CONDCONSELLER

Nadal segueix fent de les seves. Si fa un parell de setmanes defensava els camps de golf, ahir a Londres va anunciar canvis en la Llei general turística per permetre els "condhotels", que venen a ser una cosa així com “condomnar” places hoteleres obsoletes, que passarien a ser places residencials... Més del mateix, i sempre pensant en els mateixos, en els poderosos. Encara no he escolat Nadal opinar sobre els 47,5 milions d’euros de benefici NET (i declarat) que Sol-Melià ha obtingut en els primers 9 mesos d’explotació d’enguany, apart dels 27 hotels que obriran l’any vinent a diferents països... Tant que es queixa el sector, realment necessita que se li pagui “més” promoció amb aquestes xifres? Val de bell nou l’excusa que la temporada no ha anat bé, per enviar els treballadors i treballadores de l’hoteleria a l’atur abans d’hora? Per quan un “condconseller”?

El secretari de la Conferència episcopal espanyola, Martínez Camino, va advertir ahir
que qualsevol polític que voti o estigui a favor de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs és no només una “condició objectiva de pecat”, sinó fins i tot una gran heretgia, i que “el que diguin els respectius partits no compta”.
És una nova mostra del dogmatisme de l’actual cúpula de l’església catòlica, alineada de bell nou amb les posicions de la dreta. Resulta estrany no haver sentit mai en boca ni de Martínez Camino ni de Rouco Varela paraules condemnatòries ni de la corrupció, ni de les pràctiques abusives de molts empresaris damunt els seus treballadors i treballadores, sobre els acomiadaments, sobre el maltractament de les dones o les discriminacions que pateixen molts immigrants, sobre l’especulació financera... Totes elles, segons la pròpia doctrina catòlica i el seu “codi ètic”, els “10 manaments”, haurien de ser reprovables, no?

Una mala notícia és que Obama ha caigut novament en les mans dels neocons i de Hillary Clinton, i finalment els Estats Units donaran suport oficialment a les eleccions convocades pel govern colpista d’Hondures. Aquesta posició és contrària a la resolució de Nacions Unides i la posició de la comunitat internacional majoritària, que reclamava el retorn de Zelaya com a condició necessària per al restabliment de l’ordre constitucional i democràtic.