Fiscalia una determinada informació. Ara, el poder d'”El Pocero” i els seus advocats d'honoraris milionaris han fet que els companys es tornin a seure davant el jutge.

GRÈCIA: FLEXIBILITAT AMB ELS BANCS, DURESA AMB LA GENT TREBALLADORA

2010-05-03T08:54:00.001+02:00

La duresa dels plans d'ajustament econòmic per a Grècia propugnada pel FMI de cara a la gent treballadora és inversament proporcional a la flexibilitat atorgada als bancs.

De fet, el resultat de la reunió extraordinària i d'emergència d'ahir dels Ministres de finances de la UE és que es donaran diners a Grècia (110.000 milions en tres anys), però sobretot per donar liquidesa al seu sistema financer i els seus bancs, que tindran “flexibilitat” per a la seva administració, segons indica el document aprovat, que condiciona a més a més els prèstecs multilaterals als plans de retall que el Parlament grec aprovarà d'aquí a pocs dies, i que a més de contenció salarial, desmantetllament del sector públic amb l'acomiadament del 30% dels treballadors públics, retalls educatius i sanitaris, i pujada de l'IVA, entre d'altres, inclou també el retard en l'edat de jubilació.

Una mostra més de la deriva neoliberal de la UE, que és per altra banda una de les causes que ens han duït a l'actual crisi, i que ara es vol tornar a imposar per la via de l'”emergència”.

PRIMER DE MAIG: UNITAT CONTRA LA CRISI

2010-04-30T13:55:00.000+02:00

Demà arriba, novament, el Dia del Treball. Un any en què enmig d'aquesta crisi global que paguen, com sempre, les treballadores i treballadors, no estam per a moltes celebracions, ja que segons les dades de l'EPA presentades ahir i filtrades fa uns dies, una de cada quatre persones no té accés a una feina, que és la primera passa per a l'autonomia i la dignitat de l'ésser humà.

Torna a ser un primer de maig on els sindicats (llevat dels majoritaris) compareixen desunits, a pesar que l'ofensiva de la dreta política i econòmica d'arreu d'Europa, dels vents neoconservadors que arriben de les polítiques d'ajustament aplicades a Grècia, recomanen més que mai la unió de les treballadores i els treballadors.

Aquesta desunió és en part el triomf de l'individualisme aplicada al terreny d'allò col·lectiu, de la lluita parcel·lada pels drets dels treballadors i les treballadores. Prendre consciència del perquè d'aquesta desunió i retornar la veu als treballadors i treballadores, molts dels quals avui no tenen feina, podria tenir efectes revulsius en la manera de fer i en una major representativitat de totes les organitzacions sindicals, i especialment en aquelles de classe. Si els sindicats es divideixen, la gent treballadora també, i es desmobilitza justament quan fa falta més mobilització que mai. Quan l'amenaça del retard de l'edat de jubilació, els retalls del sector públic i els drets socials, i una nova reforma laboral propugnada per la patronal, el FMI i el BCE són gairebé una realitat imminent.

El 2010 ja no serà possible, però si el 2011 no hi som tots i totes a una, la crisi la seguiran pagant els treballadors i les treballadores, i a un preu ben alt.

CANVI CLIMÀTIC: EVO MORALES VS. AL GORE

2010-04-20T10:36:00.002+02:00

Aquests dies es celebra a Cochabamba (Bolívia) la Conferència Mundial dels Pobles contral el Canvi Climàtic, a iniciativa d'Evo Morales, president de l'Estat plurinacional de Bolívia, feta pocs dies després de la fracassada Conferència de Copenhague del passat mes de desembre.

Fins a la data, de Kyoto a Copenhague, els compromisos han estat els grans absents a les trobades internacionals, ja que són molts els interessos econòmics estratègics al voltant de la reducció d eles emissions de gasos d'efecte hivernacle. I això, a pesar que d'ençà que Al Gore va presentar el seu treball “Una veritat incòmoda”, on en síntesi, a més de mostrar les greus conseqüències del canvi climàtic que ja només s'atreveixen a negar personatges com el “primo de Rajoy”, adverteix del greu perjudici que pot tenir per al sistema capitalista la no-introducció de mesures correctores.

Diversos governants dels països del Sud, entre ells Evo Morales, varen avisar a Copenhague que el problema de fons no era el canvi climàtic, sinó un sistema basat en l'obtenció del màxim benefici a costa del que sigui, i en el menor temps possible, un sistema que ens ha duït al límit del col·lapse ecològic i humà. Que així, amb aquesta filosofia, ens hem carregat el planeta i a bona part dels seus habitants. Que el canvi climàtic no és, doncs, una causa sinó un efecte d'aquesta manera de funcionar, i que el que s'ha de canviar és aquesta manera de funcionar, és a dir, el capitalisme.

La diferència entre Al Gore i Evo és que el primer proposa compromisos contra el canvi climàtic per preservar el neoliberalisme i el sistema establert, i el segon, un model alternatiu per viure amb harmonia amb la naturalesa, acordar una Declaració Universal de Drets de la Mare Terra, treballar amb mecanismes que permetin la realització d'un referèndum mundial sobre el canvi climàtic i desenvolupar una proposta per a la creació d'un Tribunal de Justícia Climàtica. De tot això i més es parlarà aquests dies a Cochabamba. Em quedo amb la veritat d'Evo, molt més incòmoda que la d'Al Gore.

REGENERARA LA DEMOCRÀCIA I...DEMOCRATITZAR L'ECONOMIA

2010-04-14T16:22:00.002+02:00

(Article publicat a IBdigital)

La corrupció política a Balears ha donat molt que parlar, i ho seguirà fent, sobretot després que les darreres detencions de més ex-alts càrrecs de l'anterior pacte PP-UM deixen entreveure encara més ramificacions del que s'ha demostrat una política que va confondre clarament l'interès general amb els interessos privats.

L'aprovació al Parlament de la consideració d'interès comunitari del projecte de camp de Golf de Son Bosc per part de la mateixa majoria que aquests dies circula pels jutjats per donar comptes de pressumptes "pelotazos" urbanístics durant l'anterior legislatura és una gran demostracio de pocavergonyeria, però sobretot una gran lliçó de pedagogia política per conèixer els interessos que defensa la dreta política, que es mantén ben fidel als seus "principis".

Han fallat els mecanismes de control de la cosa pública, massa polítics amb càrrec (electe o de gestió) que mantenien alhora activitats privades amb ànim de guany, despatxos d'advocats, assessories, etc., incorrent en una incompatibilitat manifesta. Calen ara, més que mai, però sobretot per recuperar la necessària confiança en allò públic (que és allò ens ha de garantir a tots i totes uns mínims serveis de qualitat), més participació ciutadana i més control social, tal i com reclama la Plataforma contra la corrupció i per la dignificació de la democràcia.

Regenerar i dignificar la democràcia és essencial, sí. Controlar els polítics (sobretot vists els antecedents), una condició necessària. Apartar de la vida pública i de les institucions aquells i aquelles que han participat de la bacanal de la corrupció, també... I sobretot al PP, li queda molt camí a recórrer, en aquest sentit. No basta amb posar cara de cussó abandonat i demanar perdó amb la boca petita mentre detenen el teu adjunt a la presidència.

Però també fa falta, si volem una democràcia de qualitat, democratitzar l'economia. Si el PP i UM han pogut defensar en base a algun argument polític el projecte de camp de golf de Son Bosc ha estat pels interessos manifestats per una part dels hotelers. I està bé, escoltar una part del sector empresarial, però hi ha més veus, i fins ara, aquesta ha estat la veu que més s'ha fet sentir o, si més no, aquella que més s'ha escoltat per part dels qui han governat les institucions d'aquesta terra abans i després de la democràcia.

Son Bosc és un petit exemple de com es pot servir, des de la política, els interessos d'uns pocs, o els interessos generals, de la majoria social. El model econòmic, i més encara en uns moments en què ens hi jugam, amb més de 100.000 persones sense feina, un futur que serà una societat cohesionada o, per contra, una societat amb una irreparable fractura social, no pot ser marcat només per part d'uns pocs, en detriment de la majoria. Tots els habitants d'aquesta terra, independentment del nostre origen i la nostra condició social, tenim el dret a viure dignament aquí, i a què les futures generacions, si més no, disfrutin de les mateixes condicions de què hem gaudit nosaltres.

Decidir sobre el model turístic que volem, sobre el pes que ha de tenir aquest en l'economia, sobre com s'han d'aprofitar altres sectors de la riquesa generada, sobre com s'ha de repartir aquesta riquesa, etc., no poden ser decisions que, de bell nou, prenguin uns pocs, i els polítics siguin mers gestors d'aquests interessos. Amb això vull dir que benvingut sigui tot el diàleg social de tothom i amb tothom, en la perspectiva de fer de les nostres Illes una societat més justa i igualitària.

Però només avançarem cap a una societat així, feta a mida de les persones, si es fan sentir totes les veus, i no només les dels poderosos. Per controlar socialment la cosa publica, sí, i evitar desmans com els que hem viscut. Però també per decidir cap a on anam totes i tots, i no només per contemplar cap a on ens duu aquesta mar d'incerteses de la nostra història recent.

FER JUSTÍCIA

2010-04-14T16:20:00.001+02:00

(Article publicat a La Veu de Mallorca)

La justícia està de moda, a pesar de la corrupció. A Balears, s'ha començat a fer justícia, i els jutges (sense menysprear la insistència i les denúncies d'algunes forces polítiques) s'han atrevit a qüestionar l'status-quo establert a la nostra terra des de fa dècades. Jutges que seuen al banquet a polítics corruptes, i que fins i tot s'hi han atrevit amb empresaris corruptors. I això a pesar dels intents de les màximes instàncies judicials a impedir, per exemple, que Matas abandonàs el seu exili als Estats Units, com ho va intentar el Fiscal General de l'Estat fa poc mes d'un any, que no veia indicis d'un delicte que el propi Matas ara reconeix de manera sobrada, el de delicte fiscal, encara que fos per evitar les conseqüències de les altres vuit causes que pesen sobre les seves esquenes.

A altres indrets de l'Estat no tenen tanta sort de tenir fiscals anticorrupció competents i jutges valents, i qui paga les conseqüències d'això són gent com el batle de Seseña (Toledo), d'IU, que va intentar frenar l'especulació i la compra de voluntats polítiques per part d'El Pocero, i ha sortit ferit amb catorze querelles milionaries interposades pel polèmic constructor, admeses a tràmit per uns jutges que administren les lleis en detriment de la justícia.

I a Madrid o a València, més enllà de jutges i fiscals, els ciutadans i ciutadanes d'aquelles terres no han tingut l'oportunitat de gaudir de l'alternança política de l'esquerra, amb la qual cosa es molt difícil que arribin a mans dels administradors de les lleis la informació necessària per fer justícia davant una ó s'ha produit, amb tanta intensitat com la que s'hagi pogut produir a Balears, en uns governs en mans de la dreta política i en bona mesura, econòmica.

Les associacions de Memòria històrica demanen també justícia, justícia amb les víctimes, reconeixent i reparació, justícia per poder passar pagina de la història, tant que alguns volen passar pàgina. Un jutge, fal·lible com tots els altres, va mirar de recolzar-los en el seu afany de fer justícia. Es va aval·lar en protocols i dictàmens internacionals sobre drets humans, però no obstant, altres jutges, aquells qui ostenten el poder suprem, li varen aturar els peus, a demanda dels hereus i defensors dels colpistes i assessins de juliol del 36. Per aquest camí, ni es passarà pàgina, ni es farà justícia, en tot cas es posaran en evidència les terribles contradiccions d'una transició política incompleta, que no ha arribat a tots els poders que haurien de sustentar l'Estat de dret.

POCAVERGONYA SUPREMA: SON BOSC I ARTs

2010-04-13T01:08:00.003+02:00

Mentre d'UM i PP desfilen aquesta setmana pels jutjats per donar comptes de les investigacions pressumptes “pelotazos” comesos en relació a la redacció del Pla Territorial de Mallorca durant l'anterior legislatura i les polèmiques ART (àrees de reconversió territorial), els diputats de les mateixes formacions no es tallen un pèl i aprofiten per legislar a mesura dels promotors privats, com faran avui dimarts al Parlament amb Son Bosc.

És d'una pocavergonyeria sense límits que s'atreveixin a fer-ho quan estan en qüestió les actuacions d'aquestes formacions polítiques en matèria territorial i urbanística, i quan a més a més són ells que varen desprotegir els terrenys de Son Bosc i els separaren de la zona de protecció de S'Albufera després del primer pacte de progrés.

Si volíeu una bona mostra de la pedagogia política que gasta la dreta, aquí la teniu: de bell nou, al servei dels interessos privats, i en el cas de Son Bosc, aprofitant l'Any europeu de la Biodiversitat justament per mirar de carregar-se-la. I a tot això, Bauzà demana perdó... Perdó perquè? Perdó per qui...?!

GRIP A... US EN RECORDAU?

2010-04-07T09:10:00.002+02:00

Després de la campanya d'autèntica psicosi d'ara fa un any, les darreres setmanes s'han donat a conèixer les xifres sobre el Grip A, que en termes globals, han estat gairebé intrascendents per tractar-se, com es deia, d'una pandèia. Es podria considerar un èxit sanitari i de prevenció, però el gran èxit ha estat el de les farmacèutiques, que han fet caixa.

Aquestes informacions, que confirmen l'existència de poquíssims casos, alhora que recorden les xifres milionàries de vacunes experimentals comprades pels governs a les farmacèutiques, s'han fet públiques amb molt poc renou, a diferència del rebumbori que justificà la compra de les vacunes, en el seu dia.

El periodista Pascual Serrano ha denunciat, per la seva banda, l'actitud del govern espanyol davant altres governs europeus: mentre els holandesos han intentat retornar les vacunes a les multinacionals farmacèutiques, el govern d'Espanya ha “donat” a Amèrica Llatina quatre milions de vacunes, intentant comptabilitzar aquesta acció com una acció de cooperació internacional, quan no feïm altre cosa que col·locar una mala inversió als països empobrits. Així, a llevar-nos els marrons de damunt, ara li diuen "cooperar"... O és que això no és tan nou?

MILLOR NO FER UN KIT-KAT!!

2010-03-29T09:10:00.001+02:00

Greenpeace està difonent un vídeo en el qual acusa Nestlé d'utilitzar oli de palma procedent d'Indonèsia per a l'elaboració del conegut “Kit-kat”. I amb les plantacions d'oli de palma (transgènic, of course), estan acabant amb els hàbitats del orangutans. El vídeo ja ha estat censurat a youtube al Regne Unit, en una nova demostració del poder i la influència de les multinacionals.

Pots trobar-lo a:http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/bosques/kit-kat-take-action-2. Un minut amb un missatge clar i llampant. Ajuda a difondre'l!

DISSABTE 27, HORA DEL PLANETA...

2010-03-25T15:54:00.002+01:00

Aquest dissabte, a les 20:30 hores, diverses entitats ecologistes, entre elles WWF, promouen l'anomenada "Hora del Planeta", amb la intenció que persones i institucions s'involucrin en la lluita contra el canvi climàtic, amb una gran apagada de la llum elèctrica.

Es tracta d'una acció simbòlica, però vertaderament calen moltes hores de tots i cada un de nosaltres, i també dels grans consumidors d'energia elèctrica, per frenar el canvi climàtic i la destrucció de recursos més la generació de gasos d'efecte hivernacle associada al consum energètic, que no deixa de crèixer, malgrat tot.

Una de les coses que em preocupen, i molt, és com ens ho farem, a Balears, per promoure la responsabilitat, el seny, l'estalvi energètic, si resulta que estarem doblement connectats amb la península amb cable elèctric i tuberia de gas i que, per tant, les centrals tèrmiques ja no ens destorbaran la vista ni l'olfacte... En mans de qui quedarà l'aposta per les energies renovables?

CINISME INFINIT

2010-03-24T09:15:00.000+01:00

No és el nom d'una operació militar, però sí el de l'operació de fuita cap endavant del PP balear. Si l'altre dia s'atrevien al Parlament a “demanar comptes”, juntament amb UM, sobre la gestió de l'actual pacte d'esquerres, ahir ens acusaven de “crear inseguretat jurídica” per voler protegir Son Bosc.

Mentre el seu president campa per Argentina, evitant fer declaracions sobre Matas i la seva compareixença, el PP balear calla, i quan algun dels seus actuals dirigents parla, valdria més que callàs, com va fer ahir Tito Fiol, el portaveu parlamentari popular, que va venir a dir allò de què la “prespectiva” històrica els faria justícia.

El PP balear no és que no pugui mirar pel retrovisor del cotxe, és que circula amb un cotxe robat, i a pesar dels argumentaris elaborats per experts en comunicació, i a l'espera de resolucions judicials, la ciutadania ja ha fet el seu judici. I fins i tot Rajoy pagarà el fet que encara ara, ningú no hagi assumit les responsabilitats polítiques per la corrupció i el clientelisme de l'anterior legislatura, ni hagi demanat disculpes al poble, que no té un pèl de beneit.

IZQUIERDA

2010-03-14T11:07:00.001+01:00

Un article sobre les coses de l'esquerra, publicat a Namasté:

El papel de la izquierda en el siglo XXI. Impulsando un proceso constituyente de la izquierda alternativa y verde

Fue Francis Fukuyama, uno de los intelectuales a sueldo del establisment norteamericano y mundial el que teorizó, tras la caída del muro, el final de la Historia y de las ideologías y, con ellas, de la izquierda como posibilidad alternativa a lo existente, al capitalismo global y globalizante.

Más de veinte años han pasado ya de aquel augurio, y eso sí, hoy nos encontramos frente a un mundo mucho más injusto, que excluye del circuito planenario de “confort” (en palabras de Edgar Morín) a tres cuartas partes de las y los habitantes del planeta, y una crisis ecológica que no admite ya más prórrogas en los necesarios compromisos por la sostenibilidad que nunca llegan en las cumbres internacionales porque como dijo el impopular pero no por ello menos impertinente Hugo Chávez, si el clima fuera un banco los países ricos ya lo habrían salvado.

La globalización cultural, la homogeneización del pensamiento, es el arma principal que sustenta tanta injusticia y tanta depredación, en un mundo en el que ya en los años 70, Eric Fromm anunciaba la sustitución del ser -como objetivo en la vida de cualquier persona- por el tener. Un anuncio que con los años se ha concretado en cultura del consumo irracional, más allá de nuestras necesidades y en demasiadas ocasiones, por encima de nuestras posibilidades. Por eso también, esta crisis es una crisis de civilización, ya que la economía niega la posibilidad de acceso al consumo, y con ello, la razón de ser, para muchos, en esta vida postmoderna.

Es lo que ya muchos intelectuales y estudiosos reconocen como un auténtico cambio de época, en el que paradójicamente la izquierda, como alternativa práctica pero también civilizatoria, nunca había sido tan necesaria pero nunca lo había tenido tan difícil. No me voy a extender, por tanto, en explicar por qué hace falta la izquierda, para lo que basta con echar una mirada al mundo para entenderlo, pero sí en cómo debería ser esa izquierda necesaria del siglo XXI.

Uno de los primeros elementos a considerar es el de la motivación, a riesgo de que esto suene a libro de autoayuda. La izquierda existe en tanto que propone otro mundo posible, pero el pensamiento dominante, esa globalización cultural que mencionábamos, insiste en el mensaje de que no hay alternativa, el TINA (“there is no alternative“) que Noam Chomsky denuncia. Por tanto, el mensaje de esperanza debe ser un elemento central del discurso y de las propuestas de la nueva izquierda: esperanza para quienes no tienen trabajo, para quienes no saben cómo llegar a final de mes, para quienes temen un futuro próximo similar al de las películas de Mad Max o el Planeta de los Simios.

Y para que ese discurso sea creíble y la gente se lo apropie, la izquierda, sobre todo la europea, tiene que recuperar el contacto con la gente, ser la voz de los sin voz, no una izquierda “representante del pueblo”, sino facilitadora de la expresión de las necesidades, las denuncias y las propuestas del pueblo. No una izquierda intermediaria entre la gente y las instituciones -reflexión válida también para el conjunto de los movimientos sociales-, sino una izquierda/herramienta de trabajo para lo cotidiano, además de una izquierda útil para presentarse a las elecciones.

Cambiar las formas de actuar y de estar presentes en política es por tanto condición necesaria para recuperar, después de tanta corrupción (aunque la izquierda no esté implicada en ella), la credibilidad tanto de la izquierda, como de la política en su conjunto. Y regenerar la democracia no significa sólo deshacerse de los corruptos (y los olvidados corruptores), sino recuperar la participación ciudadana y el control social, la verdadera democracia, luchando contra la especulación y la privatización de la política, de las instituciones y del espacio público.

Pero además de las formas, está el contenido. Solidaridad, sostenibilidad y planetariedad, son los tres ejes de trabajo de una izquierda que se proponga intervenir en una realidad tan compleja como la que nos ha tocado vivir.

La solidaridad es el sentido común de la humanidad, de otra manera no nos diferenciaríamos demasiado de cualquier otra especie. Lo que nos hace humanos, en palabras de Galeano, es además del hecho de refugiarnos, juntos, del peligro de las fieras, el acto de repartir la comida. Hoy, se han perdido las solidaridades “tradicionales”, entre compañer@s de trabajo o en el barrio, ha ganado el individualismo en detrimento de lo colectivo. El mensaje de la izquierda, además de enfrentearse a cualquier forma de discriminación y explotación, tiene que ser necesariamente un mensaje solidario con todas las personas, independientemente de su condición y de su origen, y situar a las personas en el primer término de las políticas, la máxima prioridad de trabajo.

Sostenibilidad, porque mejorar las condiciones de vida de las personas es un sueño imposible de realizar si no tenemos en cuenta el entorno en el que vivimos y consumimos, y si no pensamos en que nuestras hijas e hijos también se merecen la posibilidad de vivir en un mundo en el que puedan respirar un aire igual o mejor del que respiramos nosotros, por sólo poner un ejemplo. Porque lo verde y lo sostenible tienen que dejar de ser etiquetas a la medida de campañas de marketing de multinacionales depredadoras, de anuncios de coches y de políticas de más crecimiento imposible, y dar paso a un nuevo tipo de cultura. Porque con menos de lo que tenemos se puede vivir bien, y porque tenemos derecho a tener tiempo para la vida.

Planetaria, porque cualquier acción nuestra en lo local tiene una dimensión planetaria, porque todo y todas y todos estamos conectados hoy. Y porque frente a problemas globales, son necesarias propuestas globales, aunque el cambio empiece en lo local, y desde la actitud responsable frente a l@s otr@s y el mundo. Una izquierda, por tanto, conectora de luchas, de denuncias, de miradas y de propuestas.

Como diría alguien nada popular para la izquierda, con el proceso constituyente de la izquierda alternativa y verde en Balears “estamos trabajando en ello”, trabajando por construir, desde la izquierda existente, una izquierda renovada y a la altura de los retos de los tiempos que corren. Para que las Illes Balears, que hemos sido un laboratorio de la globalización neoliberal, podamos ser también un laboratorio de alternativas.

La barbarie ya la tenemos, y el socialismo está por construir, una sociedad en la que todas y todos podamos vivir en paz entre nosotros y con el planeta, con justicia y equidad.

Más información del proceso: http://procesconstituent.blogspot.com

CONGRÉS DEL PP: GENS D'AUTOCRÍTICA I MÉS DE LA MATEIXA DRETA

2010-03-10T07:10:00.003+01:00

Aquí teniu un articlet, publicat ahir a La Veu de Mallorca:

Aquest darrer cap de setmana, el PP ha celebrat el seu cònclave, en el qual els seus sofrits militants han tingut l'oportunitat de triar, per tercera vegada en tres anys, el seu líder. I és que per molt que s'hagi volgut disfressar de democràcia participativa, ha estat un congrés sense debat i sense autocrítica, un exercici imprescindible perquè el principal partit de l'oposició es pogués situar amb força davant el convuls escenari polític de Balears.

El PP no sols no ha volgut reconèixer la seva part de responsabilitat en tot el que està passant, i en la corrupció que varen protagonitzar juntament amb UM durant l'anterior legislatura, sinó que ha volgut ignorar conscientment que d'aquí a uns dies s'iniciarà el seu calvari judicial, que començarà amb la compareixença de Matas, i no es sap com acabarà: Palma Arena, CDEIB i cola-caos, Turisme Jove, Pla Territorial, Funerària, Bitel2... donen per a molta sentència judicial i per a molta incertesa sobre el futur d'aquest “nou” PP, sobretot quan no hi ha hagut ni una sola dimissió ni sanció contra els nombrosos imputats que els populars encara mantenen no sols a les seves files, sinó a primera fila.

El congrés del PP també ha oferit més dreta i més de la mateixa dreta: al final, com el propi Delgado o els seus partidaris reconeixien: “...perquè votar una fotocòpia, quan podem quedar-nos amb l'original? “, en al·lusió a l'assumpció, per part de Bauzà, de bona part del programa del batle de Calvià. Més de les receptes neoconservadores que han fet d'aquestes Illes una terra de rècords en insostenibilitat social i mediambiental, menys serveis públics, més espanyolisme i una utilització barroera de les qüestions lingüístiques per fer trontollar la convivència, componen el programa del guanyador del congrés, a imatge i semblança del... perdedor?

Tres dies després del congrés, amb la socialista Aina Rado elegida com a presidenta del Parlament, les cares de Bauzà, Fiol i Rodríguez posen en evidència que el PP ha perdut una gran oportunitat per desgastar l'acció del govern d'esquerres, que era la seva única estratègia d'aquí a les eleccions. Ara, és l'hora que l'esquerra prengui consciència d'una vegada de la feblesa de la dreta en el seu conjunt, i passem de la resistència als projectes de futur, i a un projecte de canvi per a Balears capaç de generar il·lusió i esperança a un poble fart de caciquisme.

UN PARELL D'ARTICLES RECICLATS

2010-03-09T21:06:00.003+01:00

Aquí van un parell d'articles que em serveixen de material reciclat, ja que com veieu, fa uns dies que no tenc massa temps per escriure!!!

CANVI DE CICLE POLÍTIC, a IBdigital.net
i
ÉS HORA D'ENFORTIR EL BLOC, a La Veu de Mallorca

Salut, seny i socialisme!

UNS ALTRES POLÍTICS I UNES ALTRES POLÍTIQUES POSSIBLES

2010-03-03T09:45:00.000+01:00

Ahir vàrem tenir per Palma al batle de Seseña i company d'IU, Manuel Fuentes, que pronunicà una conferència sobre la transparència i el control urbanístic en la gestió pública, al Club DM, a Palma. El batle, conegut per ser el centre de les ires de Francisco Hernando, "el Pocero", representa just allò contrari a la imatge instal·lada a l'imaginari col·lectiu i les enquestes, de què tots els polítics són iguals i, a més, corruptes, ja que Manuel ha resistit des de la coherència i l'honestedat al poder econòmic i a la influència dels corruptors, aquests altres actors de la corrupció dels quals gairebé mai no se'n parla, i gairebé mai no la paguen. Una resistència que ha pagat car, ja que "El Pocero" té presentades fins a catorze querelles contra ell i altres regidors d'EU, dues de les quals afecten també directament als companys Manolo Càmara i fins i tot a Cayo Lara.

Una de les coses que va dir i que més em va agradar, apart de la seva senzillesa, és que el poble ha de controlar les institucions, i les institucions el mercat. Però que per contra, el que passa ara és que els poders econòmics i el mercat controlen als polítics, i aquests controlen a la població... Una reflexió ben interessant, que explica molt del que ha passat, del que està passant i passarà.

CONFIAR, CONSUMIR...

2010-02-26T08:58:00.001+01:00

18 grans empreses (entre elles, el BBVA, el Banc de Santander, Telefònica o Repsol), juntament amb el Consell estatal de les Cambres de Comerç, impulsen des d'ahir una campanya "per recuperar la confiança" dels consumidors com a mecanisme de superació de la crisi econòmica.

Per fer-ho, s'han servit de la creació d'una Fundació (la Fundació "Confianza"), d'un portal d'internet (www.estosololoarreglamosentretodos.org) i de la invitació de personatges coneguts del món de la televisió, l'esport i la cultura. Amb aquestes eines, les multinacionals i les cambres ens conviden a conèixer experiències d'èxit enmig de la desesperació de milions de famílies, mentre ens conviden a consumir (més).

El consum responsable és una eina necessària per afrontar la crisi, ja que un dels motius del col·lapse econòmic, apart de la crisi financera i la manca de crèdit (principal obstacle per incentivar el consum, apart de la manca de confiança), és un estil de vida com el que hem tingut aquests anys, basat en un consum exagerat de béns i serveis, en moltes ocasions innecessaris.

Per això, si bé els objectius d'aquesta campanya poden ser d'entrada compartits per qualsevol persona o col·lectiu, no crec en absolut que sigui el mateix l'interès dels directius de les multinacionals que han promogut la inciativa que els de les cambres de comerç, ni molt menys el d'aquells i aquelles que volem un consum responable en el marc d'un mercat i una societat equitatives.

Si ho volguessin arreglar entre tots, el BBVA, Santander i companyia, promotors entre altres de la iniciativa, que junts han tingut el 2009 beneficis nets superiors al pressupost públic de la meitat de les Comunitats Autònomes, ho tendrien ben bo de fer: es tractaria de repartir tanta riquesa entre tanta gent que no arriba a finals de mes ni feina té... Però no crec que hi estiguin disposats!

SENYORS DE LA GUERRA, DEIXAU-NOS EN PAU!!

2010-02-24T09:07:00.002+01:00

Avui comença a Palma la Cimera dels Ministres de la Guerra. Avui, a les 8:20 del matí, un grup de la Policia Nacional ben armats m'han fet aturar el cotxe a un costat de les Avingudes, i m'han registrat a mi i al cotxe, ja que com altres ciutadans afectats, devíem encaixar en el perfil escollit pels "maderos" com a potencials subversius: joves, sexe masculí, al voltant de la trentena, sols o sospitosament acompanyats, un parell de dies sense afaitar...).

Com li he dit a un dels policies, aquest desplegament ens dóna la raó a aquells i aquelles que ens hi hem oposat rotundament a la Cimera, i que participarem avui horabaixa a la manifestació convocada a les 19 h. a la Plaça d'Espanya. Aquí us deix la crida d'EU:

PER UNA MEDITERRÀNIA EN PAU: NO A LA GUERRA

Aquests dies es celebra a Palma la Cimera dels Ministres de Defensa de la UE, una Cimera innecessària, com innecessaris són els exèrcits, les armes i les guerres a un món on el que cal globalitzar de manera urgent és la Pau i els Drets humans.

La Unió Europea no sols no té política exterior, sinó que delega la seva política militar en una OTAN creada durant la Guerra freda, i que a hores d'ara serveix clarament els interessos dels Estats Units al món. El govern de ZP, que tant profit va treure de les mobilitzacions contra la guerra d'Iraq, ara no dutba en enviar més tropes a l'Afganistan, com acaba de ratificar el Congrés dels diputats aquesta setmana, amb l'enviament de més de 500 soldats i prop d'un centenar de Guàrdies civils, amb l'únic vot en contra d'Esquerra Unida.

Milers de civils morts i desenes de soldats "espanyols", la majoria d'ells immigrants i fills de famílies humils, són les conseqüències directes d'una política de guerra al servei dels interessos econòmics d'uns pocs, i amb l'excusa de la lluita contra un terrorisme internacional que aquesta dinàmica de guerra reforça.

A Mallorca, molts equipaments militars en abandó podrien tenir un ús civil i públic (com per exemple el polvorí del Puig de Santa Magdalena, o el quarter d'Illetes), i encara ara, el ràdar del Puig Major serveix per orientar les operacions militars que travessen la Mediterrània cap a l'Orient Mitjà. Per no deixar d'esmentar l'ús de l'aeroport de Palma per al transport il·legal de presoners per part de la CIA a Guantànamo.

8.000 milions d'euros es dediquen a la UE, a pesar de la crisi, a despeses militars. Milers de milions d'euros que haurien de servir, en aquests moments de crisi, a pal·liar els seus efectes entre les persones més desafavorides, i afavorir una reconversió productiva que beneficiàs el conjunt de les persones i el medi ambient.

Per tot això i més, des d'EU participam dels actes de la cimera alternativa a la cimera dels Ministres de Defensa, i treballam i treballarem per gaudir d'una Mediterrània desmilitaritzada i desnuclearitzada, en un Món en Pau.

DE BLOC, PSM I COALICIONS...

2010-02-21T12:13:00.004+01:00

Ahir, el PSM va celebrar a la seva Assemblea de militants. El resultat, 45% a favor de fer coalició electoral amb Els Verds, 55% a favor d'obrir la negociació de futures coalicions amb ERC, Entesa i EU. D'entrada, valoració positiva, un resultat ajustat, però una oportunitat més perquè el Bloc es reediti.

Per contra, la militància va votar també, per separat i a proposta de l'executiva, les condicions que imposava a cada un d'aquests tres partits, que si més no s'ajusta a la informació publicada per Diari de Balears: a Entesa, que es tornin a integrar al partit; a ERC, que es disolguin, i a EU, que renunciem al nostre referent federal (...). En síntesi, el PSM s'ha situat al centre de la política, i obliga tots els altres a acceptar les seves condicions, unes condicions que es basen sobretot en el "benestar" de la seva organització, que no s'hauria de confondre amb els interessos del país. Unes condicions, a més, que per venir d'un partit sobiranista, no respecten en absolut la sobirania dels altres partits, i parl ara pel que respecta a EU.

Les coalicions electorals es fan per treure el millor resultat electoral possible per als coaligats i, en funció del context, incidir al màxim i si es pot, governar. Per tant, allò més important per fer una coalició és la coincidència política, el programa, i sobre aquest punt, va ser (i és) relativament fàcil posar-nos d'acord PSM, ERC, EV i EU, tant per fer Progressistes el 2004, com per fer el Bloc el 2007. Això, al cap i a la fi, és el que interessa als electors, i no si a la coalició, ara som més amic d'aquest o d'aquell, o si ara m'agrada més anar amb aquests, o si a tu et tocaria més tros del pastís que a mi...

L'altra qüestió important, tant o més que el programa, és el context polític. Potser si el context fos un altre, cap partit no es plantejaria fer cap coalició, i ens podríem permetre el luxe d'haver de barallar-nos i donar comptes només "als nostres", però no crec que sigui el cas. Els partits poden fer assemblees i congressos obviant aquest context, i crec personalment que el context que vivim avui dia a Balears és un context ben excepcional. I que com deia fa uns dies a un altre article, s'ha iniciat un canvi de cicle polític important i de recomposició d'espais en aquesta Comunitat.

Ara per ara, les úniques majories possibles el 2011 són o la del PP (amb UM, si sobreviu al seu cataclisme i a la desconnexió del poder), o la del PSIB amb la resta de forces de l'esquerra, el Bloc i Eivissa pel Canvi. Per això, insinuar la liquidació d'una coalició com el Bloc, que d'entrada va permetre el 2007 frenar l'entrada del PP als governs, i poder treure tota la "merda" que hi havia a l'anterior legislatura, és si més no una irresponsabilitat, per la qual ens passarien factura tots els votants d'esquerres, adscrits o no a qualsevol dels partits del Bloc. Podem dir que no és cosa nostra, però fins i tot el PP al seu congrés establirà la seva estratègia electoral a partir d'això: que hi hagi Bloc, o que no n'hi hagi.

Potser ens estem equivocant amb el debat sobre les coalicions, i potser la resposta més òptima a una situació com la que vivim a Balears -i sobretot, depenent de l'actitud del PP i UM a l'oposició-, sigui plantejar des de ja una aliança preelectoral del conjunt de l'esquerra a Balears, una coalició "a l'eivissenca", que converteixi la indignació col·lectiva de la gent d'esquerres en una aposta clara i necessària pel canvi i la regeneració democràtica. Potser hauríem de tornar a parlar de política i deixar-nos de misèries.

PITTSBURG

2010-02-12T12:55:00.001+01:00

Ahir vaig ser a la conferència que el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va pronunciar a Palma, a la qual va analitzar la situació econòmica i les propostes i respostes del govern i les instàncies internacionals a la crisi econòmica.

He de dir que em va sorprendre gratament que Toxo posàs com a exemple la ciutat de Pittsburg (on fa uns mesos es celebrava la cimera del G-20) per defensar la idea d'una economia verda, d'una nova sostenibilitat econòmica, social i laboral, que pensi en la creació de nous llocs de feina compatibles amb el medi ambient, de qualitat i de llarga durada. Cal tenir en compte que Pittsburg era una ciutat sobretot siderúrgica (com tantes ciutats europees i espanyoles industrials) que després de la crisi del petroli entraren en una crisi econòmica i social profunda. Allà i a altres ciutats s'estan plantejant alternatives econòmiques pensant en l'explotació de les energies renovables i nous sectors econòmics i s'estan creant nous llocs de feina en el marc d'una població fortament castigada per l'atur. Això sí, gràcies al "Green New Deal", és a dir, amb una forta injecció de lideratge i diners públics per impulsar l'operació.

GOVERN EN MINORIA (ara, sí)

2010-02-04T23:31:00.003+01:00

El 24 d'octubre vaig escriure un post amb el mateix títol, i podria repetir exactament els mateixos arguments que donàrem al seu dia, per justificar la posició política d'EU davant el que ha passat a les darreres hores, amb la detenció de tres alts càrrecs d'UM de l'actual govern.

No pot ser, com dèiem llavors, que l'actuació d'un partit hipotequi la gestió i l'honestedat de les forces que no tenim ni tendrem imputats en casos de corrupció. Ni que surti Josep Melià a dir que UM ha decidit fer-nos el favor d'”anar més enllà del codi ètic” i demanar el “cessament temporal” dels detinguts... I si no els cessàssim, on quedaria, l'ètica...? Aquest Pacte ha fet molt en temes de corrupció (sempre, fins ara, heretada de l'anterior legislatura): el codi ètic potser no és cap meravella, però si la Fiscalia està destapant tot el que ha destapat (no és així, per exemple, ni a València ni a Madrid, a pesar que tothom sap que hi ha corrupció) és perquè s'ha facilitat l'accés a la informació, i fins i tot ens hem personat a causes com la del “Palma Arena” i “Can Domenge”.

Ha arribat l'hora de governar en minoria, i aquella proposta que férem ara fa poc més de tres mesos, ara sembla ser compartida per molts, i potser anunciada oficialment d'aquí a una estona. Però sobretot és el que es mereix la ciutadania, esgotada per tanta corrupció, i unes institucions que necessiten per la via d'urgència recuperar la credibilitat perduda.

EL BLOC I EL 2011

2010-02-02T21:03:00.002+01:00

A continuació, un article publicat dies enrera a IBdigital, sobre el Bloc i el 2011...
Salut!

EL BLOC I EL 2011...
Fa uns dies, el company Toni Alorda acabava el seu article sobre el “perepunyetisme” de l’esquerra amb una sentència que resava que el paper de l’esquerra més combativa no ha de ser encapçalar la deserció. Pocs dies després, la direcció del PSM anunciava l’elaboració d’una proposta per al seu Consell polític, en base a una enquesta als militants que, en resum, gairebé descarta la reedició del Bloc, prescindint d'ERC i d'EU o, en el millor dels casos, incorporant Els Verds de Mallorca. Una mala notícia per a l’esquerra, i per als votants d’esquerra en general, sense cap mena de dubte.

El Bloc ha tengut i té moltes coses bones: agrupa el vot de les esquerres a l’esquerra del PSIB, del nacionalisme d’esquerres i l’ecologisme. Això, de fet, va ser un factor clau a l’hora de llevar la majoria al PP el 2007. El Bloc té iniciativa i s’ha fet notar, en aquesta legislatura, i de fet tres de les Lleis més rellevants (Serveis Socials, Mesures Territorials, Comerç) són iniciativa del Bloc. Per un altre costat, tot és millorable en l’actual Bloc: la projecció de la seva pluralitat sense fer patir la matriu, sebre vendre bé el que es fa bé, reconèixer els errors i les contradiccions, millorar el seu nivell d’incidència social i política...

I una de les condicions necessàries perquè el Bloc sigui més efectiu és ser més, i tenir més vots. Però desertar del Bloc o esperar que els altres en desertin, sense haver-nos donat col·lectivament l’oportunitat de veure en què es pot millorar, ni enforteix el Bloc, ni molt menys els resultats que el Bloc o cadascun dels seus partits per separat poguem obtenir el 2011. Vet aquí la paradoxa: el Bloc és més criticat pels militants que pels votants, que confiaren en el Bloc i hi tornarien a confiar. Enlloc de pensar en com desfer-nos del Bloc, el que hauríem de fer els dirigents progressistes és desitjar per al mateix els resultats que va obtenir Progressistes el 2004, que varen ser excel·lents a pesar de la forta pressió pel vot “útil” contra Aznar.

Un altre error estratègic és, més enllà, insistesc, dels errors o els encerts, obviar que el bipartidisme és més fort que mai, també aquí a les Illes, i que vivim una profunda crisi de la política, que es tracta de motivar els potencials votants, i la divisió no és precisament motivadora.

Finalment, pel que respecta a EU, el que no es pot fer és construir o reeditar una coalició en base a la identitat de cadascú, és a dir, no ens hem d’entendre per allò que som (allò que està clar és que tots som d’esquerres i estimam el país, i ja és un bon punt de partida), o per quins són els nostres referents fora de la Comunitat, perquè del que es tracta és de fer política aquí. Un partit germà no li pot dir a un altre partit del Bloc: “aquest és el camí, t’has de posar aquest vestit i això és el que has d’escriure als teus Estatuts”. Del procés constituent de l’esquerra alternativa i verda a Balears, un procés obert i participatiu, l’únic segur és que en resultarà un nou subjecte de l’esquerra transformadora més fort i amb més incidència, i disposat a fer Bloc. Per tant, i a poc més d’un any de les eleccions, perquè posar més terminis i despistar els votants del Bloc?

El factor clau per fer una coalició o un pacte és quina és la teva proposta política, quina és la teva proposta de canvi. Això, al cap i a la fi, és el que interessa a la ciutadania, més enllà de les sigles i els partits: quines són les propostes per millorar les seves condicions de vida i les de la terra on viuen. Reeditar el Bloc, millor i més fort, és aprofundir en aquesta coincidència, per responsabilitat de país, per una altra Mallorca possible.