A la comissió d´enllaç amb Els Verds, de l´altre dia, vaig fer una petita aportació per intentar comprendre (jo també) què va passar amb l´esquerra alternativa diumenge passat. Vaig comparar el que ha passat amb eu-ev amb un “detergent ecològic”, i així va ser recollit a la resolució que s´hi va aprovar.
No obstant, aprofitaré aquest espai per ampliar l´exemple. Pens que un dels nostres problemes ha estat menysprear el bipartidisme, no sols com a realitat política, sinó com a fenomen cultural, conformador d´imaginaris a la walt disney, amb “bons” i “dolents”, o “guanyadors” i “perdedors”… La maquinària electoral és cada cop més una maquinària de mercat o més ben dit, de supermercat. En aquesta ocasió, la gent ha estat cridada a comprar la marca de detergent que “renta més blanc”, i a les prestatgeries del supermercat només hi havia les dures grans marques: PP i PSOE. El nostre detergent, ecològic i alternatiu, s´ha trobat doncs amb diversos problemes que no sols tenen a veure amb les regles del mercat, també amb la pròpia naturalesa i les pròpies incapacitats:
Primer, tenim un problema d´oportunitat: com a detergent ecològic, no som a les prestatgeries dels grans supermercats, on la majoria de la gent va a fer la compra. Ens manquen patrocinadors, perquè som independents, l´altruïsme i l´autogestió no donen per més.
Segon, tenim un problema de missatge: el nostre detergent no és el que renta més blanc!!!! Horror!!!! … Però fa net, no contamina, és fet de components naturals i, a més, l´ha fabricat una cooperativa de dones en risc d´exclusió social… Un missatge que és necessari, però que s´esvaeix quan el que vol la gent és fer net… Perquè a més, el format dels missatges polítics avui és un format publicitari, i els missatges complexos (i a vegades incòmodes) no poden ser reduïts a spots simples i consignataris.
Tercer, la nostra xarxa de consumidors i consumidores, actius i potencials, és feble i volàtil, molt susceptible de ser convençuda per altres opcions més fàcils d´aconseguir. Les nostres aliances comercials, a més, són dubitatives, cosa que tampoc no ajuda. Ens manca, doncs, organització i estratègies tant per fidelitzar els clients, com per fer arribar el nostre detergent als barris, als pobles, més enllà dels 13.000 i pico de resistents que ens han votat a les Illes.
Podríem afegir, si m´apurau, un darrer argument: el del preu: els nostres diputats (2) són els més cars de la història de la democràcia (mig milió de vots per cap). Sense comentaris.
Ara és prioritari obrir una etapa de reflexió i debat el més ample possible, perquè entre totes i tots trobem maneres de ser presents a les prestatgeries dels supermercats. Però sobretot, perquè la nostra POLÍTICA serveixi per transformar consciències, i que la gent consumeixi de manera responsable.
No soc massa original a l'hora de comentar coses, però coincideixo amb tu amb això de que unes altres illes són possibles i necessàries. Hem de començar a fer feina ja!. Treball de formiga, constant i pensant en demà. Imitar les aranyes, anar fent xarxa.. Be, segur que al món animal hi ha molts més exemples a imitar. Bona feina i a seguir.
ResponEliminaA Viena tenim detergent ecològic i, fins i tot, suavitzant ecològic! El suavitzant no te cap aroma car l'aroma no aporta res a la suavitat de la roba i, per tant, és innecessari. L'aroma no és necessari, però sovint quan et poses la roba sembla que li falta aquella olor a la que estaves acostumat tota la vida.
ResponEliminaSovint en comprar un producte (suavitzant o partit polític) l'aroma ens pot més que la vertadera funció del producte. El producte és la democràcia, l'olor el vot útil.
Nosaltres tanmateix seguim i seguirem rentant amb detergent i suavitzant ecològic.
Ei Jaume! Com estau?... Ara podré presumir de tenir "visites internacionals" al bloc, just recent estrenat.
ResponEliminaSalutacions a na Mercè!
...Idò sí, així és la vida! Ara toca posar-nos a fer net!