Mª Antònia Munar, la presidenta del Parlament, va dir ahir al seu discurs de la Diada de les Illes Balears que no s´han de cercar culpables de la crisi, sinó solucions… Que la cosa està molt malament, i, com Zapatero, ens demana confiança…
A mi no m´agrada parlar de culpables (és un concepte catòlic carregat de moralina), sinó de RESPONSABLES, i hi ha més d´un en aquest país que ha de pagar per la seva responsabilitat en l´ofegament de moltes famílies, i per entronitzar la usura i l´especulació, que només ha estat possible per la “rienda suelta” que els banquers varen amollar en forma de crèdits, els mateixos que ara neguen, a pesar de la injecció mil-milionària de doblers públics econòmica, a les famílies i les petites i mitjanes empreses i els treballadors i treballadores autònoms. Lo dit: s´han d´assumir i exigir responsabilitats.
I també hi ha d´haver responsabilitat en la construcció de les solucions per sortir de la crisi. He llegit el discurs de Munar, però no he trobat cap referència a al necessari canvi de model, que justament s´ha de fer en termes de responsabilitat: responsabilitat per la gent que s´ha quedat sense feina, perquè som una societat vulnerable, perquè ja és hora de superar els indicadors socials de vergonya que tenim; perquè no es pot permetre que es tanqui ni una sola empresa més que presenti benefici; perquè no ens carreguem encara més el territori. Responsabilitat perquè si ningú no n´assumeix la seva part corresponent, en qui cony hem de confiar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada