MUNAR... ORDINÀRIA O SUPERIOR?

Fets eclipsen altres fets. El divendres, se’n varen juntar dues, de notícies: una, l’abandó d’ERC dels càrrecs de govern a les diferents institucions, al•legant el clima fastigós de la vida política, sobretot d’ençà que s’havia perdut la majoria pel condemnat Vicens. L’altra, justament, l’abandó de Vicens, necessari perquè l’ambient es pugui començar a sanejar.

Però el divendres hi va haver més temes. Per a mi, la notícia més important és la no-compareixença de Maria Antònia Munar davant el jutge, aprofitant la seva condició d’aforada. El Conseller Grimalt, també del seu partit, no va fer el mateix: va anar a declarar i, per tant, va demostrar la seva voluntat d’aclarir els fets. No hi ha, doncs, estratègia de partit per enfrontar la corrupció, més enllà d’un argumentari incomplet i la substitució del discurs de la pressumpció d’innocència per aquell de què Madrid personificat en el PSOE persegueix el nacionalisme cossificat en UM…

La qüestió important, doncs, és que “con la que está cayendo”, amb l’aire viciat, la gent al carrer rebotada contra els polítics i el Nadal… Munar s’estima més declarar al Superior, enlloc de comparèixer davant la justícia ordinària. Un mal favor a la democràcia i a la justícia, protagonitzat per qui ha de vetllar pel bon funcionament de la màxima institució democràtica de la Comunitat.