TREBALLADORES I TREBALLADORS FIXOS DISCONTINUS

L’altre dia ens vàrem reunir amb CCOO, per atendre una petició seva (i nostra) de mirar per les treballadores i treballadors fixos discontinus (uns 60.000 a Balears), que enguany amb l’acurçament de la temporada turística, ho estan patint: molts no tenen ni tan sols dret a prestació d’atur. I a més, moltes empreses han “reconvertit” plantilla, passant molta gent de contractes fixos, a fixos discontinus.

El que hem fet és proposar al Congrés que aquesta figura contractual, tan estesa a la nostra Comunitat Autònoma (de fet està lligada a les activitats econòmico/laborals de temporada, com el turisme), permeti que a la cotització d’aquests treballadors i treballadores se li apliqui un coeficient d’1,5, és a dir, que cotitzin un dia i mig per cada dia treballat, per així facilitar l’accés a la prestació d’atur. I a més, que això es pugui aplicar a efectes retroactius a partir del març d’enguany, atenent al fet que la temporada ha acabat abans d’hora per a molta gent, i l’hivern, a més de fred, pot ser molt dur per a moltes famílies.

20-N i NEOFEIXISME(s)

Avui es compleixen tants anys com tenc de la mort del dictador, per tant, hi ha molt a celebrar. La pena és que després de tants anys de lluita anti-franquista, el tio s’hagués de morir al llit, com molt bé retrata de manera irònica Albert Boadella a la pel·lícula “¡Buen Viaje, Excelencia!” (2003).

Més de tres dècades més tard, ara que sembla que les “idees” de Franco haurien d’estar enterrades i en descomposició, són molts, massa, els grups (i les idees) neofeixistes que amenacen la convivència en aquest canvi d’etapa històrica. Això pot tenir bastant a veure amb una “transició” mitificada i que no va permetre passar pàgina del tot, però també té a veure i molt amb el moment històric actual.

L’instrument polític per “sortir” de la crisi del 29 sense passar per una revolució fou el feixisme. El feixisme fou, doncs, un gran favor al capitalisme. D’aquesta crisi d'ara, molt més profunda, només se’n pot sortir de dues maneres: amb solidaritat, i amb un capitalisme més “humà” (proposta incompatible amb el concepte mateix de capitalisme); o amb menys democràcia i menys drets socials. La berlusconització de la política, la corrupció i el sorgiment de grups feixistes i racistes arreu d’Europa, fins i tot de cossos paramilitars, evidencien que si més no, hi ha gent que aposta per aquesta darrera “sortida”. A aquests els hem de dir clar i llampant que “No passaran”. Que els responsables de la crisi són els bancs i les grans empreses, i no els immigrants que es juguen la vida travessant l’estret amb pastera. Que volem una Europa cohesionada i intercultural, i no una Europa segregada i inequitativa.

L’altra manera de “sortir” d’aquesta crisi, conscients que la crisi és el capitalisme, és el socialisme. Construir junts una societat a mida de les persones, i no del mercat, que és la llei del més fort aplicada a l’espècie humana.

CARRETERES I MODEL DE DESENVOLUPAMENT

Ahir es va presentar el pre-acord sobre el Pla Director Sectorial de Carreteres, que compta amb el suport del Bloc. S’hi ha eliminat tots els projectes d’autovies i autopistes, i el projecte de “segon cinturó” del PP ha quedat limitat als accessos a l’hospital de Son Espases. També s’hi ha eliminat els projectes més agressius de variants als pobles. Pens que ha estat una bona negociació per al pes que té el Bloc en el conjunt del Consell de Mallorca, i els projectes pels quals no hi ha hagut acord s’han deixat per a la segona fase del PDSC, que seria a partir del 2017, i condicionat a una nova revisió.

No obstant, des d’algunes instàncies se’ns acusa de “continuïsme” en el model de carreteres del PP-UM del passat. L’única manera de trencar amb aquest “continuïsme” seria agafar de bell nou les excavadores per acabar amb les autopistes existents, i de moment no he sentit ningú que ho proposi, seria una proposta ben legítima, però no sé si seria viable. El que sí s’ha fet amb aquest pre-acord és frenar en sec la tendència desenvolupista dels darrers vint anys.
També s’ha dit que el Pla de Carreteres condiciona “totalment” el model de desenvolupament de Mallorca. Puc estar d’acord en què el condiciona en part, o en tot cas que és un instrument més del model de desenvolupament econòmic existent, del nostre particular model de “capitalisme desenvolupista turístic” (per anomenar-lo d’alguna manera). Un instrument, en aquest cas, per facilitar el transport en massa de turistes arreu de Mallorca, i de treballadors/res i mercaderies en una illa cada vegada més metropolitana i depenent de Palma. També seria fàcil dir que el frustrat projecte de tren fins a Alcúdia que hem defensat des del Bloc, marcava totalment el model de mobilitat de l’illa. I com diria Bertold Brecht, se l’han duït i ningú no ha dit res.

Però el model de desenvolupament és també el model turístic i l’aposta encoberta (o explícita) pel “tot inclòs” i per un turisme sense sinèrgies amb altres sectors, sense especialització i amb mà d’obra barata. I un model de residus hiperdepenent de la incineració. I un model energètic que ens fa cada vegada més depenents de l’exterior, ara per doble via: gasoducte i cable elèctric. Model de desenvolupament és tot això, i més, i fruit d’aquest model, la fragmentació social i la pèrdua de referències, que dificulten l’articulació d’una alternativa sociopolítica i cultural més que necessària en aquests temps d’incertesa.

EQUIVOCAR-SE EN POLÍTICA

Ni és “normal” que la presidenta del Parlament vagi a declarar (o a donar la seva opinió, segons les seves paraules) en qualitat d’imputada per Can Domenge, ni ho és el fet que surti dels jutjats amb el manteniment de la seva condició d’imputada, i afirmi que “quan un pren decisions en política, corre el risc d’equivocar-se”.

No es pot compartir aquest argument tan simple, ja que quan hi ha “errors” d’aquesta magnitud, també hi ha justament responsabilitats polítiques que assumir, i 30 milions de diferència amb una adjudicació, més enllà de l’evolució del procés judicial, és un error prou greu, més enllà de si la responsabilitat és de Munar, de Nadal, de Flaquer o de Vicens.

Ah, i tampoc no és normal utilitzar el Parlament de les Illes Balears perquè Munar fes declaracions a la premsa sobre la seva compareixença davant el jutge. La màxima institució democràtica d’aquesta terra s’hauria de preservar de l’allau de casos de corrupció que afectaren a l’anterior legislatura.

Ahir es varen complir 20 anys de l’assassinat d’Ignacio Ellacuría, teòleg de l’alliberament, qui va defensar des de la lluita quotidiana i des de la Universitat Centre-Americana d’El Salvador els pobres, la justícia social i la llibertat. Exemple de compromís que contrasta amb el “plantón” que els països rics varen fer ahir a la FAO, en el seu afany de lluitar contra la pobresa. Ni cap compromís amb la reducció de les emissions de CO2, l’altre dia, ni cap compromís ara per acabar amb la fam al món. ...Equivocació o irresponsabilitat?

“TOT INCLÒS”... MENYS LA DIGNITAT

Coincidint amb la compareixença de MAM al TSJB (això sí, per donar la seva “opinió” sobre el que va passar amb Can Domenge), Rajoy anuncia un decàleg de mesures per regenerar el país, sense regenerar el PP. Perquè per lluitar contra la corrupció, el primer que s’ha de fer segons el líder del PP és denunciar les mentides (sobre corrupció) que pesen sobre aquest partit, que és l’únic “projecte de canvi” a Espanya... Campi-qui-pugui!

Em preocupen també les previsions que fa la UIB sobre l’augment del “tot inclòs” per a 2010 a Balears, de fins al 25% del total de les places hoteleres és. Un avenç tan significatiu del “tot inclòs” predetermina i configura el model turístic i de desenvolupament, que es reestructura de bell nou per la voluntat dels grans hotelers i dels touroperadors, al marge del diàleg social i del que és més important: dels milers de treballadors i treballadores afectats per una crisi econòmica que s’ha saldat amb el tancament anticipat de molts hotels amb l’excusa de la crisi.

Per això, és més urgent que mai la necessària intervenció pública en la gestió de la promoció turística i la creació d’un touroperador propi que vetlli pels interessos generals, i no només pels interessos del sector, un sector que és molt més que els grans hotelers: hi ha petits hotelers, treballadors i treballadores de l’hoteleria i dels serveis i negocis que envolten l’activitat turística... Un augment del “tot inclòs” pot tenir uns efectes perniciosos sobre els interessos i les perspectives de tots aquests col·lectius.

No vull acabar avui sense expressar la solidaritat més fraterna amb Pedro Barbadillo, a qui la policia marroquí va retenir el divendres, juntament amb el reporter Pedro Guillén i l’activista saharahuí Aminatou Haidar, a la seva arribada a l’aeroport d’El Aaiun. Anaven a fer un reportatge sobre el Sàhara, i de bell nou l’excusa de la seguretat ha servit per carregar-se la llibertat d’expressió i el clam del poble saharauí. Aminatou, des de Lanzarote, ha començat avui una vaga de fam, ja que no la deixen tornar al seu país.