FEMS I BRUTÍCIES

Si la setmana passada se’ns recordava que les Illes Balears sram i de molt la mitjana de cotxes per habitant a l’Estat Espanyol, ahir l’INE ens informava sobre un nou “rècord” d’insostenibilitat, en aquest cas el rècord de residus per habitant. Concretament, els habitants de les Illes Balears generam 625 quilograms de fems persona i any, mentre que la mitjana espanyola es situa en 493.
La diferència s’explica en bona mesura per l’elevat nombre de turistes que ens visita i que també generen FEMS, com tots nosaltres. Però això no ens hauria de fer menys responsables, i deixar d’actuar.
I actuar vol dir revisar el model de gestió de residus que tenim, no sols pel que fa al seu tractament, ja que la incineració sembla una mena de condemna a cadena perpètua a Mallorca, sinó també en la reducció, en la prevenció. Per això, tot i que valoram molt positivament la iniciativa institucional per eliminar progressivament les borses de plàstic als supermercats, volem recordar que si no es combat també l’omnipresència d’envasos de plàstic per a la immensa majoria de productes alimentaris, els avenços seran relatius. Ara que tant es parla de canviar “el nostre model de desenvolupament” és l’hora també de qüestionar el model de gestió de residus, que no és ni més ni menys que la conseqüència de l’altre.

I dels fems a les brutícies. Avui El Ejido, deu anys després, torna a ser notícia, perquè hi ha detingut el batle, Juan Enciso, del PAL (Partido de Almería), per pressumpta corrupció, després d’una investigació de la fiscalia anticorrupció arran d’una denúncia interposada per Izquierda Unida. Sembla que darrera la detenció d’Enciso hi ha tota una trama empresarial que inclou delictes com blanqueig de capitals, suborn, tràfic d’influències, falsedat en documentació púlbica i malversació, per valor de més de 150 milions d’euros que mans privades s’haurien embutxacat en els darrers anys. Cal recordar que El Ejido va ser protagonista dels mitjans de comunicació estatal fa just 10 anys, per la persecució orquestrada i salvatge de molts immigrants extracomunitaris que treballaven als hivernacles del desert almerienc, uns aldarulls que varen comptar amb la connivència de l’Ajuntament. I no sols els immigrants varen sortir mal parats, sinó que diferents organitzacions socials, com Càritas, i les seus de partits polítics, com EU, foren cremades. Ningú no ha estat jutjat pel que va passar, a pesar que existeixen diversos informes internacionals de denúncies dels fets, entre ells el llibre del Comitè Europeu de Defensa dels Refugiats i els Immigrants, baix el títol “El Ejido, tierra sin ley”.

EL LADO OSCURO

Avui, continua el “culebron” de Son Baco... El portaveu del PP, Francesc Fiol, ha dit que si Vicens vota la seva esmena perquè es faci el camp de golf, “guanyarà el bé per damunt del mal”... No sé si el Parlament de les Illes Balears es sembla a Star Wars, però si és així, no sé si des d’”el lado oscuro”, des del PP, estan per donar lliçons de moral, o d’allò que està bé o malament...

Els comptes de 2010 no acaben de sortir. Són comptes de crisi, amb gairebé un terç menys d’ingressos prevists, i amb un sostre de finançament que estableix el Banc d’Espanya que no permet endeutar-nos més... ara que realment és necessari, per fer front a les conseqüències socials de la crisi. Això, per no parlar del sistema de finançament autonòmic, que al final sembla que ens deixarà, de bell nou, per davall de la mitjana. A pesar de tot, na Fina Santiago ha fet una bona negociació, i això es nota en els nombres que entraran al Parlament.

I en el pla internacional, la comissió electoral de queixes de l’Afganitan diu que amb l’elecció de Karzai com a president hi ha hagut “tongo”... Que li han posat més de 5 punts més del que es mereixia, és a dir, que és un president fruít del frau... I perquè serveix tanta missió militar si ni tan sols són capaços d’assegurar la transparència d’unes eleccions? Qui guanya amb l’elecció de Karzai i els senyors de la guerra?

GINARD, VICENS, COHERÈNCIA

A partir d’avui inauguraré una nova etapa d’aquest blog. Com que molts/es m’heu dit que el tenc una mica abandonat (i teniu raó), optaré per comentar diàriament les notícies del dia, des d’una perspectiva d’esquerres. És a dir, que disposareu d’una versió breu i ràpida de l’Aixeca’t amb el Peu Esquerre, que al cap i a la fi és el que es pretén.

Avui dematí he escoltat a la ràdio en Guillem Ginard (UM), batle de Campos, despotricant de bell nou contra la gent del Bloc i del PSM. Ens acusa de trair el pre-acord entre el PSOE i UM per “reduir substancialment” les places hoteleres i haver traït el progrés de Campos, cossificat en el sacrosant camp de golf de Son Baco. Al final, Ginard ha dit que demanarà a Bartomeu Vicens, el diputat expulsat d’UM i en llibertat baix fiança per pressumpta corrupció urbanística, que li voti el seu ditxós camp de golf de Son Baco al Parlament, encara que sigui amb el PP. Tota una mostra de coherència, no? Quan t’aferres a un projecte de camp de golf, en ple segle XXI i amb el que ha plogut a Mallorca, com si tot el progrés del poble es reduís en això, què més pots demanar?

Un altre tema del dia és que som la comunitat de l’Estat amb més cotxes per habitant… Ja ho sabíem, però no ho saben també aquells que boicotegen els projectes de tren i tramvia a Mallorca, o els que s’oposen aferrissadament al carril-bici a Palma?

De la mani anti-avortista del cap de setmana, el que ens ha de quedar és l’actitud oportunista del PP, que el mateix es posa en pla ortodox, que pacta reformes de la Llei que aquests dies es debat al Congrés. Però el més important és que tant de renou està deixant de banda que al final, el nou projecte de Llei assenyala un límit de 22 setmanes per als casos en què hi hagi risc de salut per a les mares. I si hi ha risc de salut, no hi hauria d’haver límits, que és com està ara. Què hi ha, del dret de les dones a decidir? Al cap i a la fi, d'això es tracta

I finalment, avui és el DIA MUNDIAL DE L’ALIMENTACIÓ. Un bon dia per recordar la crisi alimentària, la gran oblidada de la crisi global, que només l’any passat ha sumat 100 milions més de persones per davall del llindar de nutrició, als 800 milions que ja existien. I un bon dia per recordar també que els interessos dels que causen aquesta situació massa sovint es corresponen amb els d’aquells que ens priven del dret a la seguretat alimentària, és a dir, a sebre què estem menjant , d’on venen aquests aliments i com estan produïts.

SPANORAMA 154

Aquest post el dedic als treballadors i treballadores de Spanair, especialment els de Balears. Ahir, quan tornava el vespre de Barcelona, d’una reunió amb la Comissió nacional d’EuiA i una roda de premsa amb en Jordi Miralles, amb un vol de Spanair, vaig poder fullejar la revista de la companyia… Qui havia dit que d’un pamflet publicitari d’una companyia aèria no se’n pot treure, el suc?
Us deix amb uns apunts i reflexions del que em vaig trobar, en poc més de 70 pàgines a tot color:

· Editorial, pàg. 3: El director corporatiu de Spanair s’adreça, en català, castellà i anglès, “als nostres clients”. Amb un posat de persona interessant, recolzant la barra a les seves mans, ens parla de la “nova Spanair”, i del seu compromís amb la gent, a pesar de què “vivim un any complicat per a l’economia en general”...Us sona?
· Pàg. 64: “Homenaje a un hombre bueno y su obra” (ja ha començat la reducció de costos, les pàgines interiors només estan en castellà i anglès). A l’article, els de la “nova Spanair” ens informen de la mort de Vicenç Ferrer a inicis d’aquest estiu, i com a “compañía de Barcelona” (s’han integrat súper-ràpid, no?), ens comuniquen que li posaran el nom de Vicente Ferrer a un els seus Airbus A320, a més de promoure tota una sèrie de descomptes i beneficis per a la Fundació.
· Pàg. 66: …Fusió encoberta amb Air Europa? Una nova informació ens fa sebre que Spanair i Air Europa han signat un acord de codi compartit per a rutes domèstiques, que permetrà ampliar, entre les dues companyies, uns 30.000 passatgers més dels que manegen ara per ara… I això no hauria de repercutir en més llocs de feina, també, enlloc de reduir? …No ho entenc.
· Pàg. 68: una noteta, amb una foto i un missatge al seient de davant del passatger: “Aquí está sentado un co-creador de Spanair”… Per si no ho sabíeu, Spanair és súper-democràtica i súper-creativa, permet els seus passatgers elegir logo i nova imatge, fins i tot han co-creat una nova categoria social: els “simpatitzants de Spanair”, com si d’un partit polític o d’una noble causa es tractàs… Llàstima que els treballadors i treballadores de Palma no han pogut decidir sobr el tresllat, però evidentment, això no té ni punt de comparació amb això de regalar donuts a la ruta Barcelona-Madrid de primera hora.

Sorpresos del que dóna de si una simple revista “d’abord”? No cregueu, no obstant, que Spanair sigui l’única empresa que juga amb les paraules i la imatge per amagar comportaments abusius, amb el seu personal o amb l’entorn… A la pàgina 42 de la mateixa revista, un reportatge sobre el Barceló Resort de Punta Umbría (Andalusia), comença amb una parrafada singular “Modernidad y respeto por la naturaleza a la vez. El Barceló Punta Umbría Beach Resort está ubicado en primera línea de una espectacular playa virgen de 12 kilómetros de longitud…”...No hi trobau cap contradicció? Llegiu-ho dues vegades, si fa falta... Podem fer-nos el beneit, o ser-ho, com esperen de nosaltres.

ESTIU DE TERROR

Avui, ETA ha avisat (afortunadament) de la instal·lació de tres artefactes explosius a diferents establiments turístics de Palma. Preocupant, després que fa poc més d’una setmana, la banda terrorista assassinàs dos treballadors de la Guàrdia Civil a Palmanova.

Preocupant, perquè no hi ha dret a què els ciutadans i ciutadanes de Balears, ni de qualsevol lloc, hagin de viure amb la por al cos.

Preocupant, perquè aquesta psicosi col·lectiva, amb els nombrosos controls policials i restriccions als espais públics pot fer que s’acabi sacrificant la llibertat en nom de la seguretat.

Preocupant, perquè a la situació d’intertesa econòmica davant la crisi i la nostra excessiva dependència exterior, els atemptats terroristes ens fan encara més vulnerables.

A pesar que la premsa insisteix en destacar que l’amenaça terrorista es produeix “a l’illa on passa les vacances la família reial”, és la gent del carrer, treballadors i treballadores, turistes, residents o immigrants, qui paga les conseqüències dels atemptats d’ETA.