Màquina traductora

dilluns, 21 d’abril de 2008

Assemblea...

El dissabte passat, despús-ahir, Assemblea d´Esquerra Unida. Entre els resultats esperats, el que signa ha estat triat coordinador de la cosa. Som conscient que és molta responsabilitat, tant pel que representam com a força política, com pels temps difícils que corren per a l´esquerra alternativa. No obstant, l´important recolzament rebut a l´Assemblea del passat dissabte m´omple de coratge i ganes de fer feina, i esper que aquest suport ara es sostengui en forma de treball polític de tothom, en els temps que estan per venir.

L´Assemblea ha debatut i plantejat tota una sèrie de reptes que cal recordar, a partir de molt debat, algunes clarificacions i també avenços:

  • La reorganització d´esquerra unida, valoritzant la militància i el seu paper polític i decisori.
  • La projecció d´una política pertinent de l´esquerra alternativa, des del diàleg permanent i constructiu amb els moviments socials.
  • L´apertura d´un procés constituient, pel qual ens adreçarem a Els Verds i a tota aquella gent d´esquerres per construir una força política de l´esquerra alternativa i verda.
  • La clarificació de la política d´aliances, des del reconeixement de la utilitat del Bloc, però alhora de la necessitat de reforçar-hi la nostra autonomia i visibilitat.
  • L´impuls d´una comunicació i cultura alternatives, amb la creació dels instruments adients.

Quasi res, no? Personalment, posar-me davant les càmeres no és allò que em fa més il·lusió, jo el que em propòs, a més d´intentar aplicar tot això que us conto, és demostrar que es pot estar en política i seguir essent una persona normal, i dir allò que pens en tot moment. Quasi res, sí… Supòs que per això alguns avui m´han donat l´enhorabona, i altres m´han acompanyat en el sentiment!

2 comentaris:

Garci ha dit...

Jo aprofit per donar-te l'enhorabona i per donar-te el pesà. Enhorabona perquè has aconseguit el teu objectiu inicial i és el que volies, amés ho has fet amb gran consens.
I pesà perquè et serà molt molt difícil capgirar la situació.

Ànims, salut i força.

Manel ha dit...

És cert que les veritables renovacions vénen a través de les idees i no de les persones... però un canvi de persones ajuda, i molt. Trenta anys amb vells lluitadors és meritori, però la vida segueix i els joves votants volen energia. Què faria IU si encara seguís en Carrillo al capdavant amb 93 anys, per molt carismàtic que sigui?

Nous perfils, honestos i enèrgics, donen a les utopies un cos que fa que mai morin. I siguin realitat, o almenys que creguin que ho poden ser.

Tu i na Emylse dueu un canvi generacional molt radical que, a desgrat, s'ha fet tard i després d'uns anys de daltabaixos electorals (i especialment el darrer). Vist positivament, s'ha tocat fons i res teniu a perdre.

Ara toca reciclar (mai millor dit): és possible, és necessari.

(Emylse per Batlessa :P)