dimarts, 3 de maig del 2011

SANITAT “SENSE LLINATGE” I SERVEIS PÚBLICS


A nosotros nos preocupa la sanidad, indistintamente de si es pública o privada, sin apellidos”... Així ha defensat en J.R. Bauzà les idees del PP sobre la sanitat, com si això fos una qüestió banal, sense trascendència. Segurament és el mateix que defensa Artur Mas, que des del mateix parany ideològic ha començar a desmantetllar la salut pública catalana convertint-la en un negoci privat amb l'excusa de la crisi i els “necessaris” retalls en l'administració.

Els serveis públics són la manera que té un Estat civilitzat i modern de fer efectius els drets socials de qualsevol ciutadà o ciutadana, ja siguin serveis socials, sistema escolar o sistema sanitari. És la garantia de l'accés universal a aquests serveis que fa que això no sigui una selva. A diferència de les empreses que han fet un bon negoci aquests anys i a la primera de canvi s'han desfet dels seus treballadors i treballadores, l'Estat no ho pot fer respecte a nosaltres, els usuaris dels seus serveis públics, els nostres serveis. Però la dreta sí que ho vol fer, i el cicle neoconservador que es viu a Europa i el seu projecte de desmantetllament de l'Estat del benestar és un marc idoni per als seus plans, acompanyats per un discurs com el de Bauzà, aparentment neutre però carregat de verí reaccioari i involucionista.

Serem més clars, per fer veure que sí que hi ha diferències: quan una persona té contractada una cobertura sanitària privada i té un problema greu (tots tendreu algun conegut que ha passat per això), el primer que et diuen, després de marejar-te, això sí, és que millor que hi vagis a la pública. El mateix passa a moltes escoles concertades, per molt que sigui un tema tabú, quan els pares (sobretot immigrants) tenen un parell de fills, o si tens un infant amb necessitats especials, i set't recomana dur-lo millor a una escola pública (...).

Existeix el dret al negoci, clar que sí. Però amb l'educació, la sanitat o els serveis socials, primer és el dret a la cobertura universal, a fer efectius els drets escrits a tants de papers citats per tants polítics de colors tan distints. Idò sí, Joserra, el llinatge (públic/privat) és important en aquest cas, si volem que tothom, independentment del seu llinatge, procedència o classe social, tengui dret a ser atès. A tenir drets i fer-los efectius.

1 comentari:

  1. Jo el que temo, David, és que sigui el model d´Esperanza Aguirre, el que tengui en el cap el Sr. Bauzà. És molt més tòxic que les del govern de CIU. I ho pots comprovar si fas un repas a l´hemeroteca (internet, premsa, medis i organitzacions progressistes de Madrid) al llarg dels anys que la Sra. Aguirre ha "governat" la Comunitat de Madrid.
    Consulta les planes de la FADSP, AEN, DEMPEUS PER LA SALUT i tú mateix ho podràs calibrar.
    Salut

    ResponElimina