dissabte, 22 de març del 2008

De l'esquerra de l'instint bàsic a l'esquerra pertinent

Avui de matí he participat a Inca un debat (no apte per a penitents) sobre MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICA, organitzat per la gent de l’Assemblea per a la renovació de l´esquerra. Interessant i participat, però sobretot necessari: l´hòstia que s´ha pegat a les eleccions l´esquerra transformadora ha de menester espais de reflexió oberts, i això d´avui ha estat un sà exercici al respecte. Us en faig cinc cèntims, de la meva intervenció:

  1. Una qüestió de llenguatge i d´enfocament: els moviments socials són de naturalesa política. Si jo hagués posat el títol a la jornada, li hagués posat “La POLÍTICA, els partits i els moviments”. Em preocupa l´intent permanent i persistent per despolititzar-ho tot, per això he posat política amb ma-jús-cu-les… Perquè la política (i no el politiqueig) és la possibilitat d´incidir a la vida i els problemes de la comunitat (polis), és a dir, que si s´insisteix a des-polititzar-ho tot, alhora ens privam de l´esperança per canviar les coses.
  2. A Mallorca, la feblesa de l´esquerra política i l´esquerra social és un mal comú (amb alt-i-baixos, això sí). El model econòmic (i social), la precarietat laboral, la temporalitat, la meitat de la població jove que ni tan sols finalitza l´educació obligatòria, un corral d´universitat a quilòmetres de la civilització… són factors que ens obliguen a construir una anàlisi compartida.
  3. Per moure´ns, es fa necessari distingir la crítica (necessària) de la culpabilització, i convertir la indignació en exigència. Necessitam espais de trobada per analitzar i per proposar… Des de la independència i la complementarietat de cada partit i cada moviment hem de començar a substituir les intuïcions sobre allò que no ens agrada (el ciment, la precarietat, la corrupció, tantes coses…) per un full de ruta on entre tots i totes definim cap a on volem anar i com.

Una pel·lícula inspiradora: La estrategia del caracol (Sergio Cabrera, 1993).

1 comentari:

  1. Va ser força interessant la xerrada.
    Jo n'estrec una nova conclusió sobre la que cal reflexionar per poder avançar.
    Els moviments socials allà presents(maulets, CGT, GADMA...) son moviments d'esquerra radical als que pretenem, des d'EU, representar(encara que sigui mínimament). Doncs ells han perdut tota confiança amb el nostre partit.

    Cal tenir-ho present perquè no aconseguim la credibilitat de la gent a la que en teoria hauriem de representar. I no és qüestió de ser-hi, sinó de ser coherents en la nostra acció de govern i en la nostra acció diària.
    Se senten manipulats pels partits quan arriben les eleccions. I jo pens que en gran part tenen raó.

    No avancem amb ells sinó que ells ens facin avançar.

    Garci

    ResponElimina