EL RELLOTGE, LA CRISI I LA REVOLUCIÓ

Aquí van algunes reflexions arran de la meva participació, avui dematí, a la jornada sobre crisi i desenvolupament local del Departament de Cooperació Local del Consell. La jornada ha estat interessant, l’únic concepte que he trobat a faltar és el del temps…

Primer, perquè la relació entre temps i desenvolupament és òbvia, ja que el desenvolupament (de les persones o d’un territori) és sempre un procés, que ha de menester el seu temps. Convé tenir això en compte quan estam avesats a allò de què “ho volem tot i ho volem ja”, i això és incompatible amb una concepció de desenvolupament participativa i integradora, que és l’única defensable des de l’esquerra.

Segon, hi ha una relació clara també entre el temps, la producció de béns i serveis i el consum: tot el sistema es basa en al premura per produir ràpid i vendre aviat. Coneixeu algun lloc on es fabriqui alguna cosa que potser es vendrà d’aquí a uns anys?...Clar que no. Quan un deambula per un centre comercial, la música frenètica d’alguns establiments és la banda sonora perfecta de la nostra voràgine consumista. Si no consumim no creixem, sembla que l’economia està “aturada”, i només aquesta aparença ja fa patir prou el sistema.

Tercer, el temps és indestriable de les condicions de vida, de les que tenim i de les que ens agradaria tenir. El temps per gaudir (quan se’n pot disposar) s’ha separat del temps de producció i del de consum (que és omnipresent a qualsevol faceta de les nostres vides). Perquè les feines són cada vegada menys gratificants, i perquè el consum també està substituint la cultura de la participació comunitària, de l’amistat o del passeig. Ara passejam pels centres comercials, en el darrer gran esglaó evolutiu de l’espècie humana.

Quart, el temps i el capitalisme mantenen una relació estructural, senzillament perquè el capitalisme és ara o no és. El capitalisme necessita de la immediatesa per subsistir, i pensar a mig i llarg termini és, ho heu de tenir present, una gran heretgia anticapitalista.

Potser, idò, que la primera gran mesura revolucionària d’aquest període sigui rompre els nostres rellotges, no? …Tornar a ser els amos i ames del nostre temps, quin gran somni, us hi apuntau?