Màquina traductora

diumenge, 5 d’abril de 2009

LA VELLA EUROPA

Tot i que la frase la va patentar n´Aznar, això sí, amb un significat prou diferent, crec que per una vegada em faré servir de les seves paraules: certament, Europa comença a fer olor de ranci, de tan vella.

Ahir, mentre anava cap a Madrid, em varen cridar l´atenció dues notes, que haurien passat desapercebudes per a qualsevulga. Una, un breu de l´Agència EFE, que deia “Un pueblo italiano pone en marcha autobuses sólo para inmigrantes”. El poble en qüestió és Foggia, a Itàlia, i el fet en si es diu segregació. Aquesta segregació (als autobusos) que a Estats Units es va abolir fa més de cinquanta anys, torna a Europa amb força.

L´altra cosa era un anunci, de mitja pàgina, als classificats del mateix diari. Un anunci d´una immobiliària, amb un gran títol “Descubra la felicidad” i un reclam: “Feim ca teva amb gent d´aquí” (el subratllat és original). El que no sé és com pensen garantir aquest tema, ja ho explicaran.

Potser per això la visita d´Obama desperta tantes expectatives a Europa, malgrat els magres resultats del G-20 i la insultant resistència a disoldre´s de l´anacrònica OTAN.

En moments de crisi econòmica, o hi ha una gran aliança de l´esquerra política i social per dir ben fort que els responsables de la crisi són els bancs, les multinacionals i els poders financers, i no els treballadors i treballadores immigrants, o anem abocats al feixisme.

3 comentaris:

forneret ha dit...

I ho són els responsables els bancs, i tant que sí, i a sobre encara se'ls ha d'ajudar, cosa que no entenc ni entendré mai. Mira per on he trobat el teu blog; som en Joan Martorell de Campanet, no sé si te'n recordes; esper que estiguis bé i que tot et vagi així com toca, que pel que veig deu ser així. Si vols entrar al meu blog, que és bàsicament de fotos i quatre cose més, serà un plaer que el vegis. T'aniré seguint mem que dius. Una abraçada bergant, fins aviat, i el que t'he dit, estic content d'haver trobat el teu blog.

David Abril ha dit...

A Forneret:
Ei Joan! Quina sorpresa trobar-te per aquí...! Idò sí, també he entrat al teu blog, està molt bé i alerta!! Les orquídies estan en perill, supòs que saps perquè!
Una aferrada!

forneret ha dit...

Sí, sé per què estan en perill, i tant, i mira que ho són precioses, m'encanten. Vaig anar ben alerta a trepitjar-ne cap, i ho vaig aconseguir. En seguiré cercant. Bé, ja t'aniré posant qualque comentari i sí, ha estat una sorpresa, i tant, i agradable, tot s'ha de dir. Fins aviat, cuida't molt.