"Lo quiero todo y lo quiero ya"...

L´altre dia em va impactar un anunci a la tele, no record de quin producte i quina marca (que algú si el veu ho indiqui amb un comentari), on apareixia una dona amb una ànsia malaltissa de consum que reclamava “lo quiero todo y lo quiero ya”.

En posar-me a escriure aquest post, he fet l´intent amb el google (cerca: “Lo quiero todo y lo quiero ya”), a veure si apareixia l´espot publicitari en qüestió. Resultat: guanyen per majoria els llibres d´autoajuda adreçats a la quinta dels 30. Glups! Serà que jo també m´ho he de fer mirar?

Immediatamnet m´ha vengut al cap una obra cabdal de la postmodernitat: Tenir o ésser?, d´Eric Fromm (1976). Aquest paràgraf en sintetitza el sentit:

“La alternativa entre tener que se opone a ser, no atrae al sentido común. Parece que tener es una función normal de la vida: para vivir, debemos tener cosas. Además, debemos tenerlas para gozarlas. En una cultura cuya meta suprema es tener (cada vez más), y en la que se puede decir de alguien que “vale un millón de dólares”, ¿cómo puede haber una alternativa entre tener y ser? Al contrario, parece que la misma esencia de ser consiste en tener; y si el individuo no tiene nada, no es nadie”.

Fromm, que hagués diagnosticat el consum abusiu de llibres d´autoajuda avui dia com un transtorn social col·lectiu, no estava fent cap apologia del dret a la propietat privada, molt al contrari, denunciava un món en el qual es valorava cada cop més el “tenir” per damunt del “ser”. El procés d´homogeneïtzació cultural imposat per la globalització neoliberal ha duït aquella denúncia del psicòleg alemany a l´extrem, i aquesta terra n´és un exemple.

El gairebé 50% de joves de les Illes que abandonen els estudis abans de finalitzar l´educació obligatòria (per fer feina ja, del que sigui i com sigui, per poder consumir) haurien de suposar una gerra d´aigua freda per a la societat en el seu conjunt, les famílies, els polítics, els educadors i la professió periodística. Molt més freda que els doblers que deixaran (?) de guanyar els bancs i els especuladors, eterns beneficiaris de tanta misèria.