UNA SETMANA DE CAMPANYA I…ufff!!

Duïm una setmana de campanya intensa, tant que no he tengut temps ni de fer una petita crònica diària… Una pena, però té la seva part positiva, i és tenir tot el temps ocupat per parlar amb gent i aprofitar els espais als mitjans per dir que volem UNA ALTRA EUROPA. Feïm un esforç no només per tenir propostes, sinó per oferir esperança, aquesta també és una obligació ètica de l’esquerra: contribuir a què poguem pensar, somnisar i construir un altre món possible, i en aquest cas, una altra europa possible

.

Divendres passat en Cayo Lara va ser per Palma, ens vàrem veure amb els sindicats i amb la Unió de Pagesos. Amb els primers compartírem mirades sobre la crisi i la possibilitat i necessitat d’una gran mobilització, amb els segons

la preocupació pel camp i la nostra proposta per a Europa, una reforma agroecològica que substitueixi una PAC que en la pràctica ha servit per desmantetllar el camp. Amb en Cayo vàrem fer un mitin al teatre de CCOO (veure fotos).

Des de dilluns tocam un tema cada dia…

DILLUNS va ser el dia contra els PARADISOS FISCALS. Vàrem acampar davant el Banc d’Espanya, per recordar al seu director que enlloc de demanar congelació de salaris, també podria reclamar que s’abolissin aquests paradisos. Fan falta diners a la UE per fer polítiques socials i ambientals, i el mateix dia vàrem conèixer una dada interessant: l’augment del 8,1% dels preus industrials a Balears… Com? Que perquè pugen els preus industrials en temps de crisi? Idò perquè les Illes Caiman, un paradís fiscal, són la principal destinació de les “nostres” exportacions industrials, en aquest cas en forma de vaixells de luxe que no serveixen per altra cosa que per blanquejar diners… I és que la crisi no afecta a tothom per igual, i n’hi ha que en treuen profit!!

DIMARTS vàrem comparar la Directiva BOLKESTEIN amb en Frankestein. Primer, perquè a la gent li comenci a sonar… Segon, perquè al meu parer la Bolkestein, en temps de crisi, és com ressucitar un mort: és la Directiva que sintetitza la idea de la lliure competència i el màxim benefici a qualsevol preu, i això és el que ens ha conduït a la crisi. Així que enlloc d’aplicar-la, el que s’hauria de fer és derogar-la!

DIMECRES va ser el torn del PLA BOLONYA I L’EDUCACIÓ. Uns espaguettis reivindicatius a la bolonyesa (idea de Biel Salas) a la Plaça del Tub per recordar que una cosa és voler un espai únic d’educació superior europeu, i l’altra aprofitar-se per fer una privatització encoberta (o descarada, segons es miri) de l’educació universitària. Davant això, educació pública, gratuïta i de qualitat. I recursos, que no tot ha de ser pels bancs, no?

AHIR DIJOUS, concurs de tasques domèstiques al carrer de Sant Miquel, per revindicar POLÍTIQUES D’IGUALTAT, i trobada de dones l’horabaixa. Aquella frase de Simone de Beauvoir, “no naixem dones, sinó que ens feïm dones”, també serveix per als homes. Calen canvis culturals, a més de drets socials i igualtat laboral i salarial.

I AVUI…Tocava LAÏCITAT. Hem demanat la intervenció de la Fiscalia de Menors per les declaracions de Cañizares, fent apologia des abusos sexuals a menors. Amb això no es juga, i molt menys des d’una posició de responsabilitat com té ell. Una mostra més de la deriva sectària de la cúpula de l’església catòlica. Ni pressuposts per a cap confessió religiosa, ni símbols, ni religió dins les aules. Així farem una Europa laica, de convivència i ciutadania.

CRISI DE DRETES, SOLUCIONS D'ESQUERRES

Avui en Raül Romeva ha estat per Palma, hem presentat el que serà la campanya aquí a Balears, i ell ha fet balanç d'aquests anys de treball com a europarlamentari. Ell va de nº 2 (cap de llista a Catalunya) i jo d'11 de la llista federal d'IU/ICV.

CRISI DE DRETES, SOLUCIONS D'ESQUERRES. Un lema clar, contundent, perquè aquesta crisi és la demostració que Europa va ben des-pistada... Hem passat de l'Europa del Benestar a una Europa al servei del mercat, els bancs, les grans empreses. Els països europeus en el seu conjunt hi han posat més diners per rescatar els bancs que els Estats Units, amb una diferència: aquí no hem demanat res a canvi.

...Així ens va, i per això es fa difícil identificar-se amb aquesta idea d'Europa, que en el seu procés de construcció ha pensat més en l'euro que no pas en les persones que hi viuen. Davant això, des d'Esquerra Unida-Verds volem, senzillament, UNA ALTRA EUROPA. Una Europa democràtica, amb les persones en primer terme, sostenible i solidària i oberta al món. Quasi res, no?

Benedetti, poesia, compromís i lluita

Ahir va morir Mario.Cada una de les seves paraules era lluita per la vida, l'amor, la justícia i la solidaritat. Se n'ha anat en Mario, però les seves paraules hi seran sempre amb nosaltres i amb les lluites compartides amb el poeta.

EL RELLOTGE, LA CRISI I LA REVOLUCIÓ

Aquí van algunes reflexions arran de la meva participació, avui dematí, a la jornada sobre crisi i desenvolupament local del Departament de Cooperació Local del Consell. La jornada ha estat interessant, l’únic concepte que he trobat a faltar és el del temps…

Primer, perquè la relació entre temps i desenvolupament és òbvia, ja que el desenvolupament (de les persones o d’un territori) és sempre un procés, que ha de menester el seu temps. Convé tenir això en compte quan estam avesats a allò de què “ho volem tot i ho volem ja”, i això és incompatible amb una concepció de desenvolupament participativa i integradora, que és l’única defensable des de l’esquerra.

Segon, hi ha una relació clara també entre el temps, la producció de béns i serveis i el consum: tot el sistema es basa en al premura per produir ràpid i vendre aviat. Coneixeu algun lloc on es fabriqui alguna cosa que potser es vendrà d’aquí a uns anys?...Clar que no. Quan un deambula per un centre comercial, la música frenètica d’alguns establiments és la banda sonora perfecta de la nostra voràgine consumista. Si no consumim no creixem, sembla que l’economia està “aturada”, i només aquesta aparença ja fa patir prou el sistema.

Tercer, el temps és indestriable de les condicions de vida, de les que tenim i de les que ens agradaria tenir. El temps per gaudir (quan se’n pot disposar) s’ha separat del temps de producció i del de consum (que és omnipresent a qualsevol faceta de les nostres vides). Perquè les feines són cada vegada menys gratificants, i perquè el consum també està substituint la cultura de la participació comunitària, de l’amistat o del passeig. Ara passejam pels centres comercials, en el darrer gran esglaó evolutiu de l’espècie humana.

Quart, el temps i el capitalisme mantenen una relació estructural, senzillament perquè el capitalisme és ara o no és. El capitalisme necessita de la immediatesa per subsistir, i pensar a mig i llarg termini és, ho heu de tenir present, una gran heretgia anticapitalista.

Potser, idò, que la primera gran mesura revolucionària d’aquest període sigui rompre els nostres rellotges, no? …Tornar a ser els amos i ames del nostre temps, quin gran somni, us hi apuntau?

TOMEU BENNÀSSAR, ELS HOTELERS I 110.800 PERSONES ATURADES

Incansable i irritant per als poderosos, com sempre, Tomeu Bennàsar parlava i llampant aquest cap de setmana a una entrevista de Llorenç Capellà al Brisas, i ens recordava la indignant servitud de la classe política balear als hotelers, dels quals ben poc es pot esperar

Evidentment, Bennàssar es referia als quatre de sempre, als innombrables, als que dicten massa sovint la política i l'economia, però sobretot el destí d’aquesta comunitat autònoma de milió i pico d’habitants. Així ho venen fent des de fa més de tres dècades.

Les paraules d’en Tomeu arriben al mateix temps que les dades de la EPA, que situen en 110.800 les persones sense feina. Tot un rècord que no pot ser menystengut per part de ningú, però sobretot per aquells i aquelles qui ens consideram d’esquerres.

No és casual el que està passant. Tomeu Bennàssar remarca, i ho compartesc, no sols que aquests quatre empresaris han contribuït ben poc a la cohesió social, la cultura o el medi ambient (ans al contrari), sinó que tenen la major part dels seus interessos fora de les Illes, a nous paradisos de nova explotació indiscriminada. Per tant, no sols no es pot esperar res d’ells, sinó que no podem permetre que en moments de crisi, siguin ells els qui tornin a menar el barco d’aquest arxipèlag cap al port dels seus beneficis, poc compatible amb el benestar de la majoria.

De fet, els hotelers han aconseguit, amb el Decret "Nadal", el que volien (tot i que al final han estat altres sectors els que se’n podran beneficiar de l’agilització administrativa), com sempre demanen més (subvencions a fons perdut), però han retardat, amb l’excusa de la crisi, l’apertura dels hotels enguany. Ben poc els importen les conseqüències reals i directes sobre els seus treballadors i treballadores. A un altre nivell, és més o menys allò que s’ha fet amb els bancs, que no és ni més ni menys que injectar-los els diners del tothom perquè facin el que vulguin.

Hauríem de prendre nota, i fer cas en Tomeu. Ja està bé que el present i el futur d’aquesta terra el decideixin entre quatre.