Màquina traductora

dijous, 9 de desembre de 2010

CRÒNIQUES DES DE CANCUN (II)

Dimecres 8 de desembre (I)

Rafael Correa, el President de l'Equador, ha estat el més llargament aplaudit al plenari de la Conferència de les Parts reanudat avui al matí. Correa ha recordat la responsabilitat que tenen tots els països en la lluita contra el canvi climàtic i ha criticat, en una clara al.lusió als Estats Units, aquells que volen parlar en nom de la comunitat internacional sense assumir la part de responsabilitat que els toca.

Correa, que ha introduït el concepte de "emissions netes evitades", ha fet èmfasi en què Equador ha renunciat a explotar les seves reserves petroleres a canvi de la creació d'un fons de compensació administrat per Nacions Unides destinat a preservar la selva i els pobles indígenes: "passar de la retòrica als fets en la lluita contra el canvi climàtic, ha recordat el mandatari latinoamericà, que s'ha guanyat amb la seva claretat i humilitat un públic ben heterogeni i amb una forta presència d'activistes i de periodistes.

Avui també s'han tornat a sentir les veus dels pobles insulars, com Samoa o la Micronèsia, altament vulnerables al canvi climàtic, aliats amb els països menys avançats en la demanda de crear un Fons d'adaptació que cotribueixi
a garantir la seva supervivència.

Múltiples intervencions han reiterat la necessitat d'arribar a un acord a la Cimera, ja no sols per la urgència d'encarar el canvi climàtic amb accions i recursos, sinó per la credibilitat de la pròpia COP i els instruments de diàleg polític multilateral. Sobretot, després que les filtracions de Wikileaks sobre el pressumpte espionatge per part dels Estats Units a alts responsables de la política climàtica hagin estat molt presents a les converses de passadís.

En uns minuts marxem cap a un event sobre iniciatives de ciutats i parlaments per reduir les emissions de CO2, i avui horabaixa continua el plenari d'alt nivell de la COP. També participarem a un panell sobre adaptació en el qual intervé la Ministra de Medi ambient, Rosa Aguilar.

Dimecres 8 de desembre (II)

Japó no v ol un Kyoto 2(en realitat, el que no vol és un acord per a tothom) i es converteix a la Cimera en l'escu t dels Estats Units. Japó ni tan sols està d'acord amb la creació d'un fons d'adaptació ni en subvencionar la transferència tecnològica als països empobrits ni les emergies netes, defensant que ells poden arribar al 25% de reducció d'emissions negociant bilateralment amb qui els interessi, però sense un marc multilateral, ja que aniria en contra dels seus interessos. Un “party” (representant governamental) africà ha fet la reflexió de què no reduir emissions per motius econòmics és estar d'acord amb un genocidi que ja es produeix, i que es salda amb les vides de milers d'africans.


La directora del CEPAL, en la presentació d'un estudi d'adaptació impulsat pel govern espanyol, ha defensat la seguretat Climàtica com un bé públic comú, i l'atmosfera com un recurs també comú i incompartimentable... Com incompartimentables han de ser les polítiques de lluita contra el canvi climàtic, tant en termes de forma (hi ha d'haver tothom), com de contingut (coherència de polítiques i plantejament integral). Els efectes dels fenòmens Climàtics extrems a Amèrica Central i Carib s'ha multiplicat increïblement en els darrers 20 anys, amenaçant la població més vulnerable, la biodiversitat, la Salut, l'agricultura i el territori. Alts índexs de vulnerabilitat física, ecològica i socioeconòmica... I la reflexió val també per nosaltres: hem de poder contestar a la qüestió: quant costaran al sector turístic, a l'economia, a la societat, els efectes del canvi climàtic, com ara la pujada del nivell de la mar?

Mary Robinson, expresidenta d'Irlanda i exalta Comissionada de Nacions Unides, ha abordat el canvi climàtic des d'una perspectiva dels drets humans. Parla de l'accés de 1,5 milions de persones a l'electricitat, que és necessari en termes de dignitat, però que s'ha de plantejar des d'un altre model de desenvolupament, des d'una altra lògica energètica, baixa en carboni, en la qual han de col·laborar per una qüestió d'ètica els països rics. També parla dels desplaçaments migratoris climàtics que ja s'estan produint, i que afecten sobretot a les poblacions camperoles i a les dones.

I finalment, una bona notícia, que ben segur incidirà en l'acord final que sorgeixi de la Cimera. Comentam amb la Ministra de Medi Ambient, al final de la jornada, el rumb de les negociacions, i ens anuncia el suport per part d'Espanya i la UE a la proposta ecologista del 30% de reducció de les emissions per a 2020... Una gran fita, exemplificadora per a la resta de països industrialitzats, però alhora un gran repte que sí o sí haurà de significar modificacions substancials en el model productiu i energètic espanyol si es vol complir amb allò anunciat.




Cap comentari: