Màquina traductora

dilluns, 19 d’octubre de 2009

GINARD, VICENS, COHERÈNCIA

A partir d’avui inauguraré una nova etapa d’aquest blog. Com que molts/es m’heu dit que el tenc una mica abandonat (i teniu raó), optaré per comentar diàriament les notícies del dia, des d’una perspectiva d’esquerres. És a dir, que disposareu d’una versió breu i ràpida de l’Aixeca’t amb el Peu Esquerre, que al cap i a la fi és el que es pretén.

Avui dematí he escoltat a la ràdio en Guillem Ginard (UM), batle de Campos, despotricant de bell nou contra la gent del Bloc i del PSM. Ens acusa de trair el pre-acord entre el PSOE i UM per “reduir substancialment” les places hoteleres i haver traït el progrés de Campos, cossificat en el sacrosant camp de golf de Son Baco. Al final, Ginard ha dit que demanarà a Bartomeu Vicens, el diputat expulsat d’UM i en llibertat baix fiança per pressumpta corrupció urbanística, que li voti el seu ditxós camp de golf de Son Baco al Parlament, encara que sigui amb el PP. Tota una mostra de coherència, no? Quan t’aferres a un projecte de camp de golf, en ple segle XXI i amb el que ha plogut a Mallorca, com si tot el progrés del poble es reduís en això, què més pots demanar?

Un altre tema del dia és que som la comunitat de l’Estat amb més cotxes per habitant… Ja ho sabíem, però no ho saben també aquells que boicotegen els projectes de tren i tramvia a Mallorca, o els que s’oposen aferrissadament al carril-bici a Palma?

De la mani anti-avortista del cap de setmana, el que ens ha de quedar és l’actitud oportunista del PP, que el mateix es posa en pla ortodox, que pacta reformes de la Llei que aquests dies es debat al Congrés. Però el més important és que tant de renou està deixant de banda que al final, el nou projecte de Llei assenyala un límit de 22 setmanes per als casos en què hi hagi risc de salut per a les mares. I si hi ha risc de salut, no hi hauria d’haver límits, que és com està ara. Què hi ha, del dret de les dones a decidir? Al cap i a la fi, d'això es tracta

I finalment, avui és el DIA MUNDIAL DE L’ALIMENTACIÓ. Un bon dia per recordar la crisi alimentària, la gran oblidada de la crisi global, que només l’any passat ha sumat 100 milions més de persones per davall del llindar de nutrició, als 800 milions que ja existien. I un bon dia per recordar també que els interessos dels que causen aquesta situació massa sovint es corresponen amb els d’aquells que ens priven del dret a la seguretat alimentària, és a dir, a sebre què estem menjant , d’on venen aquests aliments i com estan produïts.

Cap comentari: