TERRORISME PATRONAL

Ahir es va publicar al BOE la nova Llei d'Estrangeria,aprovada el passat 26 de novembre pel govern espanyol a iniciativa del govern socialista. Es tracta, com ja veníem denunciant no sols des d'EU, sinó des de multitud de col·lectius socials i antirracistes, d'un text que endureix l'actual normativa, i aprofita el context de crisi per situar les persones immigrades en una situació de major vulnerabilitat, se les deshumanitza i se les tracta simplement com a mà d'obra barata, creant un marc jurídic a mida del racisme social. Per altra banda, la nova Llei pràcticament elimina la possibilitat de la reagrupació familiar, que limita a cinc anys de residència legal, un atac directe als drets humans més fonamentals i a la convivència, especialment a una Comunitat com la nostra, amb una població d'origen extracomunitari considerable. Per no parlar de la persecució, en la pràctica, de la solidaritat amb les persones immigrants i l’allargament de l’internament dels sense papers, com si fossin criminals.

Mentre, i a pesar de l’èxit de la mobilització del 12-12-12 contra la crisi (patètica mobilització, en paraules de n’Esperanza Aguirre), el president de la CEOE defensava ahir novament, no sols una reforma laboral profunda, en detriment dels drets dels treballadors i treballadores, sinó reduir les prestacions d'atur i la seva durada, unes declaracions que davant la situació que estan patint milions de famílies al país, em sembla que les podríem qualificar de terrorisme social o, si voleu, de terrorisme patronal. El missatge dels milers i milers de persones que marxaren dissabte cap al govern de ZP és clar: per sortir de la crisi, més polítiques d'esquerres i al servei de les persones, i menys escoltar els bancs i la gran patronal.

MENYS CORRUPCIÓ, MÉS POLÍTICA

Demà hi ha convocada una manifestació ciutadana a Palma, contra la corrupció. Em dóna la sensació, no obstant, que es pot acabar convertint en una mena de mobilització contra “els polítics”, i de fet la recomanació d’anar vestits de blanc simbolitza aquest rebuig.
Entenc el malestar ciutadà, i aplaudesc la sempre necessària mobilització social per canviar les coses. Però els missatges són importants, i justament per evitar que hi hagi corrupció, la “bretxa” entre el poble i la classe política no s’ha de fer més gran sinó, al contrari, hem de recuperar i reivindicar la responsabilitat que tots i totes tenim com a ciutadanes que, a més de votar cada quatre anys, hem de vetllar perquè els polítics i les institucions facin la seva feina.

El vot en blanc i l’abstenció és, al cap i a la fi, menys democràcia i menys legitimitat per als que siguin elegits. I per tant, més descontrol i probablement… més corrupció. El millor mitjà per lluitar contra la corrupció, a part de recuperar l’honestedat i els valors ètics de l’activitat pública, és la participació ciutadana plena i el control social, la gran assignatura pendent perquè aquesta democràcia no sigui només estacional, com la nostra economia.

PACTE: RES A TRENCAR, MOLT A COMPLIR

Davant l'expectativa generada per la celebració avui de l'executiva del PSIB, per decidir sobre la continuïtat del Pacte de governabilitat i a la qual sembla, per diferents declaracions, que "tots els escenaris són oberts", el que seria desitjable és que la principal força del Pacte facilitàs les mesures que permetessin allò que reclamam des de fa mesos, i que no és altra cosa que la sortida dels corruptes. No crec que es pugui esperar massa més cosa, la veritat.

Les 90.000 persones inscrites a l'atur (que pugen fins a 140.000 segons els sindicts), les víctimes de la crisi econòmica, hauria ser la qüestió que definís les actuacions de totes les forces polítiques, però discrep de què es pugui abordar aquesta realitat de la mateixa manera amb el PP que amb la resta de socis del pacte, i especialment amb el Bloc, ja que dreta i esquerra no feïm les mateixes polítiques, ni en el terreny econòmic, ni el social, laboral o ambiental.

A més a més, possibilitat de trencar el pacte, com a escenari possible, no beneficiaria en absolut a la ciutadania de les Illes Balears, sinó a un Partit Popular que es presentaria en societat com el gran salvador de tot i de tots, pesar que és el partit que més casos de corrupció acumula, justament per la seva manera de governar irresponsablement.

PACTES

En els darrers dies s’ha parlat, per ventura massa, de l’eventual recerca del suport puntual del PP per governar, per part del PSIB. Tot ha vengut després de l’oferiment de José Ramon Bauçà (PP) d’una mena de “pacte d’Estat” per sortir de la crisi. Entra dins la més estricta normalitat democràtica que Antich, tant com a president com com a líder del PSIB, es reuneixi amb qui vulgui, només faltaria que nosaltres també haguéssim de demanar permís.

El que molesta és aquest discurs de laboratori que comença dient que el que ens ha de preocupar a tots (com si a EU o al Bloc no ens preocupàs) és sortir de la crisi i les 100.000 persones que hi ha sense feina, per llavors insinuar que per governar amb aquests “folloneros” (suposadament, nosaltres), potser seria millor cercar aqueix suport “puntual” del PP.
Es tracta, al meu parer, d’una estratègia ben erràtica, perquè primer, li dóna oxígen a un PP que té molt poca credibilitat i que està entestat en defensar la innocència de Jaume Matas a pesar de les evidències que hi ha sobre la taula. I també, perquè amb quin discurs es presentaria l’esquerra a les eleccions el 2011? I quan dic l’esquerra, m’estic referint també al PSIB… Enlloc de parlar de pactes “d’Estat” el que hauríem de fer tots, cadascú al seu nivell, és veure com feïm perquè aquest Pacte se’n surti, i que pugui continuar el 2011 per sentar unes mínimes bases de canvi.

A més a més, allò que cau pel seu propi pes és que ni davant la crisi ni davant la corrupció es pot sortir de la maneta de qui l’ha provocada. Si algú té pensat pactar pactar amb el diable, hi ha prou pel•lícules per sebre com solen acabar.

25-N, NO A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

Avui és el dia internacional contra la violència envers les dones, i el manifest que han fet les dones d’EU ho diu clar i llampant: “La violència masclista és una greu vulneració dels drets humans -tal i com ho va proclamar La Conferència de Drets Humans de Viena el 1993-, que té les seves arrels en una estructuració
social desigual en les relacions entre home i dona. La violència contra les dones pot prendre moltes formes més enllà de la física. Pot ser també psicològica, sexual, econòmica, i es produeix en molts àmbits i espais, més enllà del de la parella,com en els àmbits laboral, social, cultural i comunitari...”.

Però no és només avui, que hem de pensar amb això, ni tampoc el dia en què es fa públic un assassinat d’un altra dona a mans d’un home. És cada dia que hem de reflexionar sobre la violència cap a les dones, i no només la violència física, sinó la violència cultural. Aquella que de manera silenciosa fa possible que a pesar que les dones han escalat en els darrers anys posicions socials en el terreny d’allò públic, en l’esfera d’allò privat segueixen essent no sols menystengudes, sinó a més, maltractades.

Avui, tothom a la concentració convocada per la Plataforma per la igualtat, a les 20 h., al Passeig des Born, de Palma.