LA MALA EDUCACIÓN: BOLONYA vs O.T.

Ahir coincidiren a Palma dues mobilitzacions de joves (sí, joves que es mobilitzaven, heu entès bé), per motius molt diferents, això sí.

El grup més nombrós era el que volia participar al casting d´Operación Triunfo. Clar que sí. És com la “llamada de la selva”, des de petits ens estan dient (amb la televisió, la publicitat, els models socials imperants) que es tracta d´això: triomfar pel camí fàcil, ràpid i material… Fins i tot la política balear n´està plena d´exemples d´això… Però d´això ja en vaig parlar a un altre post.

Mentre aquests joves feien coa durant hores, altres es manifestaven a la UIB en solidaritat amb els joves desallotjats a Barcelona de manera violenta. I eren també agredits, en la seva protesta pacífica, per les porres fàcils dels antidistubis, tan oportuns com sempre baix la batuta de Ramon Socias, a qui ja hem demanat des d´EU que doni explicacions.

La Consellera d´Educació i Cultura del Govern ha al•legat la ignorància dels segons, i no ha tengut en canvi cap record per als primers. Quina mala educació, no?

EL LIBRO ROJO DEL COLE

D´aquí unes hores, comença, afortunadament per als pares i mares i els sofrits padrins i padrines, el nou curs escolar. L´educació (que certament és molt més que no sols l´escola) hauria de respondre a tanta incertesa des de la recuperació del diàleg, la crítica i sobretot, el sentit d´allò col•lectiu.

A propòsit d´això, fa trenta anys es va traduir al castellà EL LIBRO ROJO DEL COLE, dels danesos Soren Hansen i Jesper Jensen, que sense ser un tractat de pedagogia, és una gran obra, editada per Nueva Cultura. El 1980, la Federación de Padres de Familia d´Espanya va denunciar l´edició que el Ministeri d´Educació va considerar clandestina, ja que “está redactado intencionalmente para minar los principios de la democracia y el respeto por las instituciones sociales: familia, escuela”.

Només amb això, ja valdria la pena llegir-lo. Aquí un fragmentet, perquè vegeu que el llibret, encara és més que vigent:

"...En las reuniones de profesores, éstos discuten sobre diversos problemas relacionados con la escuela, con ellos mismos y con los alumnos. Estas reuniones son muchas veces interminables y pesadas, tanto más cuanto que la mayoría de los temas discutidos no tienen ningún interés para cada uno de los profesores. A menudo es preciso ocuparse de peticiones formuladas por el Ministerio y otras autoridades o, incluso, por otras escuelas. Desde hace unos años, el ministerio afirma que quiere reformar la enseñanza; y cada año, aparecen un montón de leyes, decretos y cambios de programa que es necesario que todo el mundo discuta. Esto no cambia nada de nada, pero es obligatorio discutirlo..." (p. 43).

Sincerament, fantàstic!

(Descàrrega del llibre complet, en pdf) (Ressenya al wikipedia) (Reportatge en vídeo a Tve)