…Si Keynes aixecàs el cap, què diria, de tot el que està passant? Probablement reclamaria valentia als governs, als responsables públics, però… és realment valent l´acord de les autoritats europees per insuflar dos bilions d´euros (100.000 milions en el cas d´Espanya) als bancs? A canvi de no res?
A la ciutadania ens ha passat allò del poema de Bertold Brecht… Primer especularen a costa dels que cercaven sostre, però com que jo ja tenia casa, no em va importar… Després pujaren l´euríbor… i tampoc no va passar res… I ara, els nostres doblers, doblers públics, en temps de crisi, la mateixa crisi que serveix per justificar acomiadaments massius injustificables, van a parar a les butxaques privades dels bancs… Socialisme per a rics, que ha dit algú.
I això és així, a canvi de no res… Gran acord amb episodis de rabieta de torn entre PP i PSOE, silenci sepulcral dels grans sindicats, repicar campanes dels mitjans de comunicació…
Keynes proposava, després de la gran depressió de finals dels anys 20, una intervenció efectiva de l´Estat per equilibrar els desequilibris que el mercat generava… Ara no es tracta ni tan sols d´això, només volem que els (nostres) doblers que s´entreguen als bancs (que no són sinó dels banquers!) siguin a canvi d´alguna cosa, com ara que baixin els tipus d´interès dels prèstecs, especialment els hipotecaris; o que reinverteixin part dels seus beneficis (que són importants a pesar de la crisi) en polítiques públiques i projectes socials i mediambientals.
És realment tant, el que demanem? No es demana, com Keynes, responsabilitat als nostres governants: només demanam sentit comú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada