Un 14 d’abril, a 80 anys de la proclamació de la II República, és un bon dia per reprendre aquest blog, que tenia abandonat les darreres setmanes, tancant temes abans de deixar la Direcció de canvi climàtic i preparant la pre-campanya...
A la gent que m’heu conegut a la Conselleria, però a tothom en general, vos deix una foto que em varen treure dissabte passat, al Puig de Santa Magdalena, a Inca. S’hi pot veure damunt la badia d’Alcúdia, per cortesia de l’anticicló que hem tingut a Mallorca aquests dies, el nigul de contaminació (i CO2) de la central tèrmica.
Estaria bé, com diu una companya, que les emissions fossin de colors per veure els efectes de les nostres accions i els nostres consums però sobretot, per ser conscients de la urgència de fer alguna cosa.
Els canvis, com a la República, sempre duen fortes resistències, sobretot per part dels poders establerts. Però el poder de tots nosaltres, com ens acaben de demostrar a una altra illa-pais d’Europa, a Islàndia, és imparable si som capaços de posar-nos d’acord i lluitar plegats. No hi tenim res a perdre, i tot està per guanyar.
I una cançó, d’en Pedro Guerra, CONTRA EL PODER... Una penyora per deixar dit això, que queda molt a fer, però que s’ha de canviar la lògica de les coses.
2 comentaris:
Una aferrada contrahegemonica
Gràcies, igualment!
Publica un comentari a l'entrada