CAN DOMENGE: SLUMDOG MILLIONAIRE A LA MALLORQUINA

…Qui vol ser milionari? És la pregunta que hi ha darrera la trama d´especulació que el 2006 va adjudicar per la meitat del seu preu l´emblemàtic solar de Can Domenge a una empresa privada, és a dir, que se varen regalar 30 milions d´euros (això sóm molts milions de rúpies) de tots i totes amb intermediació pública, a més de renunciar a l´interès social i polivalent d´un espai públic emblemàtic per a Palma.

…Qui vol ser milionari? És la manera en què alguns partits actuen en política, cultivant el clientelisme com a mecanisme de funcionament quotidià, en el partit i les institucions, i això fàcilment condueix a la corrupció. I sinó, que li demanin al PP. La imputació de Miquel Nadal en el cas de Can Domenge és el darrer episodi de (pressumpta, com sempre) corrupció a les nostres Illes, una nova sorpresa que ens depara la nostra estimada illa de la calma.

Però Miquel Nadal no és, com a Slumdog Millionaire, un pobre jove dels barris de xavoles de Mumbai, sinó el conseller d´un Govern i el president d´un dels partits signants del Pacte. Això sí, és un home ple de deliris de grandesa, una grandesa que s´ha perseguit aprofundint en la política clientelar que forma part de l´ADN d´UM, acompanyada en els darrers temps de gestos impertinents o deslleials amb allò acordat, com l´esmena pel golf de Son Baco.

Ara per ara, es desconeixen els termes de la imputació. Només sabem que Nadal es va reunir, dos mesos abans de l´adjudicació, amb l´empresa beneficiada per tan suculenta operació… Supòs que demà sabrem més coses. De moment, hi ha una altra cosa en què Nadal i els d´UM coincideixen amb el PP: en acusar els altres, en aquest cas el Pacte, d´estar darrera les acusacions i de manipular la justícia.

Tirar enrera el contracte de Can Domenge, com va fer el govern del Consell fa poc més d´un mes, és un gest d´aparent sentit comú, però és també la demostració pràctica de què no sempre han de guanyar els de sempre i que aquí, també, un altre món és possible.