ARA, ITÀLIA.

Ahir els joves i les joves italianes es varen manifestar durament contra la reforma universitària promoguda per Berlusconi, un governant qualificat pels informes de la CIA d'”ineficient”, probablement el qualificatiu més suau que se li pot posar a aquest personatge. La setmana passada va ser el torn dels estudiants de Londres, i la vaga general de Portugal. I per al 15 i el 18 de desembre es preparen mobilitzacions aquí i arreu d'Europa.

El capital va dècades que s'organitza i dicta l'ordre de les coses per damunt dels pobles i els Estats, i amb això no sols els sindicats, sinó els moviments socials i els partits d'esquerres i ecologistes anam molt, molt per darrera. La lluita, les lluites, primer per resistir, després per avançar, s'han d'articular a escala europea.

No sabem quant trigarem a què a Espanya es produeixi una situació semblant a la d'Irlanda, ja que la bimbolla immobiliària ha deixat fortes sequel·les tant al sector públic com el privat, i és probable que el govern de ZP, que ha perdut el nord de l'esquerra, acabi aplicant noves receptes de retalls en els drets socials i els serveis públics, al dictat del Banc Central Europeu i els seus satèl·lits.

Allo que està clar és que es tracta de resistir, i de defensar amb força un Estat del benestar que ha costat dècades i segles aconseguir, pel qual han lluitat les generacions que ens precedeixen, i que ara justament, amb una Europa amb prop de 50 milions de persones sense feina, és més necessari que mai.