Màquina traductora

dimarts, 18 de maig del 2010

SÍ I NO

Després de la “CARTA”, tot ha anat molt ràpid. Altres grups es sumaren a la no-participació a l'Assemblea de dissabte, per motius que férem públic el divendres, entre altres de “xoc” de concepcions entre la reforma d'un partit que ja existia, i la construcció d'una altra força política, nova, creïble i efectiva. Ahir, els “escindits” i “escindides” posàrem les bases perquè això darrer es fes efectiu. Ha costat pair tot el que ha passat, a molts, i a mi també.

Arribats a aquest punt, i com que hi ha coses que són males d'entendre, us diré que SÍ i que NO.

SÍ...

Ens estristeix que les coses hagin arribat a aquest punt i d'aquesta manera.

Ens crèiem i ens creiem un procés participatiu i obert que permetés renovació en els discursos, les persones, i les pràctiques polítiques.

Vàrem tenir molta paciència amb determinades formes de funcionar, que no contribueixen ni als objectius de l'esquerra ni a la seva credibilitat.

Volem fer un nou partit (o el que sigui) d'esquerres, que lluiti en el terreny local i en el global, a les institucions i al carrer, a l'esfera pública i a la privada, per canviar les coses i construir, dia a dia, de mica en mica, això que fa tanta por als poders establerts i que es diu socialisme.

Aixecarem ponts i aliances amb tots els partits que vulguin apostar per un canvi real, també amb els que fins fa un parell de dies eren els nostres companys i companyes.


NO...

No partim al PSM, ni som uns “venuts”.

Ni teníem res pactat abans amb ells.

Ni som uns irresponsables, però hem aplicat el carpe diem.

Ni contribuïm a fragmentar l'esquerra, perquè el que feïm demostrarà en poc temps capacitat de suma i d'incidència, necessàries com mai.

Ni facilitam l'accés de la dreta al poder, perquè qui ho facilita és aquell que es reclama socialista i amb les seves mesures “d'ajustament” imposades pels bancs ataca els sectors més desafavorits de la societat.

Ni pensam que la burocràcia s'hagi de menjar la política.

No creiem que facin falta mil reunions per decidir que estam contra el capitalisme.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

Davidoff! Ànim i endavant!!!!

Anònim ha dit...

Suerte y verás como en poco tiempo cunde el ejemplo en otros sitios por todo el país. Estamos en ello.
En pocos meses se va a comprobar quien quiere una izquierda capaz que IU no va a crear (ha costado pero ya nos hemos dado cuenta) y quien ha estado vendiendo que IU está agotada pero se asegura un lugar en las listas electorales ahora que parece que remonta.

Hay que darse un poco de prisa, eso sí, que hay mucha gente, dentro y fuera de IU, esperando la decisión.

Oscar ha dit...

És difícil als votants d'esquerra de a peu entendre de vegades per què són tan complicades les coses, és hora de canvis, de arriscar-se, de lluitar, tot aquest neoliberalisme ens ha esclatat a les mans i òbviament no podem al segle XXI cantar "la Internacional" i tornar a vells clixés.
A on hem d'anar?quan te canses de reciclar pensant que et prenen el pèl, quan comprant productes bio-eco te deixes es doblers de sa nomina de cars que són.

L'esquerra no és pot quedar clavada,i capficada en,com has dit tu, mil reunions per a dir que s'està en contra del capitalisme, ara no! Ara toca reaccionar!
SaluT i Endavant

Anònim ha dit...

sí, sí...i no feien falta mil reunions per dir que volíeu migrar a un altre espai polític

Anònim ha dit...

Como ha sido hasta ahora (y eso es lo que te hizo coordinador) estoy completamente de acuerdo en tus reflexiones propositivas, cuando se trata de sumar, crecer (en el sentido de madurar como proyecto desde la izquierda) no es difícil ponernos de acuerdo. Permíteme sin embargo que disienta de tus NO’s.
Estoy convencido que no os vais al PSM, pero es evidente que el anuncio del PSM por boca de Biel Barcelo de no reeditar BLOC con EU vinculada a IU, os ha generado una diarrea física y mental, además de acelerar algunas metamorfosis Kafkianas y viejas ideas de las izquierdas periféricas. Hoy leo en el periódico dos noticias, El PSM invita a ERC a desaparecer e integrarse en el PSM y la otra noticia habla de la posibilidad de que Fina Santiago sea la candidata del BLOC a Palma, no os vais al PSM, pero el PSM está en pleno proceso de refundación (sin abandonar su espacio) y vosotros sois parte de ella.
Pensar de la ruptura de EU, que la resta a la larga suma, es solo posible en personas que consideran a otras un lastre, lo cual es una actitud dogmatica y sectaria, muy poco renovador en discurso y practica. En cambio, los que pensamos que en la izquierda caben todas las personas (renovadas o no) sabemos que la resta es un drama, que perdemos todos y no facilitamos el avance de las ideas y propuestas progresistas.
El intento de caricaturizar a una parte con mención a las prácticas burocráticas y a la reunionitis es bastante cutre, coincido con tus intervenciones mediáticas donde expresas con claridad que las diferencias son políticas, y políticamente deberemos tratarlas y resolverlas (ojala) en el futuro.
Por cierto, no hacían falta mil reuniones para decir que se pretende emigrar a otro espacio político, espero que vuestras prácticas sean más valientes, claras y decididas, y os deseo sinceramente muchos aciertos. Creo que sería bueno dejar de fijarnos en lo que hacen o son los demás (tus no’s están llenos de auto justificaciones y acusaciones) y te pongas a trabajar en tu nuevo proyecto, nos deseemos mutuamente el mejor de los futuros, con la esperanza de reencontrarnos y hacerle así un favor a la ya suficientemente atomizada izquierda.

Saludos,

Dani C.

Anònim ha dit...

Sr. Abril, sólo voy a transcribir textualmente la intervención ante los medios de comunicación que usted realizó en el mes de enero, como se puede comprobar en el enlace: http://vimeo.com/8624781

Con sus palabras, Sr. Abril, con sus palabras:

“Jo crec també que uns del reptes que té aquest procés també, si vol fer un projecte novedós de s'esquerra, si s'ha de rompre en algo amb es passat no es tant amb Esquerra Unida, amb lo que ha fet Esquerra Unida i sobre tot amb el seu millor bagatge
sino amb aquesta tradició de sa esquerra de rupturisme i d'aquesta capacitat que tenim com a de dividir-nos fins a s'infinit. I quan n'hi ha dos sempre tenim sa capacitat de dividir-nos en dos i fer un i un, aquesta capacitat com de fer com una subdivisió eterna.

Crec que aixó és lo que hem de començar a superar, i aixó val tant per sa reflexió d'aquest procés com per una altra pregunta que probablement surti que és: bueno, ¿i aixó vol dir que se farà BLOC o no se farà BLOC o que canviarà una política d'aliances?

Jo crec que una de ses coses que hauria de recollir aquest nou subjecte polític,
entre altres coses i de's bagatge d'esquerra unida: sa seva aposta unitària,
sa seva aposta per propostes polítiques unitàries i per coalicions com pugui esser es BLOC, com pugui esser Eivissa pel Canvi, que necessariament s'hauran de recompondre en funció de lo que és s'actualitat política.

Però crec que lo fàcil, lo fàcil i lo necessari i lo convenient és treballar i crear aliances, en lo intern i en lo extern, a partir de sa proposta política,a partir de lo que és es programa. Que això ademés és en es final lo que l’interessa en els ciutadans, no si ets més comunista, més verd, més alternatiu o més feminista, sino que quina és sa teva proposta política, què defenses per canviar ses condicions de vida des ciutadans i ses ciutadanes i per viure en un entorn millor i més respirable de lo que tenim”

-----------------

“Yo creo también que uno de los retos que tiene este proceso también, si quiere hacer un proyecto novedoso de la izquierda, si se ha de romper en algo con el pasado no es tanto con Izquierda Unida, con lo que ha hecho Izquierda Unida y sobre todo con su mejor bagaje, sino con esta tradición de la izquierda de rupturismo y de esta capacidad que tenemos como de dividirnos hasta el infinito. Y cuando hay dos siempre tenemos la capacidad de dividirnos en dos y hacer uno y uno, esta capacidad como de hacer una subdivisión eterna.

Creo que esto es lo que hemos de empezar a superar, y esto vale tanto para la reflexión de este proceso como para otra pregunta que probablemente salga que es: Bueno, ¿y eso quiere decir que se hará BLOC o no se hará BLOC o que cambiará una política de alianzas?

Yo creo que una de las cosas que debería recoger este nuevo sujeto político, entre otras cosas y del bagaje de Izquierda Unida: su apuesta unitaria, su apuesta por propuestas políticas unitarias y por coaliciones como pueda ser el BLOC, como pueda ser Ibiza por el Cambio, que necesariamente se tendrán que recomponer en función de lo que es la actualidad política.

Pero creo que lo fácil, lo fácil y lo necesario y lo conveniente, es trabajar y crear alianzas, en lo interno y en lo externo, a partir de la propuesta política, a partir de lo que es el programa. Que eso además es, al final, lo que le interesa a los ciudadanos, no si eres más comunista, más verde, más alternativo o más feminista, sino que cuál es tu propuesta política, qué defiendes para cambiar las condiciones de vida de los ciudadanos y las ciudadanas y para vivir en un entorno mejor y más respirable de lo que tenemos.”

Salud y viva la coherencia (pero no la suya, Sr. Abril)

María A.