Màquina traductora

dimecres, 20 març de 2013

AMB EL JOVENT, PER LA DIGNITAT I EL FUTUR

Publicat a Vilaweb/LaVeudeMallorca, 13/03/2013: http://www.vilaweb.cat/noticia/4094636/20130313/david-abril-rafel-borras-jovent-dignitat-futur.html




Sembla com si l'acumulació de les agressions a l'estat social i de dret fessin invisibles les noves envestides als drets laborals i socials. L'operació de desmantellament de la nostra condició ciutadana va a un ritme tan vertiginós que gairebé no hi ha temps per reflexionar sobre els continguts de la gran involució democràtica imposada a cop de BOE a BOE. El Reial decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, batiat amb l'eufemisme de 'mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació', n'és un bon exemple.

I tanmateix, a la coalició MÉS no ens ha passat desapercebut aquest nou paquet de polítiques d'austeritat neoliberal exigida per la Troika i que el PP ha comprat amb exultant entusiasme. Estam en presència d'una nova volta de rosca de la nefasta Reforma Laboral. No és una estratègia d’emprenedoria, ni hi ha estímuls a la contractació. Ans al contrari, és un nou impuls a la precarietat laboral i social de la gent jove amb l'abaratiment dels salaris i la reducció de seva protecció social.

Les reduccions i bonificacions a la Seguretat Social als joves (homes de menys de 30 anys i dones de menys de 35) i la possibilitat de compatibilitzar la prestació d'atur amb el treball per compte propi i els incentius fiscals són d'una eficàcia relativa i molt discutible sense que hi hagi una revifada de l'activitat econòmica i amb un sistema de crèdit que possibiliti l'economia productiva. Tindrà, això no obstant, una repercussió immediata en la potenciació dels TRADE (els treballadors autònoms econòmicament dependents). Però tothom sap que l'autònom dependent no és un emprenedor, ja que un 75% dels seus ingressos provenen d'un mateix client (generalment d'una gran empresa), per tant, ni obre mercat ni crea ocupació. És a dir, que en lloc d'oferir llocs de treball mínimament estables i retribuïts o projectes realment emprenedors (qualsevol impuls a l'emprenedoria ha de contemplar els fracassos dels projectes primerencs), del que realment es tracta és d'oferir als joves que es converteixin en 'falsos autònoms' amb unes carreres laborals absolutament incertes, sense prestació d'atur i, en la pràctica, esdevenir mà d'obra més barata que si fos per compte aliè.

Per una altra banda, aquest nou 'decretasso' incorpora la legislació més precaritzadora que mai s'ha fet per als joves menors de 32 anys. És la implantació de 'l'apartheid per als joves en el mercat laboral', una mena de MiniJobs empitjorats. En primer lloc, aquesta norma possibilita a les ETT fer contractes de formació, la qual cosa farà que pugin ser freqüents trajectòries formativo-laborals de 16 anys de durada, 'low cost', òbviament. En els sectors relacionats com l'hostaleria i la restauració pot ser molt important el nombre de persones de fins a 32 anys que, sota el parany de formació en ETT, acabin per ser els qui garanteixin els serveis a hotels i restaurants. Segon, el RDL crea una nova modalitat contractual, l'anomenat 'primera ocupació jove', que és un contracte temporal 'per la cara', fonamentat únicament en l'absència d'experiència laboral per a menors de trenta anys. És a dir, a les persones de menys de 30 anys se'ls podran fer contractes temporals tot i que el lloc de treball sigui permanent i la solidesa de l’empresa inqüestionable (tipus El Corte Inglés, per exemple). Tercera qüestió: es modifiquen els requisits exigits per a la contractació en pràctiques, eliminant la barrera temporal que lligava l'ocupació amb la formació. Fins ara hi havia un límit de cinc anys entre la finalització dels estudis i la contractació, però ara i sota aquesta modalitat per 'posar en pràctica l'estudiant', aquests contractes en pràctiques poden ser utilitzats indiscriminadament amb tota persona menor de trenta anys, sense importar que els estudis a posar en pràctica s'hagin finalitzat molts anys abans. És a dir: mà d'obra qualificada i excepcionalment barata ja que, cal recordar-ho, el salari pot oscil·lar entre el 60 i el 75 per cent d'allò fixat en el conveni durant els primers anys d'aquest contracte. A més és un contracte amb bonificacions a la Seguretat Social i que poden fer les ETT directament. I finalment, es reinstaura la bonificació a la contractació temporal (a jornada completa i a temps parcial). Hi ha abundants estudis que demostren que les bonificacions a la contractació és la política activa d'ocupació menys eficaç. Però el que ja és el súmmum és que se subvencionin les situacions més precàries: la temporalitat i el temps parcial. I per acabar d'arrodonir-ho, l'únic incentiu a la contractació indefinida de joves exclou els fixos discontinus!

Per això va sortir la gent al carrer diumenge passat, com tants diumenges en els darrers temps, convocada pels sindicats, la Cimera Social i el Consell de la Societat Civil, manifestar-nos contra l'atur i per una democràcia social i participativa. La gent de la coalició MÉS hi érem, hi som i hi serem, perquè una altra política laboral i social per als joves és possible i necessària. Ja està bé de dir que 'els joves són el futur' i de promoure polítiques que converteixen el present i el futur en explotació. Més que mai amb el jovent, per la dignitat i el futur de tots nosaltres.

Rafael Borràs i David Abril

JUGAR AMB EL PA DE QUI?

(Publicat al Diario de Mallorca, 13/03/2013: http://www.diariodemallorca.es/opinion/2013/03/13/jugar-amb-pa-qui/832298.html)

Aquests dies ha estat polèmica la campanya del GOB amb la col·laboració de l´artista Miquel Barceló en defensa de Mallorca, presentada a Alemanya en coincidència amb la fira internacional de turisme de Berlín. Les reaccions no s´han fet esperar, i les més enlairades han estat les del Govern de Bauzá, inhabilitat per encaixar les crítiques, o la de les organitacions empresarials hoteleres, que han fet pinya també a l´hora d´exaltar el "negatiu" impacte de l´acció dels ecologistes de cara al turisme. Uns i altres han fet servir el recurs de què "és perillós jugar amb el que ens dóna de menjar", i sobre això volia posar sobre la taula un parell de reflexions.


La primera, és que si a qualsevol event internacional de turisme, a qualsevol tríptic o promoció a qualsevol agència de viatges del món€ es pot "vendre" una imatge atractiva, més o menys idíl·lica de les nostres Illes, és gràcies a l´ecologisme, i no a aquells que ens governen ara, ni a qui amb l´excusa de "generar llocs de feina" ha especulat i especula amb el nostre fràgil territori, com si fos la gallina dels ous d´or, conte que totes i tots sabem que va acabar dramàticament no sols per a l´au de corral, sinó per als seus posseïdors.

En segon lloc, crida l´atenció que els mateixos que acusen el GOB de "jugar amb el pa" hagin callat amb la recent destrucció de milers de llocs de feina pel desmantetllament del grup Orizonia, o d´altres anteriorment amb seu a Mallorca, amb l´excusa que no es pot intervenir en les coses del "mercat". Vivim a un país en crisi on es parla molt de la "bimbolla immobiliària" i poc de la "bimbolla turística" i les connexions entre operacions especulatives beneïdes quan no afavorides pel poder polític quan han governat els conservadors: el palau de Congressos, un altre botó de mostra. De fet, els grans macroprojetes de reconversió a Magaluf, o a Platja d´en Bossa, afavorits per la Llei Delgado o les declaracions d´interès autonòmic, semblen un dejavú d´aquella balearització dels anys 60 amb barra lliure per a hotelers i promotors que ens va dur turistes, i diners. I també tota una mitologia al voltant d´una saviesa empresarial que jo, personalment, i ho dic amb tristor, trobo a faltar quan veig que els mateixos que inverteixen centenars de milions d´euros a altres indrets del planeta, deixen morir el sector aquí, o el reconverteixen amb pocs miraments cap a qui hi treballa, recepcionista o cambrera de pisos que, agradi o no, també han fet possible el "miracle".

Però resulta que turistes i diners apart, Mallorca és habitada per desenes de persones treballant en precàries condicions i un territori permanentment amenaçat. I que els mestres de la política i l´economia encimentada i sense fonaments, els mateixos que volen urbanitzar ses Fontanelles, sa Ràpita o es Guix i donen entrada a grans superfícies comercials que per cada lloc de feina que generen en destrueixen tres, venguin a parlar de jugar "amb el pa", si més no és tot un insult a la intel·ligència.

Per tot això, crec que MallorcaBlackout és una de les millors notícies dels darrers temps, un gran encert que no cerca altra cosa que la solidaritat dels qui més enllà de les nostres fronteres ens estimen i ens visiten. Aquells que vénen a Mallorca perquè han vist la nostra illa a un catàleg amb platges verges com es Trenc, amb una Serra de Tramuntana protegida, amb un illot de sa Dragonera salvat de la voràgine urbanitzadora andritxola... De tot allò que el Govern de Bauzá menysprea i que, novament, hem d´agrair al GOB que sigui possible. Gràcies GOB.



dilluns, 4 febrer de 2013

Som MÉS: podem canviar les coses!!


#AraSomMÉS  

A la profunda crisi econòmica, social i política que patim s’hi ha afegit en els darrers dies un dels majors escàndols de la història democràtica de l’Estat espanyol, arran del pressumpte finançament il·legal del PP del cobrament de sous extraordinaris per part dels seus principals dirigents, començant per Mariano Rajoy. Un escàndol que no sols no ha merescut (com hagués succeït a qualsevol país vertaderament democràtic) la dimissió del govern espanyol i la convocatòria immediata d’eleccions, sinó que tampoc no s’ha saldat amb una compareixença pública del president de l’executiu per donar comptes: el mínim que es podria esperar.

La desafecció política creix a marxes forçades, perquè aquesta situació és simultània a les dades de gairebé sis milions de persones sense feina arreu de l’Estat, més de 140.000 a les nostres Illes. Massa gent amb dificultats i el que és pitjor, sense horitzó de millora, perquè les receptes de la troika aplicades per la dreta política només condueixen a més empobriment de la població, més desigualtats ,més destrucció i menys democràcia.

I una de les dificultats per poder somiar un horitzó d’emancipació, si més no d’alliberament urgent de l’opressió exercida per aquesta dreta decadent i els poders que la sustenten, és l’absència d’alternatives polítiques, socials i culturals clares, diferenciades tant del PP, com d’un PSOE que ni tan sols no és capaç de demanar la convocatòria d’eleccions anticipades davant tot el que està passant.

Per això, i per la part que ens toca, el naixement el passat 2 de febrer de MÉS, la nova coalició conformada inicialment per IniciativaVerds i PSM-Entesa i ara oberta a més gent i col·lectius, és una excel·lent notícia perquè si més no, permet donar forma a aquest tercer espai polític a Mallorca i esperem que arreu de les Illes que ha de ser capaç d’aglutinar a tota aquella gent que faci seus els valors de les esquerres, l’ecologisme i el sobiranisme, amb una gran aposta per la regeneració democràtica.

El nom de la nova coalició que convidam a construir, Més per Mallorca (MÉS) evoca justament al sentit de majoria social de canvi que hem d’aspirar a representar. De què som MÉS aquells i aquelles que compartim indignació i malestar; que volem que aquest malestar es canalitzi social i políticament cap a propostes polítiques que contribueixin a fer possible el somni de transformació d’una societat en què tota dona i tot home han de poder viure dignament.

Idò això, que ara som MÉS: podem canviar les coses.

dimecres, 24 octubre de 2012

#14N: DIGNITAT I FUTUR

La Cimera Social, conformada per la majoria dels sindicats i bona part de la societat civil organitzada, ha convocat per al proper 14 de novembre una vaga general al conjunt de l’Estat. Raons per secundar-la, des d’una òptica progressista, n’hi ha moltes, començant per l’empobriment creixent de la població gràcies a la política impulsada per Bauzà, Rajoy i la troika, que aprofiten l’excusa de la lluita contra el dèficit per acabar amb drets socials i serveis públics.


L’atac ferotge a l’anomenat Estat del benestar -amb conseqüències directes i dramàtiques com ara la reducció de l’esperança de vida gairebé 50 dies per mor de les retallades, les milers de persones excloses del sistema sanitari o la gent gran o depenent amb pensions per davall del salari mínim que ha de pagar per les medicines- només s’aguanta gràcies a la destrucció de la democràcia, reduïda a un mer procediment. L’incompliment flagrant del programa del Partit Popular és una clara expressió d’aquesta decadència democràtica.

Les nostres Illes són la pitjor metàfora d’aquesta situació: aquest serà un hivern dur, molt dur, ja que fer lleis a mida dels interessos d’uns pocs l’únic que ha aconseguit és augmentar la sensació d’impunitat dels poderosos, com s’ha demostrat amb els abusos laborals destapats fa pocs dies a hotels de grans cadenes arran de la denúncia sindical. Mentre, comerços i negocis van tancant, la temporada s’acurça, i la gent que queda sense feina té cada vegada més dificultats per accedir a una prestació, o a un recurs públic que li permeti garantir la subsistència. Mentre, Bauzà i Aguiló treuen pit a pesar que les inversions de l’Estat a Balears per al 2013 no superaran el 0,7% i seguim essent, a pesar de la crisi, l’autonomia que més aporta, en uns moments de màxima inequitat social.

Com la cançó de Raimon, cal que diem no, en primer lloc, a aquesta barbàrie i a aquest engany que vol rescatar bancs i enfonsar persones: que aquest no és el camí, que tenim el mirall de Grècia per comprovar que això no ens duu enlloc. Per a continuació, dir que aquesta vaga ha de servir per reivindicar i posar damunt la taula dues paraules necessàries i pertinents per als temps que corren: dignitat i futur. Dues paraules carregades de força que van de la mà, ja que sense dignitat avui, ara i ja, és impossible, com li passa a la immensa majoria de la ciutadania, que siguem capaços de somiar un futur millor, un horitzó de vida digna per a nosaltres mateixos, els nostres i els altres.

Una dignitat i un futur que no podem construir sols, i per això mateix el #14N és una fita històrica en tant que la vaga s’estendrà també a Portugal, Xipre, i Grècia, i serà acompanyada per mobilitzacions de treballadores i treballadors d’altres països de la Unió. Europa és l’àmbit on contestar el discurs dominant sobre el dèficit i el deute (que des d’IniciativaVerds consideram il•legítim i immoral), des de la defensa d’una democràcia que només serà possible i efectiva si es plantegen respostes i propostes conjuntes entre els actors progressistes de diferents països, un gran handicap de les esquerres europees. D’aquí que haguem de considerar el #14N un gran avenç.

Cal, més que mai, actuar amb el màxim d’unitat social i política, també aquí, sobretot aquí, perquè el malestar social es tradueixi en acció i proposta transformadora, en exigència de dignitat i futur, per a unes altres Illes i una altra Europa possible: democràtica, equitativa i sostenible.


Article publicat a LaVeudeMallorca/Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/4049605/20121023/14n-dignitat-futur.html

diumenge, 30 setembre de 2012

RESIDUS, POLÍTICA I NEGOCIS


El debat sobre la importació a Mallorca de residus d'altres països (emmascarats baix l'eufemisme de “combustibles sòlids recuperats”) ha posat en evidència les contradiccions entre el que hauria de ser una política de residus i el negoci dels residus. Política i negoci, a pesar del denominador comú dels residus, tenen objectius i interessos ben diferenciats, i hem d'advertir que cap política pública -més encara en una matèria sensible com aquesta- no ha de quedar supeditada al negoci i l'interès privat. Gestionar els residus de manera responsable i sostenible, amb el menor impacte ambiental i el millor impacte social, necessita d'una política pública de residus.

Emperò en els darrers vint anys no ha estat així. El PP i UM van deixar “atado y bien atado”, primer el 1993 amb el primer concurs i llavors el 2007, un contracte a 50 anys vista que no té precedents en el món civilitzat. Pel camí han quedat el rebuig del PP/UM a la primera Iniciativa Legislativa Popular d'aquesta terra (que justament volia evitar la incineració) el 1994, i dos “Pactes de Progrés” que han fet el que han pogut per corregir el desbarat de situar la incineració com a tractament prioritari dels residus, quan a tot l'entorn europeu és, juntament amb els abocadors, la darrera opció.

A la concessionària TIRME sempre li ha interessat més cremar que, per exemple, fer rendibles instal·lacions en les quals mai no han cregut, incloses al Pla Director de 2001 impulsat per Els Verds en el seu moment, com ara la planta d'envasos, la de biometanització i compostatge, o la de Calvià. D'haver-ho fet i d'haver seguit en la mateixa línia, potser avui parlaríem no d'importar residus, sinó de tancar els forns de Son Reus. Comptaríem amb una tarifa més barata, i encara es pot fer. Aquest afany per cremar es deu a l'anomalia -induïda per la pròpia concessionària en el procés- de què alhora que pagam la incineració més cara (quatre vegades més que a TIRMadrid, per exemple), a TIRME l'opció de tractament que li surt més barata és la de cremar. Una anomalia comentada a diferents auditories, per cert. A més a més, tot el que es crema es deixa de reciclar; i com més cremam, més es contamina, amb el conseqüent risc per a la salut, per molts controls ambientals que s'hi estableixin (i els que hi ha els hi devem a la mobilització social contra la incineradora en els anys 90).

Aquest afany crematístic ens ha duït a la polèmica proposta de la Consellera de Medi Ambient (en realitat, proposta de la concessionària), d'importar residus de l'estranger amb l'excusa que així s'abaixarà la tarifa. Ni és cert que la importació i la incineració d'aquests residus pre-tractats sigui inòcua, ni tampoc no ho és el fet que això permeti baixar la tarifa. Novament, li devem tot aquest embolic a un contracte a l'altura si més no del de Palma Arena o el Palau de Congressos, que blinda la tarifa amb pujades anuals progressives (amb un bot del 50% el 2010 que no s'ha executat) fins al 2041. Víctimes de l'absurd d'aquest sistema són també els Ajuntaments -de tots els colors- que en aquests anys han fet els deures i han apostat per la recollida selectiva i “porta a porta”: ara resulta que tanmateix, i a pesar de la conscienciació i l'esforç dels seus ciutadans, han de pagar igual que si ho cremassin tot.

La informació sobre el cas “Di Zio”, propietari de la planta de “combustibles derivats de residus” a Pescara que havia de servir de contrapart a TIRME en el seu projecte d'importació de residus a Mallorca, involucrat en diversos casos de corrupció i compra de polítics per forçar la modificació de lleis i fer-se amb projectes de gestió dels fems, és la demostració que el camí elegit pels actuals gestors del PP és errat, i poc o res no té a veure amb el que ha de ser una política pública de residus. Fins i tot el mite sobre la pressumpta “energia verda” que acompanya qualsevol planta d'incineració no és més que una oportunitat, com denuncia Paolo Rabitti en el cas d'Itàlia, per a la reconversió de tot un sector dominat històricament per la màfia en noves incineradores i plantes de CDRs que aprofiten les ajudes europees i les primes energètiques en favor dels seus interessos.

És el moment de fer una aturada al camí. No té sentit que en moments en què per mor de la crisi es revisa tot (inclosa la Constitució!), no es revisi el contracte del Consell amb TIRME. Perquè mentre això no es plantegi, és molt difícil fer una política de residus en condicions, la que Mallorca es mereix, des de la consciència que som una illa, i sense altre horitzó que la responsabilitat social i ambiental. Cremar més que ningú no ens converteix en referent de res, mentre que fer les coses d'una altra manera potser tampoc, però pot generar, com està demostrat, fins a 40 vegades més llocs de feina que incinerar, a més de reduir els impactes que la incineració genera.

No esperam massa d'un Consell que l'única Llei que ha proposat al Parlament -en la potestat que li confereix l'Estatut- és la Llei de Caça. Podria haver estat una Llei de Residus (tan invocada per la Consellera Soler la passada legislatura), i hagués estat un bon començament, però encara hi som a temps. Rectificar és de savis. La societat ho espera.