CONDCONSELLER

Nadal segueix fent de les seves. Si fa un parell de setmanes defensava els camps de golf, ahir a Londres va anunciar canvis en la Llei general turística per permetre els "condhotels", que venen a ser una cosa així com “condomnar” places hoteleres obsoletes, que passarien a ser places residencials... Més del mateix, i sempre pensant en els mateixos, en els poderosos. Encara no he escolat Nadal opinar sobre els 47,5 milions d’euros de benefici NET (i declarat) que Sol-Melià ha obtingut en els primers 9 mesos d’explotació d’enguany, apart dels 27 hotels que obriran l’any vinent a diferents països... Tant que es queixa el sector, realment necessita que se li pagui “més” promoció amb aquestes xifres? Val de bell nou l’excusa que la temporada no ha anat bé, per enviar els treballadors i treballadores de l’hoteleria a l’atur abans d’hora? Per quan un “condconseller”?

El secretari de la Conferència episcopal espanyola, Martínez Camino, va advertir ahir
que qualsevol polític que voti o estigui a favor de la Llei d’interrupció voluntària de l’embaràs és no només una “condició objectiva de pecat”, sinó fins i tot una gran heretgia, i que “el que diguin els respectius partits no compta”.
És una nova mostra del dogmatisme de l’actual cúpula de l’església catòlica, alineada de bell nou amb les posicions de la dreta. Resulta estrany no haver sentit mai en boca ni de Martínez Camino ni de Rouco Varela paraules condemnatòries ni de la corrupció, ni de les pràctiques abusives de molts empresaris damunt els seus treballadors i treballadores, sobre els acomiadaments, sobre el maltractament de les dones o les discriminacions que pateixen molts immigrants, sobre l’especulació financera... Totes elles, segons la pròpia doctrina catòlica i el seu “codi ètic”, els “10 manaments”, haurien de ser reprovables, no?

Una mala notícia és que Obama ha caigut novament en les mans dels neocons i de Hillary Clinton, i finalment els Estats Units donaran suport oficialment a les eleccions convocades pel govern colpista d’Hondures. Aquesta posició és contrària a la resolució de Nacions Unides i la posició de la comunitat internacional majoritària, que reclamava el retorn de Zelaya com a condició necessària per al restabliment de l’ordre constitucional i democràtic.

TROBALLES MAFIOSES

Només faltava la banda sonora d’”El Padrino”, amb els escorcolls policials de l’altre dia al “palacete” de Matas. Matas sent que la seva intimitat ha estat violada, quan la policia sembla que es va trobar, entre altres coses, amb dossiers sobre gent del seu propi partit i d’altres partits. Contradictori, no? ...Si això no és una pràctica mafiosa (més), que algú per favor m’ho raoni.

El PP està fent el ridícul en la seva defensa a ultrança de l’expresident, a pesar que les evidències sobre el seu enriquiment personal són cada vegada més grans (la darrera, que només ha pogut justificar el 5% de la milionària reforma del “palacete” amb fatures), independentment de com avanci la investigació judicial. Dissabte des d’EU vàrem convidar el PP a suspendre de militància Matas (ja que no se’l pot dimitir de res), és a dir, a tractar-lo en igualtat de condicions que altres afiliats implicats en pressumptes casos de corrupció, com ara amb l'escàndol del CDEIB.

I mentre alguns s’han enriquit, el dia d’ahir ens deixava amb una notícia dura, duríssima, l'intent d’autolesió d’un treballador a la seu de CCOO a Palma, que es va intentar cremar “a lo bonzo”. Es tracta d'una mostra clara de la desesperació que viuen molts treballadors i treballadores davant l'empitjorament de les seves condicions de vida arran de la pèrdua de la feina, la manca d'ingressos i, sobretot, la manca de perspectives de futur. Si a l'anterior crisi econòmica es va obrir pas a una nova etapa històrica on s'ha acabat allò de la "feina per a tota la vida" que havien viscut els nostres pares, amb aquesta s'obri la porta a una incertesa absoluta sobre el seu projecte vital. Aquest intent d'autolesió és un toc d'atenció a aquells que s'entesten en minimitzar els efectes de la crisi, i una crida a posar les persones en el primer terme de les prioritats polítiques.

FOTOS: LA CAÍDA DEL MURO

Com que demà seré per Eivissa, i probablement no tendré molt de temps per escriure, i ja fa 20 anys de la caiguda del mur (apenes conserv un petit record, de quan començava a anar a l'institut!!), enlloc de dir-vos el que pens jo, us deixaré amb la foto de la caiguda del mur que fa Eduardo Galeano, sempre genial, a Espejos, una historia casi universal (Ed. Siglo XXI, 2008):

FOTOS: LA CAÍDA DEL MURO
Berlín, noviembre de 1989. Ferdinando Scianna fotografía a un hombre que empuja una carretilla. A duras penas carga una enorme cabeza de Stalin. La cabeza de bronce ha sido decapitada mientras la furia popular volteaba a martillazos el muro que partía en dos la ciudad de Berlín.
El muro no cae solo. Con el muro se derrumban los regímenes que empezaron anunciando la dictadura de los proletarios y terminaron ejerciendo la dictadura de los funcionarios. Se viene abajo la conciencia política reducida a fe religiosa por los partidos que invocaban a Marx, pero que actuaban como iglesias inspiradas por aquel dictamen del papa Gregorio VII: La iglesia nunca se ha equivocado y, según los testimonios de la Escritura, no se equivocará jamás.
Sin derramar una lágrima, y ni una sola gota de sangre, en todo el este de Europa el pueblo asiste, cruzado de brazos, a la agonía del poder que actuaba en su nombre.
Mientras tanto, en China, Deng Xiao-Ping, el heredero de Mao, lanza la consigna Hacerse rico es glorioso. Y al servicio del glorioso enriquecimiento de sus dirigentes, China ofrece al mercado mundial sus millones de brazos muy baratos y muy obedientes, y su aire, su tierra y su agua, su naturaleza dispuesta a la inmolación en los altares del éxito.
Los burócratas comunistas se convierten en hombres de negocios. Para eso habían estudiado "El Capital": para vivir de sus intereses.

EUROPA: NOVA AGRESSIÓ AL LLIURE ACCÉS A LA CULTURA

La iniciativa aprovada ahir a la cambra europea és un nou atemptat contra el dret a la comunicació i la cultura lliure, ja que preveu tallar l’accés a internet, sense ordre judicial ni previ avís, a aquells usuaris que es descarreguin material informàtic amb drets d’autor. Cal recordar que el lliure intercanvi d’arxius d’internet entre usuaris privats (simbolitzat per les xarxes P2P) és un dret, de la mateixa manera que ho és que qualsevol de nosaltres ens intercanviem un llibre o un CD amb un amic o amiga. Per això, aquesta decisió és una nova passa enrera en el dret a la comunicació, els drets dels usuaris d’internet i el lliure accés a la cultura, que hauria de ser un dels pilars d’Europa.

Per la seva banda, les NNUU varen aprovar ahir l’anomenat informe Goldstone, que condemna les actuacions de l’exèrcit israelià i de les milícies de Hamàs durant la intervenció militar a Gaza, a finals de l’any passat i inicis de 2009, que va provocar la mort de més de 1.400 palestins i 13 israelians. Qualsevol vida humana no té preu, i totes valen el mateix, però els nombres canten, i demostren que l’atac israelià va ser injust, premeditat i desproporcionat, i va comptar amb la connivència de la comunitat internacional. Com tot allò que envolta la qüestió palestina. Què fa la comunitat internacional perquè Israel compleixi amb les resolucions aprovades per Nacions Unides des dels anys 70?

MULTIMILIONARIS EN VAGA

La proposta d’IU acceptada pel PSOE de pujar els imposts als esportistes d’èl•lit estrangers ha provocat reaccions tremebundes entre el sector, i la “Lliga” (BBVA) ha amenaçat amb anar “a la vaga”. A qui li pot semblar malament que gent que guanyi més de 600.000 euros a l’any (100 milions de pessetes) tributi al 43%? Quant guanya aquesta penya?

A les estrelles del futbol que ara s’han ofès se’ls hauria de recordar que hi ha milions de famílies arreu del país que ho estan passant malament, i que els seus sous també són ofensius per a tota aquella gent que espera a la coa de l’atur sense disposar de cap mena de recurs econòmic.

Tot això m’ha fet pensar en la visita que vaig fer a Bolívia fa unes setmanes, i en la directora d’una ONGD es queixava de n’Evo Morales (apart de moltes altres maldats) perquè ha posat un salari màxim al país (a més del salari mínim), i que això anava en contra de la llibertat. A un dels primers posts del meu blog, ja fa més d’un any, vaig comentar el curtmetratge “La isla de las flores”, que al final fa una reflexió sobre el concepte de llibertat dels éssers humans, quan aquests poden “triar” entre menjar el que els sobra als porcs, o morir de fam...
Benvinguda la proposta d’IU, i moltes com aquesta que serveixin per fer justícia. Coses així són les que demostren la utilitat de la política i de l’esquerra.