Josep Melià va intentar salvar els mobles ahir vespre, condicionant el presentar-se com a candidat al Parlament a les eleccions de maig a dissoldre el partit i canviar de nom. Una mica tard, emperò. El seu partit ja va pair amb dificultats l'expulsió de les institucions de govern, i encara ara, a les darreres setmanes, negava que la imputació de la seva portaveu, Catalina Julve, pel cas “cloaca” tingués cap conseqüència.
El problema és que la “nova” UM, ni encara que s'hagués canviat de nom l'estiu passat, no hauria arreglat res, ja que el problema de fons ha estat la manera d'actuar d'un partit i d'una gent molts dels quals també han fet costat a Melià qui, no ho hem d'oblidar, ha estat aquesta i l'anterior legislatura el màxim portaveu d'UM al Parlament, de la “vella” i de la “nova”.
És evident que no hi ha res a fer amb el que ha quedat d'UM, que ara es dirà Convergència. No és que ho tenguin difícil per convergir amb l'esquerra, el més probable és que ningú no vulgui anar amb ells, si és que arriben a obtenir representació. S'ho hauran guanyat a pols.
Del que hem de prendre nota és de què definitivament entram a un nou cicle polític, on la dreta i el centre dreta es resituen en un nou mapa polític on cal sumar esforços des dels partits d'esquerres i els moviments socials transformadors que de veres creiem en un projecte de societat equitable i sostenible, sense hipoteques de partits de dretes ni les seves servituds a poders privats ni a xarxes clientelars. Anem per feines!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada