És així de simple: una feina precària equival a una vida precària, i és cert que no són bons temps per a la lírica. El 1er de Maig es celebra perquè el 1885, la Internacional obrera decidí homenatjar els treballadors assassinats (quins radicals!!!) quan reivindicaven als Estats Units la jornada laboral de 8 hores. I 120 anys després, ens entestam en retrocedir en tot allò que ha costat tant aconseguir... Ja fa estona que la jornada laboral mitjana a Espanya està per damunt d´aquella vella reivindicació, les hores extres per compensar la precarietat en tenen bona part de culpa, però també ho té l´estructura mateixa del mercat de treball, sí, mercat de treball en el qual totes i tots (dones, homes, joves, migrants) som, com deia Marx, mercaderies. Això sí, mercaderies amb el dret inalienable a adquirir altres mercaderies (per si a algú se li havia ocorregut pensar que el capitalisme no permet espais de llibertat). Dies de lluita, però també de corrupció, ja hem perdut la capacitat de sorpresa, no? Corrupció i especulació van unides, hi ha pocs especuladors incorruptes, i pocs corruptes que no hagin facilitat l´especulació. L´especulació, a Mallorca, s´ha fet en aquests anys no sols amb el territori, també amb les persones, amb la gent treballadora, a costa dels seus drets, les seves condicions i massa sovint, les seves vides. La dreta política i econòmica comença a patir la vergonya, l´esquerra política i social ha de sebre aprofitar el moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada