Fa ja més de 30 anys que el poble saharauí viu ocupat, i condemnat a viure al desert davant el silenci de la comunitat internacional però sobretot, de l'Estat espanyol, que a l'hora de repartir responsabilitats, en té més que ningú. On és l'Estat Espanyol? I la Ministra d'Afers Exterior ..Es demanen els defensors dels drets humans al Sàhara, i el poble saharauí, tan venerat pel govern de ZP però alhora tan poc recolzat...
El violent desallotjament del campament de Gdeim Izik ahir, als afores d’al-Aiun, que ja ha costat la vida a un nombre indeterminat de civils, a més d'haver deixat desenes de ferits, és l'enèsima ofensa del Regne del Marroc, molt emprenyat després que fa uns mesos Aminatou Haidar donàs a la causa saharauí un ressò com no havia tingut mai.
Què hi ha perquè aquest país veí, pugui fer aquestes coses, impedir l'entrada a polítics, ongs i periodistes europeus, mantengui milers de presos de consciència i presos polítics i periodistes a presons en condicions infrahumanes, i les institucions europees callin? És evident que les relacions comercials i els interessos econòmics d'occident. Segurament res de nou, amb això.
Si Europa vol conservar un mínim d'ètica i de dignitat, no té davant el que ha passat altre remei que condemnar enèrgicament el rei de Marroc i els seus sequaços, i també (aquí no valen delegacions) l'Estat espanyol, qui més deu al Sàhara després de “regalar” l'any 1975 unes terres al Marroc on, mira tu, hi vivia un poble mil·lenari, el saharauí, que no va ser tingut en compte. Si volem posar la justícia per davant dels negocis en les relacions internacionals, aquesta és una bona oportunitat per fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada