Màquina traductora

dimarts, 8 de setembre de 2009

SPANORAMA 154

Aquest post el dedic als treballadors i treballadores de Spanair, especialment els de Balears. Ahir, quan tornava el vespre de Barcelona, d’una reunió amb la Comissió nacional d’EuiA i una roda de premsa amb en Jordi Miralles, amb un vol de Spanair, vaig poder fullejar la revista de la companyia… Qui havia dit que d’un pamflet publicitari d’una companyia aèria no se’n pot treure, el suc?
Us deix amb uns apunts i reflexions del que em vaig trobar, en poc més de 70 pàgines a tot color:

· Editorial, pàg. 3: El director corporatiu de Spanair s’adreça, en català, castellà i anglès, “als nostres clients”. Amb un posat de persona interessant, recolzant la barra a les seves mans, ens parla de la “nova Spanair”, i del seu compromís amb la gent, a pesar de què “vivim un any complicat per a l’economia en general”...Us sona?
· Pàg. 64: “Homenaje a un hombre bueno y su obra” (ja ha començat la reducció de costos, les pàgines interiors només estan en castellà i anglès). A l’article, els de la “nova Spanair” ens informen de la mort de Vicenç Ferrer a inicis d’aquest estiu, i com a “compañía de Barcelona” (s’han integrat súper-ràpid, no?), ens comuniquen que li posaran el nom de Vicente Ferrer a un els seus Airbus A320, a més de promoure tota una sèrie de descomptes i beneficis per a la Fundació.
· Pàg. 66: …Fusió encoberta amb Air Europa? Una nova informació ens fa sebre que Spanair i Air Europa han signat un acord de codi compartit per a rutes domèstiques, que permetrà ampliar, entre les dues companyies, uns 30.000 passatgers més dels que manegen ara per ara… I això no hauria de repercutir en més llocs de feina, també, enlloc de reduir? …No ho entenc.
· Pàg. 68: una noteta, amb una foto i un missatge al seient de davant del passatger: “Aquí está sentado un co-creador de Spanair”… Per si no ho sabíeu, Spanair és súper-democràtica i súper-creativa, permet els seus passatgers elegir logo i nova imatge, fins i tot han co-creat una nova categoria social: els “simpatitzants de Spanair”, com si d’un partit polític o d’una noble causa es tractàs… Llàstima que els treballadors i treballadores de Palma no han pogut decidir sobr el tresllat, però evidentment, això no té ni punt de comparació amb això de regalar donuts a la ruta Barcelona-Madrid de primera hora.
Sorpresos del que dóna de si una simple revista “d’abord”? No cregueu, no obstant, que Spanair sigui l’única empresa que juga amb les paraules i la imatge per amagar comportaments abusius, amb el seu personal o amb l’entorn… A la pàgina 42 de la mateixa revista, un reportatge sobre el Barceló Resort de Punta Umbría (Andalusia), comença amb una parrafada singular “Modernidad y respeto por la naturaleza a la vez. El Barceló Punta Umbría Beach Resort está ubicado en primera línea de una espectacular playa virgen de 12 kilómetros de longitud…”...No hi trobau cap contradicció? Llegiu-ho dues vegades, si fa falta... Podem fer-nos el beneit, o ser-ho, com esperen de nosaltres.

Cap comentari: