VIURE A UNA ALTRA GALÀXIA

Les reaccions de PP, PSOE i UM a la imputació de Munar, afirmant que tot això és “normal” o què entra dins “la més estricta normalitat”, són com d’una altra galàxia. Més enllà de la posició del meu partit, o del Bloc, la ciutadania està “absolutament estupefacta” davant l’allau de casos de corrupció de la passada legislatura, que ara van engreixant la llista de polítics implicats. Per això afirmar davant l’opinió pública que tot això “és normal” ratlla la provocació i demostra que no s’està aprop de la gent.

Una altra dada eclipsada és la taxa espanyola d’atur juvenil, que es va situar en un 40% el passat mes d’agost, el doble de la mitjana de la UE (que no arriba al 20%), una dada molt preocupant, sobretot si tenim en compte que les dades fan referència a la temporada turística, que molts joves aprofiten per compatibilitzar feina i estudis. Sense disposar encara de les dades corresponents a Balears, és evident que la crisi econòmica provocarà que tots aquells joves que no acabaven els estudis obligatoris per anar a fer feina, ara aniran a fer més grossa la llista del SOIB. Amb aquest tema, amb els joves, ens hi estem jugant el futur. Ho vaig dir fa uns mesos: la crisi ha trencat un cicle històric, on era relativament fàcil trobar feina. Això explicava que els joves no haguessin de menester una gran formació, perquè es podia treballar a l’hoteleria, la construcció o els serveis sense gaire problemes... I ara què? On anem amb una societat on la meitat dels joves ni tan sols obtenen el graduat escolar?

MUNAR ECLIPSA

La imputació de MAM, presidenta del Parlament de les Illes Balears, qui en teoria hauria de vetllar pel bon funcionament de la nostra petita democràcia parlamentària, és lamentable. I ho és més enllà de la seva deriva judicial, perquè la política és un binomi indestriable entre ètica i estètica, i evidentment no és ètic que algú que cerca el seu benefici particular es dediqui a la política (ni estètic), però és evident que la imputació de Munar, si més no, fa que plogui damunt banyat.

I el que és pitjor, la imputació de MAM eclipsa la que realment hauria d’haver estat la notícia del dia: els escorcolls a diversos departaments del Consell de Mallorca i despatxos privats vinculats a Nadal i Vicens, a la recerca de factures falses i documents incriminatoris sobre Son Oms i un hipotètic finançament il·legal d’UM.

Si la setmana passada els partits del pacte escenificàvem la pau en nom de l’estabilitat, ara és evident que mentre no s’assumeixin responsabilitats polítiques per part de qui les ha d’assumir, no hi haurà ni pau, ni estabilitat. Des d’EU i el Bloc ho vàrem intentar: que el re-pacte inclogués un punt de compromís sobre la corrupció per part de tots els integrants del pacte. No hi va haver acord.

I ara, és el moment de les decisions. Fins ara ens hem dedicat a demanar dimissions, exigir-les, sol·licitar cessaments... No crec que siguem nosaltres els únics que ens sentim incòmodes perquè no es mogui fitxa, i ho acabarà pagant el conjunt de la classe política i la credibilitat institucional, que està en entredit.

Mentrestant, deixam de parlar de coses importants. Per exemple, del 14% de la població de les Illes Balears que viu per davall del llindar de pobresa, de l’empitjorament de les condicions de vida de molta gent per la crisi i els qui treuen profit de la mateixa. De la denúncia de CCOO que molts empresaris hotelers no han donat enguany els dies lliures estipulats als seus treballadors i treballadores, de la pèrdua de drets i de dignitat...

FEMS I BRUTÍCIES

Si la setmana passada se’ns recordava que les Illes Balears sram i de molt la mitjana de cotxes per habitant a l’Estat Espanyol, ahir l’INE ens informava sobre un nou “rècord” d’insostenibilitat, en aquest cas el rècord de residus per habitant. Concretament, els habitants de les Illes Balears generam 625 quilograms de fems persona i any, mentre que la mitjana espanyola es situa en 493.
La diferència s’explica en bona mesura per l’elevat nombre de turistes que ens visita i que també generen FEMS, com tots nosaltres. Però això no ens hauria de fer menys responsables, i deixar d’actuar.
I actuar vol dir revisar el model de gestió de residus que tenim, no sols pel que fa al seu tractament, ja que la incineració sembla una mena de condemna a cadena perpètua a Mallorca, sinó també en la reducció, en la prevenció. Per això, tot i que valoram molt positivament la iniciativa institucional per eliminar progressivament les borses de plàstic als supermercats, volem recordar que si no es combat també l’omnipresència d’envasos de plàstic per a la immensa majoria de productes alimentaris, els avenços seran relatius. Ara que tant es parla de canviar “el nostre model de desenvolupament” és l’hora també de qüestionar el model de gestió de residus, que no és ni més ni menys que la conseqüència de l’altre.

I dels fems a les brutícies. Avui El Ejido, deu anys després, torna a ser notícia, perquè hi ha detingut el batle, Juan Enciso, del PAL (Partido de Almería), per pressumpta corrupció, després d’una investigació de la fiscalia anticorrupció arran d’una denúncia interposada per Izquierda Unida. Sembla que darrera la detenció d’Enciso hi ha tota una trama empresarial que inclou delictes com blanqueig de capitals, suborn, tràfic d’influències, falsedat en documentació púlbica i malversació, per valor de més de 150 milions d’euros que mans privades s’haurien embutxacat en els darrers anys. Cal recordar que El Ejido va ser protagonista dels mitjans de comunicació estatal fa just 10 anys, per la persecució orquestrada i salvatge de molts immigrants extracomunitaris que treballaven als hivernacles del desert almerienc, uns aldarulls que varen comptar amb la connivència de l’Ajuntament. I no sols els immigrants varen sortir mal parats, sinó que diferents organitzacions socials, com Càritas, i les seus de partits polítics, com EU, foren cremades. Ningú no ha estat jutjat pel que va passar, a pesar que existeixen diversos informes internacionals de denúncies dels fets, entre ells el llibre del Comitè Europeu de Defensa dels Refugiats i els Immigrants, baix el títol “El Ejido, tierra sin ley”.

EL LADO OSCURO

Avui, continua el “culebron” de Son Baco... El portaveu del PP, Francesc Fiol, ha dit que si Vicens vota la seva esmena perquè es faci el camp de golf, “guanyarà el bé per damunt del mal”... No sé si el Parlament de les Illes Balears es sembla a Star Wars, però si és així, no sé si des d’”el lado oscuro”, des del PP, estan per donar lliçons de moral, o d’allò que està bé o malament...

Els comptes de 2010 no acaben de sortir. Són comptes de crisi, amb gairebé un terç menys d’ingressos prevists, i amb un sostre de finançament que estableix el Banc d’Espanya que no permet endeutar-nos més... ara que realment és necessari, per fer front a les conseqüències socials de la crisi. Això, per no parlar del sistema de finançament autonòmic, que al final sembla que ens deixarà, de bell nou, per davall de la mitjana. A pesar de tot, na Fina Santiago ha fet una bona negociació, i això es nota en els nombres que entraran al Parlament.

I en el pla internacional, la comissió electoral de queixes de l’Afganitan diu que amb l’elecció de Karzai com a president hi ha hagut “tongo”... Que li han posat més de 5 punts més del que es mereixia, és a dir, que és un president fruít del frau... I perquè serveix tanta missió militar si ni tan sols són capaços d’assegurar la transparència d’unes eleccions? Qui guanya amb l’elecció de Karzai i els senyors de la guerra?

GINARD, VICENS, COHERÈNCIA

A partir d’avui inauguraré una nova etapa d’aquest blog. Com que molts/es m’heu dit que el tenc una mica abandonat (i teniu raó), optaré per comentar diàriament les notícies del dia, des d’una perspectiva d’esquerres. És a dir, que disposareu d’una versió breu i ràpida de l’Aixeca’t amb el Peu Esquerre, que al cap i a la fi és el que es pretén.

Avui dematí he escoltat a la ràdio en Guillem Ginard (UM), batle de Campos, despotricant de bell nou contra la gent del Bloc i del PSM. Ens acusa de trair el pre-acord entre el PSOE i UM per “reduir substancialment” les places hoteleres i haver traït el progrés de Campos, cossificat en el sacrosant camp de golf de Son Baco. Al final, Ginard ha dit que demanarà a Bartomeu Vicens, el diputat expulsat d’UM i en llibertat baix fiança per pressumpta corrupció urbanística, que li voti el seu ditxós camp de golf de Son Baco al Parlament, encara que sigui amb el PP. Tota una mostra de coherència, no? Quan t’aferres a un projecte de camp de golf, en ple segle XXI i amb el que ha plogut a Mallorca, com si tot el progrés del poble es reduís en això, què més pots demanar?

Un altre tema del dia és que som la comunitat de l’Estat amb més cotxes per habitant… Ja ho sabíem, però no ho saben també aquells que boicotegen els projectes de tren i tramvia a Mallorca, o els que s’oposen aferrissadament al carril-bici a Palma?

De la mani anti-avortista del cap de setmana, el que ens ha de quedar és l’actitud oportunista del PP, que el mateix es posa en pla ortodox, que pacta reformes de la Llei que aquests dies es debat al Congrés. Però el més important és que tant de renou està deixant de banda que al final, el nou projecte de Llei assenyala un límit de 22 setmanes per als casos en què hi hagi risc de salut per a les mares. I si hi ha risc de salut, no hi hauria d’haver límits, que és com està ara. Què hi ha, del dret de les dones a decidir? Al cap i a la fi, d'això es tracta

I finalment, avui és el DIA MUNDIAL DE L’ALIMENTACIÓ. Un bon dia per recordar la crisi alimentària, la gran oblidada de la crisi global, que només l’any passat ha sumat 100 milions més de persones per davall del llindar de nutrició, als 800 milions que ja existien. I un bon dia per recordar també que els interessos dels que causen aquesta situació massa sovint es corresponen amb els d’aquells que ens priven del dret a la seguretat alimentària, és a dir, a sebre què estem menjant , d’on venen aquests aliments i com estan produïts.