QUÉ GRANDE ES… ¿EL FÚTBOL?

Allà el teniu. En Vicenç Grande, un nou ric de la nova era de la cultura del ladrillo, un més, però un punt diferent, d´aquests promotors i constructors que ha volgut fer negocis “a lo grande”. Perquè a més, i no és casualitat, Grande és President-Propietari del Reial Mallorca.

Un dels trets d´aquesta nova era és la supeditació de l´interès general (per exemple, el dret a una vivenda digna) a l´interès particular (dels especuladors, d´algun polític de torn), mitjançant els mecanismes de mercat i la legalitat establerta. En molts de casos, no obstant, els mecanismes legalment establerts no són suficients per assegurar aquesta supeditació, i per això es produeix aquest fenomen que tothom coneix com a corrupció política. En altres casos, com sembla ser el de Grande, de moment no sembla haver-hi indicis de corrupció, però sí una gran capacitat d´influència i interlocució amb els poders públics (i privats), gràcies a la posició que ostenta com a PP (permeteu-me l´abreviació) del Mallorca.

Apart de fer molts doblers, Grande va establir a Palma un precedent sense precedents gairebé a cap banda del món civilitzat: canviar el nom d´un equipament i un espai públic, l´estadi de Son Moix, pel nom d´una empresa: “Ono” Estadi. Més bé hauríem de dir que el varen deixar fer, perquè sense incompatibilitats aparents, la batlessa “rojilla” Catalina Cirer va venir a bé per dur endavant aquella operació. Imaginau-vos, que ara l´Ajuntament de Palma arribi a un acord amb Coca-Cola, i canviem el nom de la Plaça de Cort per “Plaça Coca-Cola”, o al barri de Pere Garau li posam “El Corte Inglés” perquè la corporació espanyola en compri el mercat municipal… Sí, segurament seria a canvi de molts doblers (i això justifica moltes coses, sobretot en temps de crisi), però el paper de les institucions públiques no ha de ser el d´arribar a acords comercials, sinó recaptar i administrar els recursos d´acord amb les necessitats de la ciutadania.

Que sí, que hi ha molts i moltes mallorquinistes, i no és popular en política ficar-se amb el futbol… Però un polític, com diu Ezequiel Ander-Egg, no ha de confondre la suma d´interessos dels membres de la comunitat amb les necessitats de la comunitat.

Dit això, ara vé la meva pregunta: és legítim que Grande, apart dels deutes privats que té, que deu (ENS DEU) més de 2 milions d´euros al Govern i a l´Ajuntament de Palma, negocïi la venda del club mallorquinista, com si no hagués passat res? Que no hi intervengui la hisenda pública?

Que consti que m´importa poc si d´un promotor mallorquí la societat anònima esportiva (per no fugir d´eufemismes del passat com ara “club esportiu”) passa a mans d´un equivalent britànic. Tant se val, el negoci no és meu, ni teu, ni de cap d´aquests que ploren quan es perd un partit o una lliga. Però el que no es pot permetre és tanta impunitat, perquè aquesta sensació d´impunitat és la que sustenta molts dels casos de corrupció política que s´han viscut en aquesta terra.

L´espectacle continua... Per cert, la lliga de futbol ara es diu “Liga BBVA”.