Màquina traductora

diumenge, 8 de juny de 2008

BOLKESTEIN, EL NOU NOM DE LA LLIBERTAT (DELS PODEROSOS)

Fa un parell de setmanes, CCOO va denunciar a Eivissa la subcontractació de més de 300 treballadores i treballadors d´origen txec per part d´una cadena hotelera de l´illa, amb les condicions i els salaris del país d´origen, és a dir, poc més de 300 euros al mes, a més d´uns termes de contractació que posarien els pels de punta a qualsevol, a no ser que com a Txèquia, la normativa laboral brilli per la seva absència.

Hem de recordar que la Directiva Bolkestein, la directiva comunitària de serveis, encara no s´ha començat a aplicar a Espanya. No obstant, les grans empreses ja han començat a experimentar amb les possibilitats que obri això de poder contractar els serveis a una empresa d´un altre país europeu amb les condicions laborals d´allà…

El Tribunal de Justícia Europeu (TJE) ja s´ha hagut de pronunciar recentment en els casos de Finlàndia, Suècia i Alemanya, països amb una legislació laboral infinitament millor que l´espanyola, i ha acabat donant la raó als empresaris, en casos semblants al d´Eivissa. L´argument central de la jurisprudència generada: la Bolkestein està pensada per garantir la llibertat en la contractació de serveis a tot el territori de la UE, no per mirar pels drets laborals, sobretot si aquests han de suposar un impediment per a la lliure concurrència (??!!!).

És tot una mica com allò de fa anys del Corte Inglés, “compre aquí a precios de allí”, ara aplicat a les treballadores i treballadors (europeus), que són els que fan possible el “servei” que es contracta… Preocupant, preocupant… Sobretot a les Illes Balears, tenint en compte que el 74% de la població activa és del sector serveis (94% en el cas de les dones). Preocupant, si tenim en compte la recessió econòmica que està per venir. Preocupant, si pensam que el Tractat de la UE (era una bona raó per votar-hi en contra) considera l´educació i la sanitat com un servei…

Cal una resposta contundent davant la Bolkestein, encara que sigui una mica tard. I és tard perquè mesures com aquesta es poden aprovar a Brusel·les gràcies a la desinformació de la immensa majoria de la ciutadania europea. Cal una resposta no sols per part de les treballadores i treballadors, els petits empresaris, la major part autònom, són un dels esglaons més dèbils d´aquesta cadena de mesures sense sentit.

Pel moment, el nostre eurodiputat Willy Meyer demanarà que el Parlament Europeu es pronuncïi sobre els fets d´Eivissa. La resposta pot sentar un mal precedent per al futur de la majoria de treballadores i treballadors de Balears. De moment, ja hem guanyat alguna cosa: que Europa parli d´Eivissa, i Eivissa d´Europa. Ha caigut el primer dels murs, el del silenci.


1 comentari:

Manel ha dit...

Poca consciència i informació hi ha dles efectes que tot això pot tenir a les nostres vides. També l'aprovació de les 65 hores laborals setmanals és un altre indici de per on van els trets.

Però estem massa distrets amb temes banals i polémiques trivials: balear/català, brega política, futbol, Rafa Nadal... i tot passa sense que ningú sàpiga (ni demani, que és pitjor) què fan amb les nostres drets.