Les negociacions dels sindicats amb el govern central arriben avui dilluns a un carreró sense fons, ja que sense la retirada de la reforma laboral i la reforma de les pensions, no hi ha diàleg social que valgui.
Cal recordar que la reforma laboral aprovada per decret fa uns mesos és una reforma feta a mida dels interessos dels grans empresaris, que gairebé fa gratuïts els acomiadaments, i els subvenciona en part amb diners del fons de garantia social (FOGASA). I pel que fa a la reforma de les pensions, allò més destacable és el retard de l'edat de jubilació, i l'exigència de més anys de cotització per accedir a una pensió, justament quan es precaritza el mercat laboral.
Tant una reforma com l'altra tenen greus conseqüències a les Illes Balears: pel que fa a la reforma laboral, amb la precarització de les condicions laborals amb la crisi econòmica està provocant una substitució de contractes fixos per contractes més precaris, gràcies a les facilitats que dóna als acomiadaments.
Quant a la reforma de les pensions, cal recordar que les Illes Balears som justament una de les CCAA amb les pensions més baixes, justament per la precarietat i la temporalitat laboral lligades a l'economia turística. Un retard en l'edat de jubilació l'únic que provocarà és un empobriment de les persones majors, i una dificultat objectiva per a milers de persones d'accedir a una pensió de jubilació.
El diàleg social entre govern i sindicats només té sentit mentre ajuda a millorar les condicions de vida dels treballadors i treballadores, o si més no contribueix a mantenir-les. Però tant una reforma com l'altra són profundament lesives per als interessos de la majoria de la població, i a més a més es carreguen el paper de representació laboral que exerceixen els sindicats, deixant a treballadors i treballadores en la més absoluta indefensió davant un capital cada cop amb més poder i més força... Hi ha, doncs, res a negociar?
2 comentaris:
Ep!
Avui li han trobat la solució: montar l'ordago de que els sindicats demanen el manteniment de les centrals nuclears mes enllà de la seva edat de caducitat.
Serà que els grans sindicats han decidit que la solució es fer-ho petar tot amb grans focs d'artifici?
Com poden ser tan barruts UGT i CCOO de desviar l'atencio amb una sortida tan subrealista?
Això es la societat de l'espectacle...
Salut,
Catalina
Realment David, avui ha estat un dia com per aturar-se a pensar i reflexionar sobre el que hem acordat tot i que, encara ara, no he tingut acces a cap text definitiu i només m'he pogut enterar per la premsa dels detalls. És normal, pens, son moltes les coses que volem extreure d'aquest acord que no només xerra de pensions, sino també d'altres aspectes de la reforma... Però no vull que pensis que em vull excusar. Al meu cap només tinc un dubte real i que em crema per dedins: amb la situació actual que t@ts sofrim hagues estat realment millor i productiu per als que més estan patint no arribar a cap tipus d'acord?
Salut i feina! i una abraçada company
Publica un comentari a l'entrada