Màquina traductora

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 setembre de 2010

CARBÓ, FEINA, MEDI AMBIENT...

Aquests dies són notícia les mobilitzacions dels treballadors de la mineria del carbó a diferents llocs del país, per l'impagament dels salaris per part dels patrons. Un impagament que en la nostra opinió, és un autèntic xantatge per part dels empresaris del carbó, que hauria de ser clarament denunciat i sancionat, i que no cerca altra cosa que allargar el límit establert a la UE (2014) per rebre subvencions, en aquest cas del govern espanyol, per mantenir l'activitat.

Hem de recordar que el carbó és el més contaminant dels combustibles fòssils (per això la planta tèrmica d'Es Murterar produeix ella tota sola gairebé tantes emissions com la resta d'activitats antròpiques a Balears), i que per tant no té altre interès que l'econòmic mantenir una activitat extractiva com aquesta en ple segle XXI. Ni molt menys, com denuncia per exemple Greenpeace, subvencionar al més gran emissor de CO2.

Per això, si feim comptes, la gent que treballa ara per ara a la mineria del carbó a Espanya no bastaria si es dedicassin els mateixos esforços públics (entre 400 i 600 milions d'euros/any que ens repercuteixen a la factura elèctrica) i privats a la reconversió del sector en clau verda, és a dir, de cara a la producció d'energies renovables.

El debat, doncs, no ha de ser carbó “nacional”/carbó importat (de fet, el d'Es Murterar, com ja vaig explicar anteriorment, vé de Sudàfrica, on vés a sebre quines són les condicions laborals dels miners, encara que els patrons també són espanyols!), sinó com reconvertir un dels sectors més contaminants en un sector estratègic, per garantir la feina de 7.000 persones que ara viuen del carbó subvencionat i crear encara més llocs de feina si cal, però també perquè totes i tots podem gaudir d'un medi ambient en condicions.



dimecres, 11 agost de 2010

LA REFORMA LABORAL DE ZP I LES ILLES BALEARS

Aquí va un article sobre la reforma laboral (a mesura de la patronal) i les seves repercussions a Balears. Publicat avui al DM.



Des d'Iniciativa d’Esquerres desitgem que la vaga General del proper dia 29 de setembre sigui un gran èxit de participació. Per això, en la mesura de les nostres possibilitats, treballem perquè aquesta mobilització democràtica convocada pels sindicats suposi canvis necessaris en la política econòmica, social i laboral dels Govern d’Espanya que, en les darrers mesos, ha protagonitzat una vergonyosa rendició davant els anomenats mercats.

Primer va ser l’injust paquet de mesures per fer front al dèficit públic, més endavant volen imposar una contrarreforma del sistema públic de pensions amb el retard de l’edat legal per tenir dret a la jubilació i l’ampliació del nombre anys de cotitzacions per fer el càlcul de la quantitat de la pensió. Es a dir, ahir ja pagaren els més dèbils i que no tenen cap responsabilitat de la crisi dels capitalistes (treballadors i treballadores al servei de les administracions, pensionistes, persones en situació de dependència...) i demà, amb més dificultats per tenir dret a una pensió publica i amb prestacions més minses, seguiran pagant els mateixos. Mentrestant els poderosos, el poder financer, les grans multinacionals, els posseïdors de fortunes... hauran tingut un cost zero a la hora de supera la crisis que ells mateixos han provocat.

El passat immediat de les mesures antidèficit que seguirà suposant efectes nocius en el propers mesos per la rebaixa d’inversió publica, la manca de finançament municipal, etc.. i un futur ben incert per a les persones que en el propers anys acabin les seves carreres professionals ja justifica -amb escreix- una vaga general, però si hi afegim una Reforma Laboral que facilita, abarateix i subvenciona l’acomiadament; debilita la negociació col·lectiva; no resòl el gran problema de la temporalitat i la precarietat laboral, ans el contrari: aquesta vaga és una obligació moral i ètica per a l’esquerra d’aquest país. En definitiva, davant d’una reforma de les normes de funcionament del mercat laboral absolutament alineada a les posicions més dretanes, més neocapitalistes, totes les persones progressistes hauríem de fer costat als treballadors i treballadores i els seus sindicats.

Dit això, des de Iniciativa d’Esquerres volem anotar tres assumptes que afecten de forma singular a les Illes Balears: Sorprenentment, a l’hora de reformar les normes laborals i de Seguretat Social no hi ha cap referència als Fixos Discontinus que és un col·lectiu cabdal per el mercat laboral de Balears. També sorprèn el silenci complaent de la Conselleria de Treball amb les propostes laborals del Govern de ZP. Sincerament, sentim certa enveja que, a tall de exemple, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya es pronunciï reivindicant una altra reforma laboral més útil per resoldre els problemes del mercat de treball de Catalunya, si es fes el mateix des de Balears s’hauria de posar l’èmfasi en els problemes d’un mercat laboral eminentment de serveis i estacional. I el tercer assumpte que convé deixar anotat es que amb la Reforma Laboral del Govern de ZP hi ha una molt preocupant recentralització de les polítiques laborals i d’ocupació.

En aquest context, Iniciativa d’Esquerres es compromet a impulsar, explicar i difondre la mobilització del dia 29 de setembre i, alhora, fer tota la tasca institucional possible per aconseguir millores concretes per el mercat laboral de les Illes. En aquest sentit, per reduir la temporalitat s’han de fer reformes a l'Estatut dels Treballadors per posar de manera clara a la llei que la contractació adient per a les activitats estacionals és la de Fixo Discontinuo i no la d' eventual. La potenciació de la contractació estable, encara que fixa discontinuo i, per tant, molt flexible, és clau per a Balears ja que permet molts dels avantatges del treball estable (formació, lligam amb el projecte empresarial, major productivitat del factor treball, major seguretat laboral...) . Igualment s’han de millorar les prestacions d’atur i de jubilació d’aquesta modalitat contractual. També intentarem impulsar, en la perspectiva de conquerir a mig termini un marc balear de relacions laborals, un major i millor autogovern en matèria de politiques laborals i d’ocupació.

David Abril, coordinador d'Iniciativa d'Esquerres

dimecres, 30 abril de 2008

1er de Maig: TREBALL DIGNE, PER VIURE AMB DIGNITAT

Aquesta setmana ha estat i és setmana de reivindicacions laborals, demà és 1er de Maig, Festa del Treball. És el moment, com resa el Manifest que hem aprovat, de reivindicar una feina digna, per poder gaudir d´una vida digna.

És així de simple: una feina precària equival a una vida precària, i és cert que no són bons temps per a la lírica. El 1er de Maig es celebra perquè el 1885, la Internacional obrera decidí homenatjar els treballadors assassinats (quins radicals!!!) quan reivindicaven als Estats Units la jornada laboral de 8 hores. I 120 anys després, ens entestam en retrocedir en tot allò que ha costat tant aconseguir... Ja fa estona que la jornada laboral mitjana a Espanya està per damunt d´aquella vella reivindicació, les hores extres per compensar la precarietat en tenen bona part de culpa, però també ho té l´estructura mateixa del mercat de treball, sí, mercat de treball en el qual totes i tots (dones, homes, joves, migrants) som, com deia Marx, mercaderies. Això sí, mercaderies amb el dret inalienable a adquirir altres mercaderies (per si a algú se li havia ocorregut pensar que el capitalisme no permet espais de llibertat). Dies de lluita, però també de corrupció, ja hem perdut la capacitat de sorpresa, no? Corrupció i especulació van unides, hi ha pocs especuladors incorruptes, i pocs corruptes que no hagin facilitat l´especulació. L´especulació, a Mallorca, s´ha fet en aquests anys no sols amb el territori, també amb les persones, amb la gent treballadora, a costa dels seus drets, les seves condicions i massa sovint, les seves vides.

La dreta política i econòmica comença a patir la vergonya, l´esquerra política i social ha de sebre aprofitar el moment.