La compareixença ahir del governador del Banc d'Espanya a la Comissió de Pressuposts del Congrés va ser "en su tónica habitual", carregant la responsabilitat de la crisi sobre els sectors més dèbils, i carregant també sobre les Comunitats Autònomes la responsabilitat de la solvència econòmica del país. Per a Miguel Ángel Fernández-Ordóñez, el que calen a Espanya són més reformes laborals i més retalls i reformes "profundes"... de tot menys del sistema financer.
Unes declaracions que no és la primera vegada que criticam, però que contrasten amb l'absència de crítica del governador al paper jugat pels bancs i les caixes durant els anys de la bimbolla immobiliària, quan justament ahir la Comissió europea denunciava que la bimbolla persisteix a Espanya, i que els preus estan sobrevalorats almenys un 17%, molt per damunt de la mitjana europea. Una sobrevaloració produïda gràcies als bancs, que han fet possible l'especulació amb un crèdit que ara no ofereixen ni al sistema productiu, ni als autònoms, ni a les famílies ni els particulars.
A més, el Comisari europeu d'economia, Joaquín Almunia (PSOE) anunciava ahir que la UE permetrà als Estats membres seguir ajudant als bancs i caixes fins a 2012, un any més del previst, ja que "no s'han resolt els problemes del crèdit". L'esforç que es demana a les Comunitats Autònomes, amb els límits d'endeutament imposats entre altres pel Banc d'Espanya, són una vergonya i una irresponsabilitat quan les necessitats socials i d'impuls públic a un canvi en el model econòmic són més grans que mai.
És el súmmum del que hem de suportar: que el representant públic d'un banc públic dicti les receptes econòmiques i socials del país i el pitjor: que la majoria dels polítics li facin cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada