Aquesta expressió va agafar fama durant la campanya electoral de les presidencials nord-americanes a les quals Clinton s’enfrontava a un Bush (pare) ancorat en les polítiques neoliberals impulsades anteriorment per un altre republicà conservador, Ronald Reagan, després de la crisi del petroli. Amb la sentència es recordava la necessitat d’apel•lar des del discurs polític a les necessitats quotidianes des ciutadans i ciutadanes: l’economia familiar i la seva subsistència, la feina, l’habitatge, etc.
A pesar que aquesta qüestió va ser clau per a la victòria dels demòcrates, gairebé res d’allò no ha quedat, amb l’excusa de la crisi, ni en els discursos ni en les polítiques ni d’Obama ni de la socialdemocràcia europea, que va a remolc de neoconservadors com la Merkel o neofeixistes com Berlusconi.
Només els mercats semblen tenir dret a ser plorats diàriament, mentre milions de persones són qui vertaderament pateixen els efectes més durs de la crisi, per no parlar del drama humà de Somàlia, que segueix ocupant un lloc testimonial tant als mitjans de comunicació, com a l’agenda de la comunitat internacional. Senzillament, immoral.
Per això, ahir va ser un dilluns de “pànic”, i avui és dimarts d’”incertesa”... I demà, què serà? Què es pot esperar de l’aplicació de receptes a mida dels especuladors i els senyors de les finances, dels qui han provocat aquesta crisi, a costa de la democràcia i del benestar de les persones? On queda l’agenda real, la dels problemes petits i grossos de la humanitat, en els plans d’ajustament i la macropolítica dictada pels mercats? El miratge de capitalisme amb rostre humà sembla que ha arribat a un carreró sense sortida, per mèrits propis. I la realitat quotidiana pesa i molt en la sensació d’incertesa que domina el present i el futur de totes i tots.
A pesar que aquesta qüestió va ser clau per a la victòria dels demòcrates, gairebé res d’allò no ha quedat, amb l’excusa de la crisi, ni en els discursos ni en les polítiques ni d’Obama ni de la socialdemocràcia europea, que va a remolc de neoconservadors com la Merkel o neofeixistes com Berlusconi.
Només els mercats semblen tenir dret a ser plorats diàriament, mentre milions de persones són qui vertaderament pateixen els efectes més durs de la crisi, per no parlar del drama humà de Somàlia, que segueix ocupant un lloc testimonial tant als mitjans de comunicació, com a l’agenda de la comunitat internacional. Senzillament, immoral.
Per això, ahir va ser un dilluns de “pànic”, i avui és dimarts d’”incertesa”... I demà, què serà? Què es pot esperar de l’aplicació de receptes a mida dels especuladors i els senyors de les finances, dels qui han provocat aquesta crisi, a costa de la democràcia i del benestar de les persones? On queda l’agenda real, la dels problemes petits i grossos de la humanitat, en els plans d’ajustament i la macropolítica dictada pels mercats? El miratge de capitalisme amb rostre humà sembla que ha arribat a un carreró sense sortida, per mèrits propis. I la realitat quotidiana pesa i molt en la sensació d’incertesa que domina el present i el futur de totes i tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada