Els companys i companyes d'ICV són l'únic partit del pacte d'esquerres que es salva (han passat a ser la quarta força del Parlament) de la debacle que ahir va arrassar el PSC i ERC. És el resultat d'una bona feina, que ha sabut combinar els valors del tripartit (que en té, a pesar dels errors comesos i la renúncia dels socis a la seva reedició), amb un discurs polític crític i alternatiu pel que fa a la crisi global. Des d'aquí el meu suport més sincer a l'ecosocialisme català, que també a l'oposició serà més que necessari per frenar la bogeria d'una dreta desbocada que pretén superar la crisi a costa dels treballadors i les treballadores, del desmantetllament de l'Estat del benestar i del medi ambient.
No obstant, allò que més preocupa del resultat de les eleccions catalanes és l'onada neoconservadora, ja que els partits que pugen són tots conservadors, siguin catalanistes com CiU o espanyolistes com el PP, sense esmentar PxC, que gràcies al discurs racista de Sánchez-Camacho no ha entrat al Parlament, però per poc. Es pensa la gent que una crisi que han ocasionat les polítiques neoliberals i la fe cega en els mercats sense control es solventarà amb l'accès de les seves titelles polítiques al poder? Si la gent no veu en l'oferta progressista una sortida seriosa i solvent, haurem de fer un pensament... I la primera reflexió passa per no assumir els postulats neoliberals, i per recuperar el pols amb la gent i les seves necessitats i així, la credibilitat perduda.
El triomf de la dreta plural a Catalunya es circumscriu en l'onada neoconservadora que recorre Europa i que ahir, sense anar més enfora, es manifestava en forma de referèndum contra els immigrants a Suïssa, un país històriament acollidor de refugiats. Reflexió del dia: fins i tot a Suïssa, el país dels bancs i els paradisos fiscals, és més fàcil identificar la crisi amb els immigrants que no amb els que realment tallen el bacallà. Són temps de resistir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada