L’Ajuntament de Vic, a Catalunya, en mans del tripartit CiU-PSC-ERC, va anunciar l’altre dia que canviarà els criteris d’empadronament per evitar que es registrin (al padró municipal) els immigrants sense papers. Aquest govern d’indocumentats no sols incomplirà així la Declaració universal dels Drets humans, sinó també, com a gestors municipals, la Llei de Bases de Règim Local, que determina el dret i l’obligació d’empadronament.
Els polítics, als quals la xenòfoba Plataforma x Catalunya (clicau a l'enllaç, que no té pèrdua!) ha donat la benvinguda “al club dels racistes”, al·ludeixen a la nova Llei d’estrangeria socialista per justificar la seva actuació. És evident que la cosa no arriba als extrems de violència que ja s’estan visquent a la Itàlia de Berlusconi, amb la persecució policial i paramilitar dels immigrants, i particularment a Calàbria aquests darrers dies, amb la participació de la camorra.
Però em preocupa i molt que amb aquesta crisi, que pateixen i paguen milers i milions de treballadors i treballadores, s’utilitzi els immigrants com a cap de turc: que si són massa i no hi cabem més, que si col·lapsen els serveis socials, que sembla que tenen més dret que “els d’aquí” a cobrar la prestació d’atur… En canvi, Díaz-Ferran segueix de president de la patronal espanyola després d’haver estafat a milers de passatgers i deixat sense feina a centenars de persones. I els banquers i els especuladors que s’han lucrat en aquests anys i ara tallen el grifo dels crèdits o fan expedients de regulació, han demanat perdó? Qui qüestiona les mil-milionàries “ajudes” als pobres bancs? Quin paper hi juguen, els mitjans de comunicació, en la configuració d’aquest discurs i de l’imaginari col·lectiu?
Per a això estan els immigrants: per posar la cara mentre els poderosos segueixen fent negocis, també en temps de crisi, a costa de tu i de jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada