RÈCORD DE PERSONES SENSE FEINA, NOU RÈCORD D’INJUSTÍCIA SOCIAL

Ahir es varen donar a conèixer les dades de l’atur corresponents al mes d’octubre, que es situen en 81.683 persones, una pujada de més del 13% en relació al mes de setembre, que confirma un acabament anticipat de la temporada turística i per tant, un augment de l’estacionalitat. Segons denuncien els sindicats,la comparació amb les dades d’arreu l’Estat ens mostra que la situació de les Illes és pitjor, atès que a Espanya l’afiliació baixa en un any en un -5,34% i l’atur puja un 35,14%. Cal recordar, a més a més, que al voltant del 30% de les persones demandants de feina no disposen de cap mena de prestació, la qual cosa fa preveure una tardor i hivern molt durs per a milers de famílies a les Illes Balears.

És evident que s’hauran de reforçar les mesures extraordinàries per fer front a la crisi, per pal·liar la situació de les persones que estan amb pitjors condicions, però també s’ha de treballar en la línia de canviar la lògica d’un sistema productiu que no té cap mena d’escrúpols en tractar els treballadors i treballadores com a clínex quan les previsions “no surten”, o també, encara que això s’obvïi, perquè alguns s’han dedicat a invertir els beneficis de l’hoteleria al Carib i altres països empobrits on hi ha més “oportunitat” de negoci, o senzillament, pel que fa a la construcció, han dilapidat les incalculables plusvàlues en patrimoni privat i inversions financeres.

La signatura ahir del Tractat de Lisboa per part del president de la República Txeca sembla que donarà el “sus” definitiu a la posada en funcionament del Tractat, que substitueix l’anterior projecte de Constitució europea, que havia estat rebutjat en referèndum per diversos països. Justament quan és més necessària una visió social i mediambientalment sostenible d’Europa, és quan es reforça un dels intruments al servei de les polítiques neoliberals i les seves receptes de sempre: menys drets, menys despesa social, privatització de serveis públics.

800 IMPUTATS, CORRUPCIÓ, CORRUPTORS

Amb la imputació de Cañellas són ja devers 800 els polítics imputats en diversos casos de corrupció arreu de l’Estat, majoritàriament del PP, i seguits pel PSOE. En el nostre cas, UM és el segon de la llista. Arribats a aquest punt, no ens queda més remei que ser implacables amb els corruptes, però també amb els grans oblidats de la corrupció, que són els corruptors, habitualment lligats al poder econòmic, part activa del mateix. Què hi ha dels constructors i promotors que han pagat comissions, han comprat voluntats, i a més a més, segueixen acomiadant cada dia a més i més gent, sense cap mena d’escrúpol? Perquè ells no surten a la llista de l'enquesta del CIS, quan són els responsables de la bimbolla immobiliària, la crisi i l’atur, que són els problemes més sentits per la ciutadania?

No no està malamnet recordar que Cañellas va dimitir el 1995 arran de la denúncia del cas “Túnel de Sóller” interposada per EU. En aquell cas, la sentència va reconèixer el delicte de prevaricació, però es va considerar que havia prescrit. El que sembla que no ha prescrit són els rèdits econòmics que, encara ara, alguns polítics de la dreta encara obtenen... Esperem que l’excusa de l’expresident sigui un poc més consistent que la del “pony” d’Hidalgo, l’exbatle d’Andratx.

I amb Rodrigo Rato, s’ha acabat la brega de poder a Caja Madrid? Demà ho veurem... Ara el PSOE critica el paper de Rato al front del FMI, obviant que Pedro Solbes també havia desitjat el càrrec, un càrrec que amb un o altre, sempre hauria estat al servei de les polítiques neoliberals... Sabeu què és el Club de Bilderberg? Idò investigau... No té pèrdua... Mentre, sembla que Esperanza Aguirre ha "claudicat" davant l'"autoritat" de Rajoy... Demà veurem.

I aquesta setmana comencen també a Barcelona les reunions prèvies a la Cimera de Copenhague sobre canvi climàtic. Baix el lema “el clima no està en venda”, diverses organitzacions socials i polítiques s’han manifestat pels carrers de la capital catalana per denunciar “les falses solucions al canvi climàtic” que es intenten vendre en aquestes trobades. Cal recordar que l’Estat espanyol, tot i que es compromet més que altres països en la reducció de les emissions, és un dels països europeus que més en provoca, i a més a més un dels que més recorre a la compra de “drets d’emissió”, és a dir, que pagam a països pobres pel seu dret a contaminar, una pràctica que permeten, entre altres, els acords als quals s’arriba amb aquestes cimeres internacionals on mandataris d’Estats i de multinacionals mengen canapès ecològics a tutiplén.

APOLOGIA DELS CAMPS DE GOLF

El Conseller de Turisme i imputadíssim, Miquel Nadal, va respondre ahir a una pregunta del PP sobre l’opinió del conseller en relació al projecte de camp de golf de Son Baco. La resposta del conseller va ser una autèntica apologia dels caps de golf, i del projecte de Son Baco en particular... Camps de golf ecològics? Deu ser un nou deliri del conseller. Nadal hauria de recordar que el Pacte de governabilitat signat el 2007 té una visió absolutament restrictiva contra els camps de golf, i que les seves paraules només generen dubtes i confusió entre la ciutadania, i es poden interpretar com una nova deslleialtat en relació al programa del Pacte.

I comença la vaga del metall, així que tot el suport als treballadors i treballadores del Metall de Balears, que un cop exhaurida la via del diàleg davant la negociació del conveni, recorren a una eina necessària de pressió. i la vaga va endavant. Que la vaga sigui participativa i com varen dir els representants sindicals, entre ells l’amic Dani Càmara, que serveixi per frenar l’agressió constant de les patronals que insisteixen en realitzar una reforma laboral per la porta del darrera.

La corrupció arriba també a Catalunya, a Santa Coloma, i afecta el PSC i CIU... Està clar que la corrupció no té fronteres (a pesar que a Balears seguim ostentant tots els rècords), i que la ciutadania està oiada. El que és pitjor de la corrupció és la sensació d’impunitat, una impunitat que Berlusconi va aconseguir per llei, i que li ha permès lliurar-se de diversos casos, entre ells un reconegut ahir per sentència del Tribunal d’Apelació de Milà. És un escàndol com es pot utilitzar el parlament com a eina per evadir la justícia, i carregar-se la separació de poders sense que la UE s’immuti.

REGENERAR-SE

Avui ha estat divertit escoltar na Catalina Julve explicar que la reunió d’avui d’UM NO ÉS PER REGENERAR-SE. Evidentment, és una reacció al nostre consell polític de dissabte, on proposàrem govern en minoria PSIB-Bloc-ExC si no hi havia canvis a UM, amb els imputats fent una passa enrera. Això és com una partida d’escacs, i la ciutadania espera moviments per part de tothom, no només per part d’EU. Ridícula també la reacció del PP, que parla d'"espectacle": per espectacle, el que ells varen donar amb UM la legislatura passada, o han oblidat ja qui és el protagonista de la major part de casos de corrupció?

Una vegada confirmat que el febrer de 2010 hi haurà una cimera de Ministres de Defensa de la UE a Mallorca, convocarem a partits d’esquerra i organitzacions socials per muntar una cimera alternativa, una cimera per la pau i la justícia, amb les quals no farien falta armes. No té sentit que a una Europa amb més de 30 milions de persones sense treball i més de 40 milions de pobres, es mantengui una elevadíssima despesa militar, i l’existència de 27 exèrcits a pesar de la pretesa unitat política del continent.

I una alerta ahir, que apenes ha trascendit, d’emergència a la central nuclear de Cofrentes (València), ens recorda els riscos de l’energia nuclear, i uns perills que s’obvien del tot per part d’aquells que defensen, en ple segle XXI, les “virtuts” d’aquest tipus d’energia. Calendari de tancament de les nuclears ja!

Al local d’EU, ahir, molt de moviment. Els companys i companyes del “Frente solidario”-Frente amplio Mallorca, una cinquantena d’uruguaians i uruguaianes residents a Mallorca han seguir ahir i anit l’evolució dels resultats del Frente Amplio, front d’esquerres que es presentava ahir a les eleccions al país, amb “Pepe” Múgica, exguerriller, al capdavant. Sembla que a pesar que el Frente hauria obtingut entre un 47 i un 49% dels vots, hi haurà segona volta. A les eleccions d’ahir també es va aprovar en referèndum jutjar els militars que vulneraren els drets humans durant la dictadura.

GOVERN EN MINORIA

Aquesta és la proposta central del Consell Polític d’EUIB que hem celebrat avui. A la resolució aprovada, el primer que feïm és manifestar la nostra preocupació perquè els arbres no deixen veure el bosc. És a dir, la corrupció no deixa que parlem dels problemes de la ciutadania, de la incertesa de moltíssimes persones i famílies a les Illes Balears que han perdut la feina i no tenen un futur clar; del creixement de les borses de pobresa; de la necessitat d’un nou model de desenvolupamen que situï les persones i el medi ambient en el primer terme de les polítiques: la conjuntura, i la corrupció com a tema “estrella”, es menja permanentment la POLÍTICA, o el que hauria de ser la política.

I el que és pitjor, la no assumpció de responsabilitats polítiques per part de bona part de la cúpula d’UM, implicada en casos de corrupció amb el PP a l’anterior legislatura, corre el risc d’hipotecar els avenços del programa pactat el 2007.

Per això, un govern en minoria comença a ser una opció més que desitjable. La successió i el “suma y sigue” de casos de corrupció que afecten UM, més enllà de la seva evolució judicial, i les investigacions policials i de la fiscalia anticorrupció, cada vegada apunten de manera més clara a un finançament il·legal en massa del partit a l’anterior legislatura, quan governaven amb el PP. Que el TSJB hagi cridat a declarar com a imputada Munar abans que Nadal no és gratuït, en la nostra opinió.

Així, a partir d’avui farem tot el possible, a les institucions i al carrer, per fer pressió i fer efectiva aquesta proposta, la del govern en minoria mentre no ens deixin altra opció, i per fer-la possible volem compartir estratègia i tàctica amb els nostres socis, amb el Bloc i Eivissa pel Canvi, amb els quals compartim també bona part de la nostra política. I amb el PSIB, que és qui, amb totes les dificultats que volgueu (ningú no diu que sigui fàcil, tot això), té més possibilitat de moure peça.