Màquina traductora

dilluns, 16 de febrer de 2009

I ARA... ANEM PER FEINES

Ja està fet. EU surt reforçada d´aquesta Assemblea, i sincerament crec que estarem a l´alçada de les circumstàncies (ja estareu farts i fartes de la frase, que me l´haureu sentida cinquanta-mil vegades a les darreres setmanes).

Aquí us deix el discurs de cloenda, que alguns/es m´heu demanat. Com va dir en Miquel Gamundí, la voluntat fa la síntesi. Companyes i companys, ara ja toca anar per feines...

- Companyes i companys, amigues i amics, convidades i convidats, abans de començar la meva intervenció de clausura, voldria demanar-vos un minut de silenci pels morts en accidents laborals a Balears en els darrers mesos, com el de l´Hotel Son Moll, les dones assassinades víctimes de la violència de gènere i els morts en pastera en el seu intent desesperat d´arribar a les costes espanyoles, molts d´ells menors d´edat, també pels centenars d´innocents massacrats a Palestina en els darrers dos mesos…

- Gràcies. Estam tancant en aquests moments una celebració democràtica com és una Assemblea d´EU. Però passa a vegades que el renou de les discussions entre nosaltres no ens deixa sentir les veus i els clams d´aquells i aquelles a qui pretenem defensar. El renou desorienta. I a vegades, val la pena fer un parèntesi silenciós però ple de comunicació i contingut per recordar quin és el paper que la història ens ha cridat a jugar com a força política. Però hem fet la feina que s´havia de fer en aquesta Assemblea, i demà l´única discussió possible éntre nosaltres és si l´acte polític contra la crisi el montam primer a Capdepera, a Son Roca o a Vila. L´única discussió possible és com feïm que totes i tots, els qui estau en aquest Teatre i els que avui no hi són, treballem en la mateixa direcció, que no és altra que la dels interessos de les persones més desfavorides i la defensa d´un entorn habitable, a les institucions des de la responsabilitat de govern i al carrer.
-
- Companyes i companys, hem de celebrar més coses que passen fora d´aquesta Assemblea. Hem de celebrar i dir ben fort que el capitalisme ha fracassat. Ha fracassat perquè no és sostenible excloure tres quartes parts de la població mundial, ni és sostenible carregar-nos el planeta on vivim. Ha fracassat perquè la lògica d´obtenir el màxim benefici a qualsevol preu, a costa del que sigui, és una lògica perversa, que alimenta ambicions incontrolables com les que ens ha duït als moments actuals d´injustícia i depredació.

- Però no ens enganem. No basta amb dir: “nosaltres ja ho havíem dit”… Fins i tot podríem anar més enllà, i recordant algunes frases lúcides d´El Capital, dir que ja nosaltres tot això que està passant ja ho dèiem fa un segle i mig, que passaria… Però això, sense res més, companyes i companys, ens duria a l´immobilisme. L´altre dia teníem una discussió ben interessant sobre això al Consell polític federal… Tenim també un “petit” problema, i és que el capitalisme és avui més fort a les ments i els capets de la gent, inclosos els que estam en aquest Teatre, que a l´estructura de poder i dels mitjans de producció del mateix capitalisme.
-
- Durant uns anys de bonança, ens hem cregut que podíem viure una mena de bacanal permanent, oblidant que l´eufòria col•lectiva era el miratge d´una societat profundament inequitativa i insostenible, amb una riquesa molt mal repartida i molt mal plantejada…
-
- I a les Illes Balears, per molt particular que sigui el nostre model de capitalisme local, tampoc no ens escapam a tot el que està passant. Que li demanin a na Fina, o a la gent de l´Ajuntament de Palma de serveis socials, que no saben ja d´on treure doblers per menjadors socials i situacions d´emergència, per donar una resposta immediata i necessària a situacions de patiment que ja afecten els nostres veinats i veinades més propers.
-
- Mirau, fa un parell de setmanes, un important hoteler del meu poble (i això que al meu poble no hi ha hotels, un altre dia ja us explicaré com s´ha acumulat el capital en aquesta terra) deia que no passàssim pena, que la gent tenia la necessitat psicològica de viatjar, i que per això esteïm salvats.
-
- No es pot plantejar el futur d´un país, companyes i companys, en base a la necessitat psicològica dels guiris. És molt cutre!, però sobretot és irresponsable, i nosaltres l´acció política l´exercim des de la responsabilitat.

- Per això, vàrem fer un pacte fa poc més d´un any i mig que mirava, des de la responsabilitat de ser una força política de lluita i de govern, pels interessos de la ciutadania de les illes balears, i molt especialment dels treballadors i les treballadores, independentment del seu origen. Un Pacte del que ens sentim orgullosos i que a pesar que la correlació de forces a l´esquerra és pitjor que a l´anterior Pacte, permet avenços objectius tant per a les persones, com per al territori, i la Llei de Mesures Urgents i la de Serveis Socials en són un bon exemple.

- Però és un pacte que, com tot acord, es mereix una revisió, sobretot si tenim en compte que es va signar quan encara no es parlava de crisi. I que probablement les prioritats de país no han canviat, però que evidentment les qüestions relatives a l´economia (productiva) i les polítiques socials (no sols les que són responsabilitat nostra, sinó altres com l´educació) s´hauran de prioritzar si volem estar a l´altura de les circumstàncies.

- Segurament, i sense cap dubte, sense més doblers i un sistema de finançament just, que reconegui senzillament el que som (no com els billets d´euros, on les Illes fins al cap d´un parell d´anys no sortíem al mapa d´Europa!!), hi haurà moltes dificultats per aconseguir-ho.

- Però hi ha un gran tema, el canvi de model. Perquè el Pacte parla de “compromís de foment de l´economia productiva”: …i què passa amb Buades? O amb Spanair o Futura? O Alarsol o Kraft a Menorca? L´altre dia ho discutia amb companys sindicalistes: no pot ser que al final, d´aquí 6 o 8 mesos, el resultat de tot això sigui que s´han aconseguit 45 dies d´indemnització per any enlloc de 20. No pot ser que els treballadors i les treballadores, els seus representants i la societat en conjunt, ens quedem amb la sensació que tanmateix, no hi havia res que fer. Per això és que el capitalisme és més fort a les ments que a l´economia real.

- Parlar de canvi de model vol dir parlar de coses senzilles, però contundents: vol dir revaloritzar el paper de la terra: no donarem de menjar a 15 milions de turistes, clar que no, però el camp de les Illes tampoc no ha de ser un betlem de “mira´m i no em toquis”. Vol dir que si hi ha un “Pla renove” i donam totes les facilitats perquè es reformin hotels, això són molts de grifos, que poden tenir una sortida al mercat local. I això no és proteccionisme, sinó sentit comú i tenir en compte el moment excepcional, o és que no és excepcional regalar 150.000 milions d´euros als bancs? Vol dir simplement que hem de pensar les alternatives reduint l´enorme dependència econòmica, alimentària i energètica que tenim de l´exterior, sabent que el turisme seguirà sent la nostra principal fortalesa. Sentit comú vol dir que hi ha molts fontaners i electricistes en atur, i que ens omplim la boca de parlar d´energies renovables, mentre l´únic que tenim assegurat és cada cop més apagons, quan si fossim responsables, hauríem d´estar plantejant, com està fent n´OBAMA (ni jo mateix no m´ho creia fins fa uns dies, hi ha altres coses en què no ha estat a l´altura, però aquesta sí), una autèntica RECONVERSIÓ PRODUCTIVA.

- Sense aquesta reconversió, sense aquest canvi de model, ens podrem seguir omplint la boca parlant del país i del nostre autogovern, però tendrem unes Illes Balears sense cohesió social, i això vol dir unes Illes sense futur. Fins fa quatre dies, vivíem pensant en el present i en la immediatesa, per això gairebé la meitat dels joves no acabaven ni l´ESO. Ara tenim l´oportunitat d´aprofitar la crisi, que és molt més profunda del que es reconeix, per introduir aquest debat, i ho hem de fer, perquè s´ha tancat un cicle històric on hi havia feina per a tothom, per molt precària que fos. Amb responsabilitat, allà on som presents a les institucions, on ho feïm molt bé, encara que massa sovint, no ho sabem vendre.

- Però també des de l´articulació amb els moviments socials i les altres esquerres, preferentment amb els companys d´Els Verds, el Bloc x Mca i Eivissa pel canvi. Hem de marcar un horitzó comú, des de la coincidència programàtica, traçar un discurs il•lusionant, perquè tots tenguem la certesa que estam treballant per un mateix projecte de canvi,

- Finalment, amigues i amics, us avís d´una cosa: això no és un acte de cloenda. És el principi de qualque cosa que hem aprovat avui: un procés constituient participatiu. Tenim una necessitat enorme de ser més gent, perquè hi ha molta feina a fer. I per això és necessari recuperar la credibilitat perduda, i sebre sumar des de la POLÍTICA AMB MAJÚSCULES, convertir-nos en aquest punt d´encontre necessari, decidir entre tots i totes quin és el rumb de l´esquerra alternativa a les Illes i afinar l´instrument més adient, pel qual no partim de zero: tenim el bagatge acumulat d´EU, però també Els Verds que ens agradaria que ens acompanyassin en aquesta travesia, i sobretot la necessària confluència de les lluites i els desitjos de molta gent i col•lectius progressistes desencantats que cal posar en valor i a treballar en una mateixa direcció.

- Això no vol dir que haguem d´estar aturats/des mentre decidim què feïm amb el nostre futur. Com deia el poeta, “se hace camino al andar”, i no ens podem permetre veure com passa la crisi per damunt de molta gent, fins i tot per damunt de nosaltres mateixos si ens despistam… Hem de fer política, i d´aquí uns mesos tenim un bon mostrador (“escaparate”), per valorar si estem complint amb la feina que ens hem marcat: les Eleccions europees del mes de juny. No hi ha millor moment per presentar davant la ciutadania la nostra proposta política que unes eleccions, des de l´escassesa de recursos unes vegades i el silenciament altres vegades d´una força política petita com la nostra, ni millor moment per acostar-nos a tots aquells col•lectius i persones amb qui hem d´articular el procés constituient.
-
- Perquè som una força petita, és cert. Una força que fins fa quatre dies com qui dir, el 1995, érem extraparlamentaris. Llavors ens vàrem atrevir a denunciar, des de la nostra marginalitat, el cas túnel de Sóller. Mirau com ha canviat el mapa polític des de llavors. No som potser el mal major de la dreta política d´aquestes Illes (amb tanta corrupció, el seu principal enemic pareix que són ells mateixos, mirau sinó en Matutes, que ja s´ha donat de baixa del partit, en Matutes!, …o la mateixa Rosa Estaràs dient que no posa la mà en el foc per ningú dels seus!!). Però en relació a la crisi que té el Partit Popular, que és la més profunda mai viscuda, crec que ens podem penjar més d´una medalla i més de dues.

- Els diferents coordinadors que han posat la cara en aquests anys, des d´en Pep Vílchez passant per n´Eberhard i en Miquel Rosselló, a en Miquel Ramon, a qui li ha tocat ser-ho en una de les etapes més difícils d´aquesta força política, i tota la gent que forma i ha format part d´EU en aquests anys, fins i tot aquells que ja no hi són entre nosaltres, com en Pere Mascaró o en Paco Garcia, són, sou els qui heu fet possible que avui siguem aquí.

- No aspir a fer-ho ni millor ni pitjor que cap d´ells, només aspir a què entre totes i tots, plantem cara a la crisi i a les injustícies, i sembrem el bessó d´una alternativa global des de la nostra condició d´Illes. Un dia vàrem deixar de ser marginals, i ha arribat l´hora d´aspirar a ser hegemònics, de guanyar la batalla de les idees, que com la crisi demostra, és la més important, perquè les idees sustenten les pràctiques que ens han duït allà on som.

- Companyes i companys, és hora de romangar-se, salut i Socialisme!!!!!!!!!

8 comentaris:

ceronegativo ha dit...

Enhorabuena compañero, y buen trabajo, ahora a trabajar dura para poner a IU donde la corresponde, en la calle luchando por las mayorías sociales.

Libertad Martínez ha dit...

Mis felicitaciones y como dice ceronegativo, ahora os toca trabajar mucho.
Pero quiero decirte una cosa, espero que vuestro ejemplo, les sirva a algunos y algunas para darse cuenta de por donde deben ir las cosas.

David Abril ha dit...

Gracias, compañer@s,ahora se trata de currar, y ver si realmente somos capaces de dar ejemplo. salud!

Mateo ha dit...

COSES SENZILLES

Me gustó su discruso, sencillo y claro. Dijo Vd. Cosas como “treballar en la direcció dels interessos de les persones més desfavorides (...) a les institucions des de la responsabilitat de govern i al carrer”. “(...) la lògica d´obtenir el màxim benefici a qualsevol preu, a costa del que sigui, és una lògica perversa, que alimenta ambicions incontrolables com les que ens ha duït als moments actuals d´injustícia i depredació”. “Parlar de canvi de model vol dir parlar de coses senzilles, però contundents”.

Idó voy a proponerle que, desde su participación en el Govern, impulsen (y exijan) una medida sencilla, contundente, en beneficio de los más desfavorecidos y para evitar que unos pocos sigan obteniendo beneficios abusivos. Todo en uno, y verá que se trata realmente de algo sencillo, que debo confesarle que no entiendo porqué IU ha permitido hasta ahora la situación actual.

Por favor, hagan algo para que el Govern acabe de una vez por todas con los pagos obligatorios que imponen los colegios concertados, que son un abuso, una injusticia y causa importante de la segregación escolar, pues ahuyentan a los alumnos de familias humildes, concentrándolos en las escuelas públicas.

No entiendo como estando en el Govern y en Cort, IU sigue permitiendo escándalos como que el colegio Pius XII de Palma, sostenido con fondos públicos, cobre cada curso 10 cuotas obligatorias de entre 124 (infantil) y 90 euros (bachillerato) a cada alumno en concepto de "clases extraescolares" que nadie ha contratado, y lo que es más grave aún, que nadie puede no pagar pues se argumenta que forman parte del plan de estudios del centro. Cada clase paga de media unos 29.000 por curso, con lo que el colegio puede ingresar unos 870.000 euros al año. Y esto sin contar otros cargos como material escolar, gabinete médico, gabinete psicopedagógico, etc. que, por supuesto, tampoco nadie ha contratado.

Por favor, acaben de una vez con estos abusos a muchos para enriquecimiento ilegal de unos pocos. Mientras se ponen en ello, le ruego que haga pública en este blog su opinión al respecto y las acciones que van a emprender.

Muchas gracias y mucho ánimo. Endavant amb ses coses sencilles pero contundents.

David Abril ha dit...

A Mateo:

Conozco el problema que Vd. comenta, como padre con dos hijos en la escuela pública, me encuentro con una situación de "daño colateral" a lo que dice, y es que los concertados se deshacen de las familias más desfavorecidas (las estrategias son diversas, pero sobre todo el hecho de tener que pagar en concepto de extraescolares, de calefacción o incluso algo que he llegado a ver, "tasa de emisión de notas"...), o aquellas con algún hijo con necesidades educativas ("en la pública lo atenderán mejor")...
Voy a dar traslado de su denuncia la Dirección General correspondiente, pero por experiencia, creo que no basta con la voluntad política para frenar estos abusos, sino un compromiso por parte de los padres y madres (denuncias por escrito) y una intervención seria de los inspectores, que en demasiadas ocasiones optan por hacer la vista gorda.

Mateo ha dit...

Sabor agridulce.

Dulce porque ha respondido con rapidez y cierta claridad, como era de esperar, no como sus colegas Biel Barceló y Eberhard Grosske, este último incumpliendo su palabra ("em compromet a contestar-los i convertir-los, si s'hi presten, en punts de partida per al debat") que parece que no se atrevan a contestar y prefieren hablar de correfocs i de ruetes. Todo muy progre.

Pero agrio, señor Abril, porque su respuesta es extrañamente tibia, por no decir muy débil. Le he escuchado y leído con atención estos últimos días. Parecía Vd. un luchador, convencido de sus principios, retando casi a los poderes financieros y al capitalismo en su conjunto. Por favor, como decía Vd.: "Coses senzilles i contundents". ¿Cómo puede ser que todo su compromiso sea dar traslado de mi denuncia la Dirección General correspondiente? Esto ya lo hice yo mismo, mediante dos quejas dirijidas al President i a la consellera de Educación, respectivamente, registradas el pasado 6 de febrero. ¿Y qué quiere decir con su referencia a los inspectores? Todos sabemos que no hacen nada al respecto, son funcionarios que cumplen órdenes de la autoridad. Muchos padres hemos denunciado los hechos a la conselleria, nos han remitido al inspector de turno, que de palabra te despacha afirmando que todo es legal y correcto. Así de fácil. ¿Ir más allá por tu cuenta y riesgo? Vd. sabe como yo que eso implica romperse la cara, lo cual puede ser asumible, pero implica también poner en riesgo el trato que van a recibir tus hijos cada día, pequeñas criaturas inocentes, y eso ya son palabras mayores. ¿Por qué sugiere que David luche contra Goliat? No es esta la única vía, parece mucho más razonable y fácil que el Govern que PAGA MILLONES a los colegios concertados les impida cobrar importes directamente a los padres por conceptos que no hayan contratado explícitamente.

Señor Abril, en mi mensaje le propuse acabar con esto no como ciudadano ni como padre que es, sinó "desde su participación en el Govern". Vd. es Coordinador de Izquierda Unida Balears. Vds. estan en el Govern, sin sus votos no se aprueban los presupuestos ni ninguna ley. Tienen el poder para cambiar esto, y muchas otras cosas. Dice Vd. que "por experiencia, creo que no basta con la voluntad política para frenar estos abusos". No estoy de acuerdo, la voluntad política es más que suficiente. Basta con estudiar con detalle cada caso, para que aquellos colegios que realmente necesitan más fondos públicos para mantener o mejorar sus instalaciones los tengan, pero del Govern, que para eso son concertados. Ay amigo, esto implica dinero, pero si podemos gastar cada año 80 ò 90 millones de euros en IB3 no hay excusas que valgan. Así de fácil: "coses senzilles".

Creo que IU hace un buen trabajo en sus áreas de gobierno, pero ha apoyado con sus votos decisiones o acciones no tan buenas de otras consellerías (Son Espases, Decreto Nadal...), por lo que bien puede ahora exigir que la escuela concertada sea para el ciudadano tan pública como la pública, y si no que no se concierte.

¿Hay o no voluntad en IU de acabar con esto?¿Piensan hacer algo desde el Govern o vamos a volver a perder esta oportunidad?

Anònim ha dit...

Sr. Abril, empiezo a pensar que no va Vd. a contestar mi comentario del 22 de febrero (¡hace 12 días!). ¿Es posible?

Mateo

David Abril ha dit...

Respuesta a Mateo:
disculpa la tardanza, insisto en que nosotros vamos a hacer lo que podamos, pero hay una Ley estatal de Educación que es la que ampara las prácticas que tu comentas. Desde aquí sólo se puede luchar contra eso desde una actitud más agresiva por parte de la Inspección de la conselleria de Educació y sobre todo de una movilización colectiva por parte de los padres y madres.
Sé que me contestarás que mi respuesta es para tirar "balones fuera", pero pienso y reitero que la responsabilidad es compartida en todo esto.