GOVERN EN MINORIA (ara, sí)

El 24 d'octubre vaig escriure un post amb el mateix títol, i podria repetir exactament els mateixos arguments que donàrem al seu dia, per justificar la posició política d'EU davant el que ha passat a les darreres hores, amb la detenció de tres alts càrrecs d'UM de l'actual govern.

No pot ser, com dèiem llavors, que l'actuació d'un partit hipotequi la gestió i l'honestedat de les forces que no tenim ni tendrem imputats en casos de corrupció. Ni que surti Josep Melià a dir que UM ha decidit fer-nos el favor d'”anar més enllà del codi ètic” i demanar el “cessament temporal” dels detinguts... I si no els cessàssim, on quedaria, l'ètica...? Aquest Pacte ha fet molt en temes de corrupció (sempre, fins ara, heretada de l'anterior legislatura): el codi ètic potser no és cap meravella, però si la Fiscalia està destapant tot el que ha destapat (no és així, per exemple, ni a València ni a Madrid, a pesar que tothom sap que hi ha corrupció) és perquè s'ha facilitat l'accés a la informació, i fins i tot ens hem personat a causes com la del “Palma Arena” i “Can Domenge”.

Ha arribat l'hora de governar en minoria, i aquella proposta que férem ara fa poc més de tres mesos, ara sembla ser compartida per molts, i potser anunciada oficialment d'aquí a una estona. Però sobretot és el que es mereix la ciutadania, esgotada per tanta corrupció, i unes institucions que necessiten per la via d'urgència recuperar la credibilitat perduda.

EL BLOC I EL 2011

A continuació, un article publicat dies enrera a IBdigital, sobre el Bloc i el 2011...
Salut!

EL BLOC I EL 2011...
Fa uns dies, el company Toni Alorda acabava el seu article sobre el “perepunyetisme” de l’esquerra amb una sentència que resava que el paper de l’esquerra més combativa no ha de ser encapçalar la deserció. Pocs dies després, la direcció del PSM anunciava l’elaboració d’una proposta per al seu Consell polític, en base a una enquesta als militants que, en resum, gairebé descarta la reedició del Bloc, prescindint d'ERC i d'EU o, en el millor dels casos, incorporant Els Verds de Mallorca. Una mala notícia per a l’esquerra, i per als votants d’esquerra en general, sense cap mena de dubte.

El Bloc ha tengut i té moltes coses bones: agrupa el vot de les esquerres a l’esquerra del PSIB, del nacionalisme d’esquerres i l’ecologisme. Això, de fet, va ser un factor clau a l’hora de llevar la majoria al PP el 2007. El Bloc té iniciativa i s’ha fet notar, en aquesta legislatura, i de fet tres de les Lleis més rellevants (Serveis Socials, Mesures Territorials, Comerç) són iniciativa del Bloc. Per un altre costat, tot és millorable en l’actual Bloc: la projecció de la seva pluralitat sense fer patir la matriu, sebre vendre bé el que es fa bé, reconèixer els errors i les contradiccions, millorar el seu nivell d’incidència social i política...

I una de les condicions necessàries perquè el Bloc sigui més efectiu és ser més, i tenir més vots. Però desertar del Bloc o esperar que els altres en desertin, sense haver-nos donat col·lectivament l’oportunitat de veure en què es pot millorar, ni enforteix el Bloc, ni molt menys els resultats que el Bloc o cadascun dels seus partits per separat poguem obtenir el 2011. Vet aquí la paradoxa: el Bloc és més criticat pels militants que pels votants, que confiaren en el Bloc i hi tornarien a confiar. Enlloc de pensar en com desfer-nos del Bloc, el que hauríem de fer els dirigents progressistes és desitjar per al mateix els resultats que va obtenir Progressistes el 2004, que varen ser excel·lents a pesar de la forta pressió pel vot “útil” contra Aznar.

Un altre error estratègic és, més enllà, insistesc, dels errors o els encerts, obviar que el bipartidisme és més fort que mai, també aquí a les Illes, i que vivim una profunda crisi de la política, que es tracta de motivar els potencials votants, i la divisió no és precisament motivadora.

Finalment, pel que respecta a EU, el que no es pot fer és construir o reeditar una coalició en base a la identitat de cadascú, és a dir, no ens hem d’entendre per allò que som (allò que està clar és que tots som d’esquerres i estimam el país, i ja és un bon punt de partida), o per quins són els nostres referents fora de la Comunitat, perquè del que es tracta és de fer política aquí. Un partit germà no li pot dir a un altre partit del Bloc: “aquest és el camí, t’has de posar aquest vestit i això és el que has d’escriure als teus Estatuts”. Del procés constituent de l’esquerra alternativa i verda a Balears, un procés obert i participatiu, l’únic segur és que en resultarà un nou subjecte de l’esquerra transformadora més fort i amb més incidència, i disposat a fer Bloc. Per tant, i a poc més d’un any de les eleccions, perquè posar més terminis i despistar els votants del Bloc?

El factor clau per fer una coalició o un pacte és quina és la teva proposta política, quina és la teva proposta de canvi. Això, al cap i a la fi, és el que interessa a la ciutadania, més enllà de les sigles i els partits: quines són les propostes per millorar les seves condicions de vida i les de la terra on viuen. Reeditar el Bloc, millor i més fort, és aprofundir en aquesta coincidència, per responsabilitat de país, per una altra Mallorca possible.

HA TOCAT FONS, A BALEARS, LA CRISI?

Segons Carles Manera, la crisi global que també ha afectat Balears intensament en el darrer any i mig sembla que comença a alleugerir-se, ja que "hi ha un tímid però tangible repunt de l'economia". Potser és una bona notícia, i tanta sort que els "brots verds" que Manera ha descrit amb un altre eufemisme, siguin certs.

2010 ja ha estat augurat per Manera com un any de "creixement negatiu", xifrat per ara en -1,5%. El decreixement no té perquè ser negatiu o, si més no, no tenir conseqüències socials ni ambientals negatives, si en el còmput global, creixen sectors econòmics i productius com l'atenció a les persones (per exemple, mitjançant el desenvolupament de la llei de dependència) o les energies renovables, que poden generar molts llocs de feina.

Per això, no s’ha de deixar de recordar que fins que no es canvïi el model econòmic, el model de desenvolupament, ni tan sols un creixement econòmic garantirà, entre altres coses, feina per a les 100.000 persones que ara no la tenen, ni per als joves que abandonen l'educació obligatòria, la formació professional o la Universitat. S'ha d'establir, des de la concertació social, una estratègia que generi sinèrgies clares entre el sector turístic, la nostra primera font de riquesa, i els altres sectors econòmics, també els potencials, en una perspectiva solidària i sostenible. Perquè independentment del creixement o decreixement econòmic, tothom a Balears ha de tenir dret a viure dignament.

EL MARTIRI DE SANT SEBASTIÀ

Sant Sebastià, màrtir del cristianisme, va viure a l’Imperi Romà el segle III, al qual servia en qualitat de cap dels exèrcits. Quan l’emperador Maximià va sebre que era cristià, li va donar a triar entre ser soldat o seguir la seva fe. Com que el màrtir va triar l’opció “B”, va ser fermat a un pal i els seus propis soldats el varen arrebossar de fletxes. Així i tot, es va salvar, i davant la insistència en seguir a Jesucrist, Maximià va tornar a ordenar torturar-lo i matar-lo.

Avui, víspera de Sant Sebastià, patró major de Palma, el martiri serà a Cort. Un martiri que patiran en primera instància el Bloc i el PSIB, que hauran de fer companyia a Nadal, a qui el jutge va retirar el passaport ara fa un mes, per una peça separada d’un dels casos de pressumpta corrupció que pesen sobre ell. Ni uns ni altres el volen a la majoria, i hauran de triar entre la fe en la democràcia o l’imperi des corruptes.

La ciutadania, a punt de perdre la fe, ja ha triat. EU i el Bloc, també. El PSIB està a punt de fer-ho, i UM corre el risc de ser sacrificada definitivament, de quedar-se al limbe.
Avui, un any més, a Palma es combinarà el martiri amb la festa.

LA MEDIDA DE LA SOLIDARIDAD

No sé si la solidaridad es medible, tampoco si hay solidaridad de alta o baja calidad o intensidad. Sí es fácil distinguir, no obstante, entre dar aquello que te sobra o que no necesitas, y ofrecer lo que tienes, incluída tu propia casa.

No es el momento de entrar en comparaciones incómodas, pero el presidente de Senegal, Abdulaye Wade, acaba de anunciar, además de la donación de medio millón de dólares, que este país del África occidental, del que no cuelgan precisamente morcillas de los baobabs, ofrece su tierra a los hermanos y hermanas de Haití damnificados por el terremoto.

Wade ha hablado también, en el marco de la Unión Africana, de buscar las condiciones para el retorno de los haitianos a la tierra de sus antepasados. Y es que Haití, como la mayor parte de la presencia negra en América, es el fruto del comercio europeo de esclavos africanos de los últimos siglos. Y muchos de esos esclavos, después de su captura, empezaban en la isla de Gorée, en Senegal, un viaje a veces sin llegar a destino, pero siempre sin retorno.