Màquina traductora

dilluns, 5 de març de 2012

DERIVA AUTORITÀRIA

Poques setmanes li han bastat a la dreta política per mostrar el seu costat més autoritari. Mai tant de poder polític, amb el domini amb majoria absoluta a tot l’arc institucional i la connivència dels poders econòmics, financers i mediàtics, havia estat tan mal administrat.


Exemples d’aquest autoritarisme els trobam a tots els nivells. A l’Estat central, desterrant el diàleg social per imposar una reforma laboral que modifica radicalment les relacions de poder entre els empresaris sobre l’ocupació de la via pública, pròpia d’altres temps.i els treballadors i els seus representants, finiquitant a preu de saldo no sols a milers de persones que passen cada dia a engreixar les llistes de l’atur, sinó també la negociació col•lectiva, que perd tot el seu sentit. Carregant contra menors d’edat que es manifestaven pacíficament als carrers de València, contra els retalls en matèria educativa, sense cap reacció d’empenediment ni per l’actuació policial, ni per les desgraciades declaracions del comisari responsable, acusant els joves de ser “l’enemic”.


Aquí a les Illes, si fa poc criticàvem la ruptura del consens en matèria lingüística, aquests dies la víctima de la majoria absoluta del PP ha estat el territori, amb la sanció del Decret que legalitza les urbanitzacions il•legals des de sempre o els projectes urbanístics il•legalitzats els darrers anys, l’agressió legislativa més gran contra el territori de les darreres dècades, això sí, adjectivada cínicament de “sostenible”. I a Palma, l’obsessió per controlar l’ús social de l’espai públic i les llibertats col•lectives queda retratada amb el projecte d’ordenança


Oblida el Partit Popular un petit detall, i és que tot i l’hegemonia conservadora, la gent no els va votar per fer ideologia, sinó per sortir de la crisi. I enlloc d’això ens trobem a les portes d’una recessió, amb noves mesures antisocials cada divendres damunt la taula, ja sigui del Consell de Ministres o el del Govern, que no aporten altra cosa que més pobresa, més atur i més incertesa. Ens haurem de fixar potser, més que en les condicions objectives per revertir a curt termini aquesta ofensiva neoconservadora brutal, en els efectes no esperats de l’administració erràtica d’aquest poder, cruis que poden obrir portes i tal vegada camins al legítim somni emancipador de totes i tots nosaltres.








Cap comentari: