Màquina traductora

dilluns, 8 novembre de 2010

INICIATIVAVERDS, CONFLUÈNCIES


La feina no m'ha deixat ser massa actiu en aquest blog, per excés d'activitat en altres coses, les darreres setmanes. Mirarem de tornar a la càrrega a partir d'avui. Ja sabreu que aquest dissabte ha nascut un nou partit, INICIATIVAVERDS, fruit de la confluència entre Els Verds i Iniciativa d'Esqueres. Un projecte de futur, que vol fer xarxes de canvi aquí i arreu, perquè sense sostenibilitat ni equitat, que són els nostres dos grans principis, no hi ha futur per a ningú... Vos deixo amb el discurs de cloenda, que pens que expressa el que vol fer d'ara endavant aquest nou projecte nostre, vostre, verd i d'esquerres: INICIATIVAVERDS.


DISCURS DE CLOENDA A L'ASSEMBLEA CONTITUENT D'INICIATIVAVERDS
Dissabte 6 de novembre de 2010

Vivim temps d'incertesa. Això no és cap novetat. D'incertesa compartida, perquè resulta difícil fer prediccions del que passarà no ja d'aquí a 10 anys, ni tan sols l'any vinent. D'incertesa cossificada amb la crisi en cada una de les persones que no tenen feina ni perspectives de futur en les seves vides. Molta incertesa i poques certeses, més enllà de què això no pot seguir així per molt de temps...


Ahir el tema de la religió va ser recurrent, i em permetreu que citi un capellà, però dels transgressors i d'esquerres, a diferència de Benet XVI, que és l'amic felanitxer Tomeu Bennàssar, que acaba de presentar el seu darrer llibre...


"Entenc la història com el trànsit de l'animalitat a la humanitat, del jo sol al jo amb tu i per tu, de l'instint a la raó, de la natura a la cultura, de la força a la llibertat. Procés lent, humanitzador, raonable, alliberador; procés sempre, no meta, i en el camí, amb avanços i retrocessos".


(Tomeu Bennàssar: A l'aguait de la vida, el càncer per la finestra)


En altres moments potser hem retrocedit, però jo crec que amb aquesta assemblea hem avançat. Però que formam part d'un procés, d'un lent procés de canvi (potser molt més del que seria necessari per canviar les coses), que acabam de començar, que hi ha molt per fer.


Les paraules d'en Tomeu, plenes d'una recuperada il·lusió per la vida (molt oportunes per a nosaltres, IniciativaVerds, que acabam de nèixer), si més no ens recorden el sentit del nostre paper en política, del paper que ha de jugar una força d'esquerres i ecologista. Un paper que no és fàcil, i que té molt de pedagògic, de mirar de retrobar el sentit de les coses que passen a un món on tot està més interconnectat que mai, però on s'han perdut tant el sentit comú com el sentit comunitari, que diria Galeano.


Un món globalitzat del qual aquesta illa nostra forma part, i on com ens recorda El Roto, que sempre té la raó per arma, avui en dia no es pot mirar cap a un altre costat, perquè no hi ha un altre costat. I en aquesta Assemblea, pens que no hem intentat mirar cap a un altre costat, sinó que hem mirat e cara la realitat, i ens hi hem posicionat, amb molt debat i també, perquè no dir-ho, amb una certa alegria que ens motiva a tots i a totes als que feim part i hem d'impulsar aquest nou partit.


Aquesta ha estat una Assemblea on sobretot hem parlat de tres coses:


Primer.- De la CRISI, la qual no entraré ara a analitzar, no us preocupeu, però sobretot hem parlat de la necessitat de rompre amb el missatge de què no hi ha alternatives a un sistema que s'ha demostrat absolutament inútil per mantenir a l amajoria de la població mundial alimentada i amb condicions de vida dignes per viure en un planeta habitable...


Davant això HI HA ALTERNATIVES, les que desfensam des de l'ecosocialisme, que passen per una profunda reconversió del model econòmic, aquí a Balears però també a nivell global, en clau de sostenibilitat i d'equitat, que han de ser els dos grans principis que guiïn la nostra acció política, els mateixos que defensa Equo. Una sostenibilitat que tal i com l'entenem nosaltres, que tal i com ens recorda Jordi Riechmann, implica RUPTURA. Ruptura amb el que hi ha, ruptura amb les regles del joc, ruptura amb la cultura del consum, del creixement i de l'exclusió. Ruptura, no obstant, que no és assaltar el Palau d'Hivern (o d'estiu, en el nostre cas), sinó iniciar el necessari camí d'una transició cap a una societat justa i sostenible, amb canvis a molts nivells: econòmic, social, cultural.


Segon.- Hem parlat d'una altra de les nostres prioritats, començant per Balears: l'articulació d'un TERCER ESPAI polític decantat cap a l'esquerra, que serveixi per garantir majories de progrés a les institucions, però sobretot que serveixi per sentar les bases d'un canvi que com deia abans, necessita de molt més temps que no pas una legislatura política. Una legislatura que ha estat dura, i on els companys i companyes que estan a les insitucions de govern han fet una gran feina, però necessitem ser més i tenir més suports. Un tercer espai que ha de servir per recordar quines són les prioritats de la gent i del planeta, davant una dreta més crescuda que mai i una socialdemocràcia despistada.


Un tercer espai per recordar justament que la sortida a la crisi no passa per repetir les receptes que han acompanyat des de fa tres dècades la crisi actual, sinó per posar les persones en primer terme i per defensar l'Estat del benestar.


Un tercer espai que no és només nostre, que el compartim amb més gent, com ara els companys del PSM, amb qui tenim visions diferents però complementàries de les coses, però també amb els moviments socials transformadors: perquè com deien a La Bola de Cristal, sólo no puedes, con amigos, sí!



Tercer, i finalment, hem parlat (i us record que hem aprovat) que volem ser un nou model de partit. Perquè no només cal repensar la política en clau d'esperança: quan diem que "un altre món és possible", que és un gran missatge davant el missatge demoledor i quotidià de què no hi ha res a fer, estem deixant a la gent la possibilitat de transgredir. I si la gent no té un espai, polític o imaginari com deia Augusto Boal, en relació als oprimits, un espai on transgredir, sempre seran oprimits.


Sona fàcil, això de fer un nou model de partit, però és tan difícil com dir allò que es pensa, i fer el que es diu... Quasi res, en els temps que corren. Però si no ho feim, correm el risc de ser, la gent implicada en política, per molt alternatius que ens considerem, el tercer problema segons el CIS en ordre d'importància per a la ciutadania d'aquest país, com ens recordava ahir un company. Hem de ser un partit modern, que passa no per estructures clàssiques, sinó per teixir una xarxa que connecti persones i col·lectius que des d'interessos, vivències i perspectives molt diverses lluiten cada dia per canviar les coses. Una xarxa per atrapar somnis, compartir-los i fer-los crèixer.


Acab ja, simplement dient que estic molt orgullós de què siguem el primer lloc de l'Estat on experimentam aquesta confluència necessària de l'esquerra alternativa, l'ecosocialisme, l'ecologisme polític, però també una mica tens, perquè hi ha moltes mirades posades en nosaltres, no sols aquí, al nostre entorn més immediat. Esper que entre tots i totes, amb la feina i la il·lusió que hi hem posat i hi posarem, estem a l'altura dels reptes, que són molts.


Gràcies a tothom, salut i ecosocialisme!