dimecres, 29 d’abril del 2009

EL RELLOTGE, LA CRISI I LA REVOLUCIÓ

Aquí van algunes reflexions arran de la meva participació, avui dematí, a la jornada sobre crisi i desenvolupament local del Departament de Cooperació Local del Consell. La jornada ha estat interessant, l’únic concepte que he trobat a faltar és el del temps

Primer, perquè la relació entre temps i desenvolupament és òbvia, ja que el desenvolupament (de les persones o d’un territori) és sempre un procés, que ha de menester el seu temps. Convé tenir això en compte quan estam avesats a allò de què “ho volem tot i ho volem ja”, i això és incompatible amb una concepció de desenvolupament participativa i integradora, que és l’única defensable des de l’esquerra.

Segon, hi ha una relació clara també entre el temps, la producció de béns i serveis i el consum: tot el sistema es basa en al premura per produir ràpid i vendre aviat. Coneixeu algun lloc on es fabriqui alguna cosa que potser es vendrà d’aquí a uns anys?...Clar que no. Quan un deambula per un centre comercial, la música frenètica d’alguns establiments és la banda sonora perfecta de la nostra voràgine consumista. Si no consumim no creixem, sembla que l’economia està “aturada”, i només aquesta aparença ja fa patir prou el sistema.

Tercer, el temps és indestriable de les condicions de vida, de les que tenim i de les que ens agradaria tenir. El temps per gaudir (quan se’n pot disposar) s’ha separat del temps de producció i del de consum (que és omnipresent a qualsevol faceta de les nostres vides). Perquè les feines són cada vegada menys gratificants, i perquè el consum també està substituint la cultura de la participació comunitària, de l’amistat o del passeig. Ara passejam pels centres comercials, en el darrer gran esglaó evolutiu de l’espècie humana.

Quart, el temps i el capitalisme mantenen una relació estructural, senzillament perquè el capitalisme és ara o no és. El capitalisme necessita de la immediatesa per subsistir, i pensar a mig i llarg termini és, ho heu de tenir present, una gran heretgia anticapitalista.

Potser, idò, que la primera gran mesura revolucionària d’aquest període sigui rompre els nostres rellotges, no? …Tornar a ser els amos i ames del nostre temps, quin gran somni, us hi apuntau?

dilluns, 27 d’abril del 2009

TOMEU BENNÀSSAR, ELS HOTELERS I 110.800 PERSONES ATURADES

Incansable i irritant per als poderosos, com sempre, Tomeu Bennàsar parlava i llampant aquest cap de setmana a una entrevista de Llorenç Capellà al Brisas, i ens recordava la indignant servitud de la classe política balear als hotelers, dels quals ben poc es pot esperar

Evidentment, Bennàssar es referia als quatre de sempre, als innombrables, als que dicten massa sovint la política i l'economia, però sobretot el destí d’aquesta comunitat autònoma de milió i pico d’habitants. Així ho venen fent des de fa més de tres dècades.

Les paraules d’en Tomeu arriben al mateix temps que les dades de la EPA, que situen en 110.800 les persones sense feina. Tot un rècord que no pot ser menystengut per part de ningú, però sobretot per aquells i aquelles qui ens consideram d’esquerres.

No és casual el que està passant. Tomeu Bennàssar remarca, i ho compartesc, no sols que aquests quatre empresaris han contribuït ben poc a la cohesió social, la cultura o el medi ambient (ans al contrari), sinó que tenen la major part dels seus interessos fora de les Illes, a nous paradisos de nova explotació indiscriminada. Per tant, no sols no es pot esperar res d’ells, sinó que no podem permetre que en moments de crisi, siguin ells els qui tornin a menar el barco d’aquest arxipèlag cap al port dels seus beneficis, poc compatible amb el benestar de la majoria.

De fet, els hotelers han aconseguit, amb el Decret "Nadal", el que volien (tot i que al final han estat altres sectors els que se’n podran beneficiar de l’agilització administrativa), com sempre demanen més (subvencions a fons perdut), però han retardat, amb l’excusa de la crisi, l’apertura dels hotels enguany. Ben poc els importen les conseqüències reals i directes sobre els seus treballadors i treballadores. A un altre nivell, és més o menys allò que s’ha fet amb els bancs, que no és ni més ni menys que injectar-los els diners del tothom perquè facin el que vulguin.

Hauríem de prendre nota, i fer cas en Tomeu. Ja està bé que el present i el futur d’aquesta terra el decideixin entre quatre.



dilluns, 13 d’abril del 2009

MARX, IN THE BACKGROUND


Vet ací el vell Marx, a qui he visitat aquests dies passats. No ha estat cap penitència, això sí, poca conversa. Marx és avui potser més actual que mai. La seva és una mirada lúcida al que està passant, una gran aportació al pensament antisistema o si voleu, altersistema. Per a tots aquelles i aquells que, indistintament de la ideologia (d’esquerres) de cadascú/na, Marx ens ofereix un gran marc d´anàlisi del que ha passat i del que està passant, una intensa mirada crítica al món en què vivim, però també, com diu la seva tomba al Highgate Cemetery de Londres, una proposta per canviar-lo, en termes de solidaritat i d´equitat. Ara, ja podeu afegir tots els prefixos i sufixos que volgueu: socialistes, ecosocialistes, altermundistes, comunistes, ecomunistes, trotskistes, posttmodernistes, llibertaris…

En qualsevol cas: antisistema, o altersistema, perquè a ningú ens agrada com està aquesta merda de món, que condemna ¾ parts de la humanitat a l´exclusió, i amenaça amb carregar-se el planeta que ens empara, no? És un bon motiu, com ens hi convida en Francisco Fernández Buey, per recuperar aquests adjectius que tanta por fan a alguns… Antisistema de tots els països, uniu-vos…!…Això sí que faria feredat…
Marx, in the background. Marx, en el fons.

diumenge, 5 d’abril del 2009

LA VELLA EUROPA

Tot i que la frase la va patentar n´Aznar, això sí, amb un significat prou diferent, crec que per una vegada em faré servir de les seves paraules: certament, Europa comença a fer olor de ranci, de tan vella.

Ahir, mentre anava cap a Madrid, em varen cridar l´atenció dues notes, que haurien passat desapercebudes per a qualsevulga. Una, un breu de l´Agència EFE, que deia “Un pueblo italiano pone en marcha autobuses sólo para inmigrantes”. El poble en qüestió és Foggia, a Itàlia, i el fet en si es diu segregació. Aquesta segregació (als autobusos) que a Estats Units es va abolir fa més de cinquanta anys, torna a Europa amb força.

L´altra cosa era un anunci, de mitja pàgina, als classificats del mateix diari. Un anunci d´una immobiliària, amb un gran títol “Descubra la felicidad” i un reclam: “Feim ca teva amb gent d´aquí” (el subratllat és original). El que no sé és com pensen garantir aquest tema, ja ho explicaran.

Potser per això la visita d´Obama desperta tantes expectatives a Europa, malgrat els magres resultats del G-20 i la insultant resistència a disoldre´s de l´anacrònica OTAN.

En moments de crisi econòmica, o hi ha una gran aliança de l´esquerra política i social per dir ben fort que els responsables de la crisi són els bancs, les multinacionals i els poders financers, i no els treballadors i treballadores immigrants, o anem abocats al feixisme.