EL BLOC I EL 2011

A continuació, un article publicat dies enrera a IBdigital, sobre el Bloc i el 2011...
Salut!

EL BLOC I EL 2011...
Fa uns dies, el company Toni Alorda acabava el seu article sobre el “perepunyetisme” de l’esquerra amb una sentència que resava que el paper de l’esquerra més combativa no ha de ser encapçalar la deserció. Pocs dies després, la direcció del PSM anunciava l’elaboració d’una proposta per al seu Consell polític, en base a una enquesta als militants que, en resum, gairebé descarta la reedició del Bloc, prescindint d'ERC i d'EU o, en el millor dels casos, incorporant Els Verds de Mallorca. Una mala notícia per a l’esquerra, i per als votants d’esquerra en general, sense cap mena de dubte.

El Bloc ha tengut i té moltes coses bones: agrupa el vot de les esquerres a l’esquerra del PSIB, del nacionalisme d’esquerres i l’ecologisme. Això, de fet, va ser un factor clau a l’hora de llevar la majoria al PP el 2007. El Bloc té iniciativa i s’ha fet notar, en aquesta legislatura, i de fet tres de les Lleis més rellevants (Serveis Socials, Mesures Territorials, Comerç) són iniciativa del Bloc. Per un altre costat, tot és millorable en l’actual Bloc: la projecció de la seva pluralitat sense fer patir la matriu, sebre vendre bé el que es fa bé, reconèixer els errors i les contradiccions, millorar el seu nivell d’incidència social i política...

I una de les condicions necessàries perquè el Bloc sigui més efectiu és ser més, i tenir més vots. Però desertar del Bloc o esperar que els altres en desertin, sense haver-nos donat col·lectivament l’oportunitat de veure en què es pot millorar, ni enforteix el Bloc, ni molt menys els resultats que el Bloc o cadascun dels seus partits per separat poguem obtenir el 2011. Vet aquí la paradoxa: el Bloc és més criticat pels militants que pels votants, que confiaren en el Bloc i hi tornarien a confiar. Enlloc de pensar en com desfer-nos del Bloc, el que hauríem de fer els dirigents progressistes és desitjar per al mateix els resultats que va obtenir Progressistes el 2004, que varen ser excel·lents a pesar de la forta pressió pel vot “útil” contra Aznar.

Un altre error estratègic és, més enllà, insistesc, dels errors o els encerts, obviar que el bipartidisme és més fort que mai, també aquí a les Illes, i que vivim una profunda crisi de la política, que es tracta de motivar els potencials votants, i la divisió no és precisament motivadora.

Finalment, pel que respecta a EU, el que no es pot fer és construir o reeditar una coalició en base a la identitat de cadascú, és a dir, no ens hem d’entendre per allò que som (allò que està clar és que tots som d’esquerres i estimam el país, i ja és un bon punt de partida), o per quins són els nostres referents fora de la Comunitat, perquè del que es tracta és de fer política aquí. Un partit germà no li pot dir a un altre partit del Bloc: “aquest és el camí, t’has de posar aquest vestit i això és el que has d’escriure als teus Estatuts”. Del procés constituent de l’esquerra alternativa i verda a Balears, un procés obert i participatiu, l’únic segur és que en resultarà un nou subjecte de l’esquerra transformadora més fort i amb més incidència, i disposat a fer Bloc. Per tant, i a poc més d’un any de les eleccions, perquè posar més terminis i despistar els votants del Bloc?

El factor clau per fer una coalició o un pacte és quina és la teva proposta política, quina és la teva proposta de canvi. Això, al cap i a la fi, és el que interessa a la ciutadania, més enllà de les sigles i els partits: quines són les propostes per millorar les seves condicions de vida i les de la terra on viuen. Reeditar el Bloc, millor i més fort, és aprofundir en aquesta coincidència, per responsabilitat de país, per una altra Mallorca possible.