De l'esquerra de l'instint bàsic a l'esquerra pertinent

Avui de matí he participat a Inca un debat (no apte per a penitents) sobre MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICA, organitzat per la gent de l’Assemblea per a la renovació de l´esquerra. Interessant i participat, però sobretot necessari: l´hòstia que s´ha pegat a les eleccions l´esquerra transformadora ha de menester espais de reflexió oberts, i això d´avui ha estat un sà exercici al respecte. Us en faig cinc cèntims, de la meva intervenció:

1. Una qüestió de llenguatge i d´enfocament: els moviments socials són de naturalesa política. Si jo hagués posat el títol a la jornada, li hagués posat “La POLÍTICA, els partits i els moviments”. Em preocupa l´intent permanent i persistent per despolititzar-ho tot, per això he posat política amb ma-jús-cu-les… Perquè la política (i no el politiqueig) és la possibilitat d´incidir a la vida i els problemes de la comunitat (polis), és a dir, que si s´insisteix a des-polititzar-ho tot, alhora ens privam de l´esperança per canviar les coses.
2. A Mallorca, la feblesa de l´esquerra política i l´esquerra social és un mal comú (amb alt-i-baixos, això sí). El model econòmic (i social), la precarietat laboral, la temporalitat, la meitat de la població jove que ni tan sols finalitza l´educació obligatòria, un corral d´universitat a quilòmetres de la civilització… són factors que ens obliguen a construir una anàlisi compartida.
3. Per moure´ns, es fa necessari distingir la crítica (necessària) de la culpabilització, i convertir la indignació en exigència. Necessitam espais de trobada per analitzar i per proposar… Des de la independència i la complementarietat de cada partit i cada moviment hem de començar a substituir les intuïcions sobre allò que no ens agrada (el ciment, la precarietat, la corrupció, tantes coses…) per un full de ruta on entre tots i totes definim cap a on volem anar i com.

Una pel·lícula inspiradora: La estrategia del caracol (Sergio Cabrera, 1993).