Les notícies aparegudes les darreres setmanes al voltant del desgel de l'Àrtic, que ens haurien d'alarmar a totes i a tots com a indicador inqüestionable de l'escalfament climàtic, no sols no han fet que la comunitat internacional es posi d'acord d'una vegada amb mesures de caràcter vinculant per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, sinó que ha despertat una nova onada del que podríem qualificar com a colonialisme dels recursos naturals. Mentre enguany la superfície de gel àrtica és la menor d'ençà que hi ha mesures d'aquesta qüestió, amb una pèrdua anual de la capa de gel d'al voltant del 3%, països com Rússia, els Estats Units, França, Noruega o Xina s'han llançat a la carrera per apropiar-se les reserves de petroli que hi ha baix la manta àrtica, i que semblen ser tant o més importants que les de l'Orient mitjà.
Com en altres conflictes similars, ja que es tracta de "terra de ningú", les Nacions Unides han estat incapaces de resoldre sobre aquesta qüestió, i mentre no ho facin regnarà la llei del més fort i de la llibertat absoluta... Al capitalisme, que ens ha duït a aquesta crisi global i ecològica sense precedents, ja li va bé això de què les coses no estiguin regulades: ni acords vinculants per reduir el canvi climàtic, ni normes que limitin l'explotació salvatge d'un ecosistema en perill abans, i ara, per l'ànsia de diners i recursos de les multinacionals i els Estats que les emparen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada